TORNAR

EL JACIMENT ROMÀ DEL MAS DE MELONS ( CASTELLDANS )

  Un dels llocs dels que guarda un nombre més considerable de materials el Museu Arqueològic d’Artesa de Lleida, és  del Mas de Melons, en el terme municipal de Castelldans. I és de destacar que malgrat el bon nombre de materials, el jaciment en si no és de gran envergadura, pel que fa a la seva superfície. Situat a la dreta del riu Set, en una elevació suau, aterrossada en la seva part superior, que domina una petita vall, la seva localització en el mapa 1:50.000 és; full 416, lat.4,º 29’, long. 0º 42’.

 A la part superior de l’elevació es conserven restes d’estructures i parets tallades, almenys en part, a la roca natural del terreny. Encara que no és possible determinar amb seguretat la magnitud de l’edifici, o dels edificis, no sembla ser excessivament gran. La qual cosa ens porta inevitablement a la pregunta relativa a la funcionalitat de les restes. Seguint el costum que ja  ha adquirit carta de naturalesa, diríem que ens trobem davant d’una vil·la agrícola. Com sol passar en tants casos, les dades que tenim no són suficients per aportar-nos elements de judici que ens facin suposar això. Ara bé. Sembla ser el més lògic, encara que només sigui per eliminació d’altres possibilitats. Tanmateix s’ha d’incidir en el fet que el terreny, des del punt de vista agrícola, té per les seves característiques de sòl i topografia unes possibilitats limitades en aquest camp.

 L’examen dels materials ens indica que la vida a l’explotació agrícola no fou excessivament llarga: la ceràmica més antiga amb seguretat de datació –dos fragments de terra sigil·lata itàlica no classificables- ens porta a l’època augustea, mentre que l’absència de clara A (així com de C i D) ens diu que no degué arribar al final del segle II. Presenta un panorama cronològic similar a Raïmat. Hi ha alguns materials que no relacionen (parets fines, vidres) per tractar-se de petits fragments informes, els quals de cap manera desmenteixen la cronologia que aporten els relacionats.

 

TERRA SIGIL·LATA SUD-GÀL·LICA.

 

El nivell de presència de les importacions sud-gàl·liques és notable. Junt a aquest fet l’absència total de campaniana i només petits fragments d’itàlica, ens proporcionen almenys, a manca d’una excavació sistemàtica del lloc, l’indici cronològic del moment d’una activitat significativa del jaciment. Com és normal, semblen procedir de la Graufesenca (amb seguretat el núm.11) i en una etapa l’inici de la qual es podria situar en època de Claudi i que no arriba als Flavis.

 És arriscat donar la cronologia d’una forma rotunda i el mateix succeeix pel que fa a la preeminència d’unes formes per sobre les altres. Respecte a això, no deixa de ser simptomàtic que, malgrat els pocs fragments conservats, la proporcionalitat s’adapta bé al que es comprova en jaciments més ben coneguts de la Península.

 

DECORADA

Forma 30

  1. (ME-1). Dos fragments de vora i paret. Pasta rogenca. Vernís roig fosc, brillant. Decoració: oves i motius vegetals. Encara que a la Graufesenca aquesta forma comença a fabricar-se als voltants del 15, els nostres fragments pertanyen al període tercer o d’esplendor dels seus tallers. Aquest període correspon als regnats de Claudi i Neró, època de màxima producció, en què la decoració exclusivament vegetal està molt per sobre de les altres. Per altra banda, exemplars anteriors a aquesta data a penes arriben a la Península, ja que encara es reben productes itàlics. És també similar a un vas del Museu Britànic, a un altre del Magidumun, i a alguns dels primers anys del regnat de Neró de la Nautique.
  2. (ME-168). Fragment de paret. Pasta rogenca. Vernís roig fosc. Decoració: motius vegetals i ocell. Les seves característiques la fan semblant a l’anterior, de la que pot pensar-se que també en formava part, però les fulles que es representen entre les llargues tiges són diferents de les que apareixen a la primera. En qualsevol cas la seva cronologia és la mateixa.
  3. (ME-340). Fragment de vora i paret. Pasta roja-rosada. Vernís roig fosc, semi brillant. Decoració d’oves (només es conserva la part superior). És similar a les anteriors, si bé difereix en la tonalitat de la pasta i en el vernís. La cronologia, no obstant, és la mateixa.

INDETERMINADA

  1. (ME-2). Fragment de paret amb decoració d`oves. Pasta de color rosat fosc. Vernís vermell ataronjat, brillant. Probablement forma 30

 

LLISA

Forma 15/17

  1. (ME-248). Fragment de peu, fons i paret. Pasta roja-ataronjada. Vernís vermell-ataronjat brillant. La producció d’aquesta forma a la Graufesenca comença al voltant de l’any 30, prolongant-se fins passat el 100. Passada la primera centúria la producció és escassa i sens dubte, sigui com sigui, no arriba als circuits internacionals, i se circumscriu a un consum més o menys local. Encara que pel conservat no podem intentar una aproximació cronològica estricta, el que hem expressat anteriorment em mou a situar-lo en el període d’esplendor de la principal factoria sud-gàl·lica d’on amb probabilitat procedeix

Forma 24/25

 

    Representada per dos exemplars. Aquesta forma té una cronologia més breu que l’anterior, almenys a la Graufesenca: s’inicia al voltant de l’any 15 i a penes ultrapassa el 60. La majoria d’exemplars, com ja s’insinuà fa més d’una cinquantena d’anys, se situen, en els regnats de Tiberi a Neró, sobretot en el de Claudi, i arriba potser fins als Flavi. Els dos exemplars que documenten de Mas de Melons són ben diferents quan al gruix; a destacar també l’absència de ranura en el núm. 7. Això no obstant cap dels seus elements (afegit al fet que són materials de superfície) és suficient com per afinar més en la cronologia.

6.      (ME-280). Fragment de vora i paret. Pasta rosada-rogenca. Vernís vermell Fosc, semi brillant. Decoració a rodeta (o millor inciso-burinada) ben marcada.

  1. (ME-316). Fragment de vora i paret. Pasta ataronjada, ben depurada. Vernís rogenc-ataronjat mat. Decoració a rodeta poc marcada. Es troba representada per diversos fragments que corresponen a tres peces diferents. Sense que sigui cap indici clar, dos d’aquestes presenten el llavi de secció arrodonida i una rectangular. El primer, junt amb el de secció triangular, sol ser el més corrent, mentre que l’altre és més rar.
  2. (ME-12). Fragments de vora i paret. Pasta fosca roja-amarronada. Vernís vermell fosc, semi brillant. Llavi de secció arrodonida. D’aquesta peça se’n conserven sis fragments.
  3. (ME-252). Fragment de vora i paret. Pasta roja-ataronjada. Vernís vermell fosc quasi mat. Llavi de secció quadrangular.
  4. (ME-270). Fragment de vora i paret. Pasta roja-ataronjada. Vernís vermell fosc, quasi mat. Llavi de secció arrodonida.

 

INDETERMINADA

  1.  (ME-275). Fragment de fons. Pasta roja-ataronjada. Vernís vermell fosc, brillant. Cartel·la amb la marca perfectament llegible “OR RVFINI”. El taller Rufinus, de la Graufesenca i Bannasac està actiu entre els regnats de Neró i Domicilià. D'ell es coneixen exemplars tant decorats com llisos. Ja documentat a Ilerda i a Raïmat, a les excavacions efectuades fa més d'una vintena d'anys. Ambdues peces s'han perdut i n'ignorem la forma en què apareixien.
  2. (ME-250). Fragment de peu i fons. Possiblement forma 15/17 o 18. Pasta roja-ataronjada. Vernís vermell fosc, quasi mat. Es conserva l'inici de la cartel·la de la marca; en qualsevol cas és insuficient perquè es pugui adscriure a un taller determinat.

 

TERRA SIGIL·LATA HISPÀNICA

  Com és natural, és la més abundant. davant la quantitat de fragments recollits, ens limitarem aquí a relacionar-ne una selecció representativa.

DECORADA

Forma 30

 Cinc fragments amb seguretat són atribuïbles a questa forma, la més freqüent entre les hispàniques decorades després de la 37. Encara que són pocs, hi ha una remarcable diferència de qualitat entre ells i, relacionat amb això, segurament una diferència cronològica; la presumible antiguitat del núm. 13 contrasta amb la suposada cronologia dels números 15 i 16, malgrat el breu període de producció d'aquesta forma ( no arriba a finals del segleI).

  1. (ME-169). Fragment de paret. Pasta rosada. Vernís vermell-amarronat, brillant. Pasta i vernís de bona qualitat, la qual cosa també afecta la decoració i  la disposició d'aquesta. La peça té  quelcom singular, ja que no li trobem paral·lels clars en la producció hispànica. La inspiració -que no imitació- de prototipus sud-gàl·lics sembla segura, la qual cosa ens portaria a situar-la, de cert això, entre les primeres produccions hispàniques. La singular al·ludida s'ha de matisar: el motiu d'aus inscrites en cercles és freqüent; com també ho són les rosetes  de la part superior del fragment, però els motius cruciformes que separen els cercles amb aus no els documenten en altres llocs, com tampoc el "conjunt" decoratiu. Per la qualitat i pel pes de la presència d'exemplars que poden ser adscrits amb seguretat, creiem que ens trobem, un cop més, davant d'un producte dels terrissers de la Rioja.
  2. (ME-7). Fragment de vora i paret. Pasta de color marró, amb moltes impureses. vernís vermell fosc, semi brillant (quasi mat). De la decoració només es conserven restes d'un motiu cruciforme, de gran relleu, però barroerament representat.
  3. (ME-161). Fragment de vora i paret. Pasta rosada. Vernís marró, semibrillant, no molt adherent. Decoració a base de bastonets i motius foliacis. Probablement que es tracti de la mateixa peça que tractem a continuació.
  4. (ME-165). Fragment de paret. Pasta i vernís iguals al número anterior. Decoració a base de bastonets i motius vegetals variats: total ella en conjunt denota un notable barroquisme i no sembla tractar-se d'una de les primeres produccions.
  5. (ME-5). Fragment de vora i paret. Pasta taronja fosc. Vernís vermell fosc, semi brillant. De la decoració només es conserva, incomplet, un rosegador.

Forma 30

 Tres exemplars (cap vora) permeten ser classificats com d'aquesta forma, a la que ja Merquíriz, en el seu moment, va donar la mateixa cronologia que per la 269, si bé podria ultrapassar aquesta darrera i arribar fins a les darreries del segle I.

  1. CME-166). Fragment de paret. pasta roja-ataronjada. vernís vermell mat. Decoració: fulles amb la punta cap a dalt.
  2. (ME-136). Fragment de paret. Pasta rosada-ataronjada, semibrillant.
  3. (ME-311). Fragment de paret. Pasta rosada. vernís taronja-rogenc, semibrillant. Decoració: bastonets i puntes de fletxa.

Forma 37

 Com era d'esperar és la més abundant de les formes decorades de la T.S.H.: prop d'una vintena de fragments recollits dels que, per la grandària reduïda o repetitiva, només en prenem sis en la nostra relació. Aquesta forma té una vida dilatada, però no hi ha res, en els que han arribat a les nostres mans, que contradigui la cronologia que podem atorgar a partir de les formes anteriors. No hi ha cap vora ametllada.

  1. (ME-164). Fragment de paret i fons. Pasta rosada. Vernís vermell semibrillant. Decoració a base de cercles amb roseta inscrita.
  2. (ME-6). Fragment de vora i paret. Pasta taronja. Vernís ataronjat rogenc, quasi mat, desaparegut en bona part de l'exterior. Decoració mal impresa, quasi desapareguda. Apareixen clarament cercles concèntrics, però pel mal estat no es pot saber el motiu que apareix dins del cercle (vegetal?).
  3. (ME-33). Fragment de vora i paret. Pasta taronja. Vernís vermell ataronjat, semibrillant. Decoració: només es conserven bastonets.
  4. (ME-255). Fragment de paret i pasta taronja. Vernís vermell fosc ataronjat, brillant. Decoració: sobre línia de cercles inscrits, separat per bastonets, Fortuna a l'esquerra i elements vegetals a la dreta. No idèntic, però una decoració a base de bastonets, Fortuna i motius vegetals es documenten en un fragment de Juliobriga, fabricat a la Rioja.
  5. (ME-277). Fragment de vora i paret. Pasta marró-rosada. vernís vermell ataronjat, semi brillant. Decoració: només es distingeix un au a la dreta.
  6. (ME-38) Fragment de vora i paret. Pasta rosada. Vernís ataronjat poc adherent, molt gastat. Decoració: cercles concèntrics.

INDETERMINADA

 Del bon nombre de fragments de forma indeterminada recollits, en seleccionem dos per les seves característiques decoratives.

  1. (ME-170). Fragment de paret, potser de la forma 37. Pasta ataronjada-beige. Vernís vermell fosc, mat. Decoració: au sobre pedestal. El tema és relativament freqüent a la T.S.H., però no trobem cap paral·lel idèntic en els grans repertoris.
  2. (ME-317). Pasta taronja rosat. Vernís vermell fosc, semibrillant. Decoració: incompleta representació masculina, probablement d'Apol·lo, millor que Mercuri al que també s'assembla. Podria, fins i tot, tractar-se d'una Victòria: igual amb escut es documenta en un exemplar de la forma 37 de Mèrida.

LLISA

Ritterling 8

 Representada per un sol exemple.

  1. (ME-253). Fragment de vora i paret. Pasta rosasda-taronja. vernís taronja, semibrillant.

Forma 15 / 17

  Aquesta forma, que és de les més corrents entre les llises, està igualment representada per només un sol fragment.

  1. (ME-29). Fragment de vora i paret. Pasta rosada-vermellosa. Vernís vermell fosc, semibrillant. Possiblement s'hagi de situar cronològicament entre les primeres produccions hispàniques (de la Rioja en aquest cas?). ja que sense ser mimèticament igual, recorda més els prototipus sud-gàl·lics, que serviren de model, que els exemplars típicament hispànics de paret més allargada i llisa.

 

Forma 18

  També un sol exemplar sense cap característica destacable.

  1. (ME-272). Fragment de vora i paret. Pasta taronja. Vernís taronja semi brillant.

Forma 33

 Igualment un sol fragment.

  1. (ME-278). Fragment de vora i paret. Pasta vermell fosc. Vernís vermell fosc, semibrillant.

INDETERMINADA

  1. (ME-262). Fragment de peu i fons. Pasta taronja-rosada. Vernís vermell-ataronjat, brillant. Cartel·la incompleta amb la marca OF T.L.S., la marca de l'associació de Titus i Lucius Sempronius, està àmpliament documentada entre les hispàniques produïdes als terrissers riojans, a Bezares concretament. Curiosament una altra peça procedent també del lloc sembla portar la mateixa marca, es tracta d'un exemplar de la forma 27, en el que es conservava la cartel·la rectangular completa inscrita en un cercle. En aquell cas es podien llegir nítidament les dues primeres i la darrera lletra, just a la inversa del que succeeix amb la present, en la que les dues primeres lletres estan dèbilment impreses.

IBERICA PINTADA

 Encara que el seu nombre sigui escàs, és possiblement un dels elements de major interès del jaciment. L'interès radica essencialment en el fet que, donat que els materials que permeten una datació més segura indiquen que el moment de vitalitat del lloc s'ha de situar en el segle I (a partir de Claudi), aquesta data de suposar per aquest exemplars de ceràmica ibèrica pintada. És a dir, ens porta la problema de la perduració d'aquesta ceràmica de tradició indígena, a la seva fase final. Com és sabut, és un problema no resolt al que ara es comença a veure solució; si almenys quedava clar que assolia l'època augustea -fins i tot el seu major esplendor quant a termes decoratius-, avui sembla que no és arriscat portar-la fins, aproximadament, mitjans del segle I d.C., amb una riquesa decorativa més simple que l'augustea pels darrers temps, però amb una personalitat acusada pel que fa a les formes. Aquesta ´s la conclusió a la qual arriba I. Garcés després de l'estudi dels abundants materials de Raïmat. Els nostres exemplars, constitueixen un altre exemple més de les darreres mostres d'aquesta secular ceràmica ilergeta.

  1. (ME-173). Fragment de vora i paret. Pasta rosada cendrosa. Decoració de faixes a la vora i paret. Pintura vermella marronosa.
  2. (ME-175). Fragment de vora i paret. Pasta ataronjada-rosada. Decoració de faixes. Pintura roig-vinosa.
  3. (ME-140). Fragment de vora i paret. Pasta ataronjada pàl·lida. Decoració de bandes a la paret. Pintura roja-amarronada. ës, potser, un dels més semblants als exemplars de Raïmat.

COMUNS

Vernís roig pompeià

 dos fragments d'aquestes plates es conserven en el fons del Museu. Encara que fabricades ja en el segle III a.C. a Itàlia, es generalitzen en el I a.C. i arriben al següent en fabricacions ja `possibles provincials (a partir del 50 d.C. deixen d'exportar-se d'Itàlia). Els nostres, dels que només un té certa entitat i serà el que tractem, deuen d'ésser de fabricació local.

  1. (ME-172). Fragment de vora i paret. Pasta marró-vermellosa. Vernís interior vermell (negre a la vora). Pertany a la variant C (vora llisa) del tipus 15 de M. Vegas, que comença a fabricar-se en època augustea i arriba al segle II d.C.

TAPADORES

 Hi ha dos exemplars ben diferents entre si. Correspondrien al tipus 17 de M. Vegas. Per si mateixes és difícil assignar-los cronologia. En qualsevol cas, no tenen cap característica que contradigui les dates que proporcionen altres materials del jaciment.

  1. (ME-199). Fragment de vora i paret. Pasta taronja. Lleugera engalba del mateix color exclusivament a l'exterior, el qual està polimentat, per tant, podria correspondre a vaixella de taula.
  2. (ME-217). Fragment d'ample pom o pivot. Pasta rosasda, porosa, amb moltes impureses (per això es podria incloure entre les ceràmiques de cuina). Lleugera engalba ocre groguenca exterior.

ENGALBA VERMELLA

 Es tracta d'una producció característica de la nostra zona, que numèricament constitueix un elevat percentatge de les ceràmiques comunes: a Sant Joan i la Paeria de Lleida representen més del 80 %. Actualment en estudi per part de P. Camps, comencen almenys en el segle II a.C., són molt nombroses en el segle I a.C. i perduren, com a Raïmat, fins el segle II d.C. No semblen ser exsclusives de Lleida: almenys tenim notícies d'elles en el Baix Ebre, Aragó i Navarra, és a dir, a la conca de l'Ebre i els seus afluents. No sembla present a Guissona on assentà el municipium més proper a l'ilerdenc. Els seus tipus són diversos en forma i grandària.

  1. (ME-225). Vora, coll i paret de gerra amb ansa. Pasta rosada. Engalba rosada exterior, no molt compacta, que ha desaparegut en gran part. Pot assimilar-se al tipus 38 de M. Vegas que, encara amb antecedents, es generalitza en el segle I d.C.
  2. (ME-181). Fragment de vora i ansa. Pasta rosa-marronosa. Engalba vermell fosc, quasi negre en algunes zones, mat, desaparegut en part.
  3. (ME-226). Fragment de vora i paret. Pasta rosada. Engalba vermell fosc, semi brillant, quasi negre, poc adherent (desaparegut en part).

GRIS DE CUINA

 Totes presenten unes característiques similars: fabricades a torn, la seva pasta és gris o gris tirant a negre, amb moltes impureses i senyals d'exposició al foc.

  1. (ME-247). Fragment de vora i paret. Pulimentat a l'interior i a l'exterior.
  2. (ME-233). Fragment de vora i paret. El perfil que presenta és probablement el més corrent en aquest tipus de ceràmica a la Paeria . També present entre els materials recuperats a Raïmat.
  3. (ME-416). Fragment de vora, amb ampla motllura per encaixar la tapa. Possiblement es tracti d'una olla o cassola.