EL PAPER MONEDA CATALÀ

història: L'alteració de les circumstàncies econòmiques com a conseqüència de la guerra civil afectà el ritme normal de l'activitat financera de Catalunya i una gran escassetat de moneda fraccionària. Degut a la desaparició de la moneda fraccionària en argent, a la qual seguí després la de la xavalla, els estocs en circulació eren netament insuficients per al volum d'operacions de la nova economia, ja que el coure s'utilitzà per a les indústries de guerra, provocan greus dificultats en les transaccions comercials i de la vida ordinària. La Generalitat de Catalunya va fer front al greu problema de la qüestió monetaria i , al setembre del 1936, prengué la iniciativa de crear el Paper Moneda Nacional català de curs legal a tota Catalunya, amb la mateixa consideració i poder liberatori que els bitllets del Banc d'Espanya. Els "facciosos anomenaren despectivament aquest bitllets "pijames" (perquè sols servien per estar per casa) la qual cosa no era gens certa ja que fins i tot es cotitzaven a les borses estrangeres i la "casa" era prou gran com tot el territori català i comarques limítrofes d' Aragó i País Valencià. És va evitar el colapase monetari però no resolgueren l'incòmode problema de les dificultats del canvi. Imaginem la situació: van crear paper moneda de 1000, 500, 100, 50, 25, 10 i 5 pessetes quant el preu d'un kg de pa era de 75 cèntims, un kg de patates 35 cèntims i l'oli d'oliva costava 2'25 pessetes el litre. Davant la protesta dels ciutadans reclamant una moneda divisionària de curs obligatoria per a tothom, els municipis catalans, facultats pel Govern Català, emeteren moneda fiduciària de petits valors divisionaris posant així una mica d'ordre a tant de desori car obligaren a retirar tots els Vals i Bons fets per particulars.

CASTELLDANS:

Per acord municipal del dia 10 de Maig del 1937 es creà la primera emissió de paper moneda local amb els valors de 2 pessetes, 1 pesseta, 50 cèntims i 25 cèntims, per un import total de 6.975 pessetes. Emissió: 21 de Maig del 1937 Organisme emissor: Ajuntament Material: Paper de barba blanc Particularitats: Segell tampó violeta ovalat "Ajuntament Constitucional de Castelldans" al revers. Mida: 64 x 107 mm. els 1 i 2 pessetes, els de 50 i 25 cèntims 54 x 90
	Havent-se esgotat els papers de 25 cèntims, s'acordà en data que s'ignora, emetre uns nous bitllets de 25 cèntims, per un import de 1.000 pessetes. De petit format i impresos per una sola cara sobre cartolina, no hi figura cap emblema o dibuix. Sense data d'emissió ni de venciment. Mides: 40 x 59 mm Particularitats: Segell tampó violeta ovalat "Ajuntament Constitucional de Castelldans" al dors.
Per acord del dia 30 de Novembre del 1937. s'acordà retirar de la circulació tots els bitllets en curs per trobar-se ja molt usats, i crear una nova emissió amb els valors de 2 pessetes, 1 pesseta, 50 i 25 cèntims, per un import total de 15.000 pessetes Organisme emissor: Ajuntament. Material: Paper de barba blanc. Forma i mides: Rectangular 63 x 104 mm. Particularitat: Sense cap segell.

Aquest nous bitllets estan presidits a l'anvers per l'escut de la vila i una dona amb una garba de blat i una falç a la mà dreta i una grapa de raïm a la mà esquerra. simbolitzant Ceres deessa de l'agricultura, el tot emmarcat per una bonica senefa de fruits i fullam. Al revers el valor de canvi està voltat per unes orles.

LES PRIMERES MONEDES

A Catalunya regia el sistema tradicional a Occident: lliures, sous i diners ( 1 lliura = 20 sous i 1 sou = 12 diners), dels quals els dos primers eren monedes de compte. Només circulava el diner sota diverses formes encunyades a Barcelona, Jaca, Magalona (diners Melgoresos) i Tours, com a seques més importants. Davant de tanta diversitat la monarquia tendí a la unificació i la propagació de la moneda de Barcelona. Tot i així encara varen sobreviure a l'acció reial la vigatana i l'emporitana fins a l'inici del segle XIV, i els melgoresos continuaven circulant molt entre 1213 i 1254; després quedaren més circumscrits al Pirineu, ja que foren considerats il·legals per Jaume I. A les Cors de Lleida (1214) es confirmà la moneda d'argent de quatern (llei d'argent de 4 dotzenes parts del total) i renunciaren al monedatge a Catalunya, l'impost de 1204, que representava un tribut del 5 per cent dels béns de cada súbdit.
Jaume I, de moment, continuà els sitema del diner de billó oquaternal, amb dos terços de coure i un d'argent, fins que en una nova emissió es decidí a rebaixar encara més l'argent. Fou el 1222 quan instituí el diner de doblenc encunyat a Barcelona per mitjà d'un ordenament reial en una emissió de 2.000 marcs, que es la primera marcada amb l'escut català. Des de 1258 la moneda de tern fou la corrent a Catalunya durant segles. A Lleida la moneda jaquesa i la de Barcelona foren equiparades el 1346 (3 sous de Barcelona = 2 sous jaquesos).

	Diner de quatern del rei Alfons I Diner de doblenc de Jaume I Diner de tern de Jaume I Croat de Alfons II Diner de tern de Pere III Mig florí de Pere III Florí de Perpinyà de Pere III Diner de Jaume II de Mallorca
Croat del rei Martí I       Croat retallat d'Alfons el Magnànim         Croat de Perpinyà d'Alfons el Magnànim       Ducat de València de Ferran II

La revolució del coure tingué lloc entre els anys 1599 i 1680, i fou un procés d'inflació que va provocar un trastorn económic a totes les terres dominades per Castella. Els monaques castellans estaven apremiantment necessitats i van recórrer a un joc amb el valor de la moneda. Encunyaven gran quantitat de monedes de coure tipus "vellón", fent-les de coure pur sense aliatges de plata, amb la qual cosa la Corona es beneficiava de la diferència existent entre el valor del metall més despeses d'encunyació, i el valor nominal que es fixava la moneda. Així, a partir del 1604 va començar a aplicar-se lo que en deien el "resello" de la moneda,que permitia augmentar el valor de les existents, duplicant-lo i fins i tot triplicant-lo, només que remarcant-les amb una marca especila. La desvaloració va arribar a tal punt que els mercaders ni tans sols la comptaven, sinó que la pesaven.