tornar Tornar

Castelldans 1599 - 1853

Aquí trobareu una mica de tot; els religiosos repassaven els testaments, àpoques, censals i altres documents per informar-se si cobraven el que pertocava o per a demandar als que no pagaven. Molts documents són amb llatí alguns, si es tractava de poques frases, els hem traduït. Les lletres que veuren cursives estan directament en llatí o les trobareu traduïdes.


Testament de Berthomeu Peiro de la casa fonda, lo qual deixe, y llegue a la confraria de Nostra Señora del Roser 5 lliures de senssal tots aiñs, que li correspon la universitat de la vila del Albi, y ne expecten 2 lliures 12 sous al Vicari.

Y lo testament de Salvador Castellnou menor; que deixe 9 sous de pensió a la vicaria per un aniversari vide sitibi placet.

linia

Testament de Berthomeu Peyro Fes y la clausula com deixa 5 lliures a la confraria de Nostra Señora del Roser ab certes obligations sobre la vila del Albi

linia

Testament de Berthomeu Peyro llegat de 5 lliures de pentio a la Confraria de Nostra Señora del Roser ab certes carregues.

Lo acte en al notaria del Velusell pres per lo Reverent Antoni Fores Vicari de dit lloch pres lo Aniversari la pensio als 26 de setembre que es 5 lliures la pensio

linia

En nom de Deu Nostre Senyor Jesucrist y de lla umill Verge Maria mare sua y Senyora nostra amen com ningu en carn umana no pot avitar lla mort corporal per so jo Bertomeu Peyro del lloch de Quasteldasens estant sa y bo y de quos y de pensa y ab molt exellen seny y memoria fas y ordeno mon darer testament y ma ultima voluntat i scrit de ma mia propia llo qual vul vallege per testament vera disposició, o per codisil o per aquella manera que millor puge.

E primerament coman lla mia anima a mon Senyor Jesucrist a mes ellegesc sepultura al meu cos faedora en llo vas dels meus antipassats.

A mes ellegesc per a marmessors de lla mia anima y tudors y curados de mos bens y fills y fent testament i ultima voluntat executor al venerable en Joan Peyro honclle meu y al vener mosen Fransech Tudella y Juan Tudella de lla villa de Belpug llos dos cunyats meus y an Joan Valls de lles Borges cosin germa meu y an Antoni Reg marit de ma neboda de Granyena als quals done plen poder y facultat en complir y executar tot llo que per mi trobaran ordenat en llo present testament.

E mes vull que totes mes culpes sien perdonades y remeses y que tots mos deutes aquels que per actes o albarans o testimonis dignes de fe diguen que jo deure.

E mes prench per lla mia anima per a mises presens novena y cap dany sinquanta sous y si mes ni aura sie a coneyxensa de mos marmesos y quem sie fet anyal y quandella per a temps de un any ayxi com se pratige en lo lloch de Quasteldasens.

E mes vul me sie fet y sellebrat novenari de Sant Amador.

E mes vul me sie fet y sellebrar aniversaris cade any soes u en llo mes de abril y llaltre en llo mes de octubre y en quada aniverssari agen a entrar qui millor age de cantar y set capellans y llo Vicari que seran vuyt y a cada quapella agen a dar de caritat tres sous dich mes menjar y pagar la sobredita cantitat que pujara per cade aniversari y quatre sous que entre tot serie la summa de coranta sous dich (....) quoranta y vuyt lliures dich XXXXVIII de propietat (i de pencio 8 sous) de aquel sensal mort que jo tinch sobre lla villa del Albi sent lliures de propietat y sinch lliures quiscun any de pensio.

E mes del sobredit sensal consigno y llego dotse sous a lla llumenaria de lla esgllesia de Quasteldasens cade any y que per eixos XII sous sien tinguts i abbligats llos segristans a donar llo que sie menester en dits aniversaris de cera al temps de lla sellebrasio sobredita quiscun any y dits aniversaris al temps que se auran de sellebrar vul sien manats llo diumenge abans de lla sellebrasio per llo Vicari que vuy es y per temps sera al peu dell altar y sie tingut y obligat dit vicari de fer toquar lles campanes de part de vespre y per estos trebals que llo Reverent Vicari tindra de fer venir llos capellans y manar i tocar, vul llin sie donat del restant del sensal sobre dits dos reals dich 4 sous entre en dos llos aniversaris de manera que noy restara en dit sensals sino seran trenta y sis sous i aquestos sien de mon ereu y si quas lla villa de Quasteldasens voldra fer altar en que y age la Confreria de Nostra Senyora del Roser llos y deixo a lla llumenaria que aura de dita Confreria del Roser llos dits XXXVI sous dic 1 lliura XVI sous.

E mes per a affectuar y arministrar llo sobredit de mos aniversaris constituyxo y deyxo patrons al Reverent Rector de lla present villa de Quasteldasens y a son Vicari que vuy es y per temps sera y als onorapblles majorals de lla Confreria de Nostre Senyora del Roser de dita Esgllesia que seran a tots llos sobredits dono plen poder y facultat que apres de mon obit reben lla pensio sobre dita de lles lliures sous y aquella hora y per lles hores llos consigno per a lles sobredites coses per mi ordenades y vul y ordeno que llos dines de dita pensio vingen en mans dels majorals de nostra denyora del roser y sien tinguts i obblligats a pagar dits llegats sobredits y a ayxecutar dita pensio y asso en obblligacio de aquels trenta sis sous que jo deyxo a lla llumenaria de lla Confreria del Roser y en llos dits trenta y sis sous vull que per llos trebals de dits majoral llos sie donats un real per ome.

E mes vul que aquesta pensio de lles sinch lliures que jo llego per a pagar llos sobredits aniversaris y llumenaries de lla esgllesia y Confreria vul que sien pagades en ma y poder de mon ereu universal y aquest paga llo que de damunt es llegat fins a tant y age Canfreria de Nostra Senyora del Roser y de aqui en avant se pago llos llegats del testament conforme per mi ordenat esta.

He mes vul que en quas de lluysio del sobredit sensal de lles sent lliures que lla propietat so es lles C lliures sien depositarades en llo Sant Cristo de la Seu de Lleyda y que de alli no puguen eyxir sino per a esmersar sobre de lloch segur y no particullas e per quant mon honclle en Juan Peyro germa de mon pare y tindrie lla mitat en dit sensal de lles C lliures. Vul que mon ereu daval escrit llin age a pagar lla mitat so es L lliures.

He deyxo a ma amada muller na Fransesca Peyrona y Tudella majora sobre tots mos bens i mantenint mon nom, y si quasarse voldra li deyxo trenta lliures dich XXX lliures y de estes quasar o no casar vul ne pugue fer a ses propies volluntats.

E mes vul que lla dita ma muller mantenint mon nom pugue estar en casa de mon ereu sana y mallalta y llagen a vestir y calsar y si no y voldria estar estige alla hon ben vist lli sie y mantenint mon nom vul que mon ereu sie obblligat a donarlli quiscun any XV (faneques) de forment y XXV cantes de vi bo y rebedor bllat y vi tres cantes de olli bo dich III cantes y mes vul lli sie donat quiscun any sinch lliures en dines per a son servey quade any tot mantenint mon nom y no de altra manera.

E mes deixo a ma tia na Juana Peyrona muller de mon onclle en Juan Peyro XX lliures y de aquestes puge fer asses voluntats.

A mes deyxo a ma germana na Caterina quinse lliures dich XV lliures y de aquestes pugue fer a ses voluntats.

E mes deixo y llego a mes filles so es y Agna y Isabet a quade una de aquestes CCXXXX lliures en dines llos sie donat a quade una roba de llana y de bri comforme com apparara als dits mos curados y aso en quartes de nupsies .

He mes deyxo y llego a mon fil Juan Batiste lla casa y lla sort que tenim en lla pllasa y villa de lles Borges Bllanques y lla terra al terme de Quasteldans e per quant mon oncle en Juan Peyro li promete vul que mon ereu daval escrit lin page lla mitat.

E mes lluyso y llego al dit Batista fil meu sinquanta lliures de renda y propietat mil lliures ab actes sensalistes M lliures. Mes vul que lli sie donat roba de llana y de bri com a qualsevol de mes filles y aso no lli sie donat ninguna cosa de lles sobredites coses sino en quartes de nupsies. E mes vul que si llo dit Batista morie sense fils o filles llegitims u o molts vul que en tal cas no puge testar sino de CC lliures y llo restant sie tornat a mon ereu daval escrit.

He tots llos altres bens meus sitis y mobbles aguts y per aber on se vulle que sien deyxo a mon fil Juan y si aquest morie sense fils, o filles u o molts llegitims que en tal cas no puge testar sino de CCCC lliures y llo restant sie de mon fill Batista y si aquest morie sense fils ni filles llegitims u o molts que en tal cas sie de mes filles sobredites y si ninguna ni aura de mes filles que no tingesen fils ni filles u o molts que de mos bens no llin agen a donar sino CC lliures y llo restant se partisquen lles que ( fins de benefich si ) tindran y siaquas aquestes mes filles morien ayxi unes com altres sense fils ni filles u o molts en tal cas vul que llos bens quey seran sien de cosins germans o fils de cosins germans y aques tot que so partisquen per yguals parts ab una que als fils que seran de lla casa den Pere Villafranqua de lles Borges llos sie donat per ma germana LX lliures. Llo llegat de lla Marga que (ia done) de ma germana y ses filles vul sie primer que no llo de mos cosins.

He mes vul i mano que tots mos bens sien venguts en ma y poder de mon honcle en Juan Peyro major y que aquest pugue vendre alienar y donar tot lo temps de sa vida pugue fer a ses propies voluntats de tot so del meu y que ningu de mos tudos y curados ningu de mos fills y filles nol puguen demanar de ninguna cosa.

He mes vul y mano que tota hora y quant que ma muller sen voldra anar de ma casa sen pugue anar lliberament si en mon oncle no voldra viure y li agen de donar tot lo sobredit y contengut en lo present testament.

Signe de mi sobredit Bertomeu Peyro testador qui lo present testament loho y firmo.

Foren coneguts y nomenats per lo dit testador en Berthomeu Cabestany pages y mestre Juan Carbonell pedra piquer los dos habitants ens lo lloch de Castelldasens .

Lo predit Bertomeu Peyro testador dona a mi Fransesch Torres vicari de dit lloch de Castelldasens en la sua darrera malatia (estant en lo llit en sa casa malalt de malaltia greu de la cual tem morir) y aso en presentia dels parents y dels presens senyors mº Miquel Juan sr doctor y mº Pere Andreu los dos habitants en Lleyda presents testimonis y fonc publicat per mi Francesch Torres Prevere y Vicari del lloch de Castelldasens. A VI de maig de 1588.


linia

A VI de maig de 1588 se feu la novena del sobredit Bertomeu Peyro y fonc publicat lo testament del dit Bertomeu Peyro defunt en presencia dels parents per mi Fransesch Torres Prebere y Notari del lloch de Castelldasens presents los presents senyors mº Miquel Juan sr doctor en (sacroligia) y mº Pere Andreu beneficiat en la Seu de Lleyda los dos habitants en Lleyda.

linia

Yo sobredita na Catarina Solanes germana del sobredit testador mon germa Bertomeu Peyro defunt agradada y satisfeta del sobredit llegat que ma fet de les quinse lliures dic XV lliures y tinc les rebudes de mans de Joan Peyro curador fet per mi Fransesch Torres Prevere y Vicary del present lloch de Castelldasens dia mes y any sobredit .

linia

Testament den Bertomeu Peyro fet a 14 de abril del 1588 est in forma

Testament de Berthomeu Peyro fet año 1588 a 14 de abril en el qual hi a una clausula ab que deixe un censal pensio 5 lliures y proprietat cent lliures a la Confraria de Nostra Senyora del Roser de Castelldasens.

 




In Dei nomine noverint universi quad ego Salvator Castellnou agricultor loci de Castelldans pro sucurrendis mei necessitatibus. Gratis et ex meis scinetÿs per me et meos successores et heredes omnes quoscumque vendo et causa venditiones concedo vobis honorabile Jacobo Peiro et Joanni Queralt et Bernardo Ferrer juratis et sacristanis sacristie Ecglesie Castriasinorum et vestris et quibus volueritis instro tamen gratis que redimendi mediante decem solidos monete curribilis Illerde censuales anuales, vendates suie d/te censuali mortuo vulgariter numeurato Altaris Sante Luis et Barbare Ecclesie loci Castriasinorum quad dictum censuale faut ad ornamentum Sante Luis et Barbere quinque solidos et de allÿs quinque tenetur celebrare missas pro anima domine Margarite de la Serra uxoris Raymundi de la Serra quondam civis lllerde ut in eius testamento videri potest facto in villa de Reus sumpto et testificato per Bernardum Carnicer quad notarius dicte ville de Reus die tertia mensis februarÿ anno domini millessimo quadragintessimo nonagessimo quarto et dictos decem solidos vos dicti Salvator Castellnou tenetis solvere et vestri, dictis juratis et Sacristanis qui sunt et pro tempore erunt loci de Castelldans in die siue festo Sante Marci Pape et Confesoris mensis octubris quolibet anno sub obligatione omnium bonorum y specialment ne obligue la casa que te dit Castellnou en la plaça del mal cunyat affronte a part devant ab la plaça a part de tras ab lo carreret y a un costat en casa den Ratera al altre costat en casa den Joan Carbonell maior de dies et si forte contigerit propter cessassionen solutionis mitere nuntium vel procuratorem possint facere vobis et vestris esxpensas cum salario 12 sous notarius et 10 sous procurator et ideo renuntiando modo et ordine predicto non numerate pecunie non habite et non recepte fiat intro sençualis mutatis mutandis usque ad hac clausulam de speciali obligatione et ut prohis complendi et singulis obligandis et vestris et dictis juratis et eius successores in simile oficis et actum est hoc in dicto opido de Castelldans die septima mensis octubris anno millessimo sexcentessimo decimo septimo .

Signum mei Salvatoris Castellnou qui predicta omnia laudo concedo firmo et juro.

Testes huius Rei sunt Gaspar Eximeno et Michael Joanes Eximeno textores lini et lane eius dem loci Castrisinorum.

Capia huius modi abstracata fuit ex manuali Michaelis Massot olim Vicarÿ Castriasinorum per me Petrum Garcia Presbiterum Vicarium et Notarium dicte Ville die vigessima Junÿ anni millessimi sexcentessimi trigessimi noni ut igitur predicta licet manu propia scripta non viciata sed fideliter cum suo originali comprobata in judicio et extra abonibus plena fides tribuatur et mandetur ego Idem Petro Garcia Vicaris et Notari menmoraty hic me subscribo et meum solitum artis notarie quo in publicis causendis instrumentis ultor appono Signum



Fundacio de tres mises resades y creació de censal venut per Andreu Pedrol de la Selva al Vicari de Castelldasens fet en 9 de desembre 1625.

Acte de institutio de tres Misses annuals celebradores en la Iglesia de Castelldasens, y de creacio del censal venut per Andreu Pedrol de la vila de la Selva al Vicari que vuy es y a sos successors que per temps seran en la Iglesia parrochial de la vila de Castelldasens per preu de 9 lliures de pencio quiscun any pagadors lo dia de Santa Lucia per la caritat de les dites 3 misses dexades per Pau Pamies de la dita vila en son ultimo y valido testament rebut i testificat per Miquel Massot Vicari perpetuo de dita Iglesia. A 22 de desembre any 1628 y lo present acte rebut en la escrivania communa de la Selva per Andreu Mallafre Notari a 9 del mes de desembre de 1625.




Pau Pamies moço en lo castell de la vila de Castelldasens fill llegitim de Pau Pamies tots de la vila de la Selva Archebisbat de Tarragona, en son ultim y valido testament rebut y testificat per mossen Miguel Massot Vicari de la dita vila de Castelldasens en 2 de desembre del any 1618, ordena fossen celebrades quiscun any tres Misses en lo monestir de Scala Dei del orde de Cartoxa. La una de les quals fos per la anima de son Pare, la altra per la anima de sa Mare, y la altra per sa anima, y que la ordinaria almoina delles la pagas son hereu a dit Monestir. Y per quant lo Reverent Pare D. Antoni Torremitjá que a les hores era Prior de dit Monestir no volgue acceptar dit llegat, ni gravar son Convent, lo official del Senyor Bisbe de Leida, de voluntat de sa Señoria lo applica consigna, y mana que les sobredites tres misses fossen celebrades quiscun any en la Iglesia de la dita vila de Castelldasens per lo Vicari que al present ritg aquella Iglesia y per sos successors y desitjant en Andreu Pedrol hereu y honcle del dit Pau Pamies menor, que les sobredites Misses se celebrassen puntualment, y dit llegat se cumplis per avant com fins al die present, pera mes formitat dell se encarrega un censal de propietat y preu nou lliures, pensio annual nou sous, prometent pagar llealment cada any los dits nou sous al Vicari present y a sos succesors de la dita vila de Castelldasens, y apportanlos a dita vila, obligant per aço universalment tots sos bens y specialment una peça de terra de avellaners y vinya situada en lo cami dit del pont. Consta de dita obligatio per un acte rebut y testificat per lo diferit mº Andreu Mallafre notari de la Selva en 9 de desembre del any 1625.

Sr Vicari guarde V. M. aquest paper per memoria y lo acte de la creacio de dit censal que va ab esta, puix es en benefici dels Vicaris deixa yglesia y N. Sr. fray Escala Dei, y gener 8 de 1626.

Lo prior

Vicari de Castelldasens





Appocha y diffinitio de un censal pentio de vuyt sous preu vuyt lliures feta y firmada per mº Miquel Alsamora y la senyora Marianna sa muller en favor del Reverent fr m(?) Any 1626.

El text d'aquesta àpoca és amb llatí per això només hi ha l'encapçalament.

Acte de venda de una mulla de pell roig de edat de tres anys, que venc lo Reverent pare fra Batiste Pugalt procurador general de Casteldasens y Puigvert a Marti Carbonel de Casteldasens any 1642.

 

Die 10 de setembres 1642

Lo honorable Marti Carbonell (polbense) de la villa de Castelldasens diosesis Illerdenses gratis confesse deure al Reverent pare fra Batiste Pugalt religios de la sagrada congregacio de la Cartuixa procurador general de la baronia de Castelldasens y Puigvert (?) la summa y cantitat de quaranta nou lliures dich 49 lliures moneda barcelonesa la qual cantitat es per una mulla roja edat de tres anys (?) que ha venuda y ell la te rebuda ab loci les Beses interns y externs un de (?) un sac de ossos la qual cantitat promet a pagar del modo seguent so es deu lliures de present y la mitat dels restant pera la collita primer vinent y a acabada de pagar a la collita proper vinent sens delacio alguna ab salari de notari i procurador deu i dotse sous subjectanse a qualsevol cort tan esglesiastica com secullar renunsiant a son propi fort y per millor seguritat obligue tots sos bens aguts y per aver y en special obligacio la dita mulla nomine precari jurando et firmando in pose Fransisi Stadella presbieteri Ilerdensis Vicari de Puigvert i regint la cura de les ànimes del lloc de Castriasinorum acte celebrat al poble de Castelldasens dia, mes y any dalt dits, que ens sigui favorable.

Testimonis son Reverend Betran mestre del lloc de Juneda et Joan Valles menor del lloc de Castelldasens.

 



Copia de la escritura en que los Rector de Castelldasens venden a Frasesch Queralt un ferriginalet de una porca que linda a oriente con la carretera que va ha Juneda a poniente con Jaime Valles, a medio dia con el camino de Lerida, a septentrion con Jaime Valles, la venden a sensal propiedad 4 lliures 10 sous pension annual 4 sous 6 debe pagar a la Sacristia a los 25 de marzo.

Ano 1695.



En infrascrito Vicario Perpetuo de Castelldasens en el Obispado de Lerida certifico, y doy verdadero testimonio que en un libro en quarto cubierto de pergaminos cuyo titulo, es Manualis Josephi Rocamora 1693 guardado en el Archivo de esta Parroquia al que se da entera fee en juicio, y fuera de el se halla en el folío 22 un escritura del tenor siguiente.

Die 25 mensis marsi anno 1695 in loco de Castelldases universis et singulis los honorables jurats de Castelldases qui son Ramon Ribelles, y Jacinto Pau ab orde expresa del Consell venen un farriginalet de una porca de terra poch mes ó menos, y la venen ha Fransesch Queralt de Castelldases per preu de quatre lliures deu sous dich 4 lliures 10 sou moneda Barcelonesa ha raho de sensal, pagadors tots anys als 25 de mars que es tots anys 4 sous 6 dines ha la Segrestia, y dit farriginalet afronte ha sol ixent ha la carretera qui baixe a Juneda, a sol ponent ab Jaume Valles, a migdia ab lo cami de Lleyda á tremuntana ab dit Jaume Valles, y la Vila lay fa aver y tenir en cas isques alguna mala veu, i el document està en poder de Josephi Rocamora Prevere i Vicari del dit lloc de Castelldases, dicto die et anno ut supra.

Testes sunt Andreu Carbonell y mestre Antony Manyac tots de Castelldases.

Y para que al presente certificado se le de entera fee y credito Jo Pedro Josef Aldomá Vicario Perpetuo de Castelldesens le firmo en dicha Parroquia a 8 de junio de 1796.

Pedro Josef Aldomá Vicario Perpetuo de Castelldasens.



Acte de C2 per la Universitat de Juncosa a favor de la Vicaria de Castelldasens Preu de 417 lliures Testificat per lo Reverent Francisco Estadella Vicari de Puigvert a 4 de juny 1646.



Una mostra d'algunes pàgines amb llatí que encara es poden llegir.









































































 

Copia de la escritura en que lo Reverendo de Castelldasens venden á Mariano Queralt una pieza de tierra de 4 ó 5 jornales de labranza en la partida de la Matrasa que linda a oriente con la Sierra de les Heres, a poniente con el camino de San Jorge a medio dia con tierras de Josef Farre dicho Rosa a septentrion con tierras del Señor y la venden á sensal propiedad 72 lliures pension anual 72 sous y los debe pagar a la Segrestia a los 26 de marzo

Año 1695

 

El infrascrito Vicario Perpetuo de Castelldasens en el Obispado de Lerida certifico que en un líbro en quarto cubierto de pergamino cuyo titulo es Manualis Josephi Rocamora 1693 guardado en el Archivo de esta Parroquia al que se da entera fee en juicio, y fuera de el se halla en el folio 21 una escritura del tenor siguiente.

Die 25 mensis marsi anno 1695 in loco Castelldases universis et singulis que los honorables jurats de Castelldases qui son Ramon Ribelles y Jacinto Pau ab orde del consell venen un pessa de terra de tinguda de quatre o sinch jornals de llaurao poch mes ó menos en la partida de la Matrasa confronte a sol ixent ab la serreta de les Heres á sol ponent ab lo camí de Sant Jordi ha migdia ab terres de Joseph Ferrer dit Rosa ha tramuntana ab terres de Senyor; y dita pessa de terra la ven la vila ha Marian Queralt per preu de setanta y dos lliures dich 72 lliures moneda Barcelonesa ha raho de sensal qui es quiscun any 72 sous, y dita pensio correspondra á pagar dit Marian Queralt á la Segrestia de Castelldases quiscun any als 25 de mars, y dita pessa de terra poseyá primerament Joan Flix, y despues Andreu Carbonell major, y ara Andreu Carbonell menor renunsie dita pesa de terra en favor de la Segrestia, y renunsian los dos Andreu Carbonell, y Francisco Flix com á ereus de dita terra en poder de mi Joseph Rocamora Prebere y Vicari de Castelldases. Oc actus est in posse mey Josefi Rocamora Pre. et Vicary dicti loci de Castelldases dicto die et anno ut supra.

Testes sunt mestre Antony Maryach y Andreu Peiro tots de Castelldases.

Y para que al presente Certificado se le de entera fee, y credito Jo Pedro Josef Aldomá Presbitero Vicario Perpetuo de Castelldasens le firmo en dicha Parroquia a 8 de junio de 1796.

Pedro Josef Aldomá Vicario Perpetuo de Castelldasens.






Copia del apoca hicieron los curadores del quondam Andres Carbonell á Miguel Juan Salto en que se encarga este de un sensal de propiedad 49 lliuras que hacia el dicho Andres Carbonell á la Vicaria, y nuebamente crea uno de propiedad 49 lliuras pension annual 49 sous por la celebracion de 3 aniversarios, y 4 misas, y tiene obligados los bienes dichos marmesores le vendieron. Año 1702

 

El infrascrito Vicario Perpetuo de Castelldasens en el Obispado de Lerida certifico, y doy verdadero testimonio que en un líbro en quarto cubierto de pergaminos cuyo titulo es Manualis Josephi Rocamora 1693 guardado en el Archivo de esta Parroquia al que se da entera fee en juicio, y fuera de el se halla 69 una escritura del tenor siguiente.

Die vigesima septima mensis Julií anno a Nativitate Dominy millesimo septem sentecimo secundo in oppido Castriasinorum.

Sit omnibus notum quad Reverendus Doctor Micael Curco et Reverendus Josephus Rocamora Presbíter et Vicarius uty marmesores subrogatis pro anima Andreo Carbonell majoris gratis et ex nostra serta sciencia confitemur et in veritate recognosimus vobis Micaelli Joanny Saltó ”in dicto Castro populato presenty et solventy” quad numerando partím realiter et de facto in pecunia numerata et efectiva in notario et testium infraescripto cum presentia de dictis et solvistis nobis omnes illas tersentas viginti quinque libras et desem et octo solidos monete barcinonense (si viset) quadragintam, et unam libram in sensuali mortuo quod quidem res vendita antea paciebatur pro aniversariis selebrandis in eglesia Castriasinorum quas dictus emtor vendiet eadem obligatione similiter confitemur nobis solvise quadraginta quinque libras desem et sero solidos in numerata pecunia pro quibus fuit facta sibi apoca in posse discreti Alberti Picons notary domiciliaty Illerde qui recepit instrumentum venditonis facto a nobis Micaelly Joanny Saltó” domus vine he, at aliorum fundorum seu prediorum ut constat de dicto instrumento resepto in pose dicty discrety in mense desembres anny milecimy” septem sentesimy” primy amplius pro minory damno dispendio seu detrimento dicty Micaelly Joannis Salto vendit en cas que se justifiques haverse rebut lo dot de la muller del quondam Andreu menor se aura de pagar deste censal de 49 lliures propietat, y de altre que se empleara de 42 lliures propietat nobis et originaliter creat gratis et ex sua serta ciencia pro se et succsesores in domo et rebus venditis quadraginta novem libras gratia tamen redimendi mediante totidem libras monete barsinone pensiones annue quadraginta novem solidos quas á die presenty ad annum proximum et in singulis venturis in consimili termino se obligat solvere pro requie dicti Andrehe anima et suorum, hanc autem venditonem et originalem creationem dicte sensualis facio dictis reverendis entoribus sicut melius dici potest promitens vobis quad solvam dictam pensionem annuam vicario ecclesie Castriasinorum pro quibus tenebitur selebrare tres aniversarios et quatuor missas in singulis annis et tamem siendum est quad casu quad debeatur restituÿ dos uxoris Andrehe Carbonell minoris, aut si forsan sint aliqua debita solvenda solventur ex his et tunch temporis sesabit pro parte soluta pensio et erit locus luisionis in totum vel in parte, tandem tandenque solvistis nobis in pecunia numerata et efectiva sentum nonaginta libras et duos solidos in presentia dictorum testium et notary pro quibus sive quarum pretio simul cum sensis seu cantitatibus supra notatis et solutis vendidimus vobis et vestris et quibus volueritis domum vinean at omnes alias pesias terre campas ut in dicta vendicione seu instrumento venditionis late designatas et confrontatas in instrumento quad recepit discretus Albertus Picons et ideo renunciando exceptionÿ rey ita non ese, et in veritate non consistere de lo que malo, et actione in factum omnique (aly legui jurÿ jusuÿ ) rationÿ et consuetudinÿ his obviantibus quovis modo in testimonium premisorum presentem vobis facimus oppidiam de soluto et satisfacto actum est hac in pose mey Jusephy Rocamora Presbitere et Vicarius dictÿ loci die et anno ut supra. Testes sunt Baptista Font locy dels Alamus, et Paulus Riber Castriasinorum, et omnes dioseÿ Illerde.

Y para que al presente Certificado se le dé entera fee, y credito. Jo Pedro Josef Aldomá Vicario Perpetuo de Castelldasens le firmo en dicha Parroquia a los 9 de junio de 1796.

Pedro Josef Aldomá Vicario Perpetuo de Castelldasens.


 

Copia de la escritura en que Raimundo Andreu de las Borjas Blancas de Urgel se encarrega un sensal de propiedad 63 lliures pension annual 63 sous por la celebracion de 6 missas por la Alma de Pedro Riber, y 6 por la de Maria Riber celebradoras en lo primero sabado de qualquier mes en el Altar de Nuestra Senyora del Rosario, y para su seguridad obligo toda la hazienda que entonces poseia en las Borjas. Vence a los 28 de marzo. Año 1702


Die 28 mensis marsi añno 1707 en Castelldases diocesi Illerdenses.

Lo honorable Ramon Andreu pages del Borges Blanques de Urgell se encarregue un sensal del honorable Joseph Riber (?) testament pages de la summa i cantitat de seixanta tres lliures moneda barcelonesa (?) tots anys ÿ promet Ramon Andreu correspondre tots anys al Vicari de Castelldases que vuy es ÿ per temps sera 63 sous per lo dia 28 de mars ÿ estos son per 12 mises so es per lo condam Pere Riber y sis per la condam Maria Riber ÿ en cas de quitacio se aige de quitar ab la matexa cantitat ÿ per so dit Ramon Andreu se obligue a pagar dit sensal ÿ sos ereus ÿ per so obligue tota sa isenda que vuÿ poseix en la dita vila de les Borges ÿ tots sos bens aguts ÿ pera aver a on se vulla ques trobaran axi o juren ÿ firmen les dos parts in pose meÿ Joseph Rocamora Presbiter ÿ Vicarÿ de dit lloch dia ÿ anÿ ut supra.

Testes sunt Macia Costafreda y Jacinto Pau tots de Castelldasens.

 

El infrascrito Vicario Perpetuo de Castelldasens en el Obispado de Lerida certifico, y doy verdadero testimonio que en un libro en quarto cubierto de pergaminos cuyo titulo es Manualis Josephi Rocamora 1693 guardado en el Archivo de esta Parroquia al que se da entera fee en juicio, y fuera de el, se halla en el folio 66 una escritura del tenor siguiente.

Sit homnibus notorium com vuÿ als vint, y vuit del mes de mars anÿ mil set sents y dos en Castelldases diosis Illerdens .

Lo honorable Ramon Andreu pages de les Borges Blanques de Urgell diosis Illerdense se encarregue un sensal mort del honorable Joseph Riber pages de Castelldases diosis Illerdens de la suma y cantitat de seixanta tres lliures moneda barcelonesa a correspondre tots los añys 63 sous a la Iglesia de Castelldas al Vicari que vuy es y per temps sera per selebracio de dotse misses resades al altar de Nostra Señora del Roser, so es 6 per la anima de Pere Riber, y 6 per la anima de Maria Riber, so es cada primer disapte de mes, y cau dita paga als 28 de mars, y en cas de luisio no pugue dit Ramon Andreu lluir sino ab la mateixa cantitat de 63 lliures moneda barcelonesa y per so dit Ramon Andreu á correspondre dits 63 sous tots los anys per dita diada sobre tots sos bens aguts, y pera aber aont se vulle que sian ell y sos ereus, y per so obligue tota sa isienda que vuy te, y poseeix en dita vila de les Borges axis ó juren les dos parts in posse meÿ Josephi Rocamora Pre, y Vicarÿ de dit lloch dia y añy ut supra.

Testes sunt Macia Costafreda, y Jacinto Pau pagesos de Castelldasens.

Y para que al presente Certificado se le de entera fee, y credito. Jo Pedro Josef Aldomá Vicario Perpetuo de Castelldasens le firmo en dicha Parroquia a 9 de junio de 1796.

Pedro Josef Aldomá Vicario Perpetuo de Castelldasens.


 

Copia de la escritura en que Francisco Flix compra un sensal de propietat 44 lliures pension anual 44 sous partido por iguales partes entre el Convento de Carmelitas Calzados de las Borjas, y esta Vicaria con la obligacion de rezar un Aniversario, y 2 misas en sufragio del Alma de Andres Carbonell, y dicho Francisco Flix para seguridad del sensal obliga una pieza de tierra que posehe en la partida de la Basa de la Vila. Vence el dia de San Juan de junio. Año 1703

 

El infrascrito Vicario Perpetuo de Castelldasens en el Obispado de Lerida certifico, y doy verdadero testimonio que en un libro en quarto cubierto de pergaminos cuyo titulo es Manualis Joseph Rocamora 1693 guardado en el Archivo de esta Parroquia al que se da entera fee en juicio, y fuera de el, se halla en el folio 80 una escritura del tenor siguiente.

Que ho sàpiga tothom en el dia vint-i-quatre del mes de Juny de l’any mil set-cents tres al lloch de Castriasinorum, diòcesis Ilerdense.

Lo honorable Jacinto Pau pages de Castelldasens marmesor del bens del condam Andreu Carbonell de dit Lloch, ven un sensal al honorable Francisco Flix pages de dit Lloch, dels bens se reserbaren dits marmesors del condam Andreu Carbonell, en cas per ningun temps se agues de pagar lo dot de sa muller de dit condam Andreu Carbonell. Lo que nos creu per no haberse trobat ninguna rebuda de dit dot, y en cas sen trobas alguna, per ningun temps se aige de pagar de este Sensal, ques de propietat coranta quatre lliures dich 44 lliures moneda Barcelonesa de les quals promet dit Francisco Flix correspondre tots anys per lo dia, y diada de Sant Joan de Juny 44 sous del quals ne expecten la mitat al convent de Nostra Senyora del Carme de les Borges Blanques de Urgel per avero disposat aixis dit testador com conste ab son testament, ab obligacio de dir un Aniversari cantat y dos misses resades per la Anima de dit Andreu Carbonell, y los restants 22 sous a la Iglesia de Castelldases ab la mateixa obligacio de un Aniversari, y dos mises, y aixi mateix vol dit marmesor y tambe promet dit Francisco Flix que dit sensal en cas de luisio nos pugue lluir ni quitar sino ab una igual paga, y per dit sensal dit Francisco Flix obligue en especial lo tros que vuy te, y poseeix en la partida de la Basa de la Vila, y demes bens que te aguts y per haver, aixis ho jure sobre Deu, y los quatre Sants Evangelis in pose mey Josephi Rocamora Pre. et Vicarius dictÿ locÿ die et anno ut supra.

Testes sunt Josephus Miro agricole dicti loci et Josephus Pau agricule de les Borges.

Y para que al presente Certificado se le dé entera fee, y credito. Jo Pedro Josef Aldomá Vicario Perpetuo de Castelldasens le firmo en dicha Parroquia a los 12 de junio de 1796.

Pedro Josef Aldomá Vicario Perpetuo de Castelldasens.

 


29 Agost de 1737 Juan Miquel Saltó fill de Joseph Saltó y de Isabel Saltó y Ribelles, Joseph Salto fill de Miquel Juan Salto.

Jaume Valles prestabe a la Vicaria un censal de 15 lliures pensio 15 sous com conste de escritura en poder del Reverendo Rafael Cornador a los 25 de Marzo de 1681, y cuio en poder de Juan Bautista Segria a los 3 de maio 1718.

 

 

 

Copia de la escritura en que Francisco Flix de Castelldasens compra un censal de propiedad 11 lliures pension annual 11 sous por la celebracion de Aniversario por el Alma de Josef Corcó major y para dicho censo obliga en especial los Farriginals que posee hoy en la partida de les Costes. Vence a los 10 de octubre. Año 1703

El infrascrito Vicario Perpetuo de Castelldasens en el Obispado de Lerida certifico, y doi verdadero testimonio que en un Libro en quarto cubierto de pergaminos cuyo titulo es Manualis Josephi Rocamora 1693 guardado en el Archivo de esta Parroquia al que se da entera fee en juicio, y fuera de el, se halla en el folio 81 una escritura del tenor siguiente.

Sit omnibus notorius quad in die decime mensis octubris año á nativitate domino milecimo septemtecimo tertio in loco Castriasinorum diosesis Ilerdenses.

Lo honorable Joseph Corco Batlle, y pages de dit lloch ven un sensal mort propietat onse lliures dich 11 lliures moneda Barcelonesa al honorable Francisco Flix pages de dit lloch de Castelldases, ab obligacio que dit Francisco Flix aige de correspondre tots añys onse sous dich 11 sous tots añÿs de pensio a la lglesia de Castelldases als deu de octubre per selebracio de un Aniversari cantat en la present Parroquia per la anima del condam Joseph Corco major, y que lo Vicarÿ de dits onse sous tingue obligacio de donar un sou als cantors que asistiran á cantar dit Aniversari, y per dit sensal obligue en especial dit Francisco Flix los Farriginals que vuÿ te, y poseeix en dit terme á la partida de les Costes aixis ho juren in posse mey Josephus Rocamora Pre. et Vicarius dicte Locy - die et año ut supra fiat large ut decet.

Testes sunt Joseph Miró, y Josep Pau de les Borges.

Y para que al presente Certificado se le dé entera fee, y credito. Jo Pedro Josef Aldomá Vicario Perpetuo de Castelldasens le firmo en dicha Parroquia a los 13 de junio de 1796.

Pedro Josef Aldomá Vicario Perpetuo de Castelldasens




Copia de la escritura en que Isabelagna Angles viuda compra un sensal de propiedad 11 lliures pension anual 11 sous por la celebracion de 1 Aniversario por la Alma de Pedro Riber, y para su seguridad obliga en especial su adote dixa Josef Angles. Vence a los 17 de Marzo

Año 1704

 

El infrascrito Vicario Perpetuo de Castelldasens en el Obispado de Lerida, certifico y doy verdadero testimonio que en un líbro en quarto cubierto de pergaminos cuyo titulo es Manualis Josephi Rocamora 1693 guardado en el Archivo de esta Parroquia al que se da entera fee en juicio, y fuera de el se halla en el folio 83 un escritura del tenor siguiente

Die 17 mensis marsÿ año 1704 en Castelldases diosis Illerdens.

Lo honorable Joseph Riber pages de dit Lloch ven un sensal mort de propietat de 11 lliures moneda Barcelonesa á la honorable Isabelagna Angles viuda, y dita Isabelagna correspondra tots añÿs millia, per millia 11 sous a la Iglesia de dita vila per dita diada, per selebracio de un Aniversari cantat per la Anima del condam Pere Riber so es 10 sous per lo Vicari per dir lo Aniversari, y un sou per los Cantors, y dita Isabelagna per dit sensal obligue tot son dot que aporta en casa del condam Joseph Angles, y ademes obligue tots sos bens aguts, y per aver aont se vulle ques trobaran, axis ho jure y firme in posse mey Josephus Rocamora Presbiter et Vicarius dicti Loci die et año ut supra.

Testes sunt Marian Queralt, y Jaume Queralt menor tots de Castelldases.

Y para que al presente Certíficado se le dé entera fee, y credito. Jo Pedro Josef Aldomá Vicario Perpetuo de Castelldasens le firmo en dicha Parroquia a los 13 de junio de 1796.

Pedro Josef Aldomá Vicario Perpetuo de Castelldasens.





Vuy dia vinti sinch de Abril del any 1709 en la vila de Castelldasens Bisbat y (Cegria) de Lleyda Miquel Juan Saltó Pages de la Vila de Castelldasens de son grat y certa ciencia y per remediar les necesitats ven y originalment crehe un censal preu i propietat de noranta lliuras moneda barselonesa annua pensio noranta sous a favor de la marmesorra del Reverent Jusepht Badia Vicari que fou de Castelldasens a fi i efecte de complir la voluntat de son testament y es fundar la missa matinal de tots los dias de festa del any y es en lo altar de la Capella de la Mare de Deu del Rosé en sufragi y repos de la sua anima y del seus comensant a die present, és una virtut lloable pregar pels difunts,y sobredit Miguel Joan promet pagar dit sensal y correspondre dita pensio fins ha tan pugue lluhir y gastar dit censal renunciant a son propi for y sometense en cualsevol for tan ecclesiastich com secular ab obligacio de oir sentencia de excomunicacio, y per la aseguransa de dit censal obligue en general tots sos bens haguts y haver haont se vulle que sie especialment una pessa de terra situada en la Partida de les Forques en lo Terme de dita vila tinguda de cuatre jornals plantada de olives, la cual confronte á sol ixent á la Serra de les Forques, a sol ponent en terra de Jacinto Pau, a migdia en terra de Jaume Queralt y a tremuntana en cami del Mas y altres y á et pro jurando et firmando in posse mei Dionisis Biosca Presbiter et Regens curam animarum in parroquiali vile de Castelldasens = Testas Jaume Marquet del lloch de Moratamato bisbat de Urgell y Bernat Baro del lloch de Bonne bisbat de Coserans = dit dia y any lo dit Miguel Joan firma apoca de les sobredites noranta lliuras tal cual confesa haver rebut a ses libres voluntats renunciant acceptioni non numerate pecunie et sie firmando et jurando in posse mei inpradreti sut ejus dem testibus.


Esta segunda copia es conforme al original que obra al folio octavo de contrato del protocolo que autorizo Don Dionisio Biosca Vicario del pueblo de Castelldasens en veinte y cinco de abril de mil setecientos nueve y obra en el archivo de la Rectoria del mismo Pueblo que me ha mostrado su actual Rector Reverendo Don Francisco Gomis a quien se lo he devuelto, y registrado signo y firmo en este medio pliego sello cuarto en Castelldasens a los diez y siete de julio de mil ochocientos cinquanta y uno.




 

El infrascrito Vicario Perpetuo de Castelldasens en el Obispado de Lerida certifico, doy, fee y verdadero testimonio que en un líbro en quarto cubierto de pergaminos, cuyo titulo es inici del Manual del Reverend Joan Baptista Segrià prevere de la ciutat d’Ulldemolins, Regent a cura de les ànimes de la Parroquial Església de Santa Maria de l’Assumpció del lloc de Castriasinorum diòcesis de Lleida; on hi ha la continuació i descripció de totes les escriptures rebudes pel dit prevere Segria, a dia vuitè del mes de maig de l'any de la Nativitat del Senyor de 1716, guardado en el Archivo de esta Parroquia al que se da entera fee en juicio, y fuera de el, se halla en el folio 11 una escrita del tenor siguiente.

Dicto die et anno.

Noverint universi quad ego Franciscus Riber atendens et considerans me emisse a vobis Reverendo Simone Pons Presbitero Regente Curam animarus loci de Puigvert, et Antonio Costafreda loci de Castelldeasens ut tutoribus, et curatoribus personarus et bonorus quandam Francisci Flix agricola de Castelldeasens quamdas partes domi citas in dicto loco, simul cus aliquibus hereditatibus suis affectos introclusis pro precio, et propietate duo centus octuaginta trius librarus, et dessem solidorus; at hec et alia clare constant in instrumento venditionis hodie paulo istud confecto penes eumdes Notarius; et etias atendens me promissise incarrigare tria censualia mortua fam creata pro complemento pretii dicto domus et hereditatus; quo quides sensualia patiebantur bona illorum pupillorum ut aperte constat in apocha facta hohie penes eundes Notarius et cun nihil tan congruus sit in dicto pretorio quam pactata promissa, presentis licita et honesta servare; et ideo volens pactata operis per effectus implere. Ydeo gratis, et ex mea certa scientia per me, et omnes heredes et succesores meos me incarrigo totus illus sensuale mortuus fas creatus pretii et propietatis duo centus librarus, pentionis annuo duo centus solidorus quod quides sensuale correspondebant, et prestabant, et prostabant, et prostare tenebant dicti pipulli beneficio, seu beneficato Sancti Francisci Xaverii fundato in Ecclesie Chathedrali Civitatis Illerdensis: et promito ego Franciscus Riber a die presenti in unum annus solvere pensiones a die presenti in unum annus eisdes pactus obligationibus et oneribus quad tales pupulli erant obligati prestare tales pensiones; cum gratia etias redimendi de centus, in centus libras ut de his omnibus constat en originali creatione illius sensualis mortus fam dicti in scrivania comuni de Castelldeasens apud Josephus Rocamora olim Vicarius certo die, et anno. Et etias me incarrigo totus illus sensuale mortuus fas creatus protis et propietatis viginta duo librarus, pensionis annuo viginta due solidus quad quides sensuale prostabant, et prestare tenebantur dicte pipilli Ecclesie Castriasinorum, seu Vicario illius pro celebracione unius Aniverssarii, et duarus missarus pro anima quandam Andreo Carbonell Aglo Castriasinorum ut constat de cratione illius sensualis apud Josephus Rocamora in suo Manuali folio 80 et tendes et eo de modo et forma me incarrigo totus illud sensuale mortuus fas creatus procetii et propietatis undesim librarus, et pensionis annuo undesis silidorus; quad quides sensuale prostabant et prostare tenebatur dicte pupulli Ecclesie seu Vicario Castriasinorum pro celepratione unius Aniversari pro Anima quandam Josephi Corco, ut constat etias de Creatione illius sensualis opud Josephus Rocamora foli 81, quo quides sensualia mortua fam creata modo supra dicta me incarrigo, et impono super omnia bona mea tam mobilia es et promito complere et meis propries expensis et sumptibus et submitione, et bona mea foro cuyus cumque curia tan secularis et obligo dictas domus et hereditates tanquas nomine precarii, et ea et eas obligo tali pactio; quad ego nec mei pignorare, vendere, seu alienare minime voleamas, donec dicto sensualia sint omnino luita, et quitata, et promito vos habere indemnes a solutione pensionus dictarus sensualius, et si forte acciderit me non solvisse tales pensiones, et vos aliqua damma, et sumptus pro solutione illarus patiremini promito recompensare, et satisfacere vobis omnes expensas, et sumptus firmando et jurando fiat large ad stilus experti notarii cum omnibus clausulis essentialibus.

Testes idesqui supra Josephus Miro, et Franciscus Bonet ambo aglo Castriasinorum.

Y para que al presente Certificado se le de entera fee, y credito. Jo Pedro Josef Aldomá Vicario Perpetuo de Castelldasens lo firmo en la Feligresia de Castelldasens hoy dia tres de junio dee mil setecientos noventa y seis.

Pedro Josef Aldomá Vicario Perpetuo de Castelldasens.




 

Toh Ribé fill llegitim de Pau Ribe, y de Cathalina Tarrago nasque als 19 juriol 1713.

Pere Riber deixe ereu a son fill Josep Ribe feu testamen 15 de juriol de 1698.

Toh Ribe fill de Pau Ribe de Catarina Tarrago, nasque 19 juriol 1713. lo seu Pare Pau Ribe fill de Joseph Ribe y de Magdalena Ribe nasque 15 Mars de 1681.




Copia del acte de encarregament de dos censals se encarrega Francisco Ribe de Castelldasens, lo un propietat de 22 lliures pensio 22 sous per la celebracio de 1 Aniversari y 2 misses per la Anima de Andreu Carbonell, y lo altre de propietat 11 lliures pensio 11 sous per la celebracio de 1 Aniversari per la anima de Josep Corco, y per aso te obligats tots los bens pero principalment una casa y altres peses de terra que podran veurerse en lo acte de venda en lo mateix manual folio 8.

Año 1716

 

Text llatí

 

Esta segunda copia es conforme al original que obra al folio diez y siete vuelto de contrato del protocolo que autorizo Revendo Juan Bautista Segria Presbitero Vicario del pueblo del Castelldasens a los tres dias de Mayo del mil setecientos diez y ocho y obra en el archivo de la Rectoria del mismo pueblo que me ha mostrado su actual Rector Reverendo Don Francisco Gomis a quien se lo he devuelto y registrado

 


Signo y firmo en este medio pliego sello cuarto en Castelldasens á los diez y siete dias del mes de julio de mil ochocientos cincuenta y uno.

( El tildado medio no se lo admito a prueba )

El infrascrito Economo.






Creacion del censal otorgado por Miguel Juan Salto a favor de la Vicaria o Rectoria de Castelldasens. Precio........41 libras 10 sueldos

Ante el Reverendo Vicario del mismo pueblo a 3 de mayo de 1718.

Copia de la escriptura de creacion de censal, hace Miguel Juan Salto de Castelldasens de propiedad 41 libras 10 sueldos pension anual 41 sueldos 6 per la celebracion de 6 Aniversario, y 6 missa por la alma de Elisabet Alsamora en lo mes de Marzo, y 1 aniversario por la Alma de Grabiel Flix, y 4 missas por la Alma de Juan Flix, en lo mes de septiembre, y para dicho censo tiene ipotecada toda aquella heredad sita en el termino de Castelldasens en la partida del cami de Juneda, vulgarmente dicha lo tros de la Hera que linda a oriente con Rafael Fontanet, a poniente con el camino que va a Juneda, a medio dia con Josef Corcó Baile, a septentrion con Pablo Riber, y Antonio Costafreda.

Dicho censal prestava antes Jacobo Balles de Castelldasens como consta de quitacion de censal hecha en poder del mismo Vicario en el folio 17.

Año 1718

Las quinze libras son por el censal prestava Jacobo Valles lo creo Jacobo Valles a los 25 de Marzo año 1681 como consta de scritura en poder del Reverendo Rafael Cornador.

Elisabet Alsamora fundo tres missas rezadas y un aniversario dotando las missas rezadas a 2 sueldos cada una y la cantada a 4 sueldos asignando por capital 12 libras pension 7 sueldos 4 1/2 dines consta de ultimo y valido testamento en poder del Reverendo Torres dia 13 de Mayo de 1591 celebradores al altar del Roser.

 

El infrascrito Vicario Perpetuo de Castelldasens en el Obispado de Lerida certifico, doy fee y verdadero testimonio que en un líbro en quarto cubierto de pergaminos cuyo titulo es Manuale inceptus á Reverendo Joanne Baptista Segria Presbitero oppidi de Ulldemolins Regente curam animarum Parochialis Ecclesia Sancta Maria Assumptionis loci Castriasinorum diocesis Illerdensis; In quo contínuantor et describuntur omnes scriptura suscepto á dicto Segria Presbitero, á die octavo mensis Maii anno Nativitate Domini 1716 guardado en el Archivo de esta Parroquia al que se da entera fee en juicio, y fuera de el, se halla en el folio 17 una escritura del tenor siguiente.

Die 3 mensis Maii anno 1718

In Dei nomine noverint universi; quad ego Michael Juannes Salto agta oppidi de Castelldasens diocesis Illerdenses pro suplendis et subvenierdis aliquibus necesitatibus meis mi him presente valde urgentibus et necessariis, quibus aliter minori damno meo, bonorumque meorus subvenire ne queo qua per via venditionis, seu originalis creationis sensualis mortum. Infrascripti igit gratis vendo, et ex causa venditionis concedo vobis Joanni Baptiste Segria Presbitero regente cura animarum Ecclesie Castriasinorum, et vestris in officio succesoribus, sed melius Ecclesie dicte ville, pretio quadraginta una libram, et dessem solidos, dicto iteru 41 10 ʠ monete barquinone de quibus, supra quibus quadraginta et unum solidus, et sex denarios; dicto iterus 41 libras 6 sueldos eyus de monete sensuales, renduales sive perpetuales, sive de sensuali mortuo; sic vulgarit nuncupato et gratia tamen redimendi mediante quadraginta et una libras, dessem solidos. Solvens á die presenti ad unu aunnu quos quide impono, et incarrico super omnia bona mea mobilia et inmobilia eo et solva sine dilatione salario Procuratoris dessem solidorus, et notarii duodecim renuntians propio foro meo, submitendome et bona mea foro cuyus cumque curie tal secularis et generalit obligo omnia bona mea tan mobilia quam immobilia habita, et habenda eo et in speciali obligo totas illas hereditates cita in termino Castriasinorum in partita del camí de Juneda vulgarment dita lo tros de la hera que confronte a orient amb Rafael Fontanet, a ponent amb el camí que va a Juneda, a migdia amb Josep Corco Batlle, i a tramuntana amb Pau Riber, i Antonio Costafreda són les herències en els dits quaranta-una lliures de cens, i sis sous per mantenir la precarietat, i em comprometo a tal acord que ni jo ni els meus volem hipotecar, vendre o alienar, fins que el censal es perdi completament, i havent estat dit censal abandonat a l’església de Castriasinorum per les renúncies realitzades, per Jaume Valles pagès de la dita vila, com és ben evident, i ho podrà veure el notari sotasignat en l'escriptura subscrita abans d'aquella que em refereixo; i el Regent tendra cura per celebrar un aniversari a l’Església Parroquial, i una missa per l'Ànima d’Elisabet Alsamora i una missa per l’ Ànima Elisabet Alsamora durant el mes de Mars i també en el primer aniversari per l'Ànima de Gabriel Flix, i quatre misses per l'ànima de Joan Flix en el mes de setembre, jurant-lo i confirmant-ho, que es faci de bon grat com ha de ser.

Testimonis Macià Costafreda de Sant Vicenç d’Areny diòcesis de Solsona i Isidre Franquet de la Morera diòcesis de Tarragona, tots dos residents actualment a la vila de Castriasinorum.

Y para que al presente Certificado se le de entera fee, y credito. Jo Pedro Josef Aldomá Presbitero Vicario Perpetuo de Castelldasens lo firmo en la referida Parroquia hoy dia 6 de junio de mil setecientos noventa y seis.

Pedro Josef Aldomá Vicario Perpetuo de Castelldasens.

 



Mathias Costafreda en su ultimo, y valido testamento dexa 10 libras para que se le funde un Aniversario en sufragio de su alma celebrador el dia de su obito, que fue a los 8 de Nobiembre de 1719 como consta de los Quinque Libros y para seguridad de las referidas 10 libras obliga todos sus bienes.

Año 1719

 

El infrascrito Vicario Perpetuo de Castelldasens en el Obispado de Lerida certifico, i doy verdadero testimonio que en un libro en quarto cubierto de pergaminos cuyo titulo es Manuale inceptum a Reverendo Joanne Baptista Segria Presbitero oppide de Ulldemolins Regente curam animarus Parrochialis Ecclesie Sancta Maria Assumptionis loci Castriasinorum diocesis Illerdensis: in quo continuatur, et describuntur omnes scriptura suscepte a dicto Segria Presbitero a die octavo mensis Maii anno nativitate Domini 1716 guardado en el Archivo de esta Parroquia al que se da entera fee en juicio, y fuera de el; se halla en el folio 2 un testamento de Mathias Costafreda viudo labrador de Castelldasens otorgado a los seis de nobiembre de mil setecientos diez y nuebe, en poder del Reverendo Juan Bautista Segria Presbitero y Vicario de esta Parroquia en cuyo testamento se encuentra una clausula del tenor siguiente.

Item per be, y repos de la mia anima deixo, y llego deu lliures de mos bens; de les quals vull sem funden renda; y de ella vull sem sie fundat un aniversari perpetuo celebrador lo dia morire en la Iglesia de Castelldeasens per lo Regent la cura de animas de ella; les quals 10 lliures vull entregue lo hereu en mans del Vicari, o si ell vol seguir la pensio puga; fundant com dalt es dit, y per asseguranza de las dites 10 lliures obligo tots mos bens aguts y per ave, y vull sie manat a la ora del offertori lo diumenge antes no se celebrará.

Y para que al presente Certificado se le de entera fee, y credito. Jo Pedro Josef Aldomá Vicario Perpetuo de Castelldasens le firmo en dicha Parroquia a los siete de junio de mil setecientos novena, y seis.

Pedro Josef Aldomá Vicario Perpetuo de Castelldasens.


 

Antonio Costafreda en su ultímo, y valido testamento se dexa un Aniversario celebrador el dia de su obito, o el mas immediato pueda entrar, murió a los 24 de Julio de 1722 como consta de los Quinque Libros, caridad de dicho Aniversario 10 sueldos propiedad 10 libras, y para su seguridad obligo todos sus bienes

Año 1722

 

El infrascrito Vicario Perpetuo de Castelldasens en el Obispado de Lerida certifico, i doy verdadero testimonio que en un libro en quarto cubierto de pergaminos cuyo título es Manuale inceptum a Reverendo Joanne Baptista Segria Presbitero oppide de Ulldemolins Regente curam animarum Parochialis Ecclesia Sancta Maria Assumptionis loci Castriasinorum diocesis Illerdensis; in quo continuatur, et describuntur omnes scriptura suscepto a dicto Segria Presbitero a die octavo mensis Maii anno nativitate Domini 1716 guardado en el Archivo de esta Parroquia al que se da entera fee en juicio, y fuera de el; se halla en el folio 19 un testamento de Antonio Costafreda Labrador Baile de la presente villa, otorgado a los 18 de julio de 1722, en poder del Reverendo Juan Bautista Segria Vicario de esta villa en cuyo testamento se lee una clausula del tenor siguiente.

Item vull y man, que sie fundat perpetuament un Aniversari cantat caritat 10 sous cada aiñ en lo dia yo morire, ó lo dia mes prest puga entrar en la present Iglesia de Castelldasens celebrador per lo Vicari que vuy es, y per temps serà, per la caritat del qual prenc de mos bens deu lliures barceloneses les quals vull sian esmersades a sensal ab part tuta y segura, o que mon Hereu correspongue la pensio de ellas al Vicari, fins a tant aura depositat las ditas deu lliuras y per zo obligo tots mos bens aguts y per aber.

Y para que al presente Certificado se le de entera fee, y credito. Jo Pedro Josef Aldomá Presbitero Vicario Perpetuo de Castelldasens lo firmo en dicha Parroquia a 7 de junio de 1796.

Pedro Josef Aldomá Vicario Perpetuo de Castelldasens.



 

El infrascrito Vicario Perpetuo de Castelldasens en el Obispado de Lerida certifico, y doy verdadero testimonio que en un libro en quarto cubierto de pergaminos cuyo titulo es Manuale inceptum á Reverendo Joanne Baptista Segriá Presbitero oppide de Ulldemolins Regente curam animarum Parochialis Ecclesie Sancta Maria Assumptionis loci Castriasinorum diocesis Illerdensis; Yn quo continuatur, et describuntur omnes scriptura suscepto a dicto Segriá Presbitero a die octavo mensis Maii anno á nativitate Domini 1716 guardado en el Archivo de esta Parroquia al que se da entera fee en juicio, y fuera de el; se halla una escritura en el folio 55 del tenor siguente.

Die 4 mensis februarii anno1724

Sit omnibus notum quan ego Josephus Saltó juvenis agrícola villa Castriasinorum cum ad presens non habea pecunias paratas quibus subvendre possim aliquibus necessitatibus meis in presenti urgentibus nec habea alium modus nec forma quam per viam vendititonis sensualis mortus infrascripti; pluribus aliis modis, et mediis perquisitis: Idcirco gratis et ex mea certa scientia per me, et meas heredes, et succesores quoscumque vendo et título vendititonis concedo Ecclesia Castriasinorum, seu regenti cura animarus illius, pretio vero viginta librarum et dessem solidorum monete barquinone de quibus et sup quibus viginta solidos et sex denarios ejus de moneto censuales, renduales, perpetuales si ve de censuali mortuo sic vulgarit nuncupato gratia tamen redimendi mediante viginta libris et dessem solidis quos quides solvens a die presentí in unu anus quos quide impono et incarrigo sup omnia bona mea tan mobilia, quam immobilia et solvas sine dilatione restitutione salario procuratoris dessem solidorus et nottario duodecim renuntians propio meo foro et submittendo me et bona mea foro cuiscumque curia et principalit eos imporo et incarrigo spetialit in et sup illud terre trocens quad possideo in termino Castriasinorum in partita vocata la Bassa Bona seu Coma Franca plantatus olivers quad affronte a solis ortu cum Francisca Costafreda, ab occasu cum terris Josephi Angles, á meriodie cum Paulo Riber alias Castellnou, et á tramuntana cum terris pupilii Flix quas much possidet Andras Riber et cum aliis si sunt et volo tenere dictas hereditates nomine precarii in dicto censuali viginti solidus et sex denarios et ipsas obligo tali pacto ut eas vendere, et alienare, neque impignorare minime valeas quin dictus censuale fuerit omnino luitus et quitatus et facias valere, et tenere et renuntians legi si convenerit (?)consentiens beneficio novarus constitutionus renuntians feriis metius et omi alio spatio, et omnigratio et elongamento, et privilegio animalius aratorus, et omni et cuicumque juri et dictus censuale viginta librarus et dessem solidorum expectat ad Ecclesia per depositus factus a Reverendo Simone Pons Presbitero Beneficiato Ecclesie de Juneda uti marmesore quad Reverendi Josephi Badia Presbitero olim Vicario Castriasinorum; qui in suo testamento legavit, et fundavit de suis bonis ut omnibus diebus festibis dicatur missa matutinalis in altari Santa Maria del Roser presentis Ecclesia ad forum quator solidorus pro una qualibet missa, et dicta bona seu dictus sensuale expectabat ad dictas marmesorias per solutiones factas á Reverendo Doctore Felice Motas Presbitero de la Pobla de Claverol, pro debito similis quantitatis quad dictus Motas debebat dicto Reverendo Badia et sic regens curam animarum Castriasinorum tenebit celebrare quinque missas matutinales quolibet anno pro anima dicto Reverendi Josephi Badia firmando et jurando fiat large ut decet. Actus in oppido Castriasinorum.

Testes Petrus Corco et Jacintus Paulus oppido loci Castriasinorum. In quorus fides ego Reverendus Joannes Baptista Segria Presbiter Regens eoqe nomine autoritate ordinaria ut in judicio et extra plena tribuat: fides hic me subscribo et meus quo utor.

Y para que al presente Certificado se le dé entera fee, y credito. Jo Pedro Josef Aldomá Presbitero Vicario Perpetuo de Castelldasens le firmo en dicha Parroquia a los siete de junio de mil setecientos noventa y seis.

Pedro Josef Aldomá Vicario Perpetuo de Castelldasens.

 

Copia de la escritura en que Josef (?) se obliga á un sensal propiedad 20 llibras 10 sueldos pension annual 20 sueldos 6 dineros por la celebracion de 5 missas matutinales al Altar del Roser por la Alma del Reverendo Joseph Badia Presbitero, y para dicho censal ipoteca toda la pieza de tierra plantada de olivos possee en el termino de Castelldasens partida de la Bassa Bona ó Coma Franca que linda oriente con Francisca Costafreda a poniente con Josef Angles á mediodia con Pablo Ribe a septentrion con los pupillos de Flix que haora posse Andres Riber.

Año 1724

 

Copia de la escritura de un censal propiedad 10 libras, pension 10 sueldos hace Pedro Ribelles por la celebracion de 1 aniversario por la Alma de Francisca Ribelles, y Costafreda, a 19 de abril, y tiene ipotecada una casa sita en la calle mayor que confronta por la parte de delante con la calle mayor camino de Lerida, por la parte de atras con la calle ó Plaza llamada de el Malcunyat, a un lado con casa de Miguel Juan Salto, y por el otro lado con casa de Jacinto Pau, Bayle.

Año 1724.

 

El infrascrito Vicario Perpetuo de Castelldasens en el Obispado de Lerida certifico, doy verdadero testimonio, que en un libro en quarto cubierto de pergaminos cuyo titulo es Manuale inceptum á Reverendo Joane Baptista Segria Presbitero oppidi de Ulldemolins Regente curam animarum Parochialis Ecclesie Sancta Maria Assumptionis loci Castriasinorum diocesis Illerdensis; Yn quo continuatur, et describuntur omnes scriptura suscepto a dicto Segriá Presbitero á die octavo mensis Maii anno á nativitate Domini 1716 guardado en el Archivo de esta Parroquia al que se da entera fee en juicio, y fuera de el; se halla en el folio 60 una escritura del tenor siguiente

Dia 2 de setiembre de el año 1724 Pedro Ribelles labrador de la presente villa de Casteldasens, aviendo su muger muerto intestada, y aviendo el Señor Visitador mandado, y ordenado en del decreto de visita fundará un aniversario perpetuo, por el dicho en execucion el dicho orden encardose de 10 libras de propiedad, y diez sueldos anuales de pension pagadores a 19 de Abril dia de su obito, celebrador por el Alma de Francisca Ribelles, y Costafreda, y por los suyos y para mayor firmeza de las dichas 10 libras propiedad ypoteca por fianza una casa que tiene en la calle Mayor la qual confronta por la parte de delante con la calle Mayor camino de Lerida, por la parte de atras con la calle ó plaza llamada del Mal Cuñat, a un lado con casa de Miguel Juan Saltó, y por el otro con casa de Jacinto Pau valle de la presente villa, y tambien obliga todos sus vienes avidos y por haber, y lo jura en poder de el pe fr Joseph Giner Vicario y Notario de dicha villa.

Testes Joseph Dalmau de Albarca, y Pasqual Domenec todos de el Azobispado de Tarragona.

Y para que al presente Certificado se le de entera fee, y credito. Jo Pedro Josef Aldomá Presbitero Vicario Perpetuo de Castelldasens lo firmo en dicha Parroquia hoy dia seis de junio de mil setecientos noventa y seis.

Pedro Josef Aldomá Vicario Perpetuo de Castelldasens.

 

Surten uns números, sembla que no tenen res a veure amb els documents, els fico tal qual.

13 Pesetes 1 ½

21 Pesetes + vintidos

19 Pesetes menos un vintidos

53 Pesetes mitga Peseta



3 onses estan á 14 quintars la onsa. Val 9 sous 9 diners.

Coto................................................... 13 sous 5 diners 2 P.M. 7 sous 5 diners.

Vaeta ............................................... 2 P. 1/4.

Panistra ............................................................................. ½ P

Casola ............................................................ 6 Cs

Veta ................................................................ 6 Cs

Baijoques ....................................................... 5 Cs

Caparro ........................................................ 3 Cs

Pomes, y obrecochs, Carabaso, Sebes, ....... 10 Cs ½

Suma 30 Cs ½

3*14 42

Suma 72 Cs ½

 

 

Encarregament de un censal de preu y propietat 35 lliures ÿ pencio annua 35 sous fet, y firmat per Francisco Farran major de dies, ÿ Francisco Farran menor de dies pagesos de Casteldasens y Mariagna Farran, y Miró Pare fill, y nora respective de dita vila de Castelldasens á favor de la Vicaria de Castelldasens resultant de part de una casa ab son corral vadibol situada en dita vila, ÿ una pessa de terra sita en lo terme de la mateixa á dits Farran venudas per los tudors y curadors de Maria Rosa Ribelles, ÿ Gabriel Soler pages de Vimferri, ÿ Maria Soler ÿ Ribelles conjuges.


Penes Josephum Pocorull notarium pub. Ilerda die 19 february 1737.




Algunes pàgines amb llatí.

 

Encarregament de un censal fet per Francisco Farràn major y Francisco Farràn menor pagesos de Castelldasens de preu de 35 lliures y pensio 35 sous a á favor de la Vicaria de Castelldasens 19 de febrer 1737.

Més pàgines amb llatí.

linia

 

Encarregamant de dos censals lo un de preu 10 lliures i lo altre 5 lliures fet y firmat per Francisco Farràn pages de Castelldases a favor de la Vicaria de la Parroquial de dit lloch. Fet a 1 de maig de 1745

Més llatí.

linia

 

Encarregament de un censal fet per Jaume Mora pages de Castelldasens Bisbat de Lleyda de preu y propietat 51 lliures i pensio 2 lliures 11 sous que tots añs als 2 de setembre Joseph Ribes pagés de la mateixa vila, com, á tenint una pessa de terra al terme de aquella, de tinguda un jornal situada á la partida del Heral, al Reverent Vicari, o, Regint la cura de Animas de la mencionada Vila de Castelldasens feya, y prestava; y vuy dit Mora (com, á possehint, en virtut de venda á son favor feta per lo expressat Ribes, la sobredita pessa de terra) deu fer, y correspondre com conste ab acte rebut, este censal lo fa Francisco Farran per possesio de la viña.

Es en poder de Francisco Solsona, y Banamon notari publich de la vila de les Borges, al primer de octubre 1747.

Més llatí.

 

linia

En virtud de la Real orden de once de abril de mil ocho cientos cuarenta y ocho, se registra la precedente escritura de encargamiento de censal, traducida al castellano en el libro correspondiente de la oficina de Hipotecas de esta capital en dia de hoy. Lerida veinte y cuatro de julio de mil ochocientos cincuenta y uno.

Francisco Solano


linia

 

Encarregament de un censal de propietat 51 lliures ÿ pentio 2 lliures 11 sous que tots anys al 2 de setembre al regint la cura de Animas del lloch de Castelldasens bisbat de Lleyda, deu fer y prestar Francisco Ferran pagés de dit lloch, com a possehint una pessa de terra situada al terme del mencionat lloch, a la partida del Heral, designada dins lo present acte, rebut.

Es en poder de Francisco Solsona, y Baramon notari public de la vila de les Borges Blanques als 11 mars de 1748.

linia

Copia de la clausula del Testamento en que Elena Ribelles se deja un Aniversario perpetuo celebrador en esta Parroquia su heredero es Simon Angles. Año de 1760.

El infrascrito Vicario Perpetuo de Castelldasens en el Obispado de Lerida certifico, y doy verdadero testimonio, que en un quaderno de a folio cubierto de papel cuyo titulo es Manual de testaments presos per mi Anton Serret y Riu Vicari de la Parroquia de Castelldasens vuy dia 29 de mars de 1760 guardado en el Archivo de esta Parroquia, al que se da entera fee en juicio, y fuera de el, se halla un testamento de Elena Ribelles casado con Miguel Ribelles en cuyo testamento se lee una clausula del tenor siguiente

Item vull un Aniversari perpetuament a la Parroquia celebrador per lo Vicari que es, y per temps sera.

Y para que al presente Certificado se le de entera fee, y credito. Jo Pedro Josef Aldomá Vicario Perpetuo de Castelldasens le firmo en dicha Parroquia a los 14 de junio de 1796.

Pedro Josef Aldomá Vicario Perpetuo de Castelldasens.



 

El infrascrito Vicario Perpetuo de Castelldasens en el Obispado de Lerida, certifico y doy verdadero testimonio, que en un quaderno de a folio cubierto de papel cuyo titulo es Manual de Testaments presos per mi Anton Serret, y Riu Vicari de la Parroquial de Castelldasens vui dia 29 de mars de 1760 guardado en el Archivo de esta Parroquia, al que se da entera fee en juicio, y fuera de el se halla un testamento de Maria Español viuda dexada de Josef Español, en cuyo testamento se lee una clausula del tenor siguiente

Item deixo y llego un sensal de pensio annual a la Iglesia Parroquial de dotse sous cada añy per dos misses resades per descans de la mia Anima, y altres; y estas vull se celebrien perpetuament, y lo acte de dita quantitat se trobará á la notaria de les Borges Blancas de Urgel.

Y para que al presente Certificado se le dé entera fee, y credito. Jo Pedro Josef Aldomá Vicario Perpetuo de Castelldasens le firmo en dicha Parroquia a los 14 de junio de 1796.

Pedro Josef Aldomá Vicario Perpetuo de Castelldasens.



 

Copia de la clausula del testamento en que Maria Español deja a la Iglesia un sensal pension annual 12 sueldos por dos missas resadas, el auto de dicho sensal se hallara en la Notaria de las Borjas Blancas de Urgel.

Año 1760


linia

 

Establecimiento otorgado por el Senyor en Derecho Padre Don Anshelmo Rubies monge, y prior del Real Monasterio de Scala Dei á Pedro Antonio Bodet labrador de Castelldasens de dos pedazos de tierra para viña el 1º à la partida dicha de Gramenals de tenida de dos jornales; ÿ la otra a la partida nombrada del Pla de las Viñas de tenida de dos jornales por la entrada de una perdiz, ÿ dos sueldos de aniversario de Censo pagador annualmente à 15 Agosto.

En poder de Antonio Sanmarti, ÿ Creus Notario Publico de Poboleda, ÿ Excelentisimo de los Negocios de dicho Real Monasterio â 19 octubre de 1768.


linia



 


En nombre de Dios Amen. El Sr en Derecho P. Don Anshelmo Rubies monge professo del Real Monasterio de Escala Dei del Sagrado Orden de la Cartuxa ÿ Procurador para las infrascritas (entre otras) cosas legitimamente constituido, ÿ ordenado por el M. Reverendo Don Prior ÿ Monges de aquel, consta de su poder con escritura, que passo ante Francisco Elteÿà ÿ Llores Notario publico de la villa de Cornudella del Arzobispado de Tarragona al primer dia del mes de Junio proximo passado: En dicho nombre para mejorar, ÿ en manera alguna no deteriorar las infras cosas de su agrado y cierta ciencia. Establece ÿ en emphiteusim concede á Pedro Antonio Bodet vezino labrador del lugar de Castelldasens Corregimiento de Lerida presente, ÿ à los suios semejantes perpetuamente toca aquel pedazo de tierra para plantar viña situada dentro del termino del referido lugar, ÿ en la partida comunmente citado en els Gramenals de tenida de dos jornales poco mas, o menos, que linda a todas partes con tierras del dicho Real Monasterio y con otros lindes en caso los tenga.

Item todo aquel dicho por otro termino, ÿ partida vulgarmente dicha del Pla de las Vinyas de tenida de otros dos jornales ÿ medio á poca diferencia que linda por todos lados con tierras de dicho Real Monasterio ÿ con otros lindes en caso que los tenga. Cüio establecimiento otorga en dicho nombre como mejor decirse puede con los pactos que en (...) son à la letra los siguientes.

Primo ab pacte que deurà lo Adquiridor donar á mes del Cens, ÿ entrada la dotzena part de tots los fruits cullira, ÿ lo delme, ÿ primícia com se acostuma.

Item que dins dos añs dega plantar dita terra del modo se determinarà, ÿ no cumplint puga lo Monasteri donarla à qui vulla.

Item que de tot grà seminable cullirá en dita terra à mes dels drets expressats dega pagar vint ÿ quatrena, ÿ que puga cobrarlos en grà, ó garba com voldrà.

Item que de dita verema no dega pagar vintÿquatrena, ÿ per esta gracia dega portar al Cup del Señor la que el tocarà dels expressats drets tant de estas viñas com de altras ne plantarà en avant, y ques puga pendrer la carga li apareixeria (...) y portar las cargas al qui lo Monestir destinarà, y per fer carga de dotse arrobas se li donara à mes de la (quarta) de la vintyquatrena un ral per carga.

Item que dites cargas las pugue vendrer ý alienar com be li apareixerà (sens) los drets dominicals al Monestir com a Señor Directe a lo decret Campal, que es de tot lo terme de Castelldasens ÿ en cas alienació dega lo Comprador pagar lo lluisme à rahó de sou per lliura.

Item que en totas las plantadas no puga en (...) Dula, ni ninguna averia del Comú, sino las (...) si son mulas, que servis de ninguna manera (...) deu rals per cap de dia; y vint rals de nit.

Item Y que de las preditas terras las dega cultivar be ÿ (...) pages, ÿ quedantse tres anys sens cultivar puga lo (Monestir) comissarlas ÿ fer de ellas à son gust.

Item que las olivas degan pagarse en censal al moli del Señor obligat las degan moldre, ÿ tambe las del comú de la vintyquatrena

Item ÿ finalment que no podra dit comprador ni los seus plantar oliver algun dins dita viña y en cas podrà plantarlos al rededor de ella: deberia cuidar ÿ en res no deteriorar las ditas cosas, ÿ que pague lo cens de ditas pessas de terra, ÿ sas milloras pague dit comprador lealment à dit Real Monestir dos sous ÿ tres dines de arrendament de cens per lo dia de Nostra Señora de agost comensant la primera paga lo dia Nostra Señora de Agost proxim vinent de a mes de las referidas pautas, no podra sobre altres cosas proclamar ni reconocer otro señor Directo que à dicho Real Monasterio si empero pueda venderlas, y otramente enagenarlas a otros suios semejantes despues de pasados treinta dias del aviso, que habrà dado para usar de la fadiga tengan de derecho, ÿ estilo se debe practicar, y no otramente. Salvos siempre sobre otras cosas el dominio directo, firma fadiga, ÿ otro qualquier derecho a dicho Real Monasterio competente, ÿ salvo tambien el Laudemio, que segun tenor de lo arriba pactado es la dècima parte del precio de la cosa pagador por el Comprador de ella.

La entrada del presente establecimiento es una perdiz jovena, ÿ de recibo; que ha satisfecho el Adquiridor ÿ confiesa dicho Padre Procurador haver recibido à todas sus libres voluntades. Por lo que renunciando à la excepcion de la entrada, ÿ la cosa no ser asi convenidas ÿ à toda otra leÿ de su favor; no solamente firma en dicho nombre carta de pago de dicha Entrada, si que tambien da todo lo mas, que pueda valer la cosa establecida del Censo, ÿ entrada predichos, ÿ conviene, ÿ promete hazerle valer, ÿ tener el presente establecimiento y estarle de firme, y legal eviccion en todo, ÿ que qualquier caso de echo, ò derecho en qualquier manera acontesca, ÿ de restitucion, y enmienda de todos daños, ÿ costas; y à su cumplimiento obliga en dicho nombre los bienes de dicho Adquiridor muebles; ÿ sitios, havidos, ÿ por haver con todas renuncias de derecho necessarias. Y dicho Pedro Antonio Budét adquiridor presente, lohando, ÿ aprobando todo lo referido, ÿ acceptando la presente Concesion en emphiteusim con los plazos predichos à que conciente expresamante conviene, ÿ en buena fe promete mejorar las dichas piezas de tierra, ÿ pagar el Censo annuo de dos sueldos ÿ tres dineros de arrendamiento por ellas, ÿ sus mejoras por él dia de Nuestra Señora de Agosto, comenzando à prestar dicho del censo el dia de Nuestra Señora de Agosto proximo venturo, ÿ no proclamar otro Señor Directo que a dicho Real Monasterio, al qual quiere que todos los derechos censo dominio directo, firma, fadiga ÿ demas derechos dominicales expresados, prometiendo complir todo lo demas, que en dichos pactos (?) toque cumplir; ÿ observar sin dilacion ni escusa cumplir con los salarios de Notario y procurador acostumbrados, rescienda ÿ enmienda de todos daños, y costas, por lo que obliga todos sus bienes muebles y sitios, presentes, ÿ venideros renunciando a qualquier ley de su favor, ÿ por pacto à qualquier fuero submetiendose à si, ÿ a sus bienes al fuero de qualquier juez secular solamente, con facultat de poder ir a juicio haziendo, y firmando escritura de Escribano para el tercio, en los libros de los tercios de la curias del Illustre Sr. Corregidor de la Ciudad de Lerida, del honorable bayle del presente lugar y de otro qualquier Superior secular como esta dicho por la qual obliga todos sus bienes predichos solamente, con la acostumbrada Constitucion de Procuradores a todos los Escribanos Escribientes ÿ Nuncios jurados de dichas Curias para firmar dicha Escritura de tercio con las referidas obligaciones, rebocandolo con juramento que en su alma haze, ÿ presta.

Jo el Escribano infro he advertido à las partes, que de la presente escritura en virtud de Real Pragª publicada en Barcelona à los diez ÿ seis dias del mes de Marzo proximo pasado, dentro el preciso termino de treinta dias del presente en adelante como se deberà tomar la razon en el Registro de Hipotecas de la Ciudad de Lerida, ÿ su distrito pues otramente quedaria suficientemente viciada, ÿ no haria fe contra las hipotecas de bienes de pleitos contenidas para la seguridad de la prometida mucho menos se entenderian dichas hipotecas sirviesen para el efecto de poderse juicialmente perseguir en caso de haber dicha eviccion las quales han respondido quedar cerradas de dicha Real Praª. En cuio testimonio asi lo otorgan en el citado lugar de Castelldasens à los diez ÿ nueve dias del mes de octubre del año del nacimiento del Señor de mil setecientos sesenta, ÿ ocho; siendo presentes por testigos Joseph Riber ÿ Peiro Juan Graño labrador vezino de dicho lugar. Jo el Escribano doy fe conosco a dichos Señor Procurador, ÿ Pedro Antonio Bodet pasò à firmar con su mano, ÿ por este, que dice no saber escrivir, ÿ de su voluntat dicho Ribe otro de los testigos Michel Rubies = Por dicho Adquiridor ÿ de su voluntat firmo Joseph Ribe = Ante mi Antonio Sammmarti ÿ Creus Escribano.

Signo de mi Antonio Sanmarti ÿ Creus por autoridad Real Notario Publico de la villa de Poboleda del Priorato de Scala Dei, ÿ Arzobispado de Tarragona ÿ Escribano de los Negocios de dicho Real Monasterio: quien la precedente escritura que ante mi pasà escriví de mi pròpia mano en este papel del Real Sello quarto, ÿ comprobada con su original les signè, ÿ firmè à los treinta de los dichos mes, ÿ año, requerido en testimonio de verdad.

Tomose la razon de la precedente escritura en el Officio de Hipotecas a la Ciudad de Lerida oy à los diez, y siete de Noviembre de 1768 años.

Francisco Miro

P. Cura Parroco Castelldans.

Creació de censal fet Francisco Queralt, Ramon Fontanet, ÿ Francisco Angles à favor de la Vicaria de Castelldasens fet en 1 de feber de 1770

Preu del capital .....................37 lliures

Pensiò anual ..............2 lliures 2 sous 2 dines 2/5d

 

Venda original creacio de tot aquel Censal mort ja creat de preu trenta set lliures barceloneses ÿ pensio al tres per cent una lliura dos sous dos dines, ÿ dos quints de diner de dita moneda. Feta ÿ firmada per Francesc Queralt, Ramon Fontanet, ÿ Francisco Angles los tres paigesos del poble de Castelldasens del corregiment de Leÿda a favor del Reverend Anton Serret ÿ Riu Prebere ÿ Vicari de la Parroquial Iglesia del expressat Poble de Castelldasens comprare com a Vicari predit, ÿ en nom ÿ à obediencia de dita Vicaria

Preu......37 lliures. Pencio 2 lliures 2 sous 2 diners

En poder de Jacinto Gigó Notari de Lleÿda al 1 de febre de 1770.

 


In Dei nomine Amen. Com Francisco Queralt, Ramon Fontanet, y Francisco Angles los tres paigesos del Poble de Castelldasens bisbat ÿ corregiment de Lleÿda. Junts y â solas. Per expedient de sos negocis: de son bon grat libre, ÿ espontanea voluntat per ells, ÿ per sos hereus, ÿ successors qualsevols, que sian venen ÿ originalment crehen a favor del Reverend Anton Serret, ÿ Riu Prebere, ÿ actual Vicari de la Parroquial Iglesia del dit Poble de Castelldeasens, comprant ab autoritat, ÿ decret del Molt Ilustre, ÿ Reverent Señor Vicari General ÿ Official Ilerdense, ÿ en favor de carta orde per est â dit Reverent Vicari de ma y poder, pròpia descrita ÿ en presentia ÿ á observacio de dita Vicaria, ÿ dins la lluisio feta lo dia present de distints censals lo un de preu vint lliures ÿ lo altre diset que tots anÿs corresponia Joseph Simo paiges del Poble de Servia Arquebisbat de Tarragona per la celebracio de aniversaris, ÿ missas fundadas en dita Parrochial Iglesia per Pere Flix, Borthomeu Alaring ÿ Elisabet Roser, com de la lluisio de dits dos censals consta ab altra escriptura en poder del Notari infrascrit lo dia present, ÿ ans de esta rebuda á estas cosas present, ÿ demes en dita vicaria Succesors, ÿ a qui ells voldran (carta emperó de gracia de redimir, ÿ quitar mediant) una lliura dos sous, dos diners ÿ dos quints de diner al tres per cent de annua pensio de censal exegidera de ells, ÿ de quiscun de ells, ÿ en sos bens del dia present a un anÿ, ÿ aexis los demes anys en semblant termini, ÿ diada. Prometent la annua pensió de dit Censal franca ÿ quitia de tots gastos, ÿ carrechs aportarla á sos rischs, ÿ perills dins la casa, ÿ propia habitació del nomenat Reverent Vicari ÿ demes que de dita Parrochial Iglesia ho serán ÿ encara dins la Casa de sos procuradors, com no sia fora del present Principat de Cathaluña, sens dilació ni excusa alguna ab salari de Notari ÿ Procurador acostumats; ÿ ab restitució, ÿ esmena de tots danÿs, gastos mesions ÿ despeses; lo preu del present censal es trenta set lliuras Barcelonesas a raho de tres per cent lo qual preu confessan ells dits venedors haver hagut, y rebut dit Reverend Vicari Certifica comptans ab bona moneda en presentia ceremonial escrita de ellas ab thenor de la present escriptura jurant ÿ firmant apoca de rebuda, lo qual en cas de lluicio deuran depositar en algun arxiu de la Ciutat de LLeÿda de ahon no se podran extraurer sino es per altres rehesmers fahedor en lloc tuto, ÿ segur en nom, ÿ â ob se dicta escriptura. Y aixis renunciant a tot dret, ÿ lleÿ que valer, ÿ ajudarlos puga. Prometent, junts ÿ a solas al nomenat Reverent Anton Serret ÿ Riu ab lo nom de Vicari predit, ÿ demes que de dita Vicaria ho seran que lo present censal ab tots sos accessoris los faran fer, tenir, ÿ possehir, ÿ percebir, ÿ junts ÿ a solas los necessitaran de forma ÿ legal evicció, ÿ llegitima defensa en tot, ÿ qualsevol cas ÿ temps tant pensat com no pensat, aixis en fet, com en dret de qualsevol modo ÿ manera que esdevinga, ô acontesca, ÿ de la restitució, ÿ esmena en tots danys, gastos misions ÿ despesas.

Y per atendrer ÿ cumplir totas ÿ sengles coses presentas, ne obligan tots ÿ sengles bens ÿ drets seus ÿ los de cada de un de ells â solas mobles é immobles haguts ÿ per haver per ço renuncian al Benefici de las nobas constitucions divididoras, ÿ cedidoras accions à la epístola del Dîvo Adrià, ÿ consuetut, ô constitucio de Barcelona que parla de dos o mes que a solas se obligant, renuncian també à tot altre dret, ÿ lleÿ que valer, ÿ ajudarlos puga, ÿ á la que la general renunsiacio prohibeix, ÿ per pacte à son propi for ÿ privilegi de aquell sosmetence al for examen, ÿ jurisdicció dels Ilustres Señors Corregidors sos LLochs Thinents de LLeÿda Barcelona ÿ de altre qualsevol Cort, ö jutge tant eglesiastich com secular ab facultat de variar lo judici una ÿ moltas vegadas ÿ fan ÿ firman scriptura de Ters Baix pena de Tercer en los llibres dels Tersos de las Curias de dits Señors Corregidors, ÿ de altre qualsevol Official tant Eglesiastic com Secular. Per la qual, ÿ per pacte aixis convingut ne obligant tots ÿ sengles bens ÿ drets seus ÿ los de cada un de ells à solas mobles é immobles haguts ÿ per haver, ab la acostumada constiticio de Procuradors de tots los Notaris, Escrivents ÿ Nunsis Jurats de ditas Curias, ÿ a qualsevol de ells insolidum presents ÿ venidors pera firmar dita escriptura de ters en dia juridich ab las obligacions sobre referidas per encontrarce ausens de ditas Curias, roborantho tot ab jurament que â Deu Nostre Señor, ÿ a sos Sants Quatre Evangelis fan; ÿ prestan en la forma acostumada. Y per mi lo Notari avall escrit ha estat sobre escrit a dits Corregidures que en cumpliment de la Real Pragmatica se deura del present Instrument pendrer la raho en lo Offici de hipotecas del dit poble de Castelldeasens dins lo termini de trenta dias del dia present en avant compta aixis, pues altrament no farà fee contra ellas, ans podra jutgar pera perseguir judicialment lo que fonch fet en dit poble de Castelldeasens al primer dia del mes de febrer de any del Naixament del Señor de mil set cens ÿ setanta. Essent presents per testimonis Joseph Mercadal teixidor de lli ÿ Josep Pau paiges los dos vehins de dit poble de Castelldeasens ÿ ditas cosas preses ÿ cridats.

Franciso Angles, Ramon Fontanet de voluntat de dit Francisco Queralt Francisco Sola escrivent de Lleÿda.

Jo lo Notari baix escrit fas fee coneixer als dits, ÿ los que han sabut escriurer han firmat de sas mans propias, y per lo que ha dit no saberne ha firmat de sa volunta. Jo dit Francisco Sola escrivent de Lleÿda. Gigó Notari et..

Signe de mi Jacinto Gigo Real Notari públic y numero, y collegi de la present ciutat de LLeÿda que la dita escriptura en mon poder rebuda de son original concordant he extret copia de ma agena, ÿ de la propia en testimoni de ditas cosas dit dia, ÿ any he signat ÿ clos.


En virtud de Real orden de seis de enero ultimo inserto en el Boletin oficial de esta Provincia de once de Abril siguiente; de registro esta escritura en el Libro correspondiente de la oficina de hipotecas de esta capital en el dia de hoy, Lerida a veinte y quatro julio de 1851.

Francisco Sola



 

Los infrascriptos certificamos, y hazemos relacion, de que haviendo sido elegidos, y nombrados por Pedro Joseph Bonet, bayle de el Lugar de Castelldans, para justipreciar el valor, y producto annual de algunas piezas de tierra propias del Real Monasterio de Scala Dei, sitas dentro del termino de dicho Lugar, que fuesen suficientes para reddituar el aumento de cinquenta libras annuales, con que debe dicho Real Monasterio contribuir â la doctacion de la Vicaria de la Iglesia del mismo lugar sobre la que ya tenia antes de aora, nos conferimos en los dias diez, y ocho, y diez, y nueve de los corrientes en muchas de las predichas tierras, y habiendolas reconocido atentamente asi en su calidad, como en su extension, y demas circunstancias conduzentes, y no menos atendiendo â que segun la instruccion de palabra dada a nosostros por fra Pablo Cardit Religioso de dicho Real Monasterio, y su Apoderado, debiamos hazer la estimacion de dichas tierras, de manera, que las que quedasen elegidas, mas pronto pudiesen produir maior cantidad de las cinquanta libras, que menor computados unos años con otros; para que asi fuesen siempre mas cierto, y seguro el aumento de las cinquanta libras, nada obstante, que resultase algo mas, havemos determinado, y elegido las piezas de tierra siguientes:

Primo un campo con algunos almendros de dimension de onze jornales situado en la partida de La Coma Rivellas, que linda a oriente con otras tierras del Monasterio â medio dia, parte con el mismo, y parte con Isidro Borràs, â poniente con Gaspar Suñè, y antes Pedro Curcò, y a tremuntana con la Sierra de dicha Coma.

Otro campo a la partida del Mas Deñerri de nueve jornales con algunos olivos, que linda a oriente con tierras de los pupilos Flix; à medio dia con tierra de Timorell; a poniente con Miguel Matheu; y a tremuntana con el camino, que va al Lugar del Albi.

Y otro campo con setenta, y tres olivos en la partida del Grau de siete jornales, que linda a oriente con tierras de Miguel Rive, mediante camino; â medio dia parte con el mismo camino, y parte con otro, que va al Santuario de San Jorge; â poniente con esta camino de San Jorge; ya tramuntana con otras tierras del Monasterio.

Item. Otro campo en la partida de la Bassa Nova de seis jornales, que confronta a oriente con tierras de Joseph Corcò menor, y con tierras del Monasterio, â medio dia con el camino de Lerida: â poniente, y tremuntana con tierras del Monasterio.

Item: otro campo en la partida de la Valleta de San Jayme de catorce jornales, que confronta â oriente con tierras del Monasterio, y con tierras de Gabriel Sole del lugar de Puigvert: â medio dia con Miguel Rive, y con el Monasterio, â poniente con Pedro Juan Bosch del lugar de Puigvert, y con el Monasterio, y â tremuntana con tierras del mismo Monasterio

Item: otro campo de quatro jornales en la partida de Sant Jorge que linda â oriente con este camino, â medio dia con Josef River, â poniente con tierras del Monasterio, y â tremuntana con Gaspar Suñe.

Otro campo de cinco jornales poco mas o menos plantado de viña en la partida de las Viñas, que linda â oriente con los pupilos Flix; â medio dia con Antonio Pons, mediante camino; â poniente con Ramon Fontanet, mediante camino; y a tremuntana con la Sierra de la Coma Franca.

Cuias tierras componen la dimension de cinquenta y seis jornales, y siendo apta para llevar pan, â excepcion de quatro jornales, que ocupan los plantados, corresponde en cada año sembrase de trigo la mitad, que son veinte, y seis jornales, como asi lo exige el buen Cultivo, y a razon de quinze quartales de trigo para sembrar cada jornal, resulta, que en cada año podran sembrarse treinta y dos quarteras, y media de trigo, y produciendo unos años con otros cada quartera, quatro, resulta la cosecha de ciento, y treinta quarteras de trigo en cada año. Y aunque descontando la simiente, y los gestos de labores, siega, y trilla, y demas, con los derechos de decima , primicia, y dozeno â que estan affectas dichas tierras, solo quedare el producto de una quartera en cada jornal de tierra, quedaran liquidas veinte y seis quarteras, que â razon de veinte, y ocho Reales de esta moneda importaràn setenta, y dos libras diez y seis sueldos; y à mas juzgamos segun nuestras conciencias, que los olivos que ay en dichas tierras, produciran unos años con otros, dos moliendas de azeytunas, que son veinte y quatro quartales de azeite, y â razon de doze sueldos, el quartal vale catorce libras, y ocho sueldos, y defalcados los gastos de recoger las azeitunas, y desfaceduras, quedaràn â lo menos liquidas doze libras.

Esto es lo que, segun Dios, y nuestras conciencias, nos parece, que debemos juzgar en razon de lo dicho, y bajo de juramento, que prestamos. I Para que conste hacemos la presente relacion â instancia del sobre dicho fra Pablo Cardet en Castelldasens a los veinte y un dias del mes de agosto de mil setecientos, setenta, y tres años: Josep River Visor por Pedro Joseph Bayle de Castelldasens; y por Gabriel Queral Visor que dixeron no saber escrivir de su voluntat firmò Francisco Codina.

Noticia de los productos, y reditos pertencientes á la Vicaria de Castelldasens.

Primo percibe anualmente por varios censos con que se hallan dotadas algunas fundaciones de misas, aniversarios, y otras cosas............56 libras 18 sueldos 2 dineros.

Mas tiene dos campos plantados de olivos, cuio producto anual computado por un quinquenio pueda calcularse en siete moliendas de Azeytunas, que daràn ochenta, y quatro cortales de Azeyte, ô veinte, y ocho arrobas.

I a mas otros dos campos para Trigo de seis quarteras para cada año, y computado por un quinquenio, produciran 24 quarteras: I sin embargo solo se estima el producto de estas tierras en 25 libras ...........................25 libras.

Mas percibe por lo que le dà annualmente el Monasterio de Scala=Dei ..... 25 libras.

Mas por derechos establecidos en los Desposorios, los quales se computan por quinquenio á razon de cinco cada uno, y los drechos son un duro por cada uno ...........................................................9 libras 7 sueldos 6 dineros.

Mas por los drechos establecidos en los Bautismos á razon de dos reales cada uno computandose al respecto 26 cada año.......................................................................................................................5 libras 4 sueldos.

Mas por los funerales de los Parvulos que se computan á diez cada año, y percibe por cada uno de ellos trece sueldos..........................................................................................................................6 libras 10 sueldos

Mas por los funerales de adultos, que se computan á seis cada año, percibe 20 libras 3 sueldos cada uno...120 libras 18 sueldos

Suma: 248 Libras 17 sueldos 8 dineros

Ademas de esto suele percibir cada año por la Limosna de las Missas qué sale del plato de Almas computado por quinquenio 25 libras cada año.......... 25 libras.

Mas ofrece el Monasterio aumentar la Dotacion de la Vicaria con 50 libras annuales suplicando al Ilustrisimo Señor Obispo tenga á bien disponer, que se rebaxe esta aumento á proporcion de las Rentas, que váya adquiriendo la Vicaria por la devocion, y liberalidad de los Feligreses.

Y si es del agrado de su Señoria Illustrisima ofrece tambien el Monasterio, para este aumento consignar las tierras capazes de producirle por via de Arriendo, ó Terrage; con lo que, si el Vicario tiene alguna inclinacion á la labranza, con corto trabajo podrà adquirir más de doble producto. Pero todo se deja al arbitrio, y superior determinacion de Su Ilustrisima........................................................50 libras

Total: 323 libras 17 sueldos 8 dineros.

Es copia de las razones de dotacion presentadas por el Prior, y Real Monasterio de la Cartuxa de Scala = Dei, en los autos de Creacion de la Vicaria en Perpetua, y colativa del Lugar de Castelldasens, que paran en la Secretaria de mi cargo á que me refiero.

Y para que conste lo firmo en Lerida á seis dias del mes de octubre del año mil setecientos, y setenta, y nueve.

Doctor don Joachim Carrillo Majoral.




 

Quartilla

Vuy dia 7 de abril de 1772 jo Ramon Corco fadri pages de edat de vint anys poch mes, o menos fill llegitim y natural de Joseph Corco major, y de Tharesa Corco y Costafreda conjuges de Castelldasens bisbat de Lleyda posat en llit de malaltia corporal de la qual tem morir: estant empero ab bon enteniment y clara loquela ordeno est mon ultim testament volent que valga com de dret valer puga annulant qualsevol altre per mi fet.

Primo. Encomano la mia anima a mon Redemptor la vulla colocar en la Santa gloria de Paradis amen, y suplico que las injurias per mi fetas perdonarlas per amor de Deu.

Item. Elegesch sepultura ecclesiatica despues de la mia mort al vas de casa Corco dins dita Iglesia Parroquial y per aso ordeno de mos bens y vull sem fasia enterro novena cap de any volent al enterro quatre capellans ab lo Parroco donantlos la caritat acostumada, y a la novena y cap de any sinch ab lo Parroco donant la caritat acostumada.

Item. Vull sem fasia anyal sensillo lo any del dol.

Item. Vull sem digan dos missas la altar major de dita parroquia y una a cada altar dels quatre que y ha a la parroquia donant la caritat tracçada per los sinodals semel tamtum, y, per tot lo per mi disposat deixo de mos bens cent lliuras per be y sufragi per la mia anima.

Item. Deixo dotze lliuras de las vint y sinch que me deixa mon pare â ma neboda Tharesa Piqué y las altres las deixo a favor la casa y per tot lo per mi disposat crido per curadors y, marmesors de la mia anima en primer lloch al senyor Vicari que es y per temps será y en segon y tercer lloch a Josepht Corco mon germa y Ramon Queralt donant ple poder a cada un en particular y a tots universalment y de tots los drets a mi expectan tret lo per mi disposat crido hereu a mon germà Josepht Corco y al que de dret expectar puga.

6581

Testimonis per mi cridats y conguts Joan Pons, y Francisco Ferrer tots parroquians de dit lloc vuy, dia y any ja acalandat.

Dit testament pres per mi fra Miquel Aguiló Religiós Carmelita calçat conventual del Convent de las Borjas Blancas de Urgel del Bisbat ja acalandat per falta de Notari Real y per haver confessat en malaltia Anton Serret Vicari de dita Parroquia.

Ita est fra Miquel Aguiló. Ita est Anton Serret Vicari.



 

Ex die 3 february 1779 com en nom propi signo tertÿ: de quo tidem facio Ego Franciscus Valeta Notarius Publicius villa Borgiarum Albarum .

Testament de Josepht Roca pres per mi Anton Sarret Vicari de la Parroquial Iglesia de Nostra Senyora de la Asumpta de la vila de Castelldases bisbat de LLeyda vui dia 23 de setembre de 1772.

Com ningu en carn humana possat puguie evitar lo perill de la mort segons sentencia del Apostol Sant Pau; per tant jo Josept Roca ordeno est mon ultim testament ÿ vull que aquest valga com de dret valer puga.

Primerament encomano la mia anima a mon Redemptor qui de no res la ha creada la vulla collocar ä la sua Santa Gloria .

Item. Perdono totas las injurias a mi fetas ÿ suplico las mias sigan perdonadas.

Item. Elegesch sepultura ecclesiatica en lo sementiri de dita Parroquial Iglesia ab la acistencia de tres sacerdots sense lo Parraco al Anterro donanlos la caritat que se acostuma y demas.

Item vull novena ÿ cap de any ab la mateixa acistencia de sacerdots que al enterro donant la caritat que se acostuma ÿ donant al Parroco dopble ÿ vull ÿ mano que la mia muller Antonia Rosa tinga los mateixos actes funeraris ab la mateixa acistencia de sacerdots à obit de sa fi.

Item vull sen facie annal dople ÿ ma muller també.

Item vull sem digan 6 misas al altar major de la Parroquia semel tantum caritat quiscuna 6 s 3 d ÿ vull la mateix à ma muller.

Item. Vull ÿ mano que ma muller ÿ los marmesors gastien de mos bens lo necesari com ÿ tambe poder para que venguien de mos bens tot lo que serà menester per tot lo per mi disposat ÿ vull se facie la mateix per ma muller quant siga necesari ÿ si moro primer que ma muller la dexo senyora majora ÿ usufructuaria de tots mos bens guardant mon nom ÿ que puguie empenyar ÿ vendrer ÿ del que quedara de mos bens crido ereu universal a mon Net Ramon Roca portanse be ab ma muller tot ben vist per mos marmesors ÿ curadors per mi cridats que son lo Senyor Vicari que es ÿ per temps será ÿ als meus fills Llorens Roca ÿ Jacinto Roca doctor ÿ a mon gendre Joseph Corco major tots de Castelldases.

Item Dicto ÿ dich ÿ mano que si mon net no se porte bé dexo mos bens à la disposició de ma muller ÿ de mos marmesors:

Item. Vull sem paguie tots mos deutes que constaran ab papers ÿ homens fidedignes esta es la mia ultima voluntat ÿ vull que valga com de dret valer puga.

Testimonis per mi cridats ÿ pregats per tot lo referit son Francisco Angles ÿ Thomas Luna tots parroquians en la mencionada Parroquia .

Ita est Anton Serret Vicari

Sans constitucio Censal á la Confraria del Roser Castelldans

Capital 50 lliures Pensio 1 lliura 10 sous.

 

En lo Poble de Castelldans, Bisbat y corregiment de Lleyda, als vint y dos dies del mes de abril, any del Naixement del Señor de mil set cents vuytanta y sis.

En nom de Deu Amen. Nosaltres Francisco Sans, Pagès, ÿ Antonia Sants y Roca conjuges en dit Poble domiciliat; precehint llicencia concedida per lo Ilustrisimm Señor Bisbe de Lleyda, als infrascrits Administradors de la Devota confraria de Nostra Señora del Rosari en la Parroquial Iglesia de est Poble fundada, ab un decret per S. S. I. donat al peu de un memorial, que dits Administradors li presentaren lo dia primer dels corrents, qual decret es del thenor seguent=

Lerida quatro de abril de mil setecientos ochenta y seis= concedese facultad á los suplicantes para que puedan fundar censo ô censos del dinero que refieren corresponde à la Cofraria del Rosario, afianzandolo en fincas seguras y con las formalidades necessarias para dar cuenta de ellos en la primera visita.

Asi lo decretò mandò y firmò S. S. I. el obispo mi Señor Doctor Don Joseph de Villar ÿ Gorosabel Secretario= Per expedició de nostres negocis als quals no podem ab altre millor medi ocorrer que per lo del la venda y original creació de censal infrascrita: Perço de nostre grat y certa ciència per nosaltres y quiscu de nosaltres â solas y nostres respectius hereus y successors venem y originalment cream â favor de dita Devota confraria de Nostra Señora del Rosari, eo per ella als Reverents Joan Baptista Corria Prebere Vicari perpetuo de la referida Parroquial Iglesia de Castelldans.

Joseph Riber Batlle, Pere Joseph Bonet, Josep Casanoves Regidors, y Blasi Vernaus procurador sindich los quatre ultimament referits del comu y universitat del mencionat poble, y com á tals Vicari, Batlle, Regidors y Sindich Admistradors de la referida devota confraria á estas cosas presents: comprant en nom y â observansa de aquesta y de sos propis diners procehits de varies limosnes, per diferents devots del present poble à aquella fetas; y als successors Administradors de la mateixa y á qui voldran perpetuament( carta emperò de gracia, eo lo pacte de poderse redimir mitjansanat) una lliura y deu sous Barcelonesos, rendals y perceptuals de annua penció vulgarment dita de censal mort ja creat, pagadora per nosaltres y lo altre de nosaltres à solas y nostres respectius hereus y successors del dia de vuy à un any, i aixis concecutivament tots los demes anys en semblant dia, franca y quitia de tots danÿs. carrechs y gastos. Qual venda y original creació de censal fem com millor dir y entendrerse pot: prometent pagar les pencions y prorrata de dit censal, que de vuy en avant venceran y son preu en cas de lluició, aportantlas â dita devota confraria, eo en las casas de sos Administradors y majoral, que vuy son y per temps seràn ò en la de son llegitim Procurador com sia dins lo present principat de Cataluña a nostres rischs y perills, sens dilacio ni escusa alguna ab los salaris de Notari y Procurador acostumats y restitució y esmena de tots danÿs interessos y gastos. Lo preu del present censal son cinquanta lliures barceloneses â for y rahó de tres per cent segons tenhor de Real Pragmatica, las quals rebem en comptants realment y de fet en presencia del Notari y testimonis infrascrits de mans de dits Señors Administradors. Qual preu en cas de lluició de dit censal deura depositarse en algun Arxiu ô paratge de deposit tutó y segur aprovat per lo ordinari Ilerdense de ahont no puga traurerse sino para esmersarse en altre censal ô fundo segur y fructifero ô utilitat de dita confraria ab lo decret corresponent de dit ordinari, qual practica deura seguirse tantes vegades, quantes se seguesca lluició de dit censal, haventse de continuar en los instruments dels esmersos subseguents perpetuament la clausula de reesmers al dit decret, sens qual requerit no podrà traurerse dit preu del arxiu ahont se trobarà dipositat. Y aixis en testimoni de ditas cosas firmam apoca de dita quantitat en preu, y donam lo que mes â ell puga correspondrer dita annua pencio: y convenim y prometem fer tenir y valer dit censal y escari de evicció en qualsevol cas ab esmena de tots danys, interessos y gastos, com sobre va dit: Per lo que ne obligam especialment y en nom de precari y constituit hipotecàm tota aquella pessa de terra de viña ab alguns olivers plantada cituada en lo terme de dit Poble de Castelldans partida de les Viñes de tinguda de quatre jornals poch mes ô menos que confronta a orient, ab terres de Miquel Riber, a migdia ab la serra de les Viñes, á ponent ab terres de Pere Anton Bodet part, y part ab les de Miquel Farran, y à tremontana ab terras y hera de Joseph Vilella y Vernaus tots Pagesos del present Poble: Prometent per causa de dita especial obligació entregar de ella à la referida confraria la deguda pocessió ô que de sa propia autoritat se la puga prendrer y librement retenir confessant nosaltres interim tenirla en nom de constituit y precari, qual puga la mateixa confraria revocar sempre que li aparega, cedintli tots los drets y accions â nosaltres en la propia terra espectants, dels quals puga usar en judici y fora de ell en lo cas de solució cessada, ab facultat de alternar la casa especialment o lligada, y entregar de ella son domini y pocessió, y de firmar los actes y demes escriptures necessaries, ab los pactes, obligacions y clausulas à dit Acrehedor ben vistas, rebent los preus ô quantitats resultants pera satisferse del deute, gastos y demes accessoris restituhintmos lo que sobria pues prometem dels demes bens nostres refer lo que faltia. Y generalment sens perjudici de dita especial obligació obligam tots nostres bens y los de quiscu de nosaltres à solas mobles e inmobles, noms, veus, drets, forsas ÿ accions haguts y per haver. Renuntiant â la lleÿ que diu que primer dega passarse per la especial que per la general obligació: y à la altra que quant pot lo Acrehedor satisferse de la especial hipoteca no puga procehir contra altres bens, com al benefici de novas constitucions, divididoras y cededoras accions y â la consuetut de Barcelona que parla de dos ô mes que junts y à solas se obligan: y jo dita Antonia Sants y Roca cerciorada de mos drets per lo Notari infrascrit, y en virtut del jurament baix prestat renuncio al benefici Velleyá S. C. y â la autentica siqua mulier, y los dos renunciam a qualsevol altre dret y lley de nostre favor y â la general del dret. Y per pacte expres renunciam a nostron propi for, sotsmetentmos ab nostres bens al for y jurisdicció de qualsevol Jutge Eclesiastich y secular, ab facultat de variar lo judici; renunciant a la lleÿ si convenerit forte dejuris dictione omnium judicum y al dret revocandi domum: y prometem pagar dit censal, gastos y demes accesori baix pena de ters, fentne escriptura en los llibres dels tersos de les curies dels Ilustres Señors corregidors, ó de sos lloch thinents de Barcelona Lleyda y altres ab la obligació predita de nostres bens y facultat de usar de dita escriptura de ters y de las forsas y obligacions del present acte, sens perjudici de la altra de elles: constituhint per est afecte en procuradors nostres y de quiscun de nosaltres, á solas als Notaris, escrivents, y Nuncis de dites curias actuals y venidors pera confessar lo deute y continuar junts y à solas dita escriptura de ters segon lo rigor y estil de las mateixas; Prometent no revocar tot quant per ells y quiscun de ells serà executat. Y juram a Deu Nostre Señor sobre una señal de creu en ma y poder del Notari infrascrit, complir y observar las referidas cosas y no contravenirlas per rahó alguna. Essent de notar que de esta escriptura deu pendrerse la rahó en lo ofici de hipotecas de la ciutat de Lleÿda dins un mes proximament, altrament no se li donarà fe en virtut de Real pragmatica segons que aixis ho ha advertit als contrahents lo infrascrit Notari, de que certifica. Y aixis ho otorgam y firmam en dit Poble de Castelldans; essent presents per testimonis Francisco Messeguer mestre Apotecari, y Blasi Vernaus Pagès los dos del mateix Poble domiciliats en asso pregats= Per dits Francisco Sants, y Antonia Sants y Roca, conjuges que digueren no saber de escriurer firmo de sa voluntat Francisco Messeguer testimoni= En poder de mi Miquel Soler Notari Real de les Borges, que fas fe coneixer als otorgants, y que per ells que digueren no saber de escriurer ho firmà de sa voluntat lo testimoni.

Por el que doy fe= Geronimo Maria obispo de Lerida= Por mandado del S. S. I. el obispo mi Señor.



Registrose al libro 5 del oficio de Hipotecas de esta Ciudad de Lerida al folo 128. Lerida diez, y siete octubre 1786.

Por Antonio Sanmarti. Doctor Pablo Cavaller Escrivano



 

 


En lo Poble de Castelldans Bisbat de Lleida ÿ corregiment de Lleÿda als vint y dos dies del mes de Abril anÿ del Naixement del Señor de mil set cents vuytanta ÿ sis.

En nom de Deu Amen. Nosaltres Maria Miró ÿ Sardà viuda deixada de Francisco Miró Pagès, Anton Pons ÿ Josa Pagés, ÿ Maria Pons ÿ Miró conjuges sogra ÿ mare, gendre ÿ filla respective, los tres en dit Poble domiciliats: Precehint llicencia concedida per lo Illustrisim Señor Bisbe de Lleÿda, als infrascrits Administradors de la devota confraria de Nostra Señora del Rosari, en la Parroquial Iglesia de est Poble fundada, ab un decrèt per S. S. I. donàt al peu de un memorial, que dits Administradors li presentaren lo dia primer dels corrents, qual decret es del tenor seguent= Lerida quatro de Abril de mil setecientos ochenta ÿ seis= concedese facultad á los suplicantes para que puedan fundàr censo o censos del dinero que refieren corresponde á la cofradia dia del Rosario, afianzandolo en fincas seguras, y con las formalidades necessarias para dar cuenta de ellos en la primera visita.

Asi lo decretó, mandó, y firmo S.S.I. el obispo mi Señor Doctor Don Joseph de Villar ÿ Gorosabel secretario= Per expedició de nostres negocis, als quals no podem ab altre millor medi ocorrèr que ab lo de la venta y original creació de censal infrascrita. Per ço de nostre grat ÿ certa ciencia per nosaltres y quiscu de nosaltres à solas y nostres respectius hereus y successors venèm y originalment cream à favor de dita devota confraria de Nostra Señora del Rosari, es per ella als Reverent Joan Baptista Corria Prebere Vicari perpetuo de la referida Parroquial Iglesia de Castelldans, Joseph Riber Batlle Pere Joseph Bonet, Joseph Casanovas regidors, y Blasi Vernaus Procurador Sindich, los quatre ultimament referits del comú y universitat de mencionat poble, y com â tals Vicari, batlle, regidors y sindich, administradors, de la referida devota confraria, à estas cosas presents, comprant en nom y à observacio de aquesta y de sos propis diners procehits de varies limosnes per diferents devots del present Poble fetas à la mateixa, y als successors administradors de aquella ÿ à qui voldran perpetuament ( carta emperò de gracia, eo lo pacte de poderse redimir mitjansant) una lliura y deu sous Barceloneso rendals y perpetuals de annua pencio vulgarment dita de censal mort ja creat, pagadora per nosaltres y lo altre de nosaltres à solas y nostres respectius hereus y successors del dia de vuy à un any, i aixis consecutivamanet tots los demes anys en semblant dia, franca y quitia de tots danÿs carrechs y gastos. Qual venda y original creació de censal fem com millor dir y entendrerse pot: prometent pagar las pencions y prorrata de dit censal, que de vuy en avant venceràn y son preu en cas de lluició, aportantlas à dita devota confraria, eo en las casas de sos administradors y majoral, que vuÿ son y per temps seran, ò en la de son llegitim procurador, com sia dins lo present principat de Cataluña a nostres rischs y perills, sens dilacio ni escusa alguna ab los salaris de Notari y Procurador acostumats y restitució y esmena de tots danys, interessos y gastos. Lo preu del present censal son cinquanta lliures barceloneses á for y rahó de tres per cent segons tenhòr de Real Pragmatica, las quals rebem en comptants realment y de fet en presencia del Notari y testimonis infrascrits de mans de dits Señors Administradors. Qual preu en cas de lluició de dit censal deura deposistarse en algun Arxiu ó paratge de deposit tuto y segur aprobat per lo ordinari Ilerdense, de ahont no puga traurerse sino para esmersarse en altre censal ó fundo fructifero y segur ó utilitat de dita confraria, ab lo decret corresponent de dit ordinari, qual practica deura seguirse tantes vegades quantes se seguesca lluició de dit censal, havantse de continuar en los instruments dels esmersos subseguents la clausula de reesmers al dit decret, sens qual requisit no podrà traurerse dit preu del arxiu ahont se trobarà dipositat. Y aixis en testimoni de ditas cosas firmam apoca de dita quantitat en preu, y donam lo que mes â ell puga correspondrer dita annua pencio. Y convenim y prometem fer tenir y valer dit censal y estari de evicció en qualsevol cas ab esmena de tots danys, interessos y gastos, com sobre va dit. Per lo que obligam especialment, y en nom de precari y constitut hipotecam tota aquella pessa de terra part campa y part de olivers amb alguns ametllers plantada cituada en lo terme del present Poble de Castelldans partida de Coma Franca de tinguda de sis jornals poch mes ó menos, que confronta á orient part amb ab terras del Real Monestir de Scala Dei orde de la Cartoixa Señor jurisdiccional del referit Poble, y part ab dit Joseph Riber, a migdia ab la serra de la Coma Franca, á ponent ab terras de Francisco Angles pagès del mateix Poble, y à tremontana ab terres del mencionat Riber mediant lo camí de hereters:

Prometen per causa de dita especial obligació entregar de ella à la citada confraria la deguda pocessió ô que de sa propia autoritat se la puga pendrer y librement retenir, confessant nosaltres interim tenirla en nom de constitut y precari, qual puga la mateixa confraria revocar sempre que li aparega, cedintli tots los drets y accions à nosaltres en la propia terra espectants, del qual puga usar en judici y fora de ell en lo cas de cesar lo pago de una ô mes pencions de dit censal ab facultat de alienar la cosa especialment obligada, y entregar de ella son domini y possessió, y de firmar los actes y demès escriptures necessaries, ab los pactes, obligacions y clausulas à dit Acrehedor ben vistas, rebent los preus ó quantitats resultants pera satisferse del deute, gastos y demes accessoris restituhint a lo que sobria pues prometem dels demes bens nostres refer lo que faltia. Y generalment sens perjudici de dita especial obligació obligam tots nostres bens y los de quiscu de nosaltres à solas mobles e inmobles, noms, veus, drets, forsas ÿ accions haguts ÿ per haver. Renuntiant à la lleÿ que diu que primer dega pasarse per la especial que per la general obligació, y à la altra que quant pot lo Acrehedor satisferse de la especial hipoteca no puga procehir contra altres bens, com y al benefici de novas constitucions, divididoras y cededora accions, y â la consuetut de Barcelona, que parla de dos omes que junts, y à solas se obligan: y nosaltres dita Maria Miró y Sardà viuda, y Maria Pons y Miró cercionadas de nostres drets per los infrascrits Notari, y en virtut del jurament per nosaltres baix prestat, renunciam al benefici velleyá S. C. y â la autentica siqua mulier, y los tres renunciam à qualsevol altre dret y lley de nostre favor y à la general del dret: Y per pacte expres renunciam a nostron propi for, sotsmetentmos ab nostres bens al for y jurisdicció de qualsevol jutge eclesiastich y secular, ab facultat de variar lo judici; renunciant per ço à la lleÿ si convenerit forte de jurisdiccione omnium judicum que permet apartarmos de esta submissio y al dret revocandi domum: y prometem pagar dit censal, gastos y demes accesori baix pena de ters, fentne escriptura en los llibres dels tersos de les curies dels Ilustres Señors corregidors, ó de sos lloch thinents de Barcelona Lleyda y altres, ab la obligació predita de nostres bens y facultat de usar de dita escriptura de ters y de las forsas y obligacions del present acte, sens prejudici de la altra de elles: constituhint per est afecte en procuradors nostres, y de quiscun de nosaltres, à solas als Notaris, escrivents, y Nuncis de ditas curias actuals y venidors pera confessar lo deute y continuar junts y à solas dita escriptura de ters segons lo rigor y estil de las mateixas: Prometent no revocar tot quant per ells y quiscun de ells serà executat. Y juràm a Deu Nostre Señor sobre una señal de creu en ma y poder del Notari infrascrit, complir ÿ observar las referidas cosas ÿ no contravenirlas per rahó alguna. Essent de notar que de esta escriptura deu pendrerse la rahó en lo ofici de hipotecas de la ciutat de Lleÿda dins un mes pròxim vinent, altrament no se li donarà fe en virtut de Real pragmàtica, com ho ha advertit als contrahents lo infrascrit Notari de que certifica. Y aixis ho otorgam y firmam en lo mencionat Poble de Castelldans; essent presents per testimonis, Francisco Messeguer mestre Apotecari y Blasi Vernaus Pages los dos en lo mateix Poble domiciliats en asso pregats= Anton Pons y Josa= per dita Maria Miró y Sardà y Maria Pons y Miró, que digueren no saber de escriurer firmo de sa voluntat Francisco Messeguer testimoni= En poder de mi Miquel Soler Notari Real de les Borges, que fas fe coneixer als otorgants que dit Anton ho firmà y per los demes que digueren no saber escriurer ho firmà de sa voluntat lo testimoni.

De que doy fe= Geronimo Maria obispo de Lerida= Por mandado del S. S. I. el obispo mi Señor. Valgan los esmenats = Maria= cofradia. aproba lo Notari infrascrit .

Signum Michaelis Soler et Morell civis hoc Barcinone antes Regia Notarius publicus villa Borgiarum Albars Ilerdesens Diòcesis, qui hujus mode intrumentun in hac papº Regi ÿ sigilli quanti extrahere feci, cum originali concordavi et requisitus dicte die en fidem clausi

Registrose al libro 3º del oficio de Hipotecas de esta Ciudad de Lerida al folo 128. Lerida diez, y siete octubre 1786.

Por Antonio Sanmarti.

Doctor Pablo Cavallér Escrivano




En lo Poble de Castelldans corregiment de Lleÿda, als vint y dos dias del mes de Abril, anÿ del Naixement del Señor de mil set cents vuytanta ÿ sis.

En nom de Deu Amen. Nosaltres Joseph Ribelles major Pagès, ÿ Magdalena Ribelles y Mateu conjuges en dit Poble domiciliats: precehint la deguda llicencia y permís que als infracrits Administrador de la Devota Confraria de Nostra Señora del Rosari, en la Parroquial Iglesia del referit Poble de Castelldans fundada concedí lo Illustrisim Señor Bisbe de Lleyda, ab un decret continuat al peu de un memorial â sa Illustrisima per dits Administradors presentat qual decret es com segueix= Lerida quatro de Abril de mil setecientos ochenta y seis= concedese facultad â los suplicantes para que puedan fundàr censo, ô censos del dinero que refieren corresponde á la cofradia dia del Rosario, afianzandolo en fincas seguras, y con las formalidades necessarias para dar cuenta de ellos en la primera vista= Asi lo decretó, mandó, y firmo S. S. I. el obispo mi Señor, de que doy fe= Geronimo Maria obispo de Lerida= Por mandado de S. S. I el obispo mi Señor= Doctor Don Joseph de Villar ÿ Gorosabel Secretario= Per expedició de nostres negocis, als quals no podem ab altre millor medi ocorrer que per lo de la venda y original creació de censal infrascrita: per ço de nostre grat ÿ certa ciència, per nosaltres y quiscu de nosaltres â solas y nostres respectius hereus y successors venèm y originalment cream à favor de dita devota confraria de Nostra Señora del Rosari, eo per ella als Reverent Joan Baptista Corria Prevere Vicari perpetuo de dita Parroquial Iglesia, Joseph Riber Batlle, Pere Joseph Bonet, Joseph Casanoves regidors, y Blasi Vernaus Procurador Sindich, los quatre ultimament nomenats del comú y universitat de mencionat poble, y com à tals Vicari, batlle, regidors y procurador sindich, administradors, de la referida devota confraria de Nª Srª del Rosari à estas cosas presents, comprant en nom y à observancia de aquesta y de sos propis diners procehits de varies limosnes per diferents devots del present poble â aquella fetas, y als successors administradors de la mateixa, ÿ à qui esta voldrà perpetuament (carta emperò de gracia, eo lo pacte de poderse redimir mitjansant) una lliura ÿ deu sous Barcelonesos rendals y perpetuals de annua pencio vulgarment dita de censal mort ja creat, pagadora per nosaltres, y lo altre de nosaltres, â solas, y nostres respectius hereus y successors del dia de vuy à un any, i aixis concecutivament tots los demes anys en semblant dia, franca y quitia de tots danÿs. carrechs y gastos. Qual venda y original creació de censal fem com millor dir y entendrer se pot: prometent pagar las annuas pencions y prorrata de dit censal, de vuy en avant vencedores y son preu en cas de lluició, aportantlas à dita devota confraria, eo en la casa de sos administradors y majoral, que vuÿ son y per temps seran, ô en la de son llegitim procurador, ab tal que sia dins lo present Principat de Cataluña, â nostres rischs y perills, sens dilacio ni escusa alguna ab los salaris de Notari y Procurador acostumats y restitució y esmena de tots danys, interessos y gastos. Lo preu del present censal son cinquanta lliuras Barcelonesas á for y rahó de tres per cent segons thenòr de Real Pragmatica, las quals rebem en comptants realment y de fet en presencia del Notari y testimonis infrascrits de mans de dits Señors Administradors. Qual preu en en cas de lluició de dit censal deura deposistarse en algun Arxiu ó paratge de deposit tuto y segur aprobat per lo ordianari Ilerdense, de ahont no puga traurerse sino para esmersarse en altre censal ô fundo segur y fructifero y segur à utilitat de dita confraria, ab lo decret corresponent de dit ordinari, y la referida practica deura seguirse tantes vegades, quantes se seguesca lluició de dit censal, haventse de continuar en los instruments dels esmersos subseguents perpetuament la clausula de reesmers ab dit decret, sens qual requisit, no podrà traurerse dit preu del arxiu ahont se trobarà dipositat. Y aixis en testimoni de ditas cosas firmam apoca de dita quantitat en preu, y donam lo que mes puga correspondrer dita annua pencio al referit preu: Y convenim y prometem fer tenir y valer dit censal y escari de evicció en qualsevol cas, ab esmena y restitució de tots danys, interessos y gastos, com sobre va dit: Per lo que ne obligam especialment, y en nom de precari y constituit hipotecam tota aquella pessa de terra de viña ab alguns olivers plantada cituada en lo terme del present Poble de Castelldans partida de les Viñes de tinguda de dos jornals y mig poch mes ô menos, que confronte â orient ab terras de Macia Mateu, â migdia, y ponent ab la serra de les Viñes, y à tremontana ab terres y de Joseph Ribelles, tots pagesos de Castelldans: Prometen per causa de dita especial obligació entregar â dita confraria la deguda pocessió de la mateixa pessa de terra ô que de sa propia autoritat se la puga prendrer y librement retenir, confessant interim nosaltres tenirla en nom de constitut y precari, qual puga la mateixa confraria revocar sempre que li aparega, cedintli tots los drets y accions à nosaltres en la propia terra espectants, dels quals puga usar en judici y fora de ell en lo cas de solucio cessada, ab facultat de alienar la cosa especialment obligada, y entregarne son domini y pocessió y de firmar los actes y demès escripturas necessarias, ab los pactes, obligacions y clausulas à dit Acrehedor ben vistas, rebent los preus ó quantitas resultants pera satisferse del deute, gastos y demes accessòries restituhintmos lo que sobria, pues prometem dels demes bens nostres refer lo que faltia: Y generalment obligam tots nostres bens y los de quiscu de nosaltres à solas mobles, e inmobles, noms, veus, drets, forsas ÿ accions haguts ÿ per haver. Renuntiant à la lleÿ que diu que primer dega passarse per la especial, que per la general obligació, y à la altra que quant pot lo Acrehedor satisferse de la especial hipoteca no puga prossehir contra altres bens, com y al benefici de novas constitucions, divididores y cededores accions y à la consuetut de Barcelona, que parla de dos omens que junts, y à solas se obligan:Y jo Magdalena Ribelles y Mateu, cercionada de mos bens per lo Notari infrascrit y en virtut del jurament per nosaltres baix prestat, renuncio al benefici Velleÿá S. C. y á la autentica siqua mulier, y los dos renunciam à qualsevol altre dret y lley de nostre favor ÿ à la general del dret. Y per pacte exprès renunciam a nostron propi for, sotsmetenmos ab nostres bens al for y jurisdicció de qualsevol Jutge Eclesiastich y secular, ab facultat de variar lo judici; renunciant a la lleÿ: si succeeix que s'acorda la competència de tots els jutges y al dret revocandi domum: Y prometem pagar dit censal, gastos y demes accesori baix pena de ters, fentne escriptura en los llibres dels tersos de les curies dels Illustres Señors corregidors, ó de sos lloch thinents de Barcelona Lleyda, y altres ab la obligació predita de nostres bens y facultat de usar de dita escriptura de ters y de las forsas y obligacions del present acte, sens prejudici de la altra de elles: constituhint per est afecte en procuradors nostres y de quiscun de nosaltres, á solas als Notaris, escrivents, y Nuncis de dites curies actuals y venidors pera confessar lo deute, y continuar junts y à solas dita escriptura de ters segons lo rigor y estil de las mateixas: Prometent no revocar tot quant per ells y quiscun de ells serà executat. Y juram a Deu Nostre Señor sobre una señal de creu en ma y poder del Notari infrascrit, complir y observar las referidas cosas ÿ no contravenirlas per rahó alguna. Y es de notar que de esta escriptura deu pendrerse la raho en lo ofici de hipotecas de la ciutat de Lleyda, dins lo termini de un mes del dia de vuy en avant comptador, altrament no se li donara fe en virtut de Real pragmàtica, segons que aixis ho ha advertit als contrahents lo infrascrit Notari de que certifica. Y aixis ho otorgam y firmam en dit Poble de Castelldans; essent presents per testimonis Francisco Messeguer apotecari, y Blasi Vernaus pages en lo mateix poble domiciliats en asso pregats= Per dit Joseph Ribelles, y Magdalena Ribelles y Mateu conjuges, que digueren no saber de escriurer firmo de sa voluntat Francisco Messeguer testimoni= En poder de mi Miquel Soler Notari Real de les Borges, que fas fe conèixer, als otorgants, y que per ells, que digueren no saber de escriurer, ho firmà de sa voluntat lo testimoni.

Valga lo esmenat = cofradia Ho aproba lo Notari infrascrit .



Registrose al libro 8º del oficio de Hipotecas de esta Ciudad de lerida al folio 128. Lerida diez, y siete octubre 1786.

Por Antonio Sanmartí.

Doctor Pablo Cavaller Escrivano

 


En lo Poble de Castelldans bisbat y corregiment de Lleÿda, als vint y dos dias del mes de Abril, anÿ del Naixement del Señor de mil set cents vuÿtanta ÿ sis.

En nom de Deu Amen. Nosaltres Blasi Vernaus y Riber major de dies viudo, Pere Joseph Vernaus Pagesos, y Cecilia Vernaus y Farré estos dos ultims conjuges pare y sogre, fill y nora respective en dit Poble domiciliats: precehint llicencia concedida per lo Ilustrisim Señor bisbe de Lleyda als infracrits Administradors de la devota confraria de Nostra Señora del Rosari en la Parroquial Iglesia de este Poble fundada ab un decret per S. S. I. al peu de un memorial, que dits administradors li presentaren lo dia primer dels corrents, qual decret es del thenor seguent= Lerida quatro de Abril de mil settecientos ochenta y seis= concedese facultad á los suplicantes, para que puedan fundàr censo, o censos del dinero que refieren corresponde á la cofradia del Rosario, afianzandolo en fincas seguras, y con las formalidades necessarias, para dar cuenta de ellos en la primera visita= Asi lo decretó, mandó, y firmo S.S.I. el obispo mi Señor, de que doy fe= Geronimo Maria obispo de Lerida= Por mandado de S. S. I el obispo mi señor= Doctor Don Joseph de Villar ÿ Gorosabel Secretario= Per expedició de nostres negocis, de nostre grat y certa sciencia, per nosaltres, y quiscu de nosaltres, a solas y nostres respectius hereus y successors venem y originalment cream â favor de dita devota confraria de Nostra Señora del Rosari, eo per ella al Reverent Joan Baptista Corria Prevere Vicari perpetuo de la referida Parroquial Iglesia de Castelldans, Joseph Riber Batlle, Pere Joseph Bonet, Joseph Casanoves regidors, y Blasi Vernaus Procurador Sindich, los quatre ultimament referint del comù y universitat del mencionat Poble, y com à tals Vicari, batlle, regidors y sindich, administradors, de la referida devota confraria del Rosari à estas cosas presents, comprant en nom y à observancia de aquesta y de sos propis diners procehits de varies limosnes per diferents devots del present poble à la mateixa feta, y als successors administradors de aquella, ÿ à qui voldràn perpetuament (carta emperò de gracia, eo lo pacte de poderse redimir mitjansant) quinse sous barcelonesos rendals y perpetuals de annua pencio vulgarment dita de censal mort ja creat, pagadora per nosaltres, y lo altre de nosaltres à solas, y nostres respectius hereus y successors del dia de vuy à un any, i aixis consecutivament tots los demes anys en semblant dia franca y quitia de tots danÿs carrechs y gastos. Qual venda y original creació de censal fem com millor dir y entendrer se pot: prometent pagar las pencions y prorrata de dit censal, que de vuy en avant venceran, y son preu en cas de lluició, aportantlas à dita devota confraria, eo en las casas de sos administradors y majoral, que vuy son, y per temps seran, ò en la de son llegitim procurador, com sia dins lo present Principat de Cataluña a nostres rischs y perills, sens dilacio ni escusa alguna ab los salaris de Notari y Procurador acostumats y restitució y esmena de tots danys, interessos y gastos. Lo preu del present censal son vint y sinch lliures barceloneses á for y rahó de tres per cent segons tenòr de Real Pragmatica, las quals rebèm en comptants realment y de fet en presencia del Notari y testimonis infrascrits de mans de dits Señors Administradors: Qual preu en cas de lluició de dit censal deura deposistarse en algun Arxiu ó paratge de deposit tuto y segur aprobat per lo ordinari Ilerdense de ahont no puga traurerse sino para esmersarse en altre censal ó fundo fructifero y segur à utilitat de dita confraria, ab lo decret corresponent de dit ordinari, qual practica deura seguirse tantes vegades, quantes se seguesca lluició de dit censal, haventse de continuar en los instruments dels esmersos subsegüents la clausula de reesmers ab dit decret, sens qual requisit, no podrà traurerse dit preu del arxiu ahont se trobarà dipositat. Y aixis en testimoni de ditas cosas firmam apoca de dita quantitat en preu, y donam lo que mes à ell puga correspondrer dita annua pencio: Y convenim y prometem fer tenir y valer dit censal y escari de evicció en qualsevol cas ab esmena de tots danys, interessos y gastos, com sobre va dit: Per lo que ne obligam especialment y en nom de precari y constituit hipotecam tota aquella pessa de terra de viña y olivers plantada cituada en lo terme del present Poble de Castelldans partida de les Viñes de tinguda de cinc jornals poch mes ó menos, que confronte a orient ab viña del Real Monastir de Scala Dei, a migdia part ab terres dels Puvills de Pasqual Alentorn, y part ab los de Francisco Sants, á ponent part ab los dels Pubills de Francisco Barbera y part ab los de Ramon Fontanet tots Pagesos de Castelldans, y à tremontana ab la serra de Coma Franca: Prometen per causa de dita especial obligació entregar de ella à la citada confraria la deguda pocessió; ò que de sa propia autoritat se la puga prendrer y librement retenir, confessant nosaltres interim tenirla en nom de constitut y precari, qual puga la mateixa confraria revocar sempre que li aparega; cedintli tots los drets y accions à nosaltres en la propia terra espectants, dels quals puga usar en judici y fora de ell en lo cas de cessar lo pago de una ó mes pensions de dit censal, ab facultat de alienar la cosa especialment obligada y entregar de ella son domini y possessió y de firmar los actes y demes escriptures necessaries, ab los pactes, obligacions y clausulas à dit acrehedor ben vistas, rebent los preus ó quantitats resultants pera satisferse del deute gastos, y demes accessories restituhintmos lo que sobria, pues prometem dels demes bens nostres refer lo que faltia. Y generalment sens perjudici de dita especial obligació obligam tots nostres bens, y los de quiscu de nosaltres à solas mobles, ê inmobles, noms, veus, drets, forsas ÿ accions haguts ÿ per haver. Renuntiant à la lleÿ que diu que primer dega passarse per la especial, que per la general obligació, y â la altra que quant pot lo Acrehedor satisferse de la especial hipoteca no puga procehir contra altres bens com y al benefici de novas constitucions, divididoras y cededoras accions, y â la consuetut de Barcelona, que parla de dos òmes que junts, y à solas se obligant. Y jo dita Cecilia Vernaus y Farré, cercionada de mos drets per lo Notari infrascrit, y en virtut del jurament per mi baix prestat, renuncio al benefici velleÿá S. C. y â la autentica siqua mulier: y los tres renunciam à qualsevol dret y lley de nostre favor, y â la general del dret. Y per pacte exprés renunciam a nostron propi for, sotsmetentmos ab nostres bens, al for y jurisdicció de qualsevol Jutge Eclesiastich y secular, ab facultat de variar lo judici; renunciant per ço à la lleÿ que permet apartarmos de esta submisissió y al dret revocandi domum: y prometem pagar dit censal, gastos y demes accesori baix pena de ters, fentne escriptura en los llibres dels tersos de les curies dels Illustres Señors corregidors, ó de sos lloch thinents de Barcelona, Lleyda, y altres, ab la obligació predita de nostres bens y facultat de usar de la escriptura de ters y de las forsas y obligacions del present acte, sens prejudici de la altra de elles: constituhint per est afecte en procuradors nostres y de quiscun de nosaltres, á solas als Notaris, escrivents y Nuncis de ditas curias actuals y venidors pera confessar lo deute, y continuar junts y à solas dita escriptura de ters segons lo rigor y estil de las mateixas: Prometent no revocar tot quant per ells y quiscun de ells serà executat. Y juram a Deu Nostre Señor sobre una señal de creu en ma y poder del Notari infrascrit, cumplir y observar las referidas cosas ÿ no contravenirlas per rahó alguna. Essent de notar que de esta escriptura deu pendrerse la rahò en lo ofici de hipotecas de la ciutat de Lleyda, dins lo termini de un mes del dia de vuy en avant comptador, altrament no se li donara fe, ni podrà judicialment obrarse contra la hipoteca en ella compressa per no quedar gravada sens lo expressat requerit en virtut de Real pragmatica, segons que aixis ho ha advertit als contrahents lo infrascrit Notari, de que certifica. Y aixis ho otorgam y firmam en lo mencionat Poble de Castelldans dia, mes y any dalt referits, essent presents per testimonis Francisco Messeguer mestre apotecari, y Isidro Borràs Pagès los dos en lo mencionat Poble domiciliats, á estas cosas cridats y pregats= Per dits Blasi Vernaus y Riber, y Pere Joseph Vernaus, y Cecilia Vernaus y Farrè, que digueren no saber de escriurer firmo de sa voluntat Francisco Messeguer testimoni= En poder de mi Miquel Soler Notari Real de les Borges, que fas fe coneixer als otorgants, y que per ells, que digueren no saber de escriurer, ho firmà de sa voluntat lo testimoni.

Cofradia. No valga lo tildat = cofradia Ho aproba lo Notari infrascrit .


Registrose al libro 1º del oficio de Hipotecas de esta Ciudad al folio 129. Lerida diez, y siete octubre 1786.

Por Antonio Sanmarti.

Doctor Pablo Cavaller Escrivano

 

15 de junio

Venda ÿ original creació de censal de preu 100 lliures ÿ pensió 3 lliures feta ÿ firmada per Gaspar Suñe ÿ Theresa Suñe conjuges, y Pere Joseph Revoll tots de Poble de Castelldans, â favor de la Confraria de Nostra Señora del Roser de dit Poble.

Preu de dit censal .....100 lliures

Pencio ........................3 lliures

Cau tots anÿs la penció als 15 de Maig

En poder de Ignasi Soldevila Notari public del Real Colegiat de mateix de dita Ciutat al 14 Maig 1787.

 


Dia catorse del mes de Maig anÿ de la Nativitat del Señor mil set cents vuitanta set en la Ciutat de Lleÿda. In Dei Nomine Amen. Gaspar Suñe mestre de cases, Theresa Suñé, y Curco conjuges, ÿ Pere Joseph Revoll, y Corcó pages fill de dita Theresa los tres del Poble de Castelldans.

Per expedició de sos negocis de son grat, ÿ certa ciencia per si, ÿ los seus hereus, ÿ successors mediant la Autoritat, ÿ decret del Illustrisim Señor Bisbe de la present ciutat eo de son Illustre, ÿ Reverent Señor Vicari General ÿ oficial venen, ÿ per títol de venda, ÿ original creació de censal concedeixen al Mosen, Juan Baptiste Corria Prebere, y Vicari Perpetuo de la Iglesia Parroquial de dit Poble, ÿ â Francico Sans Pages com â majorals que son de la Confraria de Nostra Señora del Roser fundada en la predita Iglesia, comprant en nom y observança de la dita confraria ÿ, de diners procehits de la lluïció feta per la Notable comunitat de Santa Maria Magdalena desta ciutat, per ÿ en nom de Juan Vilella Pages de la mateixa de aquell censal de preu cent lliuras, ÿ pencio tres lliures que lo propi Vilella feÿa â la dita Confraria com de la apoca, ÿ definició de dit censal consta ab Acte rebut per lo Notari infrascrit als vint, ÿ quatre de abril pro passat, present lo dit Notable Vicari, ÿ lo dit Sans encara que ausent, ÿ als seus en dit ofici, ÿ comfraria successors perpetuament, carta empero de gracia ô de poderse redimir mitjansant tres lliuras Barcelonesas de annua penció, cobradoras ÿ exegidoras per los dits Señors Majorals ÿ los seus en dit ofici, ÿ comfraria successors dels expressats Suñé ÿ Reboll ÿ de sos bens de dia present á un anÿ, ÿ aixis despres, tots anÿs, en semblant dia francas de tot carrech.

Prometent las annuals pencions de dit censal, donar, pagar, ÿ aportarlas en la casa del altre de dits Señors Majorals que vuÿ son ÿ per temps seràn a la predita comfraria, sens dilació ni excusa alguna ab salari de Notari ÿ Procurador acostumats restitució, ÿ esmena de tots danys, y gastos per lo cobro de dit Censals suportadors.

Lo preu de la present venda, ÿ original creació de censal es cent lliuras Barceloneses a for ó raho de tres per cent, las que reben dits Suñé, ÿ Reboll per partida de taula dels Comuns Deposits de la present Ciutat à son favor girada per dits Señors Majorals lo dia present qual partida lloan, ÿ aprovan de las que ne firmen apoca. I així renunciant â la excepció de dit preu axis no convengut, ÿ no rebut; ÿ demes de dret convenen; ÿ prometen dits Suñé, ÿ Reboll fer tenir, ÿ valer lo present censal, ÿ estarne de evicció en tot cas pensat ê impensat, tant de dret, com de fet, ÿ â la esmenar tots danÿs, ÿ gastos. Per qual seguritat obligant en especial tota aquella pessa de terra campa, ab sa Otera ÿ Corral situat en lo terme de dit Poble de Castelldans, ÿ Partida dita de Devall la Villa de tinguda de vint jornals poch mes o menos que afronta â sol ixent ab lo cami dit de Mandaña á ponent, mig dia, ÿ tremuntana ab terras del Real Monastir de la Cartuixa de Escala Dei, Señor Jurisdiccional de dit Poble, ÿ ab altres si ni ha. Prometent per causa de dita especial obligació entregarne als referits Señors Majorals de la dita comfraria, que vui son, ÿ per temps seran pocessio, real, actual, corporal ô quasi ô que de sa propia authoritat se la pugan pendrer, ÿ en lo interin que no la pendrán la comfesaran tenir per los mencionats Señors Majorals, eo per la expressada comfraria, ÿ los en ella succesors, ab cessió de tots drets, ÿ accions que als referits Suñé, ÿ Reboll, competirlos pugan en la predita pessa de terra pera ussarne en Judici, ÿ fora de ell. Concedint ab thenor del present als relatats Señors Majorals de la dita Comfraria, ÿ als seus en ella successors la facultat de vendrer ô alienar la referida pessa de terra en cas de cessada solució de dit Censal, ÿ de firmar lo Acte de venda ab totas las clausulas necessarias, ÿ de estil. Y generalment sens perjudici de dita especial obligació obligan los referits, Conjuges Suñé, ÿ Pere Joseph Reboll, tots sos bens ÿ los del altre de ells â solas mobles ê immobles haguts, ÿ per haver. Renuntiant junts al benefici de Novas Constitucions, ÿ consuetut de Barcelona que parlan de dos ó mes que a solas se obligant a la Lleÿ que comensa: Quod presens. A la altra quod quam: diu. E la dita Theresa Suñé cercionada de sos drets, per lo Notari infrascrit renuncia al Benefici Velleÿà del S. C, en favor de la donas introduhit. A la autentica, ÿ demes de son favor. Y tots junts renuncian â son propi for sotsmetense al de qualsevol jutge secular, ab facultat de variar. Y generalment renuncian â qualsevol altra Lleÿ, ÿ dret, que valer, y ajudarlos pugan, ÿ a la que prohibeix la general renunciació. E fan; ÿ firman los predits conjuges Suñé ÿ Pere Joseph Reboll Escritura de ters en los Llibres dels Censos de la Curia del Illustre Señor Corregidor de la Ciutat de Lleÿda, ô altra Curia ô tribunal secular. Constitihint en Procurados seus als Notaris Escrivents; ÿ Nuncis que son ÿ seràn de ditas Curias, ÿ al altre de estos pera firmar dita Escritura de ters. Prometent tenir per ferm, ÿ agradable tot lo per ells fahedor baix obligació de tots sos respectives bens. Y juran així mateix los relatats Conjuges Suñé, ÿ Pere Joseph Reboll â Deu Nostre Señor, ÿ a sos Sants quatre evangelis tot lo sobre dit tenir, ÿ cumplir. Y aixis ho otorgan, ÿ firman. Y se adverteix que en virtut de la Real Pragmatica del trenta hu de Janer de mil setcents seixanta vuit del present Instrument se deu prendrer la raho en lo Llibre de Hipotecas de esta Ciutat dins lo termini de sis dias des del present en avant comptadors, altrament quedaria viciat, ÿ no farà fee contra las Hipotecas en ell contingudas per poderse judicialment perseguir, segons aixis ho ha cercionat â las parts lo Notari infrascrit de que ne dona fee. Lo que fou fet presents essent per testimonis Francisco Soldevila ÿ Reig Notari Real ÿ lo Doctor en drets Carlos Soldevila, ÿ Reig los dos de Lleÿda.

Per dits Conjuges Suñé ÿ Pere Joseph Reboll firmo Francisco Soldevila ÿ Reig Notari testimoni


Signum mei Ignasi Soldevila Notari Public de numero col·legi Lleida.

Registrose al libro de hipotecas de Castelldans folio 1º. Lerida quinze de Maio de 1787.

Por Antonio Sanmarti

Doctor Pablo Cavaller Escrivano



 

Institutio y fundació de un Aniversari celebrador tots anys en la Parroquial Iglesia del Lloch de Castelldasens, per lo Reverent Vicari de esta en sufragi de la Anima del Germa Joan Papio de la Cartuixa de Escala Dei lo dia de son obit.

Fundacio de una misa per Joan Papio. Any 1787

 


En la ciutat de Lleyda als vint y tres dies del mes de Juliol del any de la Nativitat del Señor mil set cents vuitanta ÿ set.

Anton Cervello Pages de la vila de Vinebre en la present ciutat de Lleyda per lo infra efecte constituhit, per quant lo Germá Juan Papio Hermano ó Germà que fou de la Cartuxa de Scala Dei en son ultim y valido testament que feu otorgá y firmà en esta ciutat de Leÿda en son cert dia ÿ any, disposa que seguida sa mort, se li fundas un Aniversari perpetuo celebrador tots anÿs en la Parroquial Iglesia del Lloch de Castelldasens lo dia de son obit, en sufragi de sa anima, y demes de sa obligació: Per tant lo dit Anton Cervelló com à tenint los bens que foren de dit Joan Papio oncle seu per haver instituhit hereva á sa muller Theresa Cervelló reneboda de dit germà Joan Papió, y en virtut de facultat per esta á ell atribuida. De son grat y certa sciencia á major honra y gloria de Deu y de la Purísima è Imaculada Verge Maria y demes Sants y Santas de la Cort Celestial (esperansat que lo Reverent Vicari acceptarà esta fundació). Institueix y funde en la Parroquial Iglesia de dit Lloch de Castelldasens un Aniversari perpetuo celebrador tots anys per lo reverent Vicari que es y per temps serà de dita Parroquial Iglesia en sufragi del Anima de dit fra Joan Papio y demes de sa obligació lo dia de son obit si impedit no serà, y si impedit serà lo dia immediat seguent no impedit. I com qualsevol pia Institucio deu ser permanentment dotada. Jo sóc el que viu per servir l’altar. Per so ofereix y entregue de contants á mi lo Notari infrascrit a fe de posar en mans del dit Reverent Rector la cantitat de setse lliures tretse sous y quatre, para que dit Reverent Vicari esmerse dita partida en lloch tuto y segur pera que mutualment redditue la pensió de deu sous per la limosna del predit Aniversari. Y convé y promet que la present Institucio fundació y dotació tindrà per forma y agradable y que no la revocarà per causas algunas ni rahó, baix obligació de tots sos bens y, dels de sa muller. Y queda advertit per lo Notari en tant que es present Infraescrit en virtut de Real Pragmatica dins lo precís termini de sis dies del dia present en avant comptadors sen ha de pendrer la rahó en lo Ofici de Hipotecas del present partit de Lleyda; altrament quedaria vissiat y no faria fe en judici, ni fora de ell com en dita Real Pragmatica se expresa de que fas fe. Y aixi ho otorgue y firme en la present ciutat Lleyda dia mes y any dalt dit. Essent presents per testimoni lo Doctor Thadeo Soler y Cases en Lleyda populat, y Joan Salome Pages de dita vila de Vinebre que coneix a dit otorgant. Jo Mariano Hostalrich Notari Public y Real del Collegi y Numero de dita ciutat de Lleyda infra qui al otorgant de dita Institució y fundació he intervingut que lo otorgant, ha dit no saber escriurer, y per ell y de sa voluntat ha pasat un dels testimonis de que fas fe: per no saber escriurer lo dit Anton Cervello firmo de sa voluntat Señor Thadeo Soler testimoni, en poder de mi Mariano Hostalrich Notari ha firmat així ho aprobo Hostalrich Notari


Registrose al libro de Hipotecas de esta Ciudad folio 54 Lerida, veinte, y seis de julio de 1787.

Por Antoni Sanmarti

Doctor Pablo Cavaller Escrivano

 


Muy Ilustre Señor

Pedro Josef Aldoma Vicario perpetuo de Castelldasens â V. S con el debido respeto expone:

Que en tiempo de su antecessor en dicha vicaria Don Joaquin Berga, se desmembró la congrua señalada al tal Vicario de Castelldasens, por haverse adjudicado â Miguel Juan Saltó por sentencia de la Real Audiencia de Barcelona, algunas posesiones de tierra, que obtenia dicha Vicaria, quedando claramente insuficiente para su manutencion, como que tambien lo era antes, segun consta de la assignacion de rentas de dicha Vicaria que acompaña = En cuia atencion.

A Vuestra Señoria rendidamente Suplica se digne señalar la congrua de dicha Vicaria que Vuestra Señoria jusgare necesaria. Favor que espera, de Vuestra Señoria.

Castelldassens doce de setiembre de mil setecientos noventa, ÿ cinco.

Muy Ilustre Señor

Pedro Josef Aldoma Vicario perpetuo de Castelldasens.

Nota al marge: Lerida a 14 de setembre de 1795

Por presentado con el plan de renta que le acompaña en la Vicaria que se expresa, traigase y en su visita se proveera. Licenciado Saenz Vicario General

Auto. En la Ciudad de Lerida a veinte y seis dias del mes de Septiembre al año mil setecientos noventa y cinco. El señor Vicario General Eduardo Maria Saenz de la Guardia Presbitero Licenciado en Sagrados Canones Abogado de los Reales Consejos en lo espiritual y temporal Provisor y Vicario General de la mismo y su obispado haviendo visto y examinado atentamante la solicitud propuesta en el memorial precedente, con el plan de rentas de la Vicaria perpetua de Castelldasens que le acompaña, y haviendo oido in voce del Apoderado del Real Monasterio de la Cartuxa de Scala Dei; Dijo que debia augmentar y señalar al Vicario Actual y al que en adelante fuere de la Iglesia Parroquial del Lugar de Castelldasens por via de suplemento de congrua competente la cantidad de setenta y cinco libras Barcelonesas que anualmente ha de pagarle el expresado Real Monasterio; y asi mismo le señalaba y señaló la renta anual que diere ô pueda dar la heredad ô pieza de tierra propia del dicho Real Monasterio sita en el termino de Castelldasens partida de Comefranca de quince jornales de extension con varios olivos computandose por un quinquenio despues de pagados los derechos acostumbrados à pagarse al referido Monasterio, a saver los Dominicales y Diezmo; però en el bien entendido de que la expresada renta debera satisfacerse anualmente, al Vicario que es o fuere siempre que el Real Monasterio no quiera ô consienta que el Vicario administre y haga cultivar para si la mencionada tierra pagandole los derechos de uso expresados Dominicales y Diezmo, pues si se allanare a que el Vicario la administre y haga cultivar para si percibiendo sus frutos, ha de cesar la contribucion de la designada renta de la heredad ô pieza. Y por este in Decreto que firmó asi lo proveyó y mandó ante mi el infrascrito notario Mayor del tribunal. doy fe.

Licenciado Don Eduardo Maria Saenz de la Guardia Vicario General y Oficial.

Ante mi Ignacio Turull Notario Mayor de la Curia


Relacion y estado actual de las Rentas de la Vicaria o Cura de Castelldasens.

Posehe la Vicaria una pieza de tierra de dimensiones quatro jornales plantada de siete, ú ocho olibos sita en la partida del Camino de las Borjas, que linda a oriente con tierras de la heredera de Pablo Curcó, á poniente con el camino de las Borjas, á medio dia con el camino del Masset, y à tremuntana con el camino del Albi su producto computado por quinquenio es quatro libras digo .......................... 4 libras.

Otra Pieza de tierra dicha el Farraginal de tres porcas, que linda, á oriente con los pupilos de Barberá, á poniente con el camino de Lerida, á medio dia con la Iglesia vieja, y a tremuntana con tierras de los pupilos Barberá. Su producto computado por quinquenio es dos libras digo...... 2 libras.

El Real Monasterio de la Cartuxa de Scala Dei presta annualmente por congrua sustentacion del Parroco de Castelldasens setenta, y sinco libras digo....... 75 libras.

Percibe el cura en varios censos sinquenta libras suponiendolas todas cobrables, pero como se ha de sacar de las referidas cinquenta libras el derecho de Productor, y no todos los censos son cobrables, solamente percibirá el Cura á juicio prudente unas treinta libras digo ................................................ 30 libras.

Por los derechos de adultos computados por un quinquenio á quatro cada anÿo, y la Amore Deÿ à veinte libras tres sueldos cada uno valen ochenta libras doze sueldos........................................80 libras 12 sueldos.

Por los entierros de los parvulos computados á ocho cada anÿo, á onze sueldos cada uno son quatro libras ocho sueldos pero es de advertir que lo dicho se entiende en suposicion tomen missa, á lo que no estan obligados, por lo que solo tienen derecho el Cura para exigir un sueldo, en esta suposicion los referidos derechos son ocho sueldos, digo..............8 sueldos

De los matrimonios á quatro cada anÿo, y duro por cada uno son siete libras diez sueldos digo.....7 libras 10 sueldos

De los bautismos à veinte cada anÿo, y á quatro sueldos por cada uno son quatro libras digo.........4 libras

Del platerito, y pan de Almas por un quinquenio producen veinte, y sinco libras digo....................25 libras.

Sume 228 lliures 10 sous

Todo lo referido consta del Lucero de esta Parroquia, y para que conste lo firmo en Castelldasens hoÿ dia doze de Septiembre de anÿo mil setecientos noventa, y cinco.

Pedro Josef Aldomà Vicario perpetuo de Castelldasens.

 


Muy Illustre Señor

El Prior, y Real Monasterio de la Cartuxa de Scala Dei, como a señor temporal del lugar de Castelldasens de este obispado, con la atencion devida expone a Vuestra Señoria: que en la calidad de tal se halla el suplicante, y su Monasterio Patron de la Vicaria de dicho lugar, y atendiendo que es esta incongrua, la redotó el Monasterio en setenta, y cinco libras anuales; y en el dia percibe para sus alimentos el Vicario la cantidad de ciento, y cinquenta libras anuales: Y reparando que con esta cantidad no tiene ahún la congrua el predicho Vicario, se ha resuelto redotar dicho Vicariato en quince jornales de tierra en la partida de Comafranca del termino de aquel lugar, á fin de que pueda su obtentor usufructuarlos con la circunstancia de quedar á la libertad del Real Monasterio el poderse incorporar de los citados quince jornales de tierra, entendiedose esta cedida al Vicariato durante el beneplacito del Monasterio; debiendo el Vicario contribuhir con el pago de diezmo, primícia, y demas derechos al Monasterio, por razon de los frutos resultantes de dicha tierra, como dueño jurisdiccional que es este de aquel terreno; de modo que durante el beneplacito, y percibiendo los frutos el Vicario, le serviran aquellos de congrua al Vicariato; però cesando el beneplacito, ó siempre que el Monasterio se incorpore de aquel terreno se obliga esta à dar, y pagar al Vicario veinte, y cinco libras anuales, á mas de lo que tiene dotada dicha Vicaria; de suerte que percibirá el Vicario la cantidad de ciento setenta, y cinco libras, pagaderas por el suplicante, ó su Monasterio, sirviendole esta cantidad de dotacion, ó congrua del Vicariato; y asi, y en estos terminos=

Suplica á Vuestra Señoria se sirva admitir la redotación de dicho Vicariato de Castelldasens, que será en la cantidad de ciento setenta, y cinco libras, y aquellos derechos que percibe, mientras que el Vicario cultivará los quince jornales de tierra, ó durarà el beneplacito, pues que los frutos resultantes de dicha tierra se regulan á unas veinte, y cinco libras anuales, con que tendrá asi las ciento setenta, y cinco libras; Y concluhido el beneplacito se le daran las veinte, y cinco libras anuales para completar las ciento setenta, y cinco libras, que se le regulan por congrua: Todo lo que espera que la bondad del Vuestra Señoria admitirá en dichos terminos este ofrecimiento para que quede congruo el Vicariato, lo que se recibirá á favor de Vuestra Señoria.

Lerida 22 de mayo de 1796

Castelldasens mayo 25 1796. Fra Sebastian Feliu Prior.

Me conformo con lo que expresa el presente Memorial.

Pedro Josef Aldomá Vicario Perpetuo del lugar de Castelldasens.

Lerida 27 de mayo de 1796

 

Mediante el allanamiento que hace el Vicario perpetuo de Castelldasens, se aprueba el convenio si quiere el señalamiento de las veinte y cinco libras siempre que el Real Monasterio de Escala Dei no permita al Vicario posar y disfrutar de las tierras que se expresan en el antecedente memorial; sin perjuicio empero de augmentarse la redotacion siempre que se justifique necesidad por el mismo Vicario ô sus sucessores. Asi lo acordo firmó y mandó el Señor Don Eduardo Maria Saenz de la Guardia Provisor y Vicario General de este obispado de que doy fe.

Licenciado Saez Vicario General

Ante mi: Ignacio Turull Notario mayor

 

Memorial presentado à la curia de Lerida el 12 de setembre de 1795, para la redotacion del Curato de Castelldasens.

 


En el lugar de Castelldasens Corregimento de la Ciudad de Lerida a los veinte y seis dias del mes de abril del año del nacimento del Señor de mil setecientos noventa y siete. El venerando en Cristo pare prior Don Sebatian Feliu prior del Real Monasterio de la Cartuja de Scala Dei, Señor temporal del presente lugar, y como á tal Patron cierto, é indubitado del Curato, eo Vicariato perpetuo del mismo lugar: Attendiendo que el mencionado Vicariato se halla incongruo, pues solo tiene su obtentor consignadas desde tiempos antiguos setenta y cinco libras annuales, para su dotacion, que le paga el Real Monasterio, cuya cantitdad de ningun modo puede sufragar para su manutencion; y con esto pasó dicho Real Monasterio en el año de mil setecientos noventa y seis á entregar al actual Vicario otras setenta y cinco libras en aumento de dicha dotacion con el animo de continuar todos los años su pago, pero sín otorgar Escritura alguna, assi de esta redotacion, como de la acceptacion del Vicario, con cuyo aumento se repara que aun queda incongruo el Vicariato, por cuyo motivo dicho Venerado padre prior acudiò al il·lustre y Muy Reverendo Señor Vicario General y Oficial Illerdense con el memorial del tenor siguiente= muy Ilustre Señor = El Prior y Real Monasterio de la Cartuja de Scala Dei como Señor temporal del lugar de Castelldasens de este obispado con la atencion debida expone a Vuestra Señoria que en la cantidad de tal se halla el suplicante y su monasterio patron de la Vicaria de dicho lugar, y atendiendo que es esta incongrua la redotó el Monasterio en setenta y cinco libras anuales, y en el dia percibe para sus alimentos el Vicario la cantidad de ciento, y cinquenta libras anuales; y reparando que con esta cantidad no tiene aun la congrua del predicho Vicario se ha resuelto redotar dicho Vicariato en quince jornales de tierras en la partida de Coma Franca del termino de aquel lugar, á fin de que pueda su optentor usufructuarlos con la circunstancia de quedar à la libertad del Real Monasterio el poderse incorporar de los citados quince jornales de tierra entendiendose esta cedida al Vicariato durante el beneplacito del Monasterio, debiendo el Vicario contribuir con el pago de diezmo, y primicias, y demas derechos al Monasterio por razon de los frutos resultantes de dicha tierra, como dueño jurisdiccional que es este de aquel terreno, de modo que durante el beneplacito, y percibiendo los frutos el Vicario le serviran aquellos de congrua al Vicariato. però cesando el beneplacito siempre que el monasterio se agregase de aquel terreno se obliga este a dar y pagar al Vicario veinte y cinco libras anuales á mas de lo que tiene dotada dicha Vicaria, de suerte, que percibira el Vicario la cantidad de ciento setenta y cinco libras pagaderas por el suplicante, ó su monasterio sirviendole esta cantidad de dotacion, ó congrua del Vicariato; y asi en estos terminos= Suplica a Vuestra Señoria se sirva admitir la redotacion de dicho Vicariato de Castelldasens, que será en la cantidad de ciento setenta y cinco libras, y aquellos derechos, que percibe, mientras que el Vicario cultivará los quince jornales de tierra, ó durará el beneplacito pues que los frutos resultantes de dicha tierra se regulan á unas veinte y cinco libras anuales; con que tendrá asi las ciento setenta y cinco libras, y concluido el beneplacito se le daran las veinte y cinco libras anuales, para completar las ciento setenta y cinco libras que se le regulan por congrua: todo lo que espera que la bondad de Vuestra Señoria admitirà en dichos terminos. Y este ofrecimiento para que quede congruo el Vicariato, lo que se recibirá a favor de Vuestra Señoria= Lerida a veinte y dos de mayo de mil setecientos noventa y seis. Hasta el margen de cuyo memorial decreto Su Señoria = Lerida viente y dos de mayo de mil setecintos noventa y seis = Hagase saber al Vicario perpetuo de Castelldasens para que exponga lo que se le ofrezca y parezca al Reverendo Saenz Vicario General. Y habiendose hecho saber al infro Reverendo Vicario, se conformo con el contexto el inserto memorial segun consta de su allanamiento que dice a su continuacion= Castelldasens mayo veinte y cinco de mil setecientos noventa y seis= Me conformo con lo que expresa el presente memorial= Pedro Josef Aldomar Vicario perpetuo del lugar de Castelldasens. En vista de cuyo allanamiento dicho Señor Vicario General decretó el memorial en la forma siguiente = Lerida veinte y siete de mayo de mil setecientos noventa y seis = mediante el allanamiento que hace el Vicario perpetuo de Castelldasens se aprueba el convenío si quiere el señalamiento de las veinte y cinco libras siempre que el Real Monasterio de Scala Dei no permita al Vicario gozar, y disfrutar de las tierras que se expresan en el antecedente memorial, sin perjuicio emperó de aumentarse la redotacion siempre que se justifique necesidad por el mismo Vicario, o sus succesores. Así lo acordó, firmó, y mandó el Señor Eduardo Maria Saenz de la Guardia Provisor y Vicario General de este obispado, de que doy fe= Licenciado Saenz Vicario general = Ante mi Ignacio Turull Notario mayor. Y queriendo reducir a su ser y efecto dicho Venerando en Christo padre prior don Sebatian Feliu prior no solo lo ofrecido con el inserto memorial, si tambien el aumento de la dotacion de las setenta y cinco libras arriba referidas haciendo estas cosas en cuanto menester sea con los correspondientes permiso, authoridad y decreto del Ilustrisimo Señor obispo de la ciudad de Lérida, o bien de dicho Ilustre, y muy reverendo Señor Vicario General, y Oficial á mayor honra y gloria de Dios, de la Virgen Santa Maria, y de todos los Santos y Santas de la Corte Celestial de su libre alvedrio, y espontanea voluntat por el referido Real Monasterio, y sus habientes dicho por donacion pura, perfecta, simple, é irrebocable llamada entre vivos en aumento de la congrua de dicho Vicariato, da, ofrece, asigna, y consigna á Dios Nuestro Señor, y al mismo Vicariato, y por este al reverendo Pedro Joseph Aldomar Presbitero, su actual posesor bajo acceptante, y á los que lo seran en adelante todos años perpetuamente la cantidad de cien libras Barcelonesas á mas de las setenta y cinco libras anuales que desde lo antiguo percibia del Vicario de Castelldasens de manera que de hoy en adelante dicho Vicariato serà dotado; ó bien su obtentor tendrá de anual dotacion la cantidad de ciento setenta y cinco libras, para su congrua manutension á mas de lo que le renta el derecho de estola, y demas que percibe por razon de cura de almas de dicho lugar pagaderas dichas ciento setenta y cinco libras en esta forma conviene saber ciento y cinquenta libras en dinero de contado, y en satisfaccion y pago de las restantes veinte y cinco libras dicho venerado padre prior insolutum da, y cede durante el beneplacito del Real Monasterio á dicho reverendo Pedro Josepf Aldomar Vicario y à los succesores en el Vicariato toda aquella pieza de tierra parte campa, y parte plantada con algunos olivos situada en la partida de la Comafranca del termino de este lugar, lindante a oriente con tierras yiermas del Real Monasterio presente y parte con camino que va a la villa de Ulldemolins, y parte con tierras de Mathias Segura á poniente parte con tierras yiermas de dicho Real Monasterio mediante camino, y parte con tierras de Joseph Rivé, a medio dia parte con tierras de cultivo del mismo Real Monasterio, y parte con tierras de Gabriel Queral, y con las de Miguel Rivé y à cierzo con tierras del mismo Miguel Rivé todos vecinos de dicho lugar, y con otros confines si los tiene, Cuyas donacion assigna con insolutum dacion, y consigna respective hace el nombrado venerado padre prior a nombre de dicho Real Monasterio segun que mejor se pueda con los pactos;

Primo que siempre que á el y á dicho Real Monasterio les parezca y bien visto les sea podrán reincorporarse de la lindada pieza de tierra, y entonces se dará anualmente al reverendo Vicario á mas de dichas ciento y cinquenta libras las referidas veinte y cinco libras respecto de regularse los frutos resultantes de aquella tierra, á unas veinte y cinco libras annuales: mas que el mencionado Vicario y los que le sucedan mientras que posea dicha tierra deberá contribuir con el pago de diezmo, primícia, y demas derechos al Monasterio, por razon de los frutos resultantes de ella como dueño jurisdiccional que es de aquel terreno, y con dichos pactos extrahe dicho venerando padre Prior la lindada pieza de tierra de mano y poder suyos y del Real Monasterio, y la transfiere durante el beneplacito de este en dominio y poder de dicho reverendo Vicario y sus succesores en el Vicariato para que la puedan tener y poseer sin contradiccion alguna. Prometiendo entregar de la misma tierra posesion corporal, leal, actual, ó quasi, o que el dicho Vicario, y sus succesores se la puedan tomar, y retener con la clausula de intima, si es menester, y de constituto, cession de derechos y acciones, constitucion de prior, como en cosa propia, y demas á plena translacion de dominio, y tradicion de posesion necesarias. Y conviene y promete á nombre de dicho Real Monasterio que no solo pagará este annualmente a dicho reverendo Vicario que es, y á los que le sucedan las mencionadas ciento y cinquenta libras mientras que posean la lindada tierra y las ciento sententa y cinco libras en caso que tenga á bien de reincorporase de la lindada pieza de tierra, si que tambien hara tener, poseer, y haber al mismo reverendo Vicario y sus sucesores, durante su voluntad y beneplacito la referida pieza de tierra, y les estarà de firme y legal eviccion, y legitima defensa en todo caso que acontesca, con enmmienda de daños y costas sobre cuya verificacion quiere que esta se deba a la sola palabra o simple juramento de dicho reverendo Vicario y los succesores en el Vicariato sin otra prueba. Y para ello obliga todos los bienes redditos y emolumentos de dicho Real Monasterio muebles y sitios havidos y por haver. Renunciando a la ley que dice, que diferir el juramento antes de haberse de prestar se puede revocar, y no vale, al privilegio clerical de tonsura y su recurso y a las moniciones ó citaciones, que se conceden a los clerigos y a las demas personas tonsuradas, y á qualquier otra ley y derecho que favorecerle pueda, y a la ley que prohibe la qual renunciacion. Y dicho Reverendo Pedro Joseph Aldomar Presbitero y Vicario susodicho á esta y cosas presente accepta esta dotacion, assignacion insolutum dacion y consigna, con los pactos arriba continuados, los que prometió observar y complir, y no contravenirlos por causa ó razon alguna bajo, obligacion de todos los bienes redditos y emolumentos de dicho Vicariato muebles y sitios, habidos y por tener con todas las renunciaciones de hecho y derecho necesarias. Y se nota que en virtud de Real Pragmatica de la presente escritura debe tomarse la razon en el Oficio de Hipotecas de la ciudad de Lerida dentro un mes proximo de otro modo no haria fee en juicio bajo los efectos prevenidos en aquella segun asi lo ha advertido á las partes el infro Escribano, de que da fee. Hecho fue lo susodicho: presentes siendo por testígos el reverendo Bautista Biosca Presbitero y Vicario perpetuo del lugar de Putgvert, ÿ Ramon Aldomar Labrador de Castelldasens á esto llamados = Fra Sebastian Feliu Prior= Pedro Josepf Aldomar Vicario= Ante mi Doctor Pablo Cavaller escribano que doy fee conocer á dichos venerado Padre Prior y Reverendo Vicario, y que ambos firmaron de sus manos. Firmado Fra Sebastian Feliu Prior. Lo aprueba el escribano infrascrito

Signo de mi Dr. Pablo Cavallér escribano publico del Real Colegio, y Numerario de la ciudad de Lerida, que esta en persona ante mi atorgada hize sacar su original con estas cinco foxas de papel, la primera del Real sello mayor, y de comun las restantes, y requerido de mi mano la signé, y la cerré en dicha Ciudad á veinte, y ocho de su mes, y año en testimonio de verdad.

Tomada la razon en el oficio de hipotecas de esta Ciudad al folio 52 del libro 3º en el dia de oy. Lerida dos de mayo de mil setecientos noventa y siete.

Antonio Sammarti





Dia set del mes de Febrer, any de la Nativitat del Señor mil setcents noranta, y set en la ciutat de Lleyda.

In Dei nomine Amen. Maciá Bosch Pages de la vila de Juneda, per expedicio de sos negocis. De son grat, y certa ciencia per si, y los seus hereus, y successors ven, y per títol de venda otorga y concedeix al Reverent Pere Joseph Aldomar Prebere, y Vicari perpetuo de la parroquial Iglesia del Poble de Castelldasens present, comprant à nom y observansa de la mateixa Vicaria, y de diners propis de las rendas de aquesta, y en virtut de Decret, ó aprobacio, que espera del Illustrissim Señor Bisbe de esta ciutat de Lleyda, eo de son Illustre y reverent Señor Vicari general y official baix autoritzant, y decretant, y als seus en dita Vicaria successors perpetuament (carta empero de gracia, ó de poderse redimir mitjansant) tota aquella pessa de terra, ab sa hera, corral clos, ab sa porta, y cabana, sita en lo terme de la precitada vila de Juneda, partida dita del Moli, de tinguda de sis porcas poch mes, o menos, que afronta à sol ixent ab lo camí, que va al moli de farina de dita vila, y á migdia, y tremuntana ab las de Josep Santandreu los dos Pagesos de la relatada vila de Juneda, y ab altres confrontacions, si ni ha. La qual venda fa lo dit Macia Bosch del millor modo que dirse pot, extrahent la confrontada pessa de terra ab sa hera, corral clos, y cabana de má y poder seus, y aquella posa en má del y poder del referit Reverent Pere Joseph Aldomá prevere com á Administrador de las rendas, y emoluments de la citada Vicaria, pera que ne fasa á sas voluntats; Prometent entregarlin possesió real corporal, ô quasi, ô que aquest de sa propia autoritat se la puga pendrer, y en lo interim que no la pendrá la confessa lo mateix Venedor tenir per la citada Vicaria. Y a mes cedeix al dit reverent Pere Joseph Aldomar en lo expressat nom de tots los drets, y accions, que en la confrontada pessa de terra competirli pugan pera usarne en judici y fora de ell. Constituhinlo Señor, y Procurador, pera ferne á sas voluntats, segons la naturalesa del Contracte. Lo preu de la present venda á carta de gracia es trenta sis lliuras a tretse sous, y quatre diners Barcelonesos que confessa dit venedor rebrer en diners comptants realment, y de fet en presencia del notari y testimonis infrits, de mans del referit Reverent Pere Joseph Aldomar Prebere, del qual preu ab lo present ne firma apoca: Y aixis renunciant à la excepcio de dit preu aixis no convingut, à tot dolo, frau, y demes de dret; convé, y promet lo mateix venedor fer tenir, y valer la present venda, y estarne de evicció en tot cas pensat, ó impensat tant de dret, con de fet, y à la esmena de tots danys, y gastos per la mateixa Vicaria, ó sos Administradors suportadors. Per qual seguritat obliga dit venedor tots sos bens mobles, è inmobles, haguts, y per haver: renunciant á qualsevol lley. y dret, que ajudarli puga, y à la que prohibeix la general renunciació. Y jura à Deu Nostre Señor, y sos Sants quatre Evangelis tot lo sobre dit tenir, y cumplir. Y se adverteix que en virtut de Real Pragmatica del present instrument se deu pendrer la raho en lo llibre de Hipotecas de esta ciutat dins sis dias des del present en avant comptadors, altrament no fará fee en judici per los efectes que convingan, segons aixis ho ha cercionat à las parts lo notari infrit de que dona fee. Tot lo que fonch fet presents essent per testimonis Jaume Miró Cau sindich y Policarpo Bayona menor Escribent los dos de Lleyda= Macia Bosch = Yo Albert Claver Notari publich del col·legi, y Numero de Lleyda fas fee coneixer a dit Macia Bosch Venedor, y que firmá de propia mà.








Tomada la razon en el Officio de Hipotecas de esta Ciudad al folio 10 del libro 3º en el dia de oy. Lerida ocho febrero de mil setecientos noventa y siete.

Antonio Sanmarti

Decreto 1 Nos Dn. Eduardo Maria Saenz de la Guardia Presbitero



 


Licenciado en Sagrados Canomes, Abogado de los Reales Consejos, y en lo espiritual, y temporal por el Ilustrisimo Señor Don Geronimo Maria de Torres por la gracia de Dios, y de la Santa Sede Apostolica Obispo de esta Ciudad y Obispado de Lerida, del consejo de Su Magnifica Magestad Vicario General y Oficial de la misma y dicho su obispado: Habiendosenos presentado la Escritura de venta a carta de gracia de una Pieza de tierra con su hera, corral, cubierto, puerta y cabaña de extension de seis porcas poco mas, ò menos, sita en el termino de la villa de Juneda, y partida del Moli, con sus lindes confrontada; hecha y firmada por Mathias Bosch labrador de dicha villa a favor de Don Pedro Joseph Aldomar presbitero Vicario Cura Parroco del lugar de Castelldases ambos de esta Diocesis; por el precio de treinta y seis libras, trece sueldos, y quatro dineros Barceloneses, en poder de Alberto Claver Escribano Publico y Real del Colegio y Numero de esta ciudad, el dia siete del mes de febrero ultimo: La authorizamos, y aprobamos como hecha de nuestra voluntad, e interponemos en ella nuestra autoridad y Decreto judicial, o por mejor decir la de su Ilustrisima dicho Señor obispo, en Lerida a treinta y uno dias del mes de Maio del año mil setecientos noventa y siete.

Licenciado Don Eduardo Maria Saenz de la Guardia Vicario general y oficial.

Por su mandado Ignacio Turull notario mayor de la curia

Jo el infrascrito Vicario perpetuo de Castelldasens certifico que las treinta y seis libras trece sueldos, y quatro dineros que son el precio de la compra de auto antecedente, son de dos distintos censales pertenecientes á esta Vicaria por via de fundacion. Es á saber las veinte libras le expectavan por la fundacion de dos missas rezadas por Maria Español consta de su testamento en poder del Reverendo Antonio Serret, y Riu Vicario que fue de esta Iglesia a los 2 de Febrero de 1766, para dicha fundacion señalo un censal que le hazia Josef Boldu de las Borjas, creado á su favor en poder de Francico Solsona, y Barramon Notario de la referida villa de las Borjas a los 6 de agosto de 1749. Este era padre de Antonio Boldu, y abuelo de Juan Boldu, y Aldomar quien luio el censal referido, siendo vicario de esta parroquia don Juan Bautista Corria quien otorgo auto de difinicion de dicho censal a fabor del referido Juan Boldu, y Aldomar, en poder del Señor Miguel Soler Notario de las Borjas a los 27 de enero de 1782.

La referida cantidad de las veinte libras estubo en poder del mencinado don Juan Bautista Corria hasta que se invertió en la compra referida. Las otras restantes diez y seis libras trece sueldos, y quatro dineros que completan la suma del precio de la dicha compra pertenecen a la Vicaria de la fundacion de un aniversario por el hermano Juan Papió de la Cartuxa de Scala Dei = hizo Antonio Cervello de Vinebre como a heredero de dit Juan Papio consta de escritura en poder de Mariano Hostalrich Notari de Lerida á los 23 de julio 1787. Del dinero de dicha fundacion se incorporo Don Juan Bautista Corria vicario que era entonces de esta Parroquia. De las sumas de estos dos censos se hizo la compra referida. Y por ser verdad lo firmo en Castelldasens a los diez dias del mes de junio de mil setecientos noventa, y siete.

Pedro Josef Aldoma Vicario perpetuo de Castelldasens.

 



 

Jo infrascrit Pere Joseph Aldomá Vicari perpetuo de Castelldasens en mon nom y dels Vicaris successors meus de ma espontanea voluntat arrendo â Macia Bosch Pagés de la vila de Juneda per lo termini de quatre anys, que comensan á correr desde vuÿ dia set de febrer del any 1797, y finirá dit arrendament lo die 6 de febrer del any 1881 y li arrendo ab los pactes seguents.

Primo. Que aja de cultivar la terra es dir emprimarla, y mantornarla, y si pot ser tercerjarla.

Item. Que aja de mantenir la Hera ab ses Paties, y Corral portes, y cabana, y en cas fos omís en reparo me reservo pera mi, y mos successors fer dits reparos á costes del arrendatari.

Item. Que aje de pagar lo Cathastro, y demes pechas reals.

En aquestos pactes, se li arrenda tota aquella pessa de terra, ab sa hera corral clos, ab sa porta y cabana sita en lo terme de la villa de Juneda, partida dita del Moli de tinguda de sis porques poch mes ô menos per lo preu de una lliura dos sous quiscun anÿ pagador dit preu dia set de febrer. Y en cas de redimirse dita pessa de terra se aja de porretejar per los mesos tindré dita terra. Y en los sobredits pactes lo referit Macia Bosch accepta dit arrendament, y promet pagar lo preu del modo, que a dal queda expressat baix la obligacio de tots sos bens aguts, y per haver, y per que constie se fa lo present en Castelldasens fet de ma agena y firmat de ma propia vuÿ als 7 de febrer de 1797.

Pedro Josef Aldoma Vicari Perpetuo. Masia Bosch.

Lo arrendament mencionat que se concluí ha 6 de febrer de 1801 se prorroga per altres quatre añs y finirá dit arrendament dia 6 de febrer de 1805 ab los mateixos pactes ja referits y pera que constie se fa lo present en Castelldasens fet de ma agena y firmat de ma propia vui dia 7 de febrer de 1801.

Masia Bosch

Arriendo por quatro años de la tierra compro la Vicaria á Matias Bosch de Juneda, hecho á el mismo precio por cada año 1 libra 2 sueldos hecho en 7 de febrero de 1797.

 

 


En la vila de les Borges Blanques Bisbat, ÿ Corregiment de Lleÿda als vint y nou, dias del mes de Juriol anÿ del Naÿxement del Señor de mil set cents noranta ÿ nou.

En nom de Deu Amen. Jo Pau Segura y Piñol Pages, ÿ vehi del Poble de Alfés de dit Bisbat, y Corregiment, com â hereu de la universal heretat, ÿ Bens que foren de Joan Calderó, quondam Pages, ÿ vehi que fou de dit Poble mon reoncle per est instituhit ab son ultim, ÿ valido testament que otorgá en poder del Reverent Doctor Miquel Naudi Prebere, ÿ Regent la Cura de Animas del mateix Poble de Alfés als divuÿt de Gener del anÿ mil set cents vuÿtanta, y sis de que dona certificat lo Reverent Don Vicent Baldellou Prebere Rector del enunciat Poble als sis de Novembre de mil set cents noranta, y sis. Atenent, ÿ conciderant que dit mon Difunt Reoncle Joan Calderó entre altres cosas disposá lo seguent = Item ordeno ÿ mando que esta casa ÿ hasienda que poseo, ÿ tengo en el lugar de Castelldans, dichos mis herederos esten obligados â hazer celebrar dos aniversarios en la Iglesia Parroquial del Lugar de Castelldans cada año por el Rector que es, ô por tiempo será con la caridad acostumbrada= Per tant desitjant donar cumpliment â lo per dit difunt disposat ÿ ordenat per la preinserta clàusula, fent empero estas cosas ab la esperansa de la aprobació, autoritat, ÿ Decret del Ilustrisim Señor Bisbe de dita ciutat de Lleyda: ô de son Ilustre ÿ Reverent Provisor Vicari General, ÿ Official baix ô a part interposador, â honra ÿ gloria de Deu Nostre Señor, ÿ de Sa Santissima Mare Maria Santissina en sufragi de la Anima del insinuat quondam Joan Calderó.ÿ demes de sa obligació â Deu pregar, ÿ en remissió de las suas culpas, ÿ pecats, de mon grat, y certa ciència, per mi, ÿ mos hereus, ÿ successors en dit nom eregesch, instituhesch, ÿ fundo dos Aniversaris perpetuos cantats en lo Altar major de la Parroquial Iglesia del referit Poble de Castelldans anual, ÿ perpetuament celebradors segons costum per lo Reverent rector ô vicari perpetuo que vuÿ es, y per temps será de dita Parrochial de Castelldasens en dos dels dias dels nou en que se acostuma a celebrar lo novenari de las Santas Animas per la quaresma en la propia Parroquial; y en lo cas de cessar lo costum de la celebració de dit novenari deuran dits dos aniversaris celebrarse en los dias de la Santa Quaresma de cada anÿ, que millor apareixeran al Reverent Parroco, que es, ÿ será del indicat Poble de Castelldans, comensant dita celebració per lo temps, ÿ ocasió en que se celebrarà dit Novenari de Animas, ÿ en son cas per la Santa Quaresma del anÿ pròxim vinent mil, ÿ vuyt cents, ÿ aixis concecutivamant tots los demes añs en semblant temps. Y com qualsevol pia institució dega ser condignament dotada; per so gratuhitamant doto dits dos Aniversaris en la caritat de una lliura, ÿ deu sou, que es a raho de quinse sous moneda Barcelonesa cada un, ÿ pera facilitar lo pago annual de dita limosna, y no tenir diner efectiu pera entregar de present la corresponent propietat; de grat ÿ certa ciencia per mi, ÿ mos hereus; ÿ succesors vench ÿ originalment creo â favor del Reverent Pere Joseph Aldomar Prevere Vicari perpetuo de la Parroquial Iglesia del insinuat Poble de Castelldans, com â tal present, ÿ avall acceptant ÿ als successors en dita Vicaria perpetuament (carta empero de gracia, eo lo pacte de poderse redimir mitjansant) una lliura ÿ deu sous moneda Barcelonesa de annua penció rendal, ÿ perpetual vulgarment dita de Censal mort ja creat, pagadora per mi, ÿ mos hereus, ÿ successors, per lo dia ô festa de la Anunciacio de Nostra Señora vint, ÿ sinc del mes de Mars del anÿ proxim vinent mil ÿ vuÿt cents, respecte que en dit dia, ô poch temps antes, ô despues deuran comensarse â celebrar dits dos Aniversaris, ÿ aixis del mateix dia de la Anunciació â un anÿ ÿ los demes consecutius en semblant dia, franca, ÿ quitia de tots dañs carrechs, y gastos. La qual venda; ÿ original creació de censal fas aixis com millor dir, ÿ entendrer se pot, prometen pagar las annuals pencións, ÿ prorratas de dit censal, que de vuÿ en avant venceran, ÿ son preu en cas de lluïció, aportantlas a dita Vicaria, ÿ en la casa de son Reverent Vicari, que es, ÿ sera ô en la de son Procurador com sia dins lo present Principat de Cataluña, â mos rischs, ÿ perills sens dilació, ni escusa alguna, ab los salaris de Notari, y Procurador acostumats, ÿ restitució, ÿ esmena de tots dañs, interessos, ÿ gastos. Lo preu de aquest censal son sinquanta lliuras moneda Barcelonesa â for ÿ rahó de tres per cent, segons Real reducció, las quals en virtut de facultat per mi â dit Reverent ÿ actual Vicari, com â tal ab lo present atribuhida se reté est en satisfacció de semblants devia jo entregarli por caritat, ÿ dotació de la fundacio sobre continuada. Qual preu en cas de lluïció deura depositarse en algun Arxiu, ÿ lloch tuto, ÿ segur per dit Ilustrisim Señor Bisbe, ô son Provisor en lo present Bisbat aprobat, el qual no pugas soltarse sino per altre esmers faedor per la celebracio de dits dos Aniversaris, ÿ dit deposit deurá ferse tantas vegadas quantas se seguira lluïció del indicat Censal, pero sempre ab lo corresponet Decret de Sant Thomas, ô de dit son Provisór, baix nullitat de fet, ÿ demes penes per lo decret establertas. Y aixis renunciant â la excepció de dit preu, no esser aixis convingut â tot dol, ÿ frau; ÿ demes de mon favor, firmo apoca del referit preu, ÿ dono lo que mes â ell puga correspondrer dita annua pencio: Y convinch ÿ en bona fe prometo fer y tenir , ÿ valer lo mencionat Censal, ÿ estar de evicció en tot cas, ab restitució, ÿ esmena de tots dañs, interessos ÿ gastos. Per lo que obligo especialment, ÿ en nom de precari, ÿ constitut hipoteco ÿ poso en ma, ÿ poder de dita Vicaria tota aquella pessa de terra de olivers plantada que com â hereu referit, tinch, ÿ possehesch, situada en lo terme de dit Poble de Castelldans partida del Barranch del Infern, de tinguda de quatre jornals poch mes ô menos, la qual confronta â sol ixent ab terras de Francisco Costafreda, vulgarment dit lo Esquerre, â mitgdia ab vagants de la Vila, â ponent ab terras de Francisco Angles Pagesos, ÿ vehins de dit Poble de Castelldans part, ÿ part ab terras del Señor del mateix Poble, ÿ a tremuntana ab camí de Vila. Prometent per causa de dita especial obligació entregar de ella â dita Vicaria la deguda possessió corporal, real, actual, ô quasi, ô que sa autoritat se la puga pendrer, ÿ librement retenir, confessant jo interim tenirla en nom de constitut, ÿ precari, qual puga dit acrehedor revocar sempre, que li aparega, ab cessió, ÿ mandato de tots drets ÿ accions, els quals puga usar en judici, ÿ fora de ell en lo cas de solució cessada, ab facultat de vendrer ÿ alienar la cosa especialment obligada ÿ entregar de ella son domini, ÿ possessió, ÿ de firmar los actes, ÿ demes escrituras necessarias, ab los pactas obligacions ÿ clàusulas â dit acrehedor ben vistas rebent los preus, ô quantitats resultants pera satisferse del deute, gastos ÿ demés accessori, restituhintme lo que sobria, pues prometo dels demes bens meus refer lo que faltia; Y generalment sens perjudici de dita especial obligació, ne obligo tots mos bens mobles, ê immobles, noms, veus, drets, forsas, ÿ accions haguts ÿ per haver. Renunciant â la lley que diu que primer dega passarse per la especial que per la general obligacio, ÿ â la altra que quant pot lo acrehedor satisferse de la especial hipoteca no puga possehir contra altres bens. Y generalment renuncio â qualsevol altre dret ÿ lleÿ de mon favor, ÿ â la que prohibeix la general renunciació. Y per pacte expres renuncio â mon propi for sotmetentme ab mos bens al for, ÿ jurisdicció de qualsevol jutge tant Eclesiastich com secular, ab facultat de variar lo judici, renunciant per so â la Lleÿ si es acordada per jurisdicció de tots el Jutges, que permet apartarme de esta submisió, ÿ al dret revocandi domum. Y prometo pagar dit censal, gastos, ÿ demes accessori baix tena de ters, fentne Escritura en los llibres dels tersos de las Curias dels Ilustres Señors Corregidors, ô de sos lloch thinents de Barcelona, Lleÿda ÿ altres ab la obligació predita de mos bens, ÿ facultat de usar de dita Escritura de ters, ÿ de las forsas ÿ obligacions del present acte, sens perjudici de la altra de ellas: Constituhint per est efecte en Procuradors meus als Notaris Escrivents, Porters ÿ Nuncis de dites Curias actuals ÿ venidores pera confessar lo deute, ÿ continuar junts, ÿ â solas dita Escritura de ters, segons lo rigor, ÿ estil de las mateixas; ab promesa que fas de no revocar tot quant per ells, ÿ lo altre dels mateixos sera practicat. Y juro â Deu Nostre Señor sobre una señal de la creu en ma; ÿ poder dels Notari infrit atendrer, ÿ cumplir las referidas cosas ÿ no contravenirlas per rahó alguna. Y jo dit Pere Joseph Aldomar Prevere Vicari de dita Parroquial Iglesia de Castelldans, com â tal, ÿ en nom dels succesors en la mateixa Vicaria, llohant, ÿ aprobant las sobreditas cosas, de grat ÿ certa ciencia accepto la sobredita fundació, ÿ per sa dotació la original creacio de censal dalt continuada, ab lo modo ÿ forma que estan concebudas, â tot lo que expressament concento, ÿ donantme per content ÿ satisfet de la caritat dalt asseñada per la celebracio de dits dos Aniversaris, convinch, ÿ en bona fee prometo en dit nom â vos lo enunciat Pau Segura ÿ Piñol per mi, ÿ los Reverents vicaris en dita Vicaria successors celebrar tots añs perpetuament los dos referits Aniversaris en los dias, modo, ÿ forma que dalt se asseñala en cas de no haver impediment ÿ en cas de ser en los dias immmediats següents que impedits no sigan, ab tal que la sobredita pencio de censal sia exigible, ÿ no altrament; baix obligació dels bens rendals; ÿ emoluments de dita Vicaria presents, ÿ venidors essent de notar que de esta Escritura deu pendrerse la rahó en lo Offici de Hipotecas de la ciutat de Lleÿda dins trenta dias inmediats seguents altrament no produhira los efectes que prevé la Real Pragmatica, segons que aixis ho ha advertit als contrahents lo Notari infrit de que certifica. Y per tant ho otorgam ÿ firmam en dita vila de les Borges Blanques dia, mes ÿ anÿ dalt contenguts; essent presents per testimonis Anton Soler y Duran estudiant Gramatica; ÿ Anton Vila ÿ Garsaball los dos en la mateixa residents, â estas coses cridats ÿ pregats: Pere Joseph Aldoma prevere ÿ vicari predit= Per dit Pau Segura, ÿ Piñol, que digue no saber de escriurer firmo de sa voluntat Anton Soler ÿ Durant testimoni= En poder de mi Miquel Soler Notari Real de les Borges, que fas fee coneixer als otorgants que dit reverent Aldomar ho firma, ÿ per lo expressat Segura, ÿ Piñol, que digué no saber escriure ho firma de la voluntat lo testimoni.

Aixis ho aproba lo Notari avall escrit



Tomada la razon en el oficio de Hipotecas de esta Ciudad al folio 60 del libro 1ª en el dia de oy Lerida diez, y ocho agosto de mil setecientos ochenta y nuebe.

Antonio Sanmarti

 

Segura.

Creació de censal à favor de la Vicaria de Castelldasens fet per Pau Segura de Alfès als 29 de Juriol del any 1799

Preu del capital.....50 lliures

Pensio anual..........1 lliura 50 sous.

Cau la pensiò à 25 de mars

 

Vº 78

Comision Subª de Arbitrios de Lerida. Subordinada de id.

Manos muertas

Recibí del Reverendo Don Francisco Gomis Cura Parroco de la parroquia del Pueblo de Castelldasens, la cantidad de siete libras, diez sueldos catalanes aquivalen a ochenta sueldos que ha satisfecho por el quince por ciento correspondiente a la Real Caxa en la adquisicion que la Rectoria de dicho Pueblo hizo de una fundacion de dos Aniversarios en 29 de julio de 1799 por Pablo Segura ÿ Piñol, y para su dotacion creó un censal de capitalidad cincuenta libras catalanas.

Y para resguardo del interesado, libro el presente interino en Lerida á 26 de junio de 1836.

Jose Antonio Cots

Son 80 sueldos.



 


Sepase por esta Publica Escritura como Yo Maria Pons ÿ Miró Viuda vecina del Pueblo de Castelldans à mayor honra ÿ gloria de Dios Nuestro Señor Jesuchristo ÿ de la Inmaculada Virgen Maria madre suya, ÿ Señora Nuestra consebida sin mancha de pecado original en el primer instante de su santicimo ser ÿ por salud ÿ reposo de la alma de Francisco Blanch vezino que fué del mismo Pueblo de Castelldans de mi buen grado ÿ cierta ciencia instituyo ÿ fundo é instituhir ÿ fundar quiero una misa ò aniversario cantado celebrador todos los años en el dia veinte ÿ ocho de Junio si impedidido no serà ÿ si impedido serà en el dia mas sercano à dicho dia veinte ÿ ocho de Junio que que no sea impedido en la Parroquial Iglesia del mismo Pueblo de Castelldans ÿ por el Reverendo Vicario que es ÿ serà de dicho pueblo; ÿ porque qui serveix l’altar ha de viure de l’altarÿ por dotacion de dicho aniversario assigno ÿ consigno á Dios Nuestro Señor Jesuchristo ÿ à dicha pia institucion ÿ por ella al predicho Reverendo Vicario ausente ÿ el Escribano infro por el presente, ÿ estipulante ÿ a los suyos en dicha Vicaria succesores ÿ a quienes querra perpetuamente trenta ÿ tres libras seis sueldos ÿ ocho dineros; ÿ como al presente no me hallo con dicha cantidad he venido en vender ÿ originalmente crear a favor de dicha Vicaria un censal de precio y propiedad semejantes treinta ÿ tres libras seis sueldos, ÿ ocho dineros, ÿ pension anual una libra à razon de tres por ciento exigidera dicha pension de censal de mi ÿ de mis bienes de oÿ dia presente a un año ÿ asi despues todos los años en el mismo dia prometiendo la annua pencion franca de todos los gastos; ÿ cargos llevarla á mis riesgos ÿ gastos dentro la casa de la abitacion de dicho Reverendo Vicario ó su Colector como sea dentro el Principado de Cataluña sin dilacion ni escusa alguna con el acostumbrado salario de Procurador y con restitucion y enmienda de daños ÿ costes. El precio de dicho censal es treinta y tres libras seis sueldos ÿ ocho dineros Barceloneses havidas ÿ recibidas en esta forma esto es que de mi voluntad se las retiene en su poder por las causas ÿ razones arriba expresadas de las quales con el presente le hago ÿ firmo carta de pago en la debida forma ÿ asi renunciando à la excepcion de la non numerata pecunia de no ser asi dicho precio convenido ÿ á la general del derecho prometo a dicho Comprador que el presente censal con sus accesorios le haré haver ÿ percibir ÿ le estaré de firme ÿ legal eviccion en todo ÿ qualquier caso con restitucion ÿ enmienda de daños ÿ costas à cuyo cumplimiento especialmente hipoteco toda aquella casa que tengo ÿ poseho en el pueblo de Castelldans, ÿ calle de la Iglesia que linda à oriente con el Señor Jurisdiccional á medio dia con Joseph Queralt por poniente con la calle ÿ por tramuntana con Martin Sabaté prometiendole entregar posesion de la casa hipotecada dandole facultat que de su propia autoridad se la pueda tomar con clausula de constituto ÿ precario cediendole asi mismo todos los derechos ÿ acciones para que pueda usar de ellos en juicio ÿ fuera de el como mejor le convenga constituhiendole mi Procurador como esa cosa propia cediendole asi mismo facultad que en caso de deverse alguna ó algunas pensiones de dicho censal pueda vender la cosa hipotecada ÿ firman las escrituras de venda con todas las clausulas que se estilan poner en los contratos de compra ÿ venda ÿ del precio resultante satisfacerse de todo lo que le sera devido ÿ si alguna cosa faltare prometo de otros bienes hacer el debido cumplimiento, y sin perjuicio de dicha hipoteca obligo totos mis bienes muebles ÿ sitios havidos ÿ por haver con todas renunciaciones necesarias renunciando á mi propio fuero con submicion á qualquier otro secular tan solamente con facultad de variar el juicio. Y se ha advertido á las partes por el Notario infro que de la presente Escritura se ha de tomar la razon en el officio de hipotecas de donde le corresponda dentro el termino de un mes que otramente no se le daria fe en juicio. Y fué hecha la presente Escritura en la Villa de las Borjas Blancas corregimiento de Lerida á los quatro de Mayo del año mil ochocientos quince siendo testigos Juan Lluis Portero ÿ Antonio Pifarré ÿ Garra Labradores los dos de la misma villa. El dicho Lluis ha firmado por dicha otorgante á quien yo el infro Escribano doy fe conozco por decir presente. No sabe escribir= Juan Luis testigo = Ante mi Francisco Gaya ÿ Guasch escribano .

Signo de mi dicho Francisco Gaya ÿ Guasch Escribano publico ÿ real de la villa de las Borjas Blancas Corregimiento de Lerida quien el presente Auto ante mi otorgado escribi con papel del real Sello quarto ÿ el mismo dia le cerré ÿ signé en testimonio de verdad.





6647


Acte de Censal de la Vicaria de Castelldans. Año 1815

Fundacion de un Aniversario cantado en el dia 28 de junio por Maria Pons y Miro.

Precio del capital....33 libras 6 sueldos 8 dineros.

Pension anual.........1 llibra.

Gaÿa Notario ........3

 

La razon en el oficio de Hipotecas de esta Ciudad al folio 13 del libro 2º en el dia de hoy.

Lerida diez Mayo de mil ochocientos y quince

Francisco Solano y Pallas


Nos Don Juan Chrisostomo Mariategui Presbitero Doctor en Sagrados Canones Abogado, y en lo espiritual y temporal, por el Ilustrisimo Señor Don Geronimo Maria de Torres por la gracia de Dios, y de la Santa Sede Apostolica, Obispo de la ciudad y obispado de Lerida, del consejo de S. M. C. Provisor, Vicario General y oficial de la misma, y su obispado: Haviendonos presentado la Escritura de Fundacion, de una Misa ô Aniversario cantado, celebradero todos los años, en el dia veinte, y ocho de Junio, y en caso de no poderse celebrar en este dia, en el mas cercano â el, en la Iglesia Parroquial del Lugar de Castelldans, por su Reverendo Vicario, que es, y por tiempo serà, para salud, y reposo del alma de Francisco Blanch, vezino que fue del repetido Lugar de Castelldans, hecha, y firmada por Maria Pons, y Miro viuda vezina del propio Lugar, a los quatro dias del mes de Mayo ultimo, en poder de Francisco Gaya, y Guasch Escribano Publico y Real de la Villa de las Borjas Blancas: La authorizamos, y aprobamos, con la prevencion de que siempre y quando se le mande, por la authoridad competente â la ante dicha Maria Pons, y Miro, pagar lo correspondiente al quince, por ciento, con arreglo â las Reales Ordenes, por esta fundacion lo aprontara donde se les señale, y con esta sola circunstancia interponemos nuestra authoridad, ÿ decreto judicial â por mejor decir la de Su Señoria Illustrisima dicho Señor Obispo, en Lerida, â veinte y nueve de Septiembre de mil ochocientos y quinze.

Doctor Don Juan Chrisotomo Mariategui

Por mandado de su Señoria Doctor Manuel Fuster Notario Mayor .

Pago por los derechos 1 libra 9 sueldos.


 

6648b

A partir d'aquest moment ja es força complicat llegir el que hi ha als documents; els puntets voldrà dir que no els hem pogut llegir.

Curia Real de Lerida

.............. Año 1818

Copia autentica..

Del.....................................fundado para la aprobacion de...... commutacion hecha por el Regente del.......... Lugar de Castelldans........fueron señaladas....... al Vicario Curado de dicho lugar....... en dotacion de la Vicaria por el situado en especias....... y metalico que dentro se expresa.

Doctor Manuel Fuster Notario Mayor



 


El Pare Frare Miguel de Montblanch Religioso Capuchino del convento de la presente ciudad de Lerida de la cura de almas ....... de la Iglesia parroquial de Castelldasens... su Vicario ... con el respeto devido a Vuestra Señoria Expone ...... que componen la... de la Vicaria y que para la congrua sustentacion del referido Vicario perpetuo asignó el Real Monasterio de la Cartuxa de Scala Dei que es el verdadero Parroco .... piezas de tierra â saber la una de extension quince jornales poco mas ô menos, situada en el termino de dicho lugar llamada la Coma Franca que linda a oriente parte con tierras hiermas de dicho Real Monasterio, parte con camino que va â Ulldemolins, y parte con tierras de Josef Ribé, a mediodia parte con tierras de cultivo del mismo dicho Real Monasterio, y parte con tierras de Gabriel Queralt, y de Miguel Ribé, y à Norte con tierras del antedicho Miguel Ribe. Segundo una pieza de tierra situada en el mismo Pueblo en la partida del Camino de las Borjas llamada de extension como quatro jornales que linda por oriente con tierras de la heredera de Pablo Curcó, a poniente con el camino de las Borjas a mediodia con el camino llamado del Masset y al Norte con el camino del Albi.

Tercero otra pieza de tierra dicha comunmente el Farraginal de extension tres porcas que linda a oriente y Norte tierras de Valero Barberá: à poniente con el camino de Puigvert, y â mediodia con el cementerio comun. Es bien sabido Ilustre Señor que el cultivo de tierras en un cura parroco ademas de distraer del ministerio pastoral, le disminuye las rentas para su sustentacion porque ya por la falta de tiempo en el, ya tambien por no ser decente su continua asistencia no producen, ni pueden producir las tierras lo que los labradores las hacen producir agregandose â esto la triste experiencia de los años pasados en que ademas de los trabajos han perdido la cimiente, y sus valores por la esterilidad = en tal estado, y convencido de que el Real Monasterio de la Real Cartuxa de Scala Dei se penetrara de la certeza de estos motivos, como, y de la necesidad de que, el que dispense el pasto espiritual à los fieles, tenga un situacion .......................................................... del agrado .... arendamiento... commutarse.... recompensara.... determinando.........agrado de Vuestra Señoria= suplica por tanto rendidamente se digne Vuestra Señoria autoritzar y decretar.... sancionando la cesion de las tierras de la Real Cartuxa de Scala Dei.

Señalando en compensacion la cantidad de tierras y metalico que Vuestra Señoria considere equivalente para su congrua y decente manutencion que se le..........con merced de la notoria justificacion de Vuestra Señoria. Castelldeans y octubre 21 de 1818 = Padre Miguel de Montblanch capuchino economo

Provision Lerida veinte y uno octubre de mil ochocientos y ocho = comuniquese esta solicitud al Real Monasterio de la Cartuxa de Scala Dei y en el a su padre procurador para que dentro de tercero dia manifiesta y .................................................................................. Espanyola de Carlos tercero y canonigo de la Santa Iglesia Cathedral de esta ciudad provisor...... y oficial de la ... ante mi el infro notario mayor... Licenciado Josef Cayetano de Tonserrada ..... ante mi Manuel Fuster.

El auto que antecede en el dia de su fecha fue......... i testificado al Prior Ilustre don Francisco Palau monge profeso procurador de la Cartuxa de Scala Dei mediante lectura que yo el notario mayor le hize en su persona y otorgandole para su mayor inteligencia copia como y del memorial que lo motivo y enterado dixo: Que se lo dava por notificado y usaria del derecho que se le concedia: Y lo noto por diligencia con fe: Manuel Fuster Escribano

Muy Ilustre Señor= El Real Monasterio de la Cartuja de Scala Dei representado por el Reverendo prior Ilustre Don Francisco Palau monge profeso del mismo, y Procurador constituydo para todos los negocios pertenecientes â aquel convento ........................................................................... triste experiència que los daños.............. bajo este concepto, y animando el Real Monasterio de espiritu de paz y gratitud ........ en los Misterios Sacrosantos ....... y ventajoso el contar con un situado ........ distraherse al cultivo de las tierras y fincas dejando â la discrecion, é ilustracion de Vuestra Señoria la compensacion de las tierras que cede à favor del Monasterio con las cantidades asi en metalico como en frutos que debe consignarse al Reverendo Vicario de Castelldasens, mientras que el Monasterio mi Priorato continue en la percepcion de los diezmos y primicias que ahora percibe de dicho pueblo de Castelldasens, y en que el goze de las tierras de dicha vicaria ahora á el cedida = y suplica rendidamante que le........................ labrandose...... para igual............. de Vuestra Señoria Lerida 22 de octubre 1818 = Francisco Palau Procurador

En la ciudad de Lerida a los veinte y dos dias del mes de octubre de mil ochoceintos diez y ocho; en...............por el Reverendo Vicario de la Iglesia parroquial del lugar de Castelldasens, y en su vacante por el padre frare Miguel Montblanch Religioso Capuxino del convento de esta ciudad, regente, con aprobacion de dicha Vicaria, pidiendo que en lugar y firmes que contiene su recurso, que se fueron señaladas y en dotacion de la Vicaria por el Real Monasterio de la Cartuxa de Scala Dei, cura habitual que es del mismo Pueblo, se le señalase un situado en especie, y metalico, que sin distraherse del cultivo de tierras pudiera con mas fruto dedicarse al Ministerio Pastoral a cuya solicitud que se comunico al Prior de dicho Real Monasterio, no solo no se opuso este, antes bien la considerò justa y conforme, y en consequencia à nombre del Monasterio su Procurador dexó ................................ Por tanto usando el y facultados, que nos .................................................................................. carga de granacha............. en darle las ciento cincuenta libras con que hasta ahora se ha contribuido....................Vicaria y derechos de estola y censos creados................ la advertencia que si el reverendo Vicario quiere el vino y grancha del Priorato, debera........... a sus expensas, ô siendo del Pais.............a sus costas, todo lo qual se entienda mientras que el Monasterio continue en la percepcion de los diezmos y primicias que ahora percibe en el termino de Castelldasens; y en el gose de las tierras de dicha Vicaria en el presente cedidas, queriendo queden canseladas y de ningun efecto que a la seguida escritura no ............................................................. Vicario las citada tierras....... y sus sucesores en dicha vicaria pueda ....... al Real Monasterio.......por lo qual interponemos nuestros.......... mediante â que asi el Reverendo Vicario.......... la Vicaria manifiesten dentro tercero dia en escritos para unirse al expediente si se confirman con esta disposicion, y verificado........ expediente quede esta arxivado en los arxivos de nuestra vicaria; librandoze al Real Moansterio y Regente copia autentica del mismo para su custodia y cumplimiento, satisfecho el notario mayor de nuestra curia de sus correspondientes derechos. Asi lo decreto, mandó y firmó el muy Ilustre señor licenciado Don Josef Cayetano de Fonserrada Presbitero Cavallero de la Real y Distinguida orden espanyola de Carlos tercero, Dean y, canonigo de la santa Iglesia Caterdral de esta Ciudad de Lerida, governador provisor, Vicario general y oficial de al misma y su obispado.........mes y año sobredichos...................... Mayor de que doy fe..................................................................

Muy Ilustre Señor.......Reverendo Miguel de Montblanch religioso capuchino........ de la cura de almas del pueblo de Castelldans ..... en la mejor forma de........ notificado el auto, y decreto de Vuestra Señoria por el qual se ha dignado aceptar la permuta de las tierras en esta Vicaria con el situado que Vuestra Señoria ha tenido a bien, y conformadose con el como justo y arreglado= A Vuestra Señoria pide y suplica que aceptado este allanamiento se sirva, disponer se ponga en execusion lo dispuesto en el referido auto que le expresa ê implora

 


....Lerida y octubre 24 de 1818........... Miguel Montblanch capuchino economo.

Lerida veinte y quatro de octubre de mil ocho cientos diez y ocho. Por admitido este hallanamiento: unase al expediente de su razon, para los efectos mandados en su numero ultimo auto formal= Licenciado Tonsurador General Vicario General.

Esta segunda copia que comprende cinco foxas con la presente es conforme con su original que obra en la curia eha de mi cargo. Y para que conste en cumplimiento de lo mandado con el susodicho transcrito auto, lo signo y firmo en Lerida à los veinte y seis dias de dichos mes, y año.

En testimonio de verdad. Manuel Fuster

Pascual Farran y Alentorn à la Cofradia Roser, Censal. Capital 50 libras , pension 1 libra 10 sueldos 4 dineros.

 

En la Ciudad de Lerida á treinta dias del mes de junio del año de mil ochocientos cincuenta y tres.

Sea á todos notorio: Como Pasqual Farran y Alentorn labrador natural y vecino de Castelldasens para pagar y satisfacer á Don Francisco Gomis cura parroco del mismo lugar, como administrador de la Cofadria de Nuestra Señora del Rosario del indicado Pueblo la cantidad de cincuenta libras catalanas que le ha prestado para atender á sus negocios procedentes de la expresada Cofadria, de su buen grado y cierta ciencia vende y originalmente crea á la indicada Cofadria del Rosario del expresado pueblo de Castelldasens, y por ella al relatado Don Francisco Gomis su administrador presente y acceptante á sus sucesores en dicho destino, y á quienes ellos querrán perpetuamente con el pacto de poderse redimir, comprando y adquiriendo â nombre y utilidad de la referida Cofadria de Nuestra Señora del Rosario con autoridad y decreto del Muy Ilustre Señor Vicario General de esta Diocesis de nueve de febrero del corriente año, y de dinero procedente de la luicion de un censal de igual capitalidad que hacian y prestaban a la propia Cofadria pagarse el derecho de Hipotecas, sin cuyos requisistos serà nulo: y el vendedor lo firmo de su mano: Siendo testigos Francisco Anguera y Jose Menos vecinos de esta ciudad, doy fe= Pascual Farran= ante mi Mariano Arnaldo escribano publico del colegio y numero de Lerida. El enmendado de su buen grado y cierta ciencia vende y originalmente: vale esta; lo apruebo el Escribano.

Esta primera copia concuerda con su original. La registro la signo y firmo en este pliego del sello quarto en el dia de su otorgamiento.

En testimonio de verdad Mariano Arnaldo

Presentada en oficio del actual pago el dos por ciento en Hipotecas en el mismo dia segun documento de Nº 108 y se registro en el libro de fincas rusticas del Pueblo de Castelldasens folio 4 de esta oficina de Hipotecas y á mas se toma razon en el dia de hoy.

Lerida 13 julio de mil ochocientos cincuenta y tres.

Francisco Solano .

Nos Don Ignacio Maria de Sultá y de Casanova presbitero Doctor en Derechos ,Abogado de los tribunales del Reino, canonigo Doctoral de la Santa Iglesia Cathedral de la presente Ciudad de Lerida, Cathedratico de derecho canonico en su Seminario conciliar; y en lo espiritual y temporal por el Ilustrisimo y reverendisimo señor doctor Don Pedro Cirilo Uriz, por la gracia de Dios y de la Santa Sede Apostolica Obispo de la Ciudad de Lerida y su obispado, Governador, Provisor, Vicario General y oficial de la misma y del referido obispado.

Habiendo visto al antecedente .... y original creacion de censal al.........capital cincuenta libras moneda de Cataluña, y anual pension una libra diez sueldos, hecha y otorgada por Pascual Farran y Alentorn labrador vecino del pueblo de Castelldasens en dicho obispado, â favor de la Cofadria de Nuestra Señora del Rosario de la parroquia del citado pueblo, y por esta â su actual administrador el Reverendo Francisco Gomis Presbitero Cura, procedente aquel dinero de la luicion de un censal en igual capitalidad de pertenencias de la expresada Cofadria, á los treinta junio del año ultimo en poder del Discreto Mariano Arnaldo Escribano del col·legio de la propia Ciudad: la autorizamos y aprobamos en todas sus partes, como á hecho previo conocimiento dado á Nos; interponiendo en consecuencia, como interponemos en ella ante esta autoridad y respeto juicial, cual corresponda en derecho. Dado en Lerida â treinta mayo de mil ochocientos cincuenta y quatro.

Doctor Don Ignacio Maria de Sultá y de Casanova

Por mandado de su Señoria

Ramon Jou Escribano y Notario mayor