ARRIBADA DE LA LLUM CASTELLDANS

De l'any 1905

gran recordança en tenim

van arribar los llums al poble

quan érem al mes d'abril.

 

Bombilles i palomilles

i una gran instal·lació

que no deixa de ser un adorno

per la nostra població.

 

Tothom treia lo cap per les finestres

i en sortien pels carrers

i cridaven: Ara, ara !

Ara, ara s'han encès !

 

Algun dia Castelldans

ni semblava un mas robat

i ara que n'hi ha los llums

ja en sembla mitja ciutat

Tots los llums d'aquest poble

n'estan molt ben posats

menys un que n'hi ha a la creu

que allò em sembla un pegat.

 

Per l'amor de Déu traieu-lo!

o si no tothom se'n riurà

perquè a Jesús crucificat

mai lo van il·luminar.

 

Aquelles dones matuteres

que n'anaven a certs punts

ara ja no hi podran anar

perquè n'està tot ple de llums.

 

 

 

LA CREU SANTA

TRANSCRIPCIÓ LITERAL

Castelldans és un poble

que en tot hem pensat,

menys amb la creu

del Crucificat.

 

Els qui l'han fet caure

¡Ai! desgraciats d'ells,

si quan moriran

són impenitents.

 

Aquella gran plaça,

sense el Monument Sant

sembla el paral·lelo

de la ciutat gran.

 

Ens està dient

la raó natural,

no es pot empalmar

una font al Monument Sant.

 

Quin mal efecte faria

si al monument de Colón,

a l'escalinata

feien una font.

 

Fóra una censura

criticaríem tothom

fóra fer una burla

al gran marino Colón.

 

Els lleons a sota

ells no ho permetrien

si algú ho intentés

l'abraonarien.

I essent Colón

un trist mortal

per tenir a la memòria

lo van posar molt alt.

 

La font ha d'ésser

separada de la Creu

al Cèsar lo que és del Cèsar,

i a Déu lo que és de Déu.

 

De temps immemorial

era la Santa Tradició

de parar-se el poble,

al sortir en processó.

 

I entonà el Te Deum

los ministres de Déu

sempre que paraven

davant de la Creu.

 

Arribat un dia

que li hem quitat lo nom

abans en dèiem la Creu

i ara en diem la font.

 

Les cavalleries

el dia de Sant Antón

van donar el tres tombs

tot voltant la font.

 

Vàrem notar una absència

és molt de lamentar,

que el Rei dels tres tombs

no els va presenciar.

 

NARRACIÓN DE LA HORROROSA TRAGEDIA
OCURRIDA EN CASTELLDANS EL DÍA 1 DE ABRIL DE 1925.

Dia primero de Abril,

del año 1925

en el pueblo de Castelldans

un caso trágico ha ocurrido.

 

Unas siete detonaciones

parten de una habitación

que sembraron el pánico

por toda la población.

 

Unos ayes lastimeros

que mueven a compasión;

son de una pobre mujer

que se asomava al balcón.

 

Sale muy apresurada,

pues iba en paños menores

dando voces de auxilio

con gritos aterradores.

 

Su marido confundido

que tras ella va siguiendo

hace un nuevo disparo

y ella cae muerta al suelo.

 

¡Valgame la Virgen del Carmen

a los balazos contestaba!

Y se despide del mundo

con esa palabra santa.

 

¿Hubo motivos para matarla?

Nadie lo puedo atestiguar

por haber guardado siempre

un gran fidelidad.

Un modelo de virtudes,

del pueblo la admiración,

ella lo sufria todo

con grande resignación.

 

Le dijo a su madre un dia

dice que no le soy fiel,

antes perderé la vida

que faltar a mi deber.

 

Hija mia, ven conmigo,

su madre le contestó,

que tú estarás a mi lado

y nada te ha de faltar

que primero no me falte a yo.

 

Que serían de mis hijos

si la casa abandonara,

podrían decir la gente

que yo soy una mujer mala.

 

Procuraré complacerte,

nada le ha de faltar,

y a ver si de ese modo

vuelve a su estado normal.

 

Por fin a llegado un dia

en que Dios ha permetido

sacarla de estos tormentos

con la palma del martirio.

 

Aquel infeliz demente

contra si se disparó,

tuviendo tal puntería

que la muerte se causó.

 

Les males llengües diuen que va ser el Sisco de cal Serenet qui és va inventar aquesta estrofa, referent a la font de la Plaça, recordeu aquella font rodona i lluminosa que hi havia al mig de la plaça en temps de l'alcalde Suñé:

A LA CADOLLA DEL CRISTÒFOL

UN AUTOMÀTIC HAN POSAT

PER DONAR FEINA AL TONET DEL CUCO

I DISTRAURE ALS DEL FUMAT.