Advocaciones: títol donat a un temple, una capella, un altar, etc., perquè està dedicat a Nostre Senyor, a la Verge Maria o un Sant.

Alba: Vestidura o túnica de tela blanca que els sacerdots es posen sobre l'hàbit i l'amit per celebrar la missa.

Amito (amit): Llenç que el sacerdot es posa sobre les espatlles, sota l'alba, per celebrar els oficis divins.

Amovible: Dit d'un càrrec o d'un benefici.

Anejo: (annex ?): Església dependent d'una altra del mateix lloc.

Arbitrio: (arbitri judicial): Facultat dels Jutges i dels tribunals per interpretar la llei dins d'uns límits amplis.

Curador: Persona nomenada per tenir cura dels béns o interessos d'un menor o de qui no està en estat d'administrar-los.

Ban: Multa.

Beneficio: Conjunt de drets i emoluments que obté un eclesiàstic d'un ofici, fundació o capellania.

Cabildo (Capítol): Comunitat de eclesiàstics o capitulars d'una església o Catedral.

Censal: Dret de cobrar una pensió o cànon anual com a contrapartida d'un capital donat.

Cingulos (Cíngol): Cordó de seda o de lli amb una borla a cada cap amb què el sacerdot se cenyeix l'alba per celebrar els oficis divins.

Corporales (corporal): Peça de roba blanca que s'estén damunt l'altar per posar-hi el calze i l'hòstia.

Casulla: Peça de roba oberta per ambdós costats, que cau per davant i per darrere fins a mitja cama.

Congrua (còngrua): Renda mínima d'un ofici eclesiàstic o civil d'una capellania per poder sostenir dignament el seu titular.

Crismeras: ampolla, generalment de plata, on es guarda el crisma.

Crisma: oli i bàlsam consagrat pel bisbe emprat en alguns sacraments.

Curato (curat): Rector d'una parròquia.

Dalmàtica: Vestidura superior que el diaca i sotsdiaca porten en els oficis solemnes, i el bisbe duu dessota la casulla.

Deán Deano (Degà): Dignitat del capítol Catedral o col·legiata que comporta el dret de presidència. Persona que té cura d'una circumscripció diocesana per delegació del bisbe.

Degolla: Pena per la qual hom podia degollar un dels animals a qui entrava indegudament bestiar en un pasturatge.

Diezmo (delme): Dret d'una desena part de la collita que es pagava a l'Església, al rei o a un senyor.

Enfiteusi (emfiteusi): Contracte de cessió perpetual o per llarg temps d'un bé immoble mitjançant el pagament d'un cànon anual o altres prestacions a que fa la cessió, el qual conserva el domini directe.

Empriu: Dret d'aprofitament comunal de certs béns rústics, en general pastures, boscs i aigües, per part dels veïns d'un poble o comunitat rural.

Escudella: Vas de terrissa, de pisa, etc., de forma de casquet esfèric, on se serveix sopa, l'escudella, el brou.

Estipendio: Taxa fixada per l'autoritat eclesiàstica que donen els fidels al sacerdot per dir missa per una determinada intenció.

Estola: Ornament sagrat que consisteix en una banda de roba d'uns dos metres amb tres creus, l'una al mig i les altres als extrems.

Jocalias: Conjunt de peces d'orfebreria.

Heredades (heretats): Propietats rústiques.

Lavabo: Tovallola petita amb que s'eixuga les mans el sacerdot quan es renta les mans durant la missa.

Mancebo: Mosso de pocs anys. Home solter.

Manípulo (maniple): Ornament sagrat que portava el sacerdot al braç esquerre en la celebració de la missa.

Novenari: Exèquies celebrades el novè dia després d'una defunció.

Òbol: moneda d'argent de poc valor.

Palejor: Que treballa la pala per remenar líquids, principalment en tintoreries, amb barra llarga en un dels extrems de la qual va fixat perpendicularment un disc.

Pedrenyal: Arma de foc curta que es disparava amb pedra foguera.

Portapaz (Portapau): Làmina de metall, fusta, marfil, etc. Amb alguna imatge o relleu que durant les misses solemnes es besava en la cerimònia de la pau.

Primícia: Prestació de fruits i bestiar que, ultra el delme, es donava a l'església.

Roquetes (roquet): Sobrepellís de mànigues curtes.

Tallamo (tàlem): portar algú baix pal·li.

Terno (tern): Vestuari exterior de l'oficiant, el diaca i el sots diaca, el quals consta de casulla i capa fluvial i dalmàtiques.

Triduo (tridu o tríduum) :exercicis devots que es practiquen durant tres dies.

Trisagio (Trisagi): Himne en honor de la Santíssima Trinitat on es repeteix tres cops la paraula sant.

Vereda: Ordre, avís, que es despatxa per fer saber una cosa a un nombre determinat de llocs propers, especialment l'autoritat eclesiàstica.

Via fora¡: Crit d'alarma per a fer sortir la gent i reunir-se en cas de perill.

Viàtic: Sacrament de l'eucaristia que s'administra als malalts que estan en perill de mort.

Violari: Contracte aleatori del dret civil català, que atorga la facultat de percebre periòdicament una pensió en diners durant tota la vida d'una o dues persones, en canvi del lliurament d'un capital.

Viril: caixa de vidre que conté la forma consagrada o guarde relíquies i es col·loca en un reliquiari.