EM DIC FESTA MAJOR

Hola em dic Festa Major vaig néixer el primer dimarts de Setembre, fa tants anys que ja no em recordo de l’any, però se que vaig néixer en uns dies molt tristos en que la gent es posava malalta per culpa de la pesta o de la grip, no es sabia, i al final la gent es moria.

Els habitants del poble molt preocupats i desesperats van decidir de buscar dos protectors. Aquests van ser Santa Columba i Sant Fortunat. Aquest dia es va celebrar una solemne missa i desprès vam treure els dos sants màrtirs en processó pel poble, demanant que s’acabes l’epidèmia, . L’any següent es va commemorar aquell dia amb més alegria ja que s’havien acabat les malalties, així es com vaig nàixer!

A partir de llavors la meva vida a estat molt divertida , plena de jocs i xirinola.

En temps antics els nens i nenes jugaven a carreres de sacs i jo m’ho mirava molt entusiasmada. Com m’hagués agradat posar-me dintre d’un sac i saltar!, però tenia molts llocs on mirar per exemple : saltada de corda, concurs de estirar la soga “ consisteix en que un equip estira la soga per una punta i l’altre equip per l’altra, es fa una ratlla al mig i el primer equip que passi per damunt de la ratlla perd “, un altre joc que m’agradava molt era la cursa de rucs i someres, rèiem molt quan el ruc no volia córrer o tirava al genet, també era molt interessant gaudir de les partides d’ escacs.

Pels carrers hi passaven els malabaristes que feien volar pels aires uns bastons, pilotes, ous. Els acompanyaven una mena de pallassos, encara em recordo que un d’aquests pallassos fen malabars amb uns ous li van caure damunt del cap. Ah! també us vull explicar el que li va passar a la tia Pepa, mentre estava fent el dinar de festa major un cama llarga va posar el cap dintre de la cuina i li va donar un ensurt que li va caure el dinar al terra i em sembla que encara la sento rondinar.

Bé, trigaria mil anys a explicar-ho tot , soc tant velleta!. Al llarg de tots aquests anys he après moltes llengües no sempre he parlat en Català com ara . De petita vaig aprendre el llatí, però ja no me’n recordo. Desprès la meva parla va ser el català antic , encara recordo la descripció que varen fer del poble un centre excursionista que va venir fa bastants anys , deia així : “ Lo dia 5 de Setembre, sortirem ab lo tren, arribarem á las Borjas, sens deturarse ferem via envers Castelldasens distant duas horas. Lo Rvnt. Sr Rector de Castelldasens que rebé als excursionistes ab suma complacencia, á més de invitarlos a dinar en motiu del meu aniversari, los hi facilitá curiosos datos de la població. En lo cens de 1359 se li senyalan 43 fochs y era de la vegueria de Lleyda”.

Durant un temps vaig aprendre el Castella ara us descriuré com parlava l’any que van inaugurar la pista d’estiu : “ Solemne Misa cantada .Tradicional Procesión.A las 5 de la tarde partido de balompié entre . C F BELIANES y la U D CASTELLDANS . A las 19 horas , lucido Baile con el elenco artistico del momento: José Valero y la Sensacional orquesta Demon. A las 23. Interesante proyección cinematográfica “ CARTAS A MI AMADA “. Així parlava llavors .

I avui en dia parlo Català, tal i com tots el conegueu, es l’idioma que m’agrada més.

Gaudeixo molt de la festa que es fa actualment pel meu aniversari, son 5 dies de gresca i xirinola. M’agrada despertar- me amb la cercavila , veure com els nens estan aficionats mirant els pallassos, malabaristes, cames llargues... ,anar ben mudada cap a l’església a escoltar la missa i sortir en processó pel poble amb els sants” Santa Columba” i “Sant Fortunat” que són tant vells com jo.

Cap al migdia ballem sardanes agafant-nos les mans i fent una gran rotllana en mig de la plaça. És la nostra dansa!. Mentrestant uns ballen, els altres fan el vermut ben asseguts.

Desprès de les sardanes tots cap a dinar, un bon plat de canelons i una copa de cava per celebrar el meu aniversari. Sense temps de acabar-me els postres i amb els plats a la taula corrents cap al concert. Desprès una mica més tranquil·la puc escollir entre anar a veure el futbol o jugar amb els nens a les cucanyes.

Més tard quan el sol ja s’ha post tothom ben mudat va cap al ball. Els músics de les orquestres més famoses s’esforcen per tocar música per tothom, encara que a vegades els joves es queixen que fan música antiga i els grans es queixen que fan música moderna.

Després del ball, primer un aperitiu i després cap a sopar. Un cop la gent ja ha acabat de sopar , es poden arreglar per anar al ball de nit. Després del ball de nit la disco mòbil. I en acabar aquest un ressopó a la plaça del poble.

Uf!!!! Quin cansament, metres uns van a dormir els altres ja es desperten i jo no puc dormir. Comença el segon dia i he de seguir totes les activitats, tots els dies van amb aquest ritme fins el cinquè dia que sempre cau en dissabte, com a final de festa un gran correfocs i ball fins a la matinada, jo estic tant cansada que un cop arriba el diumenge descanso un any seguit. Durant aquest temps viatjo a veure les meves cosines més llunyanes, escampades per tot el món .Allà veig altres paisatges, colors, cares, vestits i escolto músiques que no s’assemblen gens a les d’aquí.

Quan vaig a visitar la meva cosina Hanami del Japó jo m’ho passo pipa quan vaig a fer el pícnic i cauen els pètals dels cirerers, senyalant el final de l’hivern i l’arribada de la calor. La meva cosina és l’encarregada de celebrar la festa de les flors de cirerer.

Quan vaig a veure la meva cosina Bamana d’Àfrica també m’ho passo molt bé, sentint els tambors i mirant els ballarins emmascarats com ballen la dansa dedicada als deus per aconseguir els seus favors per a que les collites siguin abundants.

Quan vaig a Colòmbia veig a la meva cosina Wayuu la seva festa és molt animada fan curses de cavalls, pel que veig als cavalls els adornen amb trenes i borles de molts colors. Fan un gran concurs de tirar fletxes, el ball tradicional de la Chichamaya i un any van estar a punt de elegir-me princesa de la guajira, va ser molt divertit.

Quant anem a xina la meva cosina xinesa sempre em saluda amb aquesta cançó: “xama xuma xa, xama xuma xa, iate iate iamina ei quin um maia, jei acimeixtet”. I totes dos mirem el xino cudeiro que es una dansa molt animada que ballen tots davall d’ una disfressa de drac molt llarga i també tiren petards, jo i la meva cosina Wushizi ens ho mirem i ens ho passem súper guai!.

Espero que us agradi tot el que he explicat. Ara me’n vaig a visitar una altra cosina festa de no sé on. Tinc tantes cosines que no me’n recordo d’on son, bé espero que ens trobem el primer dimarts de Setembre, no hi falteu!!!

FI!!!