HISTORIA DEL CEMENTERIO

El Cementerio nuevo fue construido en el año 1893 siendo Alcalde D. Antonio Cendra y Pàrroco D. Federico Segarra. Se prescindió de la ley vigente sobre construcción de Cementerios, pues sin expediente alguno se levantaron las tapias, y llamado el Cura Párroco bendijo, con la debida facultad este Cementerio; pero como no habia en el centro ninguna cruz, el Cura Párroco mando colocar una de madera, pero, como es de presumir, la cruz desapareció pronto de su lugar. No hubiera asi sucedido si en vez de una de madera se hubiese colocado una de hierro o piedra como esta prescrito.La obra se hizo por subasta quedando esta á favor del vecino de esta D. Jose Corretje (PocoPan). Como sucede con las obras de los municipios que cuestan mucho y valen poco, el Cementerio costó mucho dinero, que pagó todo el municipio, y resultó una obra falsa. Como cuentan malas lenguas que se pagó dos veces. Al principio resultó muy bonito pero las aguas han descubierto que la obra no puede ser mas falsa. Unos años despues se construyeron veintisiete nichos que tambien resultaron falsos y mas pequeños que los del plano de la contrata. Al fin fueron aprobados por la intercesión de D. Buenaventura Talarn Alcalde, quien con sus chanchullos y enredos logró engañar á la mayor parte del pueblo viviendo á sús expensas, hasta que al fin se han convencido los de buena intención que no se iba bien. Aprovechando estas circunstancias jo el infrascrito he determinado reorganizar el Cementerio que tan descuidado estaba.

25 Enero 1904.

Francisco Tarragona.

La Historia continua despues de la RELACIÓN DE LOS NICHOS

FILA 1ª: nº 1: Propiedad de D. Buenaventura Talarn (espardenyer) Cendra. Venut a casa Viuda.

nº 2: Propiedad de Da. Magdalena Rebull de Segura (Mandico) Cerrado en 29 de junio de 1904.

nº 3:

Continuació a l' Historial del Cementiri de Castelldans.

Entrí a la regencia d'aquesta parroquia el primer d'octubre de 1929. Ben prompte i a la primera visita que ferem, el dia de Totsants a la tarda, ens convencerem del resultat que podia donar una obra feta con es diu al començament d'aquest llibre. Al retornar al temple ferem notar la gran sorpresa que havíen tingut (als feligresos) en creure que fos un cementiri laic (sense creu) o una boscuria (tanta era l'herba i tant alta que ho invadia tot). Procurárem despertar un amor propi per un lloc tan digne de respecte i veneració pero....¡ nones ¡ confiant amb l'Ajuntament tot quedá com avans.Un dia, en companyia de uns catorze escolanets armats de aixadetes, varem anar allá a arrencar l'herbatje; ens costá dos dies la llimpiesa, i férem una garbera de matolls ben atapeida i tan alta com les tapies que fou cremada pera extirpar el grá de llavor. Avui comença a estar altra volta com avans. Els interessats, molts d'ells, en lloc d'avergonyir-se del trevall que nosaltres feiem, encara ens van pagar amb una rialleta. Una volta llimpiat el camp, fou cosa de veure l'escampadissa d'ossos i ossets que hi havia, humans. Ens obligá a fer un clot al ángul dret del fons per a dipositar-los. Hi biem vist corre els conills, els seus caus vora les caixes; hem sabut de cert que hi han anar a fer cassera; bon profit els fassi als hostals de Borges o al mercat de Lleida! No vull conill de Castelldans si no el veig agafar en lloc de confiança. Encara no ho hem dit tot. Les tres files de nitxos necessiten reparació. Els tres nitxos darrers (ma esquerra) foren construits ultimament es veu i tan a la lleujera que ara ja están despresos del cos dels altres. La teulada tan malament, que els gossos hi han saltat i hem vist com s'han embrutat dintre el nitxo supeiror. Aixó els ho he dit des de la trona, per veure si cambiaven de pell; de moment se'ls ha tornar de gallina, peró.....sens altres consequencies. Jo, amb l'assentiment de l'Ajuntament i davant sa présencia, en 1930, febrer vaig interesarme per la restauració i adecentement, cridaren paletes, i Batlle, Secretari, paletes i Rector, tirárem línies, planos, números, i es feu com una contracta amb dit paletes (els mateixos constructors) ells anirén fent nintxos i nosaltres cuidaríem de sa venda, per de promte en teniem sis demanats i altres en demanaríen quan vejessim que s'hi trevallés. Quan la cosa prometía anar endavant sortí la pota de gall: havíem de esperat al istiu que l'obra no sofrís humitats. I be......... esperem. I vingué l'istiu i tingueren que segar i acabat de segar, al urgir que posin mans a l'obra, ens dirien que no podem fer-ho al preu estipulat perque s'havíen equivocat...........I jo crec qu'els que s'havíen equivocat no eren ells, sino jo al creure que una obra aixís pogues tirar avant amb "confrares del Darrera".- Que el temps cambii.

2 novembre 1930. signatura

Qui ho havia de dir¡ Avui s'ha cambiat el personal del municipi; no hi ha ningú del temps que avans citávem. Esperem tambe. ------- ------------- ---------------------------- - ------------------
Avui rebo un ofici: "per unanimitat s'acorda la suspensió del subsidi per 2ª missa. Aixis si que podrem confiar ¿he? No obstant, paciéncia, a veure si tot ho alcança.La nova forma de govern o el govern de forma nova decreta per vots la separació de l'Esglesia del Estat. Alguns Ajuntaments com el flamígero de Lleida, demanen la secularització de cementiris. Endavant les atxes¡ Tenia recullides algunes pessetes per al cementiri i les haurem de tornar, que no les atraquessin amb els temps o aires que es respiren. ----------- ------------------ ---------------- ----Enguany no hem anat al fossar la tarde de Totsants perque, segon vaig avisar pel Roser de Maig, no celebraríem cap processó mentre no hi hagués "autoritat i tranquilítat" i aixís estem encara. Ademes per a visitar un camp com un corral no val la pena de anar a sofrir un atac de nervis i una passa de curiositat batxillera.

5-nov-1931.