EL SERVICIO NACIONAL DE REGIONES DEVASTADAS Y REPARACIONES

Creació: Amb la promulgació de la Ley de Administración Central del Estado, de 30-01-1938, que creava els diversos ministeris del nou govern, es va començar a implantar les bases d'un nou règim polític, Una de les principals preocupacions dels nous mandataris va ser la necessitat peremptòria d'iniciar la tasca de reconstrucció nacional, d'una manera centralitzada i homogènia.

A aquest afecte, van implantar un organisme estatal encarregat de la comesa de tramitar totes les gestions relatives a la reconstrucció d'edificis públics i particulars. El Servicio Nacional de Regiones Devastadas y Reparaciones ( SNRDR ) , va ser creat pel Decret de 25 de març de 1938. Integrat con a Servei dins del Ministeri de l'Interior, el seu primer cap fou Joaquim Benjumea Burín. Per la Llei de 26 de desembre de 1938, el Ministeri de l'Interior passava a ser de Governació i, posteriorment, el SNRDR adquiria el rang de direcció general, agost de 1939.

Organització i funcions: El Decret datat a Burgos el 25 de març de 1938, subordinava tota l'obra de reconstrucció a les directrius del SNRDR (art.2) i a l'operativitat de llurs oficines i juntes, exceptuant-se únicament les obres militars, les de camps de concentració i aquelles considerades urgents pel perill de ruïna. L'Ordre del Ministeri de l'Interior d'11 de juny de 1938 establia la regulació, organització i funcionament de l'organisme. Aquest s'estendria per tot el territori, dividit en set zones, en cada una de les quals es constituirien subcomissions de lliure designació integrades per un delegat, un arquitecte funcionari públic i un advocat de l'Estat. Els recursos els havien de posar els ajuntaments (locals) i les diputacions provincials (personal), i les funcions bàsiques que tenia encomanades eren les de tramitar els expedients, romandre a disposició del SNRDR de Madrid i proposar noves subcomissions.

Cada expedient s'havia de composar de: instància del reclamant, valoració de l'immoble afectat i dels danys causats, memòria, plànols i pressupost de les obres per la seva reconstrucció, certificacions cadastrals i municipals (d'alineació de l'edifici) o declaracions jurades dels interessats, si s'esqueia, informe de la Delegación d'Ordre Públic sobre la conducta "social y patriótica" del sol·licitant (procurat de l'alcalde, el rector o el cap de la falange), fortuna, mitjans de vida, danys causats al seus béns, i informe de la Fiscalia de la Vivenda i de l'Ajuntament quant a l'alienació. L'article 7 especificava que s'havia de fer un duplicat de tots els informes, fitxes i documentació i s'havia d'enviar l'original a Madrid. Les Normes de 19 de juny de 1939, detallaven l'organització de les comissions provincials. Es constituïen amb el governador civil com a president delegat (el president nat era el cap del SNRDR), i tres vocals: un advocat de l'Esstat, un arquitecte provincial, municipal o de l'oficina del Cadastre, i un secretari (el de la respectiva Diputació)

El 27 de juny de 1939 era aprovat el reglament de l'Instituto de Crédito para la Reconstrucción Nacional, peça clau del finançament en tot el procediment de reconstrucció. Aquest organisme financer estava facultat per concedir crèdits a baix interès i llarg termini, i bestretes sobre indemnitzacions per danys en tràmit de concessió o liquidació.

La supressió del SNRDR: Per un decret llei de 25 de febrer de 1957, es creava el Ministeri de la Vivenda, que absorvia l'Institut Nacional de la Vivenda, i les direccions generals d' Arquitectura y Urbanismo i de Regiones Devastas.