CONFRARIA DEL ROSER
CASTELLDANS (1590 – 1724)
Vuy diumenge que contam a XXII cetembre 1590 funda la cofraria de Nostra Sra. del Roser dedicant altar de la confraria lo altar vuy dit de St Joan de gollafi lo sant pare fra Joan Baptiste Romeu del orde de edicadors ab virtut de les llicencies que ya fundades del molt Rnt pare fray march de Valladors Vicari general de dit orde y del molt Rnt pare fra Juan Llohazes principal de la provincia de Arago del mateix orde foren testimoni de la fundacio los honorables Joan Peyro Joan Cabestany y Bertomeu Massot jurats del present lloch de Castelldasens fet y escrit per Francesch Torres prevere Vicari y notari del sobredit lloch de Castelldasens. mes y any sobredits.
Foren elegits majorsdoms de dita confraria Joan Peyro y Joan Cabestany pagesos del present lloch.
Jo Frances Torres Vicari |
Confrares del roser esent (vicari) Fray Baptista Zenon |
|
Joan Peyro |
Catarina Encas |
Magdalena Alsamora |
Joan Cabestany |
Joan Encas |
Bernat Farrer |
Bertomeu Nebot |
Mestre Joan Carbonell |
Catarina Ginera viuda |
March Zipol |
Catarina Carbonella |
Beneta Ferrera |
Montserrat Carbonell |
Jaume Ferler |
Juan Peyro defunt |
Salvador queralt |
Miscilana Ferlera |
Juana Peyrona viuda |
Joan Such |
Geronima Massota |
Bertomeu Peyro defunt |
Llorens Alcamora |
Joan Massot |
Frances Agna Peyrona viuda |
Isabel Queralt |
Geronima Massota |
Catarina peyrona |
Jaume Gispert |
Isabel Massota |
Agna Peyrona |
Margarida Gisperta |
Catarina Massota |
Catarina Solanes viuda |
Joan Massot major |
Barbera Massota |
Catarina Ximena |
Joan Argiles menor |
Catarina Marca |
Pere peyro |
Margarida Massota |
(Joan) Castellnou menor |
Esperansa Peyrona |
Toni Juan Valles |
Catarina Castellnona |
Ysabel Peyrona |
Tomas Valles |
(lavinda) Mirona |
Perot Peyro |
Matiana Vallesa |
(Giteria) Mirona |
Pere Carbonell |
Joan Valles |
Catarina Mirona |
Jaume Carbonell |
Tomas Valles |
Margarida Ansana |
Monserrat Carbonell menor |
Joan Botet |
Miquel Miro |
Violant Queralta |
Esperansa Boteta |
Bertomeu Miro |
Joana Queralta |
Margarida (Zega) |
Juan Ferler |
Maria Querala |
Margarida (Zega) |
Andreua Ferlera |
Pere Massot |
Margarida Peyrona viuda |
Joana Ferlera |
Bertona Massota |
Catarina Peyrona |
Monsarrat Ferler |
Francesch Massot |
Perot PeyroYsabel Peyrona |
Miquel Torrent |
Margarita Queralt viuda |
Catarina Peyrona |
Andreu Ximent |
Joana Queralt |
March Viens |
Gaspar Ximeno |
Mateu Queralt |
Ysabelmaria Viens |
Juana Ximena |
Bertomeu Querlt |
Joan Argiles major |
Juana Falco |
Pere Queralt |
Catarina Argilesa |
Margarida falcó |
Salvador Queralt difunt |
Mariagna Argilesa |
Jaume Sales |
Margarida Queralt difunta |
Jaume Mateu |
Ursula Carbonell |
Margarida Massota difunta |
Monserrat Mateua |
Francesch Carbonell |
Ysabel Massota viuda |
Maria Lluncas |
Barbera Carbonella |
Ysabel Massota |
Catariana Roiga |
Salvador Carbonell |
Miquel Massot |
Rafel Cornador prevere |
Pere Carbonell |
Bertomeu Massot defunt |
Ageda Cornador |
Andreua Sancha |
Jaume Massot defunt |
Antoni Maniach ab tota la familia |
Miquel Sancho |
Mateu Massot defunt |
Maria Anna Cornador |
Catarina Sancha |
Felipa Armengola |
Pere Guinau |
Joan Alsamora |
Juana Armengola viuda |
Jaume Dionisc Nogue ab tota la familia |
Ysabel Alsamora viuda |
Catarina Babota viuda |
Joan Granio ab tota la familia |
|
Jaume Massot defunt |
Valero Tarrago |
|
|
Cecilia Monsoces |
Agna Maria Ribe |
Maria Angela Queralt |
Isabel Agna Angles |
Teresa Ribelles |
Andreu Perearnau |
Mariagna Ribe |
Maria Queralt |
Agna Perearnau |
Josep Salto |
Maria Salto |
Mateu Pibernat |
Caterina Manrresa |
Hysabel Cornador |
Yacinto Pau |
Geltrudis Pie |
Domingo Cornador |
Maciana Pau |
Joseph Pie |
|
Francesch Pau |
Asi se mostre loque en Joan Peyro y Joan Cabestany majorals de la Sña confraria del roser del lloc de Castelldasens han plegat comensant a XXIII de setembre del any 1590.
Han agut de quatre faneges de blat que han venut y sis (alnats) a raho denou y mig faneca (coranta) quatre & y quatre diners.
Han rebut que lo bestiar den Gasol de la Pobla.......
Han plegat un cafis de blat les deu fanegues han venut ha devuyt sous y les dos a vint sous valen onze lliures....
Han rebut del llegat den Joan Peyro vint y quatre &.
Del que ha plegat la majora (Susana) Peyrona.......
Han rebut de dines del empriu............................
Han plegat en lo bafi y llenant de taula sis & dia.
Dos tovalles de brillis tapes de coto blau una tovalla redona ab vet y la tovalla es de llens ben prim una tovalla llarga ab los caps desfilats una llista de seda negra ab los caps de perles.
Asi se mostre lo que en Joan Botet y Jaume Peyro majorals de la confraria de nostra senyora del roser del lloch de Castelldasens han plegat lany 1594 comensant lo segon diumenge de mag de dit any es lo seguent:
Han plegat una quartera y tres quartans de blat han lo venut a coranta sous la quartera munte dos lliures y miga.
Han rebut de na Marca majoralesa set lliures y nou sous.
Han rebut de na Alsamora majoralesa.
Han plegat en lo bassi coranta dos sous.
Asi se mostre lo gen Joan Massot y Joan Peyro majorals de la confraria del Roser del lloch de Castelldasens han plegat comensant en mag de 1595.
Han plegat en blat sinc quarteres y quatre quartans halo venut a trenta sous la quartera reberene vuyt & y 6 dines.
Han rebut de la pensio del censal que y ha deyxat Bertomeu Peyro que renta sis sous.
Ave rebut los ous y una sogueta que have venut de tot.
Ave rebut la plega del pa de na Peyrona nou lliures sinc sous y dos dines.
Se ha plegat en lo bassi.
Notori sie a tots com vuy conta a 19 dies de matg de lany 1603 en presencia del honorable Francesch Carbonell balle de Castelldases y en presencia dels honrrats Joan Massot y de Joan Queralt y de Pere Padelas jurats de Castelldasses y de presencia de tots los altres per mes conforme en dit lloch sere costum los homrrats en Janot Valles y en Miquel Miro Cos dels Majorals de la Confraria de Nostra Señora del Roser com sere costum quiscun any de traure Can Majoral de dita Confraria y ayan ab consentiment de tots los damunt dits antret a Janot Valles y an deixat a Miquel Miro del que de tots allo que en dita Confraria avie donat a compte al dit Janot Valles lo dit valles a donat compte al dit Miquel Miro que ha vist restar de compte de la confraria honse liures y tres sous dic------- XI & III ₤ les quals encomanen al dit Miquel Miro y de aquestes a de donar compte y ayxi ab consentiment de tots los damunt dits done de (compayo) y Majoral al dit Miquel Miro al honrrat en Joan Botet de donar horde y servey de majoral de Nostra Senyora del Roser y los dit majorals acsepten dit carech y mesanat conforme horde del lloch tots los damun dits posen de venedora del pa ques plegue de la villa de Nostra Senyora del Roser a la muller de March Peyro y aplegadora de dit pa de Nostra senyora del roser a la muller de (Joseph) March de atenintse de contents y satisfets de dits comptes aven los donats bons y leals tingan al dit Jonot Valles aquesta bona y bastant apoqua difinicio de comptes volent tingue totes aquelles forses que difinicio de comptes de (jura) tenir pugue presa y lo quanta dita difinicio de ma de mi Baltesar Beraguer escriva de dita villa escrit en Mº de Mº Antoni Masana vicair de dit lloch en presencia dels testimonis daval escrits.
Testimonis de la present cura son en Joan Serler (Coser) de Castelldasses Joan Carbonell Alsamora pages de Castelldasses y mes cor encomane als dits majorals tots cor joiels conforme esta escrit de ma de Mº Torres Continuat lo escrit de 26 de Matg de (?).
Volent los dits confrares que los majorals de Nostra senyora del Roser cobre la pensio que fa la vila de Lalbi a dita confraria del Roser de la iglesia parroquial de Castelldasses que la pensio es quiscun any------- (?) y la pensio cau en octubre y de dita pensio aye de donar compte los dits Majorals lo dia que donara comptes de confraria.
A encomanat a Miro de compte de la Confraria de aylluminar aquella dos cartes y mitg de (?) y mes ames li done rebuda March Peyro sinch quarta de los corquals te una lliura de lo dit Miro.
Te rebut ab altre partit lo dit Miquel Miro trenta y dos sous y de aquestos a de donar compte lo dia que donara comptes de la confraria dic....... &
Nos Francesch Baldoan S. (?) Dr visitador General en la (Cura) y diocesis de Lleyda por quant hacemos visitamos y examinats los comptes de la Confraria de Nostra Señora del Roser de la Iglesia de Castelldasens havem trobat tenir --------- No puc lleguir
Vuy que contam als 13 de juliol del any de 1608 en casa de March Peyro en presencia de mi Jaume Pinos vicari de dita villa y en presencia de Joan Valles balle de la sobredita villa y en presencia de Andreu March y Toni Reg jurats en lo present any de 1608 an donat compte del que an pagat y gastat y del que an rebut de la basi lumeracia y confraria de nostra senyora del roser y entre dates y rebudes avem comptat y de se han trobat venir justament lo compte que March Peyro maioral de dita cofraria an gastat y rebut en tot lo any de la servitut y ayxi lo dit March Peyro done per companyo de Jaume Armengol en Pere Gispert de la sobre dita vila de Castell dasens ý pagats tots comptes ý finats en presencia dels sobre dits sean trobat an restades vint ý nou lliures dich 29 & ý totes an posades en los calaxos de la Isglesia de la sobre dita villa de Castell dasens. Vuý dia ý aný sobredit.
Vuy dia ý aný sobre dit la honesta na Catarina Marcha y Margarida Cabestanya majoroleses en lo present any de 1608 posen ý elegesen per majoroleses a la honesta na Chistena Mirona benedora del pa y a Margarida Babota per a plegadora del pa. Dia ý aný sobre dit.
Albi: Reste a cobrar de la commnunitat y villa del Albi es asaber deu lliures dich X & per dos pensions sinch liures per cada pensio an de cobrar los majorals dita cantitat.
Vuý que contam als 20 de setembre del aný 1609 en casa de Jaume Armengoll (Bricot) en lo present aný de 1609 en presencia de mi Jaume Pinos vicari de dita villa de castell dasens y en presencia del venerable en Joan Velles balle de la sobre dita y en presencia de Barthomeu Masot sots balle ý de Salvador Queralt ý de Joan Massot Salvador Castellnou y de Pere Padellas y de altres an donat compte Jaume Armingoll majoral de esta confraria y del que an pagat y gastat ý del que rebat del basi ý llumenaria de nostra seniora del roser y entre dates, y presses ý rebudes avem comptat ý se an trobat venir justament lo compte que Jaume Armengoll majorall de dita confraria a gastat ý rebut en tot lo aný de 1609 ý ayxi lo dit Jaume Armigoll done an Pere Gisbert per companio an Thomas Velles de dita villa ý pagats tots comptes y finats en presencia dels damunt dits y nomenats se an trobat an rutades deset lliures nou sous dich 17 & 9 ∂ y estes te encomanades Pere Gispert maioral de dita confraria die ý any sobre dit.
Dit Pere Gispert a de cobrar de Miquel Miro quatre lliures dos sous dich----- 4 & 2 ∂.
Aunque por la fe y acto que en la primera pagina de este libro haze el Rdo. Mº Illen. Francisco Ferrer quondam Vicario de la villa de Castelldeasens y como tal notario Aptico, consta que la confraria de nuestra señora del Rosario esta legitimamente fundada en la iglesia parrochial de esta villa, con todo para quitar (..pulos) y para cumplir con el mandato de visita, San echo peticion los mayorales que ahora son de parte de dicho Vicairo y Jurados al Padre Prior del convento de Predicadores de Lerida para que sus Pº, o, otro religioso con autoridad suya confirmase dicha confradia y assi yo Fray Juan Mur de la orden Doctor y catedratico de teologia en la universidad de Lerida con particular commision y autoridad que tengo del muy Rdº Padre maestro fray almacio Amat Prior del sobredicho convento, confirmo y si es menester de nuevo fundo la confadria de nuestra señora del Rosario en la iglesia parrochial de nuestra señora de la villa de Castelldeasens, señalando por altar de dicha confadria el de la Degollacion de San Juan con todos los privilegios y gracias de que gozan los demas confadrias.
Con la misma autoridad y commission hize las presentes ordenaciones y constituciones para el buen govierno de la confadria, las quales en parte son las que generalmente se guardan y ordenan en esta confadrias, y otras hize segun que halle que (conuetria) de esta villa.
1) Se ordena que ayasen libro en el qual se escriban los nombres i sobrenombres de todos aquellos que quisieren ser confadres de la santa confadria y entrar en ella y que ninguno este obligado a dar por la entrada cosa alguna.
2) Se ordena que si en esta villa, o, a dos millas cerca della se fundara algun convento, o, casa de la sagrada orden de Predicadores luego se pase esta santa confadria, al dicho convento, con todos los bienes y hazienda que hubiere.
3) Se ordena que todos los primeros Domingos de cada mes, y todos los dias que la iglesia celebra fiesta de algun misterio del Rosario se aga una procession por el lugar llevando la imagen de nuestra señora.
4) Se ordena que el segundo Domingo del mes de mayo en todos los años se aga fiesta votiva muy solemne de nuestra señora del Rosario, con solemne oficio, procession y sermon para el augmento spiritual y temporal de la confadria. Y en caso que esta fiesta votiva por algun impedimento no se pudiere celebrar el dicho Domingo, podran el Prior y Mayorales de la confadria mudar el dia y trasladar la fiesta para otro Domingo segun vieren que mas conviniere, con tal que esta mudanca no se aga sin grave y urgente causa.
5) Se ordena que el primer Domingo de octubre se aga tanbien solemne fiesta de nuestra señora del Rosario y procession general, pues el papa Gregoria 13 manda que en tal dia se reze de nuestra señora del rosario “sub mayoir suplici”, y se ordena que si la confadria tuviere possibilidad, aya de hacer sermon en tal dia y la possibilidad la ayan de urgar el Prior y mayorales.
6) Se ordena que en la capilla de nuestra señora del Rosario se digan, cada año, seis aniversarios por los confrades difuntos, el primero de los quales se ha de celebrar el primer dia de trabajo despues de la fiesta de la purificacion de nuestra señora el 2º depues de la Annunciacion, el 3ª despues de la fiesta votiva que se haze en el ms de mayo, el 4º despues de la assumpcion, el 5º despues de la Natividad de nuestra señora y el 6º despues del primer domingo de octubre. A los quales aniversarios han de asistir todos los confadres sino aubiesen legitimamente ocupados, ordenando que de los bienes y hazienda de la confadria se paguen la limosna y ritribuciones que se hubieren de dar al presbitero, ministros y a los clerigos que cantasen el aniversario y se ordena tambien que en el aniversario que se celebrase despues de la fiesta de Mayo aya de haver sermon de almas.
7) se ordena que en esta confadria aya siempre luminaria que sea bastante para la gente de la villa, en la qual aya achas y suelas de zera para que los confrares las lleven encendidas en las processiones de nuestra señora y en las missas de los aniversarios y fiestas solemnes de la confadria encargando mucho a los Mayorales que compren la cera necessaria para la luminiraria en el tiempo que se vende com precio mas barato, y en caso que ellos se descuidasen, se encarga mucho al Prior de la confadria que solicite la compra de la cera en el tiempo mas conveniente.
8) Se ordena que la santa confadria tenga un Prior que sea como principal presidente de dicha confadria y este Prior tendra autoridad de (?) los confrares y bendecir los rosarios y candelas, Presidira en todos los Capitulos y consejos que se tubieren en la confadria y sea el notario della, y escriba todos los recibos y gastos que tiene la confadria, y yo fray Juan Mur por la autoridad que tengo del P. Prior de Lerida nombro 3, señalo por Prior perpetuo al Rdo. Vicario que ahora es y por tiempo hubiere de esta villa, y assi como tal lo sera ahora el (Rdo) Miquel Massot Vicario de la villa.
9) Se ordena que para el govierno temporal y administracion de la hazienda de la confadria aya dos mayordomos; o, mayorales en este orden que el Domingo segundo (?) de cada año se aya de elegir y nombrar un Mayoral, y (?) acabara su officio el mas antigo mayoral de los dos que lo finalizan el año passado y el uno quede o mayoral mayor el otro general, que (?) de nuebo sera mayoral segundo, o, (?) y la eleccion y nombramiento del Mayordomo, o Mayoral pertenecera siempre al Prior de la confadria, a los tres Jurados de la villa, al mayoral que sale y acaba su officio y al que queda, y en caso que se dividieren en meros iguales aquel sera mayoral que fuere nombrado por el Prior de la confadria, y en caso este faltase a la eleccion, el que fuere elegido por el jurado mayor de los que alli asistieren sera Mayoral, y el que de nuevo entrare sera Mayoral los dos años siguientes, el primer año sera (menor), y el siguiente año sera mayoral mayor.
10) Se ordena que para que el trabajo y govierno temporal de la confadria este repartido entre los Mayorales, que el mayoral mayor aga el gasto de las dos fiestas solemnes de la confadria, proveera predicador para ellas y sera universalmente el administrador de la hazienda de la confadria en augmento y beneficio della, con tal que no pueda gastar de diez reales arriba sin consentimiento y voluntad del Prior y del otro Mayoral su compañero. Y en caso que los gastare no se lo tomen en cuenta, y el Mayoral segundo sera como sagristan de la confadria y tendra a su cargo el guardar la luminaria, aderecar y limpiar y ornar, la capilla, altar y retablos de nuestra señora siempre que conviniere y se hiziese alguna fiesta, y ha de ayudar a su compañero en todo lo que el otro le dixere y encargare, admitiendo de buena gana todo este trabajo pues es en servicio de la Madre de Dios, declarando acerca de lo dicho que si alguno de los Mayorales hiziese asusencia, o estubiese impedido, no pueda encomendar su afficio a quien el gustase sino que se ha de hazer el otro Mayoral que queda haziendo el officio de los dos.
11) se ordena que aya una arca de la confadria, que sea fuerte y este cerrada con dos llaves en la qual se ponga todo el dinero y joyas que tubiere la confadria, y este tan bien este libro. La una llave tendra el Prior dela confadria y la otra tendra el Mayoral mayor para que los dos a soltar siempre que se hubiese de sacar dinero para algun gasto de la confadria. Declarando que si el Vicario ordinario de la villa faltare o estubiese impedido para no poder asistir quando se hubiere de sacar dinero, aya de encomendar su llave al jurado mayor de los que se hallasen en la villa, y si el Mayoral Mayor hubiese impedido aya de encomendar su llave al Mayoral segundo.
12) Se ordena que el tercero domingo de octubre ayan de dar cuentas los Mayorales de la confadria de todos los recibos y gastos que han tenido en el año, y han de asistir a esta cuentas el Prior los tres jurados y el Mayoral que entra de nuevo y el Mayoral viejo que el año proximo passado acabo por que esse sabra la hazienda que se entrego los dos mayorales y dar cuentas, y el Prior de la confradia no ha de dar cuenta de ningun gasto ni recibo por que ni ha de gastar ni recibir bienes de la confadria, asistiendo quando pongan dinero en el arca, y quando lo sacan.
Vuy als denou de desembre del any 1627 adonats comptes en Salvador Castellnou de la anyada y administratio de la confraria de nostra señora del Rosser y ha donat per companyo den Nicholau Flix a (Joan) Pau y Mayoraleses per a vendrer lo pa a Magdalena Babota y pera plegar a Barbera Sujera y tot en presentia de mi Pere Josep prevere y vicari de iglesia de Castelldans y ha de donar bons comptes y reste adeurer dit Salvador Castellnou conforme debajo se veura a possat y se trobe diners bons en la caixa o calaix de dita confraria anze lliures tretze sous dich---11 & 3 §.
Deu y reste adeurer dit Castellnou ab diners dos lliures y setze sous y tres, blat te venut dich........ 2 & 6 §.
Deu Pere Queralt Jm Queralt Thomas Valles y Jaume Argiles tots de dita villa de Castelldans sinch lliures les quals deuen ab virtut de un albara dich.........................5 &.
Asistire als predits comptes Jm Queralt y Jm Alsamora jurats en lo presente any.
A 18 de mayo de 1628 visitando la Iglesia parrochial del lugar de Casteldasens Illmo. Pmo. Don Pedro Antonio Serra por la gracia de Dios y de la Santa sede (A..) obispo de Lerida del Consejo de (?) Bartolome Canas Canonge Vicari General y visitador, visito el presente libro de la cofadria del Rosario y se ha hallado que Nos sobredichos deven 20 libras de las partidas arriba contenidas, A los quales y a cada uno dellos se manda que desde aqui al dia (doce) Miquel (desets) y unicamente paguen lo que deven de dicha cofadria so pena que passado dicho termino mandamos al Vicario ni los admita en los (diurnos officios).
Vuy als 15 del mes de setembre del any del 1628 ha donat comptes lo mayoral Nicholau Flix procurador de Nostra Señora del Roser de sa anyada y ha donats bons comptes, en presencia de mi Pere Fores prevere y vicari de la Iglesia de Castelldans y dels (?) Juan Valles jurat (ab los altres absents) a soles y den Pau majoral y ha donat per companyo a Dn Angles qui tambe es estat present a dits comptes.
Reste deutor dos lliures y quatre sous dich...........2 & 4 §. contat lo censal del Albi juntament.
Restem diners bons en lo calaix contant tres lliures deset sous y pose del que pleguen les fadrines once lliures sinch sous y quatre dic....11 & 5 § 4.
Reste Bartholomeu Massot de sos compte de any 1620 ......................... 1 & 10 § 7.
Reste deutor la cuadra Castellnou de (?) any 1622................................ 2 &
Reste deutor Jm Alsamora per sous any 1625 ..................................... 2 & 12 §.
Me te de donar lo pobill Francesch Peyro deu lliures de (ya a) Jn Batiste Peyro confrare a dit confraria dic... 10 &.
Me te de donar Bartholomeu Massot un ban de trencar (vas) aiguera de la bassa den Aguilo lo qual ha donat a dita confraria Sakvador Castellnou vint y sinch sous dic............................. 1 & 5 §.
Queden a deurer ab albarans Pere Queralt, Juan Queralt, Thomas Vallejo, Joan Argiles tots de dita vila sinch lliures dic...... 5 &.
Vuy als 28 de octubre de 1631 en presencia dels Peyro balle de Castelldans y de March Peyro, Tomas Carbonell y de mi Pere Fores prevere vicari de Castelldans, Francesch Carbonell majordom de la confradia del Rosser an assitit a dits comptes tambe Joan Valles Majordom ab companyia los quals son del tenor seguent:
Primer mostre aver gastar ab sera blancha ab atxes y Siris set lliures onze sous y sis diners..... 7 & 11 § 6.
Mostre aver gastat per lo salari del pare predicador.......................................................... 1 & 4 §.
Per la llansa de la bandera............................................................................................. 1 & 4 §.
Per lo menjar del Pare predicaodr per tres menjars........................................................... & 16 §.
Te rebut dit Carbonell dos pertrions de la vila del Albi que son deu lliures se li han de fer bons 15 § 6. se li han donat en contant.
Possaren per Majordom en companya de Joan Valles Salvador Castellnou.
Mostre aver gastat per la (caixa) ha donat al vicari de dita vila per lo anterior de Barthomeu Peyro y per tres aniversaris de confrares.. 2 & 1 §.
Per lo anterior de dit Peyro y per mes aniversaris de confrares......................... 2 & 6 §.
Ha posat na Corcona en lo calaix per lo que ha aplegat del pa...........................4 & 2 §.
Ha de abonar set sous de pa que ha de aplegar.
Criada la vulle acullir a la sua Santa gloria de paradis amen este mes elegesch sepultura al meu cos faedora en lo vas de mos antipassats.
Mes elegesch en marmessors de la mia anima e tutors y curadors de mos bens y fills y del present testament y ultima voluntat executora al honorable en Juan Peyro y al Venerable mº Fransechs Tudela y an Juan Tudela los dos cunyats meus de la vila de Vellpuig y an Juan Villa Franqua de les Borges cosin germa meu y an Toni Reig marit de ma neboda del lloch de Granyena als quals dono plen poder y facultat de cumplir y executar tot lo que per mi trobará ordenat en lo present testament.
Mes vull que totes mes injuries sien perdonades e remeses y que tots mos deutes sien pagar aquells que per altres u/ testimonis u/ albarans dignes de fe se mostrara que jo deure.
E mes prench per la mia anima oera misses de cos present nobena y cap dany sinquanta sous y si mes ni aura menester sie a coneixensa de mos marmesors y vull quem sie fet añyal de pa y candela per temps de un any aixi com sse pratique en lo lloch de Castell.Dasens.
E mes vull me sie celebrat un trentenari de Sant Amador.
E mes vull me sien celebrats dos aniversaris cada any. Un en lo mes de abril, y laltre en lo mes de octubre, y en cada Aniversari hayen a entrar o/ per millor dir se hayen de cantar per set capellans, y lo vicary que seran vuyt, y a cada Capella hayen de donar de charitat tres dich & 3 § y pera pagar la sobredita cantitat que puyara per cada Aniversari vint y quatre sous que entre tot pren suma de coranta vuyt § dich 2 & 8 §. Consigne y lleixo y llego coranta y vuyt lliures dich 48 & de propietat y de pencio 2 & 8 § de aquell censal mert que jo tinch sobre la vila del Albi de cent lliures de propietat y sinch lliures quiscun any de pensio.
E mes del sobre dit consigno y lleixo dotse sous a la lluminaria de la iglesia de Castelldasens cada any y per estos 12 § sien tenguts y obligats los sacristants a donar lo que sie menester en dits aniversaris de cera al temps de la celebracio sobredita quiscuns anys y dits aniversaris al temps que se auran de celebrar, vull que sien manats los Diumenge abans de la celebracio per lo Vicary que vuy es y per temps sera al peu del altar y sie tengut y obligat dit Vicaru de fer toquar les campanes de part de vespre y per sos treballs que lo Reverent Vicary tindra de fer venir los Capellans y manar, y fer toquar. Vull li sien donats del restant del censal sobre dit dos reals dich 2 § entre los dos aniversaris de manera que noy restara en dit censal sino trenta y sis sous y aquellos vull sien de mon hereu empero si aquas la vila de Casstelldasens voldra fer altar en quei haye Confraria de nostra Senyora del Roser los y deixo a llumenarya de dita Santa Confrarya del Roser los dits trenta sis sous dich 36 §.
e mes pera affectuar y administrar los sobre dits de mos Aniversaris Constituesch y deixo patrons al Rnt Rector de la present vila de Castelldasens y a son Vicary que vuy es y per temps sera y als Honorables Majorals de la Confraria de Nª Sra. del Roser de dita iglesia que sera, a tots los sobre dits dono plens poder y facultat que apres de mon obit reben la pencio sobre dita de les sinch lliures y aquella hara per llesores los consigno pera les sobre dites coses per mi ordenades, y vull y ordeno que los dines de dita pencio vinguen en mans dels majorals de Nra. Sra. del Roser, y sien tinguts y obligats a pagar dits llegats y aixecutar dita pencio y aço en obligacio de aquells trenta sis sous que jo deixo a la llumenaria de la confraria del Roser, y en los dits 36 § vull que per los treballs de dits majorals los sie donats un Real per home.
E mes vull que aquesta pencio de les sinch lliures que jo llego para pagar los sobredits aniversaris y lluminaries de la iglesia y connfraria vull tingue en ma y poder de mon hereu universal y aquell pague lo que damunt esta legat fins a tant y haje confraria de Nª Sra del Roser, y de aqui en avant se passen los llegats del testament conforme per mi ordenat esta.
E mes vull que en cas de (licitio) del sobredit censal de les cent lliures vull que la propietat co es les cent & sien depositades en lo sacrari de la seu de lleyda y que de alli no puguen eixir sino per asmersar sobre de lloch segur y no particular. E per quant mon honcle Joan Peyro germa de mon pare y tindrie la mitat en dit censal de les cent 11 § vull y mano que mon hereu davall escrit sin haje a la mitat so es 1 & § a pagar.
Deixo a ma amada muller Francisca Peyrona y Tudela la vida sobre tots mos bens mantenit mon nom y si aquas se vol casar li deixo trenta lliures y de aquelles casant o no casant vull ne pugue fer a ses propries voluntats.
Vull que la dita ma muller mantenint mon nom pugue estar en la casa de mon hereu sana y malalta y la hajen a vestir y calsar y sino voldra estar en casa estigue alla ahont bon vist li sie y mantenint mon nom vull que mon hereu sie obligar a donarli tots anys (?) 7 fanegues de forment y (25) cantis de vi bo y rebedor y tres cantins de oli dich 3 cantis de oli, y mes vull si en sie donat quiscun any sinch lliures en dines para son servei quada any mantenint mon nom y no de altra manera.
Mes deixo a Maria Juana Peyrona muller de mon honcle en Juan Peyro XX & § y de aquestes pugue fer a ses voluntats.
Mes deixo a ma germana Catharina Solanes XV & § dich 15 & § y de aquestes pugue fer ses propries voluntats.
Mes deixo y llego a mes filles ço es Catherina y Agna y Ysabet a cada una de aquestes CCXXXX & § en diners y vull los sie donat a quada una roba de llana y de bri conforme la dot y aso en cartes de nupcies com apparª a mos marmesos.
Mes deixo y llego a mon fill Juan Baptiste la casa y la fort que tenim en sa plasa y vila de les Borges Blanques y la fort en lo terme de Castellot, per quant mon honcle en Juan Peyro y te la mitat vull que mon hereu donall escrit lin pague la mitat.
Mes lleixo y lego al dit Baptista fill meu sinquanta lliures de Renta y propietat mil lliures ab altres censalistes M & §.
Mes vull que li sie donat roba de llana y de bri com a qual sevol de mes filles y aso no li sie donat ninguna cosa de les sobre dites coses sino en cartes de nupcies. Mes vull que so lo dit Baptiste morie sens u/ filles legitimes 2) (molts) que en tal cas no pugue testar sino de CC & § y lo restant sie tornat a mon Hereu davall escrit.
Tots los altres bens meus (sits) mobles aguts y per aver ahont se vulle que sien deixo a mon fill Juan y si aquest murie sense fills u/ filles, u/ molts legitimis que en tal cas noi pugue testar sino de CCCC & § y los restant y tenir cassant y anullant qualsevol altre testament y quodicis per ell fet fins al present dia y aixi fonch clos lo presente testament y firmo y jurat en poder de mi Freh (Torres) vicari.