NOTA: Ens aprofitarem de la feina de notari que feien els capellans de l'època per a poder mirar els cognoms de les persones que habitaven en el nostre poble. Cada vicari fa el treball d'anotar les dades com pot, molts d'ells escriuen com parlen i la cal·ligrafia no es prou llegible en alguns casos. He intentat ficar els mateixos signes gràfics i accentuacions tal quan estan escrits en canvi he ficat majúscules als noms propis. Quan apareixi el mot "llatí" voldrà dir que està traduït i el signe (?) significarà que no ho sé. Recordo que a la pàgina principal trobareu un buscador intern i que aquí baix hi han unes quantes paraules per si de cas.

Advocaciones: títol donat a un temple, una capella, un altar, etc., perquè està dedicat a Nostre Senyor, a la Verge Maria o un Sant.

Agnus Dei o simplement Agnus: Reliquiari que du gravada la imatge de l'anyell representant de Jesucrist.

Alanquins: Tela de cotó de bona qualitat, amb lligat de plana i amb l'ordit i trama tenyits de color groguenc.

Aldà, Aldana: antigament. Vell, gastat, envellit.

Alba: Vestidura o túnica de tela blanca que els sacerdots es posen sobre l'hàbit i l'amit per celebrar la missa.

Alducar: Tela teixida amb fil de seda de baixa qualitat.

Amito (amit): Llenç que el sacerdot es posa sobre les espatlles, sota l'alba, per celebrar els oficis divins.

Amovible:Dit d'un càrrec o d'un benefici.

Anejo: (annex ?): Església dependent d'una altra del mateix lloc.

Âpoca ( Apocha): Carta de pagament, rebut o qualsevol altre document en el qual el creditor declara que el deutor ha pagat la quantitat deguda.

Arbitrio: (arbitri judicial): Facultat dels Jutges i dels tribunals per interpretar la llei dins d'uns límits amplis.

Baieta:Teixit fluix tot de llana, al segle XIX es va barrejar la llana amb cotó.

Ban: Multa.

Batedora: Pedra plana i inclinada damunt un safareig de rentar, sobre la qual les dones tupen la roba en rentar-la.

Blanquet: Teixit comú de llana de color blanc.

Blavet o Blau: Teixit comú de llana de color blau.

Beneficio: Conjunt de drets i emoluments que obté un eclesiàstic d'un ofici, fundació o capellania.

Bocaram: antiguament. Tela gruixuda procedent de Pèrsia. també bocaran i bocarany.

Bombasina: Tela teixida en cotó, blanca,i llisa utilitzada per roba interior femenina.

Borràs: Fil i tela teixida amb la part més grossera de l'estopa de cànem, amb el que feien draps grossers.

Burata: Se'n deia a la roba de llana teixida a casa.

Buratilla: Variant de la burata, no tant aspra i que s'emprava per fer vestits.

Burell o Buret: Teixit de llana i fil per roba d'home. Se'n feien capes, capons, pantalons i sotanes.

Bri o Brinet: Teixit del lli o del cànem, sense estopa ni borra.

Cabeç: Obertura d'una peça de vestir per on passa el cap.

Cabildo (Capítol): Comunitat de eclesiàstics o capitulars d'una església o Catedral.

Cadís: drap de llana.

Caixa: Peçamés grossa d'un botó o ternal, que serveix de sosteniment a la curriola. Peça de ferro o de bronzo que abraça la cuba de la roda de carro.

Calça: Peça de vestir que cobria el peu i la cama. Es deia asi sempre en plural, les calces, i segons les èpoques eren dues peces separades o formaven tot un cos, en el qual cas es cordaven devés la cintura.

Cambrai: Teixit de lli am lligaments de tafetà, també amb cotó. Se'n feien mocadors, fulards, bruses i camises.

Canemàs: Roba feta de teixit d'estopa de cànem.

Congrua (còngrua): Renda mínima d'un ofici eclesiàstic o civil d'una capellania per poder sostenir dignament el seu titular.

Canó: Era una filigrana a la roba, com un doblec en forma de canut.

Càntir: Antiga mesura de capacitat per a líquids dividia en dotze porrons.

Capona: Espècie de capa.

Cassa: antigament Caça. Instrument compost d'un recipient de metall relativament profund, unit a un mànec llarg, que serveix per a treure matèria líquida o semilíquida i transportar-la a un altre lloc.

Cata: antigament. Quintal de cata de cera.

Censal: Dret de cobrar una pensió o cànon anual com a contrapartida d'un capital donat.

Cingulos (Cíngol): Cordó de seda o de lli amb una borla a cada cap amb què el sacerdot se cenyeix l'alba per celebrar els oficis divins.

Conca: Recipient portàtil rodó destinat a contenir aigua, emprats per a rentar plats, rentar-se el peus, etc.

Condri: Teixit de seda.

Contrany: (Castellà) Especie de paño fino.

Corbell: Sàrria feta de branques torçades, per a transportar llenya.

Corporales (corporal): Peça de roba blanca que s'estén damunt l'altar per posar-hi el calze i l'hòstia.

Cosi: Recipient de pedra o de test, incrustat en terra, dins el qual cau l'oli que brolla del peu en premsar l'oliva.

Coster: Post serrada del cap d'un tronc que en una cara presenta segment circular i la seva albeca.

Casulla: Peça de roba oberta per ambdós costats, que cau per davant i per darrere fins a mitja cama.

Codicil·li: Clàusula addicional que modifica el testament.

Cotí: Tela de cotó tenyida en madeixa.

Cotó: Tela teixida amb fil de cotó. Per cotó retort es coneix la tela de color cru amb la que es feien llançols.

Crismeras: ampolla, generalment de plata, on es guarda el crisma.

Crisma: oli i bàlsam consagrat pel bisbe emprat en alguns sagraments.

Curador: Persona nomenada per tenir cura dels béns o interessos d'un menor o de qui no està en estat d'administrar-los.

Curato (curat): Rector d'una parròquia.

Dalmàtica: Vestidura superior que el diaca i sotsdiaca porten en els oficis solemnes, i el bisbe duu dessota la casulla.

Deán Deano (Degà): Dignitat del capítol Catedral o col·legiata que comporta el dret de presidència. Persona que té cura d'una circumscripció diocesana per delegació del bisbe.

Degolla: Pena per la qual hom podia degollar un dels animals a qui entrava indegudament bestiar en un pasturatge.

Deso: Enfony amagat per a tenir-hi oculta alguna cosa de valor. Conjunt de diners estalviats.

Diezmo (delme): Dret d'una desena part de la collita que es pagava a l'Església, al rei o a un senyor.

Divuitè o devuite: Cretona o tela de certa mena, que tenia mil vuit-cents fils d'ordit en 70 cm. d'ample, amb igual nombe per trama.

Domàs: Teixit amb seda al segle XVIII, i amb cotó al segle XIX.

Drap: Teixit de cànem o de lli que s'usava per fer llençols.

Drell: Teixit de lli, i al segle XIX també de cotó, amb lligats i combinacions que imitaven las de la llana.

Durantes: Roba de llana prima i estreta que s'emprava per fer faldilles.

Durois: Teixit de llana aspra amb que es confeccionaven un vestit de dona de la cintura als peus.

Eixobridor: antigament. Certa eina de tall per a descalçar els ceps.

Enfiteusi (emfiteusi): Contracte de cessió perpetual o per llarg temps d'un bé immoble mitjançant el pagament d'un cànon anual o altres prestacions a que fa la cessió, el qual conserva el domini directe.

Empriu:Dret d'aprofitament comunal de certs béns rústics, en general pastures, boscs i aigües, per part dels veïns d'un poble o comunitat rural.

Escarlatina: Tela de llana com la baieta, que era tenyida amb cotxinilla, donant aquest color viu.

Escarpra: Mena de cisell, de secció rectangular, amb la punta en forma de doble bisell, que serveix per a foradar parets i per a treballar la pedra a cops de martell.

Escot: el teixit més emprat en els vestits de dona al segles XVIII i XIX. Al segle XVIII es tractava d'un teixit de llana gruixuda i llisa, utilitzat fonamentalment per a fer faldilles de dona i pantalons d'home. Al segle XIX es van teixir de cotó fi, resistent, atapeït de fils, de color negre, que s'emprava per la confecció tant de cotilles com de gipons, vestits de dol i, fins i tot, sabates.

Escudella: Vas de terrissa, de pisa, etc., de forma de casquet esfèric, on se serveix sopa, l'escudella, el brou.

Esfiladis: Tela confeccionada amb el subproducte de la seda o residu d'aquesta, que es recuperava per obtenir filats d'alta qualitat.

Espadar: Tupar el cànem o el lli amb l'espadella, després de bregar-lo, per fer-ne caure l'aresta. Cavar amb l'aixada pradera les vores d'un camp per llevar-ne l'herba que l'arada no ha pogut esvair.

Estam: Tela teixida, de bona qualitat, amb el fil de la flor de la llana pentinada.

Estamenya: Teixit de llana comuna o d'estam que es tenyia de diferents colors i s'emprava per a confeccionar gipons, faldilles, cobrellits i estovalles.

Esteva: Peça corba o posterior de l'arada, que en sa part superior té l'agafall per a manejar-la.

Estipendio: Taxa fixada per l'autoritat eclesiàstica que donen els fidels al sacerdot per dir missa per una determinada intenció.

Estola: Ornament sagrat que consisteix en una banda de roba d'uns dos metres amb tres creus, l'una al mig i les altres als extrems.

Estopa: Filat extret de la part basta que es separa del lli i del cànem en pentinar-los. Amb aquest fil es teixia una tela que rebia el mateix nom.

Faraneles: Teixit de llana cardada amb lligat de tafetà o sarja que té poca densitat, i que ha estat sotmesa a un batanatge i a un perxat, per fer pantalons, faldilles, jaquetes....

Fili-pitxi: Teixit de llana estampat amb filigranes.

Flor de Ginesta: Teixit realitzat amb fibra de ginesta que servia per a fer tovallons i estovalles.

Forguera: Teixit de seda.

Frisar: Alçar el pèl d'un teixit, especialment de certs draps de llana. Tela de Frise, Frísia (Països Baixos).

Fusell: Boxet de fer randa.

Gasa:Teixit de seda amb lligat de tafetà per a fer mocadors.

Gènova o Gènua: Teixit de cotó blau molt apreciat.

Glasa: Teixit de seda amb lligat de plana.

Gonella: Peça de vestir que duien homes i dones, composta de cos i falda.

Gorgarà: Tela de seda amb cordonet.

Grana:Tela de seda tenyida amb cotxinilla.

Grenoble: Tela de fil molt fina i d'alta qualitat.

Griseta: Tela de seda amb dibuixos molt petits, predominant les floretes.

Jocalias: Conjunt de peces d'orfebreria.

Heredades (heretats): Propietats rústiques.

Indiana: Teixit de cotó de baixa qualitat fet en lligar de plana. Era utilitzada en vestits, tapisseria i cobrellits.

Jute: Tela feta amb la fibra procedent de diverses plantes orientals, molt basta.

Lavabo:Tovallola petita amb que s'eixuga les mans el sacerdot quan es renta les mans durant la missa.

Lilà: Teixit de llana emprada per vestits.

Liló: Teixit fet amb fil de lli, molt fi, clar i engomat.

Lli: Tela bàsica teixida amb fil de lli.

Llinet: Teixit de lli cru amb lligat de plana. Normalment per a fer camises i pantalons d'home.

Mancebo: Mosso de pocs anys. Home solter.

Manípulo (maniple): Ornament sagrat que portava el sacerdot al braç esquerre en la celebració de la missa.

Mesalla: Malla. Antigament també mealla, meayla.

Molada: antigament classe de roba de poca valor.

Musselina: Teixit de gasa transparent de seda, amb ordit molt fi; lligat de plana. Roba blanca, mocadors i vels.

Novenari: Exèquies celebrades el novè dia després d'una defunció.

Òbol:moneda d'argent de poc valor.

Ordit: En la roba teixida, la sèrie de fils que van de llarg a llarg de la peça, paral·lelament a les voras.

Oró: Espècie de cabàs gran, generalment més alt que ample, de forma cilíndrica, que serveix per a tenir-hi grans, llegums, figues seques, etc.

Osteda: antigament (probablement errada de còpia per ostenda)nom d'una classe de tela.

Otomà o Turc: Teixit de seda amb llana i cotó. Feien pantalons i jaquetes.

Palejor:Que treballa la pala per remenar líquids, principalment en tintoreries, amb barra llarga en un dels extrems de la qual va fixat perpendicularment un disc.

Palmilla: Castellà. Genero de paño.

Pana: Teixits de cotó amb vellut de pelfa fet per trama, amb pel de mitja alçària. Emprada per pantalons i jaquetes.

Panyasco: Teixit de tipus panyo però en espart.

Panyo: Teixit de llana, d'un sol color, perxat i enfeltrat.

Pauper: Mot llatí que vol dir pobre.

Pedrenyal: Arma de foc curta que es disparava amb pedra foguera.

Pelfa: Forma de teixit de diferents matèries que té el pèl al dret de la tela.

Percal: Teixit de cotó semblant a la cretona però de millor qualitat. Es feien bates i vestits.

Planeta: Ribot o plana de fuster.

Pollegó: Cadascuna de les pues d'una forca o d'una forquilla. Pua més curta que forma angle amb el pla de les dues pues en les quals es bifurca el pal de la forca o d'una forquilla.

Pollera: Aparell de dimensions adequades per a ficar-hi un infant que, recolzant-se de braços a la vora superior, pot caminar sense por de caure, fent avançar l'aparell amb el seu impuls.

Portapaz (Portapau): Làmina de metall, fusta, marfil, etc. Amb alguna imatge o relleu que durant les misses solemnes es besava en la cerimònia de la pau.

Primal, Primala: Fill de l'ovella o de la cabra des que ha complert un any fins que en té dos o tres.

Primícia: Prestació de fruits i bestiar que, ultra el delme, es donava a l'església.

Quòndam: Que fou.

Raure l'era: Treure'n les herbes paràsites abans de fer la batuda.

Relicte: Bens deixats per qui es mor.

Roquetes (roquet): Sobrepellís de mànigues curtes.

Rompogoll: antigament Rampagoll i Rompogoll. Ganxo fixat al cap d'un mànec per a agafar i subjectar objectes.

Saia: tela prima per a fer calces i peces de vestir lleugeres.

Saiet: Saio petit també sayet.

Sarja: Tela formada per un lligament quadrat on cada fil d'ordit o de trama fa una basta sobre dos o més fils.

Segall, Segalla: Nadó de la cabra ja desmamat però que no ha acabat la seva creixença.

Setí o Ras: Teixit de lligat quadrat amb punts d'encreuament distribuïts amb forma que les cares prenen una superfície llisa i brillant. Fet de seda i cotó. El Ras era igual però en lloc de la trama era de cotó l'ordit.

Tafetà:Tela bàsica de lligament simple en que cada fil d'ordit s'enllaça amb una passada de trama.

Tallamo (tàlem): portar algú baix pal·li.

Terno (tern): Vestuari exterior de l'oficiant, el diaca i el sots diaca, el quals consta de casulla i capa fluvial i dalmàtiques.

Trama: Conjunt de fils que van de vora a vora d'un teixit, entrellaçats i encreuats amb els fils d'ordit.

Tragella: Recollidor o caixó obert per un costat, que, arrossegat per una o dues bísties, serveix per a llevar les desigualtats d'un terreny fluix.

Traspontí: Marfegó o matalàs prim i petit.

Tribe o Triba: Barrina grossa de fuster, d'escloper, de selleter, etc.

Triduo (tridu o tríduum): exercicis devots que es practiquen durant tres dies.

Trinella: (Trenella) Corda prima a manera de trena.

Trisagio (Trisagi): Himne en honor de la Santíssima Trinitat on es repeteix tres cops la paraula sant.

Tul:Teixit de seda o cotó d'aspecte reticular, que s'emprava per vels.

Vellut: Nom genèric que es donava als teixits amb pèl tallat o arrissat, suau al contacte; de pelfa, podia ser de llana, cotó o altra fibra.

Vereda: Ordre, avís, que es despatxa per fer saber una cosa a un nombre determinat de llocs propers, especialment l'autoritat eclesiàstica.

Via fora¡: Crit d'alarma per a fer sortir la gent i reunir-se en cas de perill.

Viàtic: Sagrament de l'eucaristia que s'administra als malalts que estan en perill de mort.

Violari: Contracte aleatori del dret civil català, que atorga la facultat de percebre periòdicament una pensió en diners durant tota la vida d'una o dues persones, en canvi del lliurament d'un capital.

Viril: Caixa de vidre que conté la forma consagrada o guarde relíquies i es col·loca en un reliquiari.

Vixell: Bóta gran per a tenir vi.

Xamellot: Teixit de llana barrejada amb pèl de cabra (els més cars amb pèl de camell). Varietats. Xamellot retort, xamellot o xamellot d'Amiens.