EL POBLE

Havent-se erigit la fortalesa de Castelldans, durant els segles X-XI, no resultaria estrany que, sent el castell un assentament cap de districte, a la base del turó del castell nasqués una alqueria. Després s’ubicarien les almunies, explotacions agropecuàries de caràcter privat, al voltant del castell. Al ser secà buscarien els cursos fluvials i les vallades més humides.

Conquistades als sarraïns, les terres del les actuals Garrigues pels cristians, el comtat de Barcelona va constituir una batllia dins de la senyoria de Castelldans. A rel de la conquesta de Lleida es pot testimoniar el domini de la casa templera de Gardeny sobre una heretat del terme de Castelldans (carta nº 87)

Les cartes de població són una part del dret local medieval, una concessió particular del sobirà o senyor jurisdiccional a favor d'un ens personal o col·lectiu, i estan vinculades a la trajectòria polític -militar de la reconquesta; en aquest cas, a Castelldans i la seva àrea d'influència. La recuperació de ciutats i comarques als sarraïns duia a la necessitat de repoblar-les i estimular-les mitjançant la concessió de franquícies i privilegis als residents. ( No era cap negoci pels senyors tenir terra sense conrear) Durant el regnat de Ramon Berenguer III (mori el 1131) es va impulsar l'avanç militar dins la zona de Les Garrigues i el Baix Segrià. Aquesta empenta va prosseguir durant el regnat d'Alfons I (morí el 1162) A l’instar a la casa dels Cervera, amb col·laboració d'altres cavallers, a repoblar la zona del Castell d'Asens mitjançant establiments agraris col·lectius. Amb aquests establiments agraris s'agrupen totes les cartes de població que adopten una forma de concessions de terra de cultiu a homes, col·lectivitats o pobladors de manera general per part del senyor dominical. Si ens fixem en les dates, de conquesta i repoblació, podem veure que era complicat la creació de nous assentaments. Només els llocs fortificats i rodalies engrescaven als pagesos.

Les primeres cartes van ser efectuades pel comanador de l'orde del Temple juntament amb els frares, per això alguns d'ells són nombrats a l'inici o final de les cartes. Veiem ara les cartes de poblament on surt Castelldans: primer hi ha un resum i després la frase on surt Castelldans en color marró.


Carta 86. Data: 23 Agost 1151.

Carta de poblament atorgada per Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i Príncep d’Aragó, als homes de Tàrrega, pobladors de Vinaixa. Els hi concedeix el «podium» per edificar una fortalesa i un poble, les propietats de les terres de conreu amb reserva de la novena dels fruits i una dominicatura, i l’aprofitament de les pastures i boscos en la muntanya de Siurana.

I d'allí passa pel límit del Castelot fins al cap de la mateixa serra que va al Castel de Asinis i des d'allí baixa en línia recta fins a l'aigua de Set.


Carta 87 Data: 25 Agost 1151.

Donació per a poblar una heretat a Castelldans, atorgada per Pere de Cartellà, comanador templer de Gardeny a favor de Girbert i Bernat Ferrer i els seus descendents. El que concedeix senyala el respectiu lot dels receptors amb les seves corresponents prestacions agràries, així com les dels futurs pobladors atrets per aquests, amb retenció de la dominicatura del Temple.

En nom del Déu altíssim que és tres i un, amén. Jo Pere de Cartila i jo Frevol i jo Aymeric, i jo Guillem de Tavernos i junt amb els nostres germans, donem que la nostra herència que tenim al castell d'Assinos excepte la nostra propietat que conservem, a tu Girbert i a tu Bernat Ferrer, que la pobleu per honor de Déu i del Temple. Tal és l'acord entre nosaltres i tu, que tens Girbert dues parcel·les de terra i una torre, amb els delmes i primícies que pagues; i tu Bernat Ferrer de la mateixa manera dues bovades amb sa torre, pagant delmes i primícies. Això us donem i us concedim a vosaltres, als vostres fills i a la vostra posteritat. Pel que fa als altres pobladors que vindran per honor de Déu i del Temple, que ens paguin delmes i primícies, i de cada bovada paguin cada any un perna de dotze denaris, quatre fanecades i un jornal per sembrar. Per cada una de les bovades, que poblin, els-hi donem sis modis de Cervera en terra de pastura.

Carta 153 Data: Gener 1175

Carta de poblament atorgada pel Rei Alfons I als ciutadans de Vilanova de Prades. Concedeix a Pere d’Avellà i altres pobladors del nou poble amb els seus termes i pertinències, segons la divisió compresa dins la carta del seu pare als homes de Prades i els límits es descriuen. El lloc assignat seria posseït lliurement segon l’usatge de Siurana, i amb els drets d’aprofitament de les seves muntanyes. El donant es reserva certs drets i en traspassa d’altres, consignats en la carta anterior a Pedro d’Avellà.

Això es va fer el mes de gener al Castell d'Assini, l'any de l'Encarnació del Senyor 1174.


Carta 162 Data: 10 febrer 1181.

Donació del lloc d’Ortó, efectuada per Guillem de Cervera i Bernat de Montpaó a favor de Pere de Ballester per a poblar-lo. Li concedeixen les terres i continguts del terme, els límits s’assenyalen amb plena facultat de disposició, per a que hi estableixi un grup de deu pobladors que satisfacin un censal anual a favor dels cedents. Es reserven així mateix al concessionari la possessió franca de dos parellades de terra en el lloc per ell triat.

I tu, Pere Ballester i el teu cònjuge, Arsen i tota la teva posteritat, de la població esmentada, dues parcel·les de terra, on rebràs primer (?) davant els nostres agutzils del Castell de Asinis, de condició lliure sense cap retenció per a tots temps d'anar a posseir perquè puguis millor, es digui a tota la teva posteritat. Són aquí a la comarca de Lleida, i al límit del Castell d'Asini, al lloc ja esmentat.


Carta 185 Data: 26 maig 1190.

Donació de la població de Montsant feta per Dª Sancha, Reina d’Aragó i comtessa de Barcelona, a favor dels germans Joan i Miquel de Navarra. Els hi concedeix el terme baix la seva fidelitat i amb el pacte de percebre el terç de les seves rendes i drets dominicals. El cedent és reserva els dos terços restants, apart la consignació de retencions i excepcions particulars.

En nom de Crist. Que se sàpiga que jo, Sancha, reina d'Aragó, comtessa de Barcelona i marquesa de província, us dono a vosaltres, Joan de Navarra i Miquel, el vostre germà i és vostre per sempre, aquella població de la Muntanya Santa que acaba a ponent a la frontera de Cabecés i Ascó; al voltant del límit de Kastri Asinorum: des de l'est al límit de l'Ulldemolins; a partir del migdia a la frontera de Morera.


Carta 187. Data: 13 d'octubre de 1190.

Carta de poblament atorgada per Bernat de Montpalau i Berenguer de Lluna, en nom seu i per ordre de Guillem de Cervera i Bernat de Montpaó, a un grup d'homes de Preixens, nous pobladors de Torreblanca. Els hi dona en cultiu les terres i les pertinències del terme, els seus límits es detallen, menys els molins, amb plenes facultats de disposició i baix l'única carrega d'un cens anual fixe a favor dels senyors de Castelldans.

I que feu cada any un impost per vosaltres mateixos i els vostres, en tot moment, als senyors de Kastri Asinos, sis sòlids de denari, sense tenir cap altre costum.


Carta: 192. Data: 26 de Maig de 1192.

Carta de poblament atorgada per Gilbert d'Albagés i Domenech d'Abizanda a un grup d'habitants del lloch de Riusec, al treme de Castelldans. Els hi fan donació de les terres de treball -els límits es concreten- amb les seves pertinències, baix una prestació parcel·lària, i marquen lloc per edificar les cases, amb els seus horts i farraginals, de lliure possessió.

I Maria, la vostra dona i Pere Barbaroga i Bernat, la vostra dona i Raymond de Miramar i la vostra posteritat, tot el nostre l'erm que tenim i hem de tenir en el territori del Castro Asinarum en un lloc anomenat riu Set.

Carta 212. Data: 28 de juliol de 1201.

Donació de cases situades a la vila de Puigverd, atorgada per Guillem de Cervera i Bernat de Montpaó, als homes de la torre de Sentmenat. La concessió s'efectua baix les mateixes condicions que gaudien els dits habitants en relació a l’església de Tortosa. Els cedents consignen unes reserves respecte a la situació d'uns particulars heretats a Castelldans.

I nosaltres Guillem de Cervera conservem la casa de Pere de Vernet i Guillem de Vernet el seu germà perquè són els hereus del territori del Castro Asinorum.


Carta 245. Data: 25 de febrer de 1225.

Carta de poblament atorgada per Arnaldo Punyet als habitants del lloc de Les Besses, Terme de Castelldans, paratge de Vallseca. La donació del lloc amb les seves afrontacions es concedeix a cinc pobladors i els seus descendents, baix cànon anual de cultiu i llibertat d'alienació de les terres, menys el tanteig senyorial i amb llicència per a edificar molins. El cedent se reserva la justícia dominical. Els pobladors li prometen fidelitat i l'observança de la carta.

Que sàpiga tothom que jo, Arnaldo Punyet, i jo Marchesia, la seva dona, per nosaltres mateixos i tots els nostres successors, amb aquest present escrit públic us concedim a perpetuïtat Borracio del Velosel, Vitali de la Candela, Bernat de Zalima, Pere Rainer i a Joan Ripoles i a tu i a tots els teus descendents un cert lloc anomenat Les Beçes, que està al límit del Castro Asinorum, en un lloc anomenat Vall Seca.



Carta 250 Data: 3 de gener de 1226.

Carta de franquícia atorgada per Guillem de Cervera als pobladors de l'Albagés i Vall de Reig i els seus termes, segons constaven en l'escriptura de població. Els hi concedeix llibertat en l'ús de ferreria, sense obligacions d'acudir a Castelldans, i renuncia a tot dret sobre aquells llocs sense cap reserva. Els pobladors varen satisfer una quantitat de diner per aquesta concessió.

Concedim, dic, a vosaltres, els esmentats, i als vostres successors, que visqueu allà on vulgueu, i que no us lliguin els límits de la resta, que aneu al terme del Castro Asinorum, i us hi pugueu establir lliurement i tranquil·lament, i que lliurement us allotgeu allà on vulgueu, els esmentats habitants dels dits llocs, presents i futurs successors vostres.


Carta 258 Data: 23 de novembre de 1232

Carta de poblament atorgada a Arnald Punyet a un grup de vuit pobladors de Vallseca, en el terme de Castelldans. Els hi cedeix vuit parts de l'heretat per al seu conreu baix el canon parcel·lari i amb plena llibertat d'alienació. El senyor es reserva l'exercici de la justícia, segons es costum de Castelldans. Els pobladors prometen tindre aixecades les seves mansions dins el termini d'un any.

1) El nostre únic patrimoni que tenim i hem de tenir és a la Vallseca, que es troba a la vora del Castri Asinorum. I no trieu cap altre senyor o patró d'allà que nosaltres i els nostres successors. I seguiràs el costum del nostre Castro Asinorum, enfadats i pacificats, tantes vegades com vulguem i completem.

2)Tanmateix, us prometem que no us suplicarem més enllà dels límits de Castri Asinorum.


Carta 267 Data: 16 d'abril de 1236

Carta de Poblament atorgada per Arnald Punyet als habitants de les Besses, Terme de Castelldans, Paratge de Vallseca. La donació del lloc, amb els seus límits, s'efectua a favor de cinc pobladors i els seus descendents, per el seu conreu, baix canon parcel·lari. Els hi concedeix llibertat d'alienació de les terres, menys el tanteig senyorial. El senyor es reserva la justícia dominical. Els poblador li prometen fidelitat i l'observança de la carta.

Un determinat indret anomenat les Beses, que es troba a la vora del Castri Asinorum, en un lloc anomenat Vallseca, contigu en la primera part a la vora de l'Albi.

Bassa

Ara que surt la fotografia: la bassa era enorme, anava des del final de la plaça actual fins a la fi del passeig, fins hi tot la gent del poble hi pescava peixos; concretament una espècie anomenada tenca. I avui en dia sembla rar però s'omplia de l'aigua de la pluja.

El novembre de 1647 a les tavernes de les Garrigues el vi blanc es venia a 40 rals la carga. El vi negre i el vi claret es venien al mateix preu. L'aiguardent a dos lliures. Les primeres referències que ens permeten conceptuar Les Garrigues com a comarca es remunten al començament del segle XVII. Concretament, s'hi refereix el tractadista Pere Gil, que divideix Catalunya en 27 comarques i 59 regions, i esmenta el territori de Garrigia com una de les regions, inclosa dins el que ell anomena Catalunya Nova.

Notes de mossèn Pere Roda que ens parla del temps.

La any 1657 fou la cullita fertilissima en la plana de Urgell – lo blat a 22 sous. Lo any 1658 fou fertil y bona lo blat se venie a rao de 24 sous. Lo any 1659 fou esteril lo blat a la cullita se venie a rao de 30 sous y per quant no plogue casi en tot lo any ni pogueren sembrar ni havie gota de aigua en les baces pera abeura les besties lo blat sen munta antes de Nadal a rao de 3 lliures la quartera y lo ordi se venie a catorse reals la quartera tot aco per memorya. A 18 de gener de 1660 plogue y sembraren algun poquet. A 3, 4 de abril 1660 plugue molt be gracies a Deu y entra bonicament aigua en les baces. A 8 de abril de migdia fins a la nit feu moltissim vent de tal manera que feye tocar les campanes y botar les teules de les teulades en Puigvert. Any 1660 a 29 de agost plogue en Castelldasens y vingue rovina ab la qual regaren molta cosa los qui tenen heretats en la Coma que ve de Castelldans a la basa bona, y sembraren tambe y la Coma de Vinferri vingue tambe molta rovina i regaren molta cosa en la Femosa. Als ultims de setembre plogue molt en Castelldasens y tambe torna a venir rovina y sembraren, despres en tot lo ivern no plogue ni neba fins al mars algun poc en lo mes de febrer y mars se feren moltes pregaries per tota Catalunya per ser la nesesitat comuna y en particular en Urgell. Los splets tardans patien molt lo blat sec en mars anave a rao de 4 lliures 8 sous y ordi a rao de 2 lliures 2 sous tot per memoria est any havien sembrat molt molt y lo demes en sech y nos culli a penes la llavor sino en los regats los quals foren medianament bons.

A la regió de Lleida, a la segona meitat del segle XVIII, es va anar decantant cap a la producció de l'olivera, que sembla que creixeria cap a 1760, i aquest seria el conreu més estès a les comarques del Segrià, Garrigues i l'Urgell en finalitzar el segle. Potser per això el monestir tenia a Castelldans un molí d'oli amb tres premses. Amb tot, el 1831 Escaladei encara recollia de dos a tres mil quarteres de blat a Castelldans.

A Castelldans l’any 1721 Escaladei feu el pou de glaç, també van fer una cisterna acabada l’any 1725. Durant els any 1724 i 1725 es feren els corrals del bestiar de Triquells. Ho conta fra Agustí Massot.

LA PESTA

Quan se sabé que el juny de 1720 l'epidèmia tornava a treure el cap, aquesta vegada a Marsella, el Principat instal·là l'adient cordó sanitari. L'epidèmia marsellesa (1720-1722), estesa també pel sud de França, va promoure la creació a Catalunya, per la Reial Audiència de Barcelona, de la Junta de Sanitat del Principat, amb les corresponents Juntes Corregimentals, com en el cas de Lleida. La por va durar fins l'estiu i la tardor de 1722, quan uns quants pobles de les terres de Lleida -entre ells Castelldans- experimentaren un anormal augment de malalties. Afortunadament, les malalties no corresponien a la pesta clàssica.

El 23 de setembre de 1721, la Junta de Sanitat decidí fer rogatives religioses encaminades a evitar el contagi. Però no va ser fins a finals de juliol de 1722 quan s'esdevingueren les primeres noticies serioses. El corregidor, en la Junta celebrada el 30 de juliol, comunicava als altres membres que “havia copia de enfermedades malignas en el lugar de Castelldans”. L'Ajuntament ja disposava d'un informe del rector del poble -que malauradament s'ha perdut- i, a més, hi havia tramés els metges de la ciutat Francisco París i Josep Miranda amb l'encàrrec d'estudiar-les. La declaració que van fer aquests dos metges el dia 29 a les dependències de l'Ajuntament ens indica que es tractava d'unes febres malignes, no pestilents, sense bubons, i que produïen debilitat cardíaca, deliri i pigues, que vulgarment s'anomenaven “tabardillo”. I que si bé eren contagioses, el terme contagi en aquest cas no volia dir pesta, sinó simplement que s'encomanava d'uns als altres entre els membres d'una mateixa família o casa. A més, no eren mortals, sinó simplement malignes. Les seves causes les atribuïen a la fam i a la manca d'aigua. De fet, feia més de cinc anys que no hi havia collita i tampoc no disposaven de carn i gel per als malalts, remeis considerats els més necessaris per a la guarició. La Junta de Sanitat, conegut aquest informe mèdic, comunicà al rei l'extrema misèria de Castelldans, i dels altres llocs de l'Urgell i de les Garrigues, demanant-li ajuda.

El 10 d'agost, el metge Francisco París acompanyat del canonge Ramon Pastoret i el regidor Francesc de Gras, en una segona visita a Castelldans comprovaren la continuïtat de les malalties. Hi havia 28 malalts i 8 convalescents en les 35 cases que comprenien el poble. A més “en sus pucheros no havia mas que judias y calabazas, y no otra cosa”. Aleshores, per prescripció mèdica, es va ordenar donar carn, pa i vi diàriament als pacients. I malgrat les ordres del capità general i de l'intendent, París aconsellà no desplaçar els malalts a l'hospital reial de Lleida, atenent que el lloc de Castelldans era més fresc. “A mas que para las mujeres enfermas no ay decente capacidad en este hospital real”. Rebutjat l'ingrés hospitalari dels malalts de Castelldans, la Junta de Sanitat va demanar ajut al capità general. Volien que influís perquè l'hospital donés als pacients les mateixes racions alimentàries que els lliuraria si els tingués internats. Mentrestant, i com a mesura d'urgència, sobretot atenent la gran misèria dels pobres i la por de la propagació de l'epidèmia a altres localitats, la Junta encarregà a Gras i Pastoret l'assistència dels afectats, començant per la utilització dels 20 doblons que ja havien cobrat dels capità general. La junta de Sanitat es tornà a reunir l'1 de setembre amb l'assistència del doctor Mirarnau. El rei, assabentat de la situació, els havia ordenat que anessin dos o tres metges a Castelldans per tractar els malalts i dictaminar sobre el perill de contagi. La intenció reial era posar en marxa la mateixa assistència que s'havia donat al poble de Vallmoll temps abans. Per altra part, l'intendent Josep Pedrajas, des de Barcelona, els demanava informació sobre el grans que necessitava Castelldans i els altres pobles de la seva competència, tant pel seu manteniment immediat com per a poder dura terme una sembra regular que permetés collir l'any vinent. S'acordà atendre aquestes ordres reials i, a més, atès que Castelldans era senyoriu d'Escala Dei, demanar col·laboració al seu prior Macià Massot. Li van manifestar que la causa de les malalties era la profunda misèria dels seus veïns i que mentre esperaven el suport reial ja hi havien contribuït el capità general amb 20 doblons, el senyor bisbe amb 20 quarteres de blat i la citat de Lleida i el seu Capítol amb 25 quarteres cadascun. Amb tot i això s'havia fet una caixa comuna destinada a subvenir les necessitats dels malalts i convalescents. Sense trigar gaire, el 3 de setembre s'assabentaren que el monestir contribuiria també amb 15 quarteres de blat. Per tercera vegada, els doctors Antoni Mirarnau i Francesc París, acompanyats del metge de Castelldans Jaume Domènech, tornaren a visitar els malalts. El 2 de setembre informaven a l'Ajuntament que les malalties eren gairebé curades i solament restaven els convalescents gràcies a l'alimentació prescrita. Però encara no es podia donar per resolt el problema, ja que els que havien estat malalts i els convalescents encara podien seguir essent perillosos pel fet de restar en ells “la rahiz de la mala disposición antecedente”.


Si voleu llegir la primera declaració del metges del dia 29 de juliol de 1722:

Poble1

Si voleu llegir la segona declaració del metges del dia 12 d' agost de 1722:

Poble2

Si voleu llegir la tercera declaració del metges del dia 2 de setembre de 1722 :

Poble3

 

Ara veurem com es repartien els delmes de Castelldans el Capítol de Lleida, Scaladei, La Seu de Lleida i algun més. Hi han les quantitats i varietats de cereals per partides o pobles i també el seu repartiment en alguns papers. Com que no estic segur de fer una traducció correcte de les mesures emprades en aquells temps ho he escanejat, i així m'estalvio feina i problemes. Es llegeixen bé els tipus de grans i les partides; jo desconeixia el mot xeixa que vol dir blat o pa de xeixa.

Són dels anys 1768 al 1799. La majoria de notes tenen aquest inici:

SOBRE GRANS DEL DELME DE CASTELLDASENS Y SOS ANEXOS.

NOTA DELS GRANS QUE TOCAN A LA OBRA DE LA SEU Y ILTRE. CAPITOL DE LLEIDA DELS TERMES DE CASTELLDASENS.

1768 1772
1772a
1785 1786
1787 1788
1789
1790 1791
1792 1793
1793a
1795 1795a
1796a
1796b 1797
1798 1798a
1798b 1799
   
   

Els censals de l'any 1838:

Llista dels que han pagat lo Delme ý Primicia del pueblo de Castelldases en lo añyo 1838.

 

trigo

ordio

senteno

ordioso

  corteres qs corteres qs corteres qs corteres qs
VIUDA DE LAULARIA       6        
MASIA BONET               3
JUSEP BONET   6   6        
JUAN BIARNAU O JUAN GROS   3   3        
JOSEP SANS   1            
FRANCISCA RIBELLES FARANDENA               2
JUAN PONS               1
FRANCISCO SALA   6   9   3    
JUSEP MATEU   3   3        
FRANCISCO RIBELLES   6   6   1    
PERE FALCO               1
PAU BERNAUS   3   4   3    
RAMON FARRE               1
JUAN BALLESTE               3
PERE PONS       3   2    
FELIP GIRINO               1
BIUDA DEL BACO   1            
MIQUEL SEGURA   6   6        
RAMON RIBE   1 1/2            
MIQUEL BONET               2
VIUDA SARDA       1 1/2        
JOSEPH GIXAL       1        
JOSEPH REBULL   6   6   3    
SEBISTIA BALLESTE               1 1/2
JUAN BERNAUS       1        
ANDREU CURCO               1
POBILL DEL SEG.               1 1/2
PAU BONET SALTO       1 1/2        
ANTON RIBELLES   6   1   1    
FRANCISCO FARRAN PICOS   1            
JUAN LLADO       3        
PAU BONET       6   9    
SALVADO COCA   3   3        
JUSEP BERNAUS       3        
JUAN BODET           2    
PERE BODET   2   4   1    
PERE COSTAFREDA               7
RAMON SARDA               2
FRANCISCO CURCO   6 1     3    
JAUME NIGE               1/2
ANTONIA CURCO               2
MARIAN MATEU       1        
MASIA MATEU               2
JUSEP GOMES   7 1/2   9        
PERE BONET               2
MIQUEL PONS   6   6        
JUAN MIQUEL               2

Castelldasis a 14 de setembre de 1838 per no saber escriure Baleri Barbera Alcalde Jusep Mateu Regidor primer Jusep Bodet Regidor segon Francisco Sala sindigo firme Miquel Pons.

 

trigo

ordio

senteno

ordioso

  corteres qs corteres qs corteres qs corteres qs
SALVADO COCA 1 3 1 3   3    
JUSEP BERNAUS     1 3        
JUAN BODET           10    
PERE BODET   10 1 8   5    
PERE COSTAFREDA             2 11
RAMON SARDA               10
FRANCISCO CURCO 2 6 5   1 3    
JAUME NOGUE               2 1/2
ANTONIA CURCO               10
MASIA MATEU       5        
JOSEP GOMES 3 1 3 9        
PERE BONET               10
MIQUEL PONS 2 6 2 6        
JUAN MIQUEL               10

Castelldasis a 14 de setembre de 1838 per no saber escribir Baleri Barbera Alcalde Jusep Mateu Regido primer Jusep Bodet Regido segon Francisco Sala sindigo firme Miquel Pons.

Llista dels granos que se Agogido de los vecinos de Castelldasis en el añÿo 1838.

 

trigo

ordio

senteno

ordioso

  corteres qs corteres qs corteres qs corteres qs
VIUDA DE LAULARIA     2 6        
MASIA BONET             1 3
JUSEP BONET 2 6 2 6        
JUAN BIARNAU O JUAN GROS 1 3 1 3        
JOSEP SANS   5            
FRANCISCA RIBELLES FARANDENA               2
JUAN PONS               5
FRANCISCO SALA 2 6 3 9 1 3    
JUSEP MATEU 1 3 1 3        
FRANCISCO RIBELLES 2 6 2 6   5    
PERE FALCO               5
PAU BERNAUS 1 3 1 8 1 3    
RAMON FARRE               5
JUAN BALLESTE               5
PERE PONS     1 3   10    
FELIP GIRINO               5
VIUDA DEL BACO   5            
MIQUEL SEGURA 2 6 2 6        
RAMON RIBE   7 1/2            
MIQUEL BONET               10
VIUDA SARDA       5        
JOSEPH GIXAL       7 1/2        
JOSEPH REBULL 2 6 2 6 1 3    
SEBISTIA BALLESTE               7 1/2
JUAN BERNAUS       5        
ANDREU CURCO               5
POBILL DEL SEG.               7 1/2
PAU BONET SALTO       7 1/2        
ANTON RIBELLES 2 6 5 1   5    
FRANCISCO FARRAN PICOS   5            
JUAN LLADO     1 3        
PAU BONET DEL GANCHO     2 6     3 9


CARLISTES I LIBERALS A CASTELLDANS

La Llei Sàlica la va promulgar, el 1713, el rei Felip V. Per aquesta llei les dones només podrien regnar quant no hi hagués cap hereu masculí a la línia directa (fills) o lateral (germans o nebots).

Ferran VII d'Espanya, el 1830, no tenia fills barons només dos filles: Isabel, coneguda més tard com a Isabel II, i Lluïsa Ferranda d'Espanya. Aquest senyor abans de morir va promulgar la Pragmàtica Sanció perquè la seva filla pogués heretar el càrrec. Això no li va fer cap gràcia al germà del rei Ferran VII, hereu legítim si no hagués derrocat la Llei Sàlica, Carles Maria Isidre de Borbó. EL 29 de setembre de 1833, Isabel va ser nomenada reina però al ser menor d'edat la seva mare, Maria Cristina de Borbó es va convertir en regent. El pretendent Carles es va negar a jurar lleialtat a la seva cunyada Maria Cristina de Borbó. La regent va necessitar el recolzament dels sector liberals i el pretendent va representar als partidaris de l' absolutisme, i ja està muntat un embolic. Els deu anys que transcorrent entre la mort de Ferrant VII i la caiguda d'Espartero -la fi de l'absolutisme i la del primer intent de revolta popular democràtica a Catalunya- són probablement els més complexos i difícils de interpretar de la nostra història contemporània (Pierre Villar).

Podem simplificar-ho dient que els absolutistes eren partidaris de mantenir el règim senyorial i el domini de l'església catòlica en la vida social, no oblidem que l'església catòlica, per les seves grans possessions, era un senyor feudal més. Els liberals, influenciats ideològicament per les revolucions del segle XVIII, eren partidaris de la llibertat política i econòmica; el seu ventall era ampli: liberals moderats, progressistes, demòcrates i republicans.

Que estava succeint al nostre poble per aquelles dates? L'any 1836 les partides carlistes, de la nostra zona, tenien el seu refugi al sud-est de les muntanyes de Prades i el Montsant. Des d'aquest refugis avançaven en partides de nombre variable, a l'entorn de cinquanta homes, per arribar a Maials, Castelldans, Agramunt i fins Corbins (vegeu carlins i liberals de Manuel Lladonosa). Un dels capitostos més importants era Arbonès que va recórrer les Garrigues durant tretze mesos sense trobar oposició. A la primeria de febrer de 1837 es recollien notícies de “faccions” que operaven a les Garrigues.

23 de setembre de 1835: El coronel Niubó informa que després de la presa del castell de Guimerà s'han afusellat vuit "cabecillas facciosos", tres dels quals eren garriguencs; Ramon Rovira de L'Espluga Calba, Jose Vallés de Borjas de Urgel i Jose Viladrosa d'Arbeca. Entre els altres 62 "facciosos" també afusellats, n'hi ha 18 de les Garrigues: 5 d'Arbeca, 4 de les Borges, 3 de l'Espluga Calba i 6 de Juneda. Entren les tropes que formen la columna de Niubó hi ha urbans de Puigverd, Castelldans i Arbeca. El diari "Eco del Comercio" informa, el 16 de juny de 1835, que el comandant Capell elogia els urbans de Vimbodí, Castelldasens, Arbeca i Borges; i destaca el tinent de voluntaris de Castelldasens Matias Ferran, antic oficial de l'exèrcit, i el tambor de la companyia.

23 de desembre de 1836: Antoni Niubó Xammar havia sortit cap a les Garrigues en persecució d'Arbonès (a) Ramonet, i havent sentit foc per la part de Castelldans, disposa que el comandant Josep Capell flanquegi Castelldans per la dreta i ell ho farà per l'esquerra. Se informa que la facció de Cendrós, Cortassa i el fill de Borges( amb 500 - 600 homes ) havia passat de l'Albagés cap a Castelldans, on van ser posats en fuga per Capell, causant-los 14 morts. Més tard es deté un junedenc que és afusellat immediatament. En la lluita hi participen "los beneméritos nacionales de Castelldasens". (Ho podeu llegir a Cabal de petjades).

Un petit apartat per dir que el comandant Josep Capell Sedó (1785-1840) era fill de Torregrossa, clergue de primera tonsura, va ser un assot de francesos, d'absolutistes, de carlins i de bandolers.

Veieu uns voluntaris de l'any 1795. Voluntari 1Voluntari 2Voluntari 3.Informació


La diputació de Lleida va manar als Ajuntaments que els hi enviessin una llista de rebels (carlistes). Aquesta va ser la carta que va enviar el nostre Ajuntament a inicis de 1837:

E.S.

En complimiento de oficio de S.E. Su fecha 26 enero pp, para que forme una lista de los facsiosos y expulsados de este Distrito: la lista tan solo de los referidos facsiosos ÿ espulsados Yncluyo quales pertenecen à este Pueblo, por no tener conocimiento de los temas de este Distrito.

Dios guie a S.E.

Muchos años. Castelldasens

7 febrero de 1837

Pedro Messeguer Alcalde


Lista nominal de los facsiosos de esta Poblacion.

Facciosos: Jose “Miguel”, Pedro Roca, Ramon Roca, Francisco (a) “Malapell”, Francisco Martí, Raymundo Bernaus.

Muertos: Ramon “Revull”, Francisco Pons.

Expulsados: Juan “Miquel”, Pedro Juan Aragües, Jose Farran (a) Mochilla, Jose Roca.


Nota a la carta:

Los cuatro espulsados aun no se les ha secuestrado sus bienes por no tener ordenado de S.E. este Ayuntamiento nuevo.

Lerida y Febrero 11 del 1837.

Al espediente.

Signat “Benet”

Francesc Benet era el Secretari de la Diputació de Lleida.



Tema quintos, mireu com funciona.

En la ciudad de Lerida ha dos dias del mes de Enero del año mil ochocientos cuarenta y siete.

Sea a todos notorio: como yo Don Celedonio Marugan vecino y del comercio de esta ciudad: demi buen grado y cierta ciencia confieso haber recibido de la sociedad de jovenes del Lugar de Castelldasens por mano de su comisionado Francisco Segura Labrador del mismo Lugar, la cantidad de diez y nueve onzas de oro, que seme ofrecieron por haberme obligado á poner en la Caja de Quintos de esta Ciudad un hombre util para el Servicio militar por el cupo señalado á dicho Lugar de Castelldasens en el reemplazo del Exto del año mil ochocientos cuarenta y cinco: Cuya cantidad he recibido en varias monedas de plata y oro, trincante y sonante á mis voluntades. Por lo que renunciando á la excepcion del dinero no contado, prueba del recibo, y demas del caso, con tenor del presente otorgo de dicha cantidad la mas segura carta de pago, que conduzca a la seguridad de la sociedad expresada; Y prometo á la misma, que en el caso de que el hombre por mi puesto en caja desertase del servicio militar, ó fuese reclamado antes de cumplir el tiempo prefijado por el Reglamento para sacar a responsabilidad á dicha Sociedad pondré en su lugar otro hombre bueno y de recibo á mis costas, y sin exigir cantidad alguna mas, si la ley lo permite, y sino fuese permitido por ley devolveré la antedicha cantidad de diez y nueve onzas de oro: Lo que cumpliré sin dilacion ni excusa alguna con enmienda de costas y daños juiciales y extra juiciales. Asu firmeza obligo todos mis bienes anteriores y futuros con todas las renuncias en derecho necesarias. Y que dan dichas partes cercioradas de la real pracmatica sobre hipotecas y sus efectos; Y el otorgante arriba nombrado conocido demi el Exmo lo firmó de su mano. Siendo puestos por testigos Jose Seres, y Biosca, y Pedro Labarta labradores ambos vecinos del lugar de Villanueva de Alpìcat. Doy fe.

Celedonio Marugan.

Antemi

Mariano Arnaldo Exmo del colegio y Numº de Lerida.





En la ciudad de Lerida a diez y siete dias del mes de Marzo del año mil ochocientos cuarenta y ocho.

Sea á todos notorio: como antemi el Exm y testigos infros parecieron personalmente Don Celedonio Marugan vecino y del comercio de esta ciudad, de una parte; y de otra Francisco Segura y Juan Miquel labradores de Castelldasens, y comisionados de la sociedad de jovenes del mismo lugar, y dijeron: Que por cuanto al referido Lugar de Castelldasens toca seis decimas, y media por el cupo señalado para el reemplazo del Exto de mil ochocientos cuarenta y seis, y deseando aliviar en lo posible la suerte de los jovenes, que concurren en el expresado sorteo han acordado hacer el presente convenio en los terminos siguientes.

Primeramente: Don Celedonio Marugán se obliga á poner en la caja de Quintos de esta ciudad un hombre util para el Servicio militar, por el sujeto de Castelldasens, que cayese Quinto en el Sorteo verificadero en dicho lugar, parvo el reemplazo del Exto del año mil ochocientos cuarenta y seis, mediante la gratificacion de onze onzas de oro, entregaderas por los ante dichos comisionados en buena moneda de oro ó plata el dia, en que se abra en esta ciudad la caja de Quintos.

Mas: El propio Marugan promete que estará de eviccion al Pueblo de Castelldasens, durante el tiempo prefijado por reglamento para sacarle de responsabilidad, y si antes de concluir dicho tiempo el hombre puesto en caja desertase del servicio militar, ó fuese reclamado, quedará en su lugar otro hombre bueno y de recibo á mis costas, si la ley lo permite, y sino devolverá la cantidad de onze onzas de oro.

Mas: Que respeto á que Jose Mateu de Castelldasens está sujeto á Quintos, y no ha querido entrar en la sociedad de jovenes, en el caso de que cayese Quinto, y fuese util para el Servicio Marugan devolverá al Pueblo de Castelldasens seis onzas de oro de las onze antes dichas, sino fuese util para el Servicio por cualquier concepto se le entregará las onze onzas de oro; y si dicho Mateu entrase en la Sociedad se entregará á Marugan amas de las onze onzas expresadas la cantidad que entregue Mateu á la Sociedad.

Mas: Los antedichos comisionados prometen pagar á Marugan las referidas onze onzas de oro, y demas, en buena moneda de oro o plata con exclusion de todo papel amonedado en el dia aplazado: Y quieren ambas partes que si tiene que hacerse el deposito en el Banco de San Fernando no sea valido este contrato; y que lo sea, sino tiene que hacerse deposito.

Y las personas referidas aprueban el presente convenio, y prometen no contrariarlo en tiempo ni por motivo alguno: Bajo obligacion de sus bienes, y de los del otro de ellos á solas presentes y futuros; renunciando á las leyes y beneficios de la mancuminidad, división, excución y orden, y á las de este Principado, que tratan sobre el particular, y á las demas de su favor: Y quedan dichas partes conocidas del Ecmo, cercioradas de la real pracmatica sobre hipotecas y sus efectos. Y todos los firmaron de su mano: Siendo testigos Salvador Fabrega y Don Lorenzo Prim practicantes en Notaria y vecinos de esta Ciudad. Doy fé: = El comendado = siete = Vale. Lo apruebo el Excmo Sr.



Celedonio Marugan - Francisco Segura - Juan Miquel

Antemi

Mariano Arnaldo Exmo. Notario del colegio y numº de Lerida.


La desamortització de Mendizábal, promoguda pel president del Consell de Ministres Juan Álvarez Mendizábal el 1836, va tenir unes conseqüències molt importants per a la història social de l'estat espanyol, perquè els seus resultats van ser relativament pobres.

La divisió dels lots es va encomanar a comissions municipals, que es van aprofitar del seu poder per fer manipulacions i configurar grans lots inassequibles als petits propietaris, però sufragables, en canvi, per les oligarquies molt adinerades, que podien comprar tant grans lots com petits. Els llauradors no van poder entrar en les licitacions i les terres van ser comprades per nobles i burgesos adinerats, de manera que no va poder crear-se una veritable burgesia o classe mitjana que tragués l'estat espanyol del marasme. L'església va prendre la decisió d'excomunicar tant els expropiadors com els compradors de les terres, cosa que va fer que molts no es decidissin a comprar directament les terres i ho van fer mitjançant intermediaris o testaferros. Veure les desamortitzacions a Castelldans.

 

Cap a l'any 1840 Castelldans tenia 508 habitants dels quals 12 eren carlins. Ara veureu alguns expedients de la milícia nacional de Castelldans. El text no ha estat fàcil de traduir-lo perquè en algunes còpies hi falta visibilitat o bé perquè la lletra és poc llegible. Quan vegeu un parèntesis voldrà dir que la paraula no la he pogut traduir o la que hi vegeu a dins podria ser correcta. Les paraules i els accents són el que realment estan escrits a l'original malgrat que algunes estan complementades per fer més entenedor el text. Exemple: al text sempre hi ha M.N. que vol dir Milícia Nacional, jo sempre he ficat milícia nacional.


Espediente N

Castelldasens Milicia Nacional 1854.

29 de Setiembre: El Alcalde de este pueblo en 29 de setiembre remite el alistamiento de los miembros de la Milicia Nacional.

30 Setiembre: S. E. Contesta que proceda á la formación de la Milicia con arreglo á la ley.

29 de octubre: El Alcalde manifiesta que con esta fecha ha remitido al Gobernador el allistamiento.

29 de octubre: S.E. Acuerda que se una al espediente, lo que queda complimentado.

27 de Diciembre: El Alcalde remite el auto de eleccion de jefes y oficiales.

27 de Diciembre: enterado; al espediente = Ballester =

Setiembre 6:

25 Nacionales (voluntarios) de este pueblo acuden a V.E. Solicitando se les permita formar exclusivamente la fuerza ciudadana mandando esta Corporacion al Ayuntamiento que (trate) un nuevo alistamiento en el que solo los que lo deseen puedan ser continuados y cuando no tengan (milicia) legal; unico modo á su (vista) de que la milicia de Castelldasens pueda prestar los servicios importantes á que está llamada: Nombrando los jefes que por reglamento les correspondan.

Dese cuenta con antecedentes si los hay = Ballester =

Excelentissimo Sr.

La (Real) orden de 31 de Mayo ultimo recomienda toda proteccion á la Milicia voluntaria la que debe producir buenos resultados tanto mas hoy que quiza sea la unica que pueda estinguir los sectarios del obscurantismo (?) como en el caso presente la (masa) por lo menos no conoce los antecedentes de los que firman la solicitud y por otra parte cuando solicitan se ordene á la Municipalidad preservar implicitamente que aquella no lo hacia voluntariamente y puede que sea poca confianza en la adesion a la causa liberal (oponia la ..) que V.E. pueda disponer informe del comandante del Batallon de Borjas de Urgel á que pertenecen y alguna otra persona de reconocida providad y liberalismo del pais que V.E, designe para resolver en su consecuencia lo que proceda. Sin embargo otra Lerida 15 de setiembre de 1855.

Signatura: A h Alio

Nota: Lerida 16 de octubre de 1855. Informese Ayuntamiento asi lo mando. Signat: Ballester



Noviembre 4 D. Antonio Segura reclama que (?) el informe se le tiene pedido.

Noviembre 4: Atencion Espediente y dar a cuenta=Ballester=

Excelentissimo Señor

La (Seccion) es de dictamen que V.E. acceda á (?) puesto que es muy notable que desde 4 de Octubre en que se le pasó el recurso no le haya informadado V.E.

(Alio)

Lerida 9 de Noviembre de 1855.

Conforme con el dictament del negociado concediendole solo tres dias asi lo acordo S.E.

Complimentado. Ballester.


Noviembre 22: El Ajuntamiento por medio de su Presidente unico que firma informa que su predecesor fue el que formó el alistamiento que hoy existe e incluyo los que deberian serlo, á este se le han presentado algunos de los que firman el recurso pretendiendo se les considere como (?)tarios y como ya pertenecen á la Milicia le parece que lo mismo es que sean legales como lo que (apetezcan); otros no son Micianos y pueden acudir a la Municipalidad que si no tienen (?) las admitirá. El formar seccion voluntaria en su concepto seria crear una rivalidad inconveniente que á nada conduciria mas de que los legales (?) prestado y prestar el servicio tan bien y mejor que los solicitantes por lo que suplica se desestime el recurso.

Noviembre 22. Al expediente y dese cuenta =Ballester=

Excelentissimo señor

El Negociado cree como el Alcalde informante que no conviene en estos momentos crear rivalidades entre los liberales y mucho menos entre los que militan en las filas de una compañia de la Milicia Nacional. Si alfuno de los recurrentes se cree con derecho a pertenecer á (nuestra) fuerza que acuda en la forma que previsiona la ley á la Municipalidad y si esta la desantendiese puede recurrir a esta Corporacion que benebola siempre escuchara sus quejas y le hara justicia. Asi que (?) la mesa se desestime el recurso haciendo a los firmantes la advertencia indicada. V.E. No obstante,

Lerida 23 de Noviembre 1855

A h Alió.


Carta de l'Alcaldia Constitucional de Castelldasens.

En contestacion al oficio de V.E. Fecha 2 del actual digo: Que con fecha 29 de Octubre pasado se remitio la lista de los individuos de la Milicia Nacional con arreglo á la Ley de 29 de Junio de 1823 al Muy Ilustre Señor Governador de Lerida, y con la misma fecha se dió conocimiento á la Excelentissima Diputacion de haberse cumplido el alistamiento de la Milicia Nacional, y en mayor abundamiento se remitio á V.E. segunda copia de la lista de los individuos á quienes comprende la Ley de ser Milicianos Nacionales como V.E. lo vera.

Dios guarde a Vuestra Excelencia muchos años.

Castelldasens 7 (?) de 1854.

Francisco (Aldoma) Alcalde.

A la M. E. Diputacion de Lerida.

------------------------------------------------------

Al Alcalde de Castelldasens.

Lerida 19 de Diciembre de 1854-

Resultando de auto del nombramiento de oficiales que V. remite en comunicacion de 17 del actual que tan solo se han elegido un teniente y un subteniente debiendo corresponder á la fuerza inscrita dos de cada una de las clases mientras se ha omitido la de Capitan que corresponde á la fuerza inscrita segun las disposiciones posteriores á la ordenanza; la Diputacion ha resuelto prevenir a V. que proceda en el primer Domingo inmediato en primer lugar á la eleccion de un capitan y luego a la de otro teniente y subteniente sin que perjudique á los nombrados el que puedan serlo en mayor grado reemplazandoles en tal caso con otro u otros.

Lo que se comunica a V. debiendo remetir el acta de las elecciones tan luego como hayan tenido lugar.

Dios ....

--------------------------------------------------------------------------

Alcaldia Constitucional de Castelldasens.

Remito a V.E. la adjunta acta de la eleccion de jefes de la Milicia Nacional de este pueblo.

Dios guie a V.E. muchos años-

.Castelldasens á 17 de Diciembre de 1854

Francisco Aldoma Alcalde


Diputacion Provincial de Lerida.

-----------------------------------------------------


Alcaldia Constitucional de Castelldasens.

Muy Ilustre Señor

Acompaño á V.E. la adjunta acta celebrada el dia dos del presente para la eleccion de los jefes de esta tercera compañia impar del septimo Batallon de la Milicia Nacional de las Borjas.

Dios guie a V.E. muchos años.

Castelldasens 3 setiembre de 1855.

Francisco Aldoma Alcalde.


Governador de la Provincia de Lerida.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Ayuntamiento de Castelldans 17 Octubre de 1855.

Es adjunta la exposicion que varios Nacionales de ese pueblo han dirigido a esta Superioridad y que se remite a V á fin de que informe lo que tenga por conveniente sobre los estremos que abraza, a la brevedad posible, con devolucion del original .

Dios...

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Lista de los indibiduos que el Ayuntamiento Constitucional del Pueblo de Castelldasens ha formado para la Milicia Nacional segun la Ley de 29 Junio de 1822 que forma la ordenanza de la Milicia Nacional desde la edad de 20 años hasta 45.

Miguel Gomes, Felipe Vilella, Pedro Gomes, Pascual Farran, Francisco Ribelles, Francisco Aldoma, Francisco Triquell, Ramon Valls, Juan Mateu (como á voluntario), Jose Curco, Ramon Ribe, Pascual Segura, Jose Segura y Rue, Ramon Rebull, Juan Barbera, Francisco Barbera, Juan Cendra, Jose Vilella, Macia Ribelles, Francisco Segura y Rebull, Salvador Ribelles, Francisco Bellet, Pablo Bonet, Juan Sarda, Jose Sarda, Ramon Segura y Rue, Francisco Gomes, Francisco Puig, Anton Segura, Jose Farran y Triquell, Francisco Farran, Ramon Farran, Macia Segura, Juan Farran y Barrull, Francisco Puig y Segalas, Salvador Balleste, Pablo Bernaus, Jose Bellet y Costafreda, Francisco Simo, Francisco Simo y Aragües. Francisco Farran, Antonio Ribelles y Barbera, Miquel Miquel, Juan Aragues, Jose Messegue, Antonio Messegue, Ramon Mateu (como á voluntario), Ramon Pau, Miquel Pau, Jose Farran y Segura, Pedro Costafreda, Ramon Mateu (como á voluntario), Juan Simo (como á voluntario), Ramon Farran, Macia Curco, Pedro Costafreda, Antonio Segura (como á voluntario), Jose Antonio Cases (como á voluntario).

Castelldasens 24 Diciembre de 1854

Por Orden del Alcalde

Jose Farre Seró.


En el pueblo de Castelldasens á los diez y siete dias del Mes de Diciembre de mil ochocientos cincuenta y cuatro Reunidos los Ss del Ayuntamiento en la casa consistorial de este Pueblo Don Francisco Aldoma Alcalde, Don Macia Segura, Don Vilella y Don Pedro Rebull Regidores junto con los alistados á la Milicia nacional anuncio el Sr. Aldoma que hiba á procederse a la eleccion de un Teniente, un Subteniente, un Sargento primero, dos segundos, cabos primeros tres segundos y un tambor, que son los que se deben nombrar segun el articulo 13 de la Ley de 29 de Junio de 1822 que forma la ordenanza de la Milica Nacional y segun el alistamiento de Miliciano de este Pueblo. Acto continuo se procedio a la votacion de los jefes arriba nombrados y fueron elegidos los siguientes Don Francisco Aldoma Teniente, Don Antonio Messegue Subteniente, Don Macia Segura Sargento primero, Don Jose Segura y Rue Sargento segundo y tambien Don Antonio Segura y para Cabos Primeros Don Ramon Rebull, Don Pablo Bonet y Don Ramon Segura. Para Cabos segundos Don Antonio Ribelles, Don Miquel Miquel, y Don Pedro Rebull. Y se dió por terminado este acto y lo firman los SS concejales conmigo el Secretario infro.

Totes les signatures.
------------------------------------------------------------

En el pueblo de Castelldasens á los veinte y seis dias del mes de Diciembre de mil ochocientos cincuenta y cuatro: Reunidos los SS del Ayuntamiento en la sala Consistorial de este pueblo Don Francisco Aldoma Alcalde, Don Macia Segura, Don Jose Vilella y Don Pedro Rebull Regidores junto con los alistados a la Milicia Nacional, anunció el Sr. Alcalde que se hiba a procederse á la eleccion de un Capitan, dos Tenientes, dos subtenientes, un Sargento primero, dos segundos, tres cabos primeros y tres segundos segun las disposiciones posteriores á la ordenanza. Y lo previene la Excelentissima Diputacion con oficio del diez y nueve del presente mes. Acto continuo se ha procedido a la votacion de un Capitan y ha sido elegido Don Francisco Aldoma, y enseguida á la de dos Tenientes y han sido los elegiodos Don Antonio Messegue y Don Jose Messegue, acto continuo á la de dos Subtenientes y han sido elegidos Don Pascual Segura y Don Francisco Vilella, habiendo quedado Don Macia Segura Sargento. Don Jose Segura y Rue y Antonio Segura Sargentos Segundos, Don Ramon Rebull, Don Pablo Bonet y Don Ramon Segura Cabos primeros, Don Antonio Ribelles, Don Miguel Miguel y Don Pedro Rebull para Cabos segundos, y se dió por terminado este acto, y lo firman los SS concejales conmigo el Secretario infrascrito.

Signatures.

Pedro Rebull (?)

Macia Segura Regidor

Francisco Aldoma Alcalde.

Por Jose Vilella Regidor que no sabe escribir

de su voluntad Jose Farre Secretario.

-----------------------------------------------------------------

En el pueblo de Castelldasens á los dos dias del mes de setiembre de mil ochocientos cincuenta y cinco. Reunidos los SS del Ayuntamiento en la sala consistorial de este pueblo Don Francisco Aldoma Alcalde, Don Macia Segura, Don Jose Vilella y Don Pedro rebull Regidores junto con los alistados á la Milicia Nacional, anunció el Sr. Alcalde que se habia de proceder á la eleccion de un Capitan, dos Tenientes, dos Subtenientes, un Sargento primero, dos segundos, tres cabos primeros y tres segundos, que con los que se deben nombrar segun el articulo trece de la Ley de veinte y nueve de Junio de mil ochocientos veinte y dos, por ser impar esta compañia de 7º Batallon de la Milicia Nacional de las Borjas: acto continuo se procedió a la votacion y fueron elegidos los siguientes, Don Francisco Aldoma Capitan, Don Antonio Messegue Teniente, Don Ramon Rebull Teniente, Don Jose Segura Subteniente, Don Francisco Ribelles Subteniente, Don Macia Segura Sargento primero, Don Antonio Segura Sargento Segundo, Don Pablo Bonet Sargento Segundo, Don Ramon Segura Cabo primero, Don Antonio Ribelles Cabo primero, Don amon Ribe Cabo primero, Don Miguel Miguel Cabo Segundo, Don Pasqual Segura Cabo Segundo y Don Francisco Bellet cabo segundo. En el mismo acto ante el Ayuntamiento y las comisiones que estos han elegido se han nombrado los vocaleds del consejo de disciplina en esta forma que se esta acta. Don Francisco Aldoma, Don Jose Messegue, Don Antonio Messegue, Don Francisco Ribelles, Don Jose Segura y Don Pascual Farran y se dió por terminado este acto y lo firmaron los SS concejales conmigo el Secretario infro = Francisco Aldoma Alcalde = Macia Segura Regidor = Pedro Rebull Sindico = Por Jose Vilella que no sabe escribir de su voluntad Jose Farre Secretario.

Any 1855, expedients de la Milícia Nacional de Castelldans: informes sobre l'estat de les forces de la milícia, notificació d'allistament de veïns voluntaris i sol·licitud a la Milícia Nacional de les Borges de devolució d'armes.

A la excelentisima Diputacion Provincial de Lerida.

Milicia Nacional

Con la franqueza que me es caracteristica paso a hacer á S.E. una relacion (?) pero exacta de todo lo ocurrido con respecto de la Milicia Nacional de Castelldasens.

Hará como mes y medio que el Capitan de la Milicia Nacional de Castelldasens me oficio diciendome que habia leido en los periodicos que en los pueblos de corto vecindario no podia haber Milicia ( fué una proposicion de un Sr. Diputado) y por consiguiente si debia hacerme entrega de las armas que tenia aquella Milicia. Casualmente el dia anterior habia recibido un oficio de V.E. por el cual se me prevenia recogiera las armas de los pueblos que no pudiesen defenderse caso de una incursion de partidas Carlistas. Asi las cosas le conteste que efectivamente tenia orden de recoger las armas, pero que si el me salia garante de ellas, no tenia inconveniente en dejarselas, y al mismo tiempo le indique solicitase de V.S. armas seguro que se las concederia caso que las hubiera, y por toda contestacion me entregó, con mucha satisfaccion del partido Carlista, y gran sentimiento del partido Liberal, las armas de que se trata.

En la conversacion particular que tuvimos antes de hacerme la entrega, le (respetó) diferentes veces lo que le habia indicado por carta, pero se mantuvo firme en la negativa, protestando que en Castelldasens no convenian armas, y que resueltamente no las queria, lo que extraña muchisimo siendo como lo es Castelldasens uno de los pueblos que mas sacrificios han hecho en favor de la Santa causa de la libertad desde la época constitucional del año 20.

El dia 13 del actual se me presentaron algunos Nacionales de la clase de voluntarios de Castelldasens, pidiendome las armas de que estaba encargado y por consiguiente responsable á lo que accedí, prescindiendo si eran aquellas de particulares ó no convencido como estoy de que el Capitan de la Milicia en cuestion no quiera por mas que la haya solicitado de V.E. armas, lo que si desea y puedo asegurarle á V.E., es, que los jovenes voluntarios de aquella Compañia no esten avisados, la causa el la sabrá y yo tampoco la ignoro.

V.E. conoce mejor que yo que en las criticas circunstancias que por desgracia estamos atrevesando, lo que conviene es voluntad, y brazos robustos que sepan manejar las armas, y no hombres que por ser mas ó menos propietarios en los momentos de peligro huyen ó se esconden.

Otros pueblos que por cierto no pueden presentar los meritos que Castelldasens, los jefes de la Milicia me salieron garantes de las armas que tenian hasta su cabeza, diciendome al mismo tiempo que si se llevaba á efecto la recoleccion equivalia á la destruccion del partido Liberal, y no las recogí.

Y por ultimo Excelentisimo Sr. no todos los que pertenecen hoy á la Milicia Nacional son dignos de empuñar las armas de la patria, lo que si quieren es disfrutar de las garantias que ofrece la Milicia, pero no participar de los peligros, y creen evadirlos no estando armados. Repito que el Capitan de Castelldasens por mas que en la solicitud del 16 del que rige pida armas para toda la Compañia, no las quiere, por que en su concepto, dice, no convienen.

Si V.E. habido meditado lo que he tenido el honor de manifestarle, tiene á bien disponer que las armas de Castelldasens sean entregadas á sus verdaderos dueños, obedeceré con sumision y respeto como acostumbro á todas las ordenes que emanan de la Autoridad Superior.

Lo traslado á V.E. en contestación á la solicitud que con fecha 16 del que rige tuvo por conveniente elevar al superior conocimiento de V.E. el Capitan y Alcalde de Castelldasens.

Dios guié á V.E. muchos años

Borjas 23 Agosto de 1855

el primer Comandante

Antonio Segarra y .....

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Carta de l'Alcalde Constitucional de Castelldans a la Diputació Provincial de Lleida.

Con oficio del 16 del que rige manifestó esta Alcaldia a V.E. que por Comandante de la Milicia Nacional de las Borjas se habian distribuido a los nacionales vecinos de estas que estimó las armas que obraban depositadas en su poder de pertinencias de otros nacionales de este pueblo, personas a la vez conocidas por su providad. En el propio oficio manifestó esta Alcaldia las inconveniencias é incompetencias de las medidas antes dichas tomadas por el Comandante de la Milicia naciona de las Borjas, y que no cree llebara la sancion de V.E. ni de otra autoridad superior competente. Expuso igualmente esta Alcaldia que por el Sr. Comandante a lo dicho se habia hecho caso omiso, o no habia estimado las atentas reflexiones que oficialmente se le espusiera para que me oficiara que recogiera las armas que habia entregado á quienes estime, para que las devolviese á sus respectivos dueños; y aconseja que no veia precisado á molestar las preciosas atenciones de V.E. para que se dignara asi ordenarles.

Cree el que subscrive, que á su juicio fundadamente, que las razones emitidas por esta Alcaldia con oficio del 16 del que rige hallaran el devido eco y acogida ante la conocida rectitud de V.E.

Las armas de los nacionales de este pueblo personas a la vez de probidad y garantias fueron de orden superior recogidas y depositadas en poder de el Primer Comandante de la Milicia nacional de las Borjas. Ahora pues: es llegado no el caso de devolucion porque han desaparecido los motivos que impulsaron á dictar las medidas del recogimiento. Si lo segundo, no deben ni pueden entragarse á alguien, y deben quedar o permanecer en deposito hasta que no obrando los motivos del recogimiento puedan devolverse: Y si lo primero ó sea si es llegado el caso de devolucion, nada al parecer mas conforme mas analogo y mas justo que el que la devolucion de las armas se haga a los dueños, a las persosnas mismas de quienes fueron recogidas, y con tantas mas razones si son nacionales y personas a la par de probidad, honradez y garantias conocidas, circunstancias todas que tienen los de Castelldans, que tenian armas y de quienes se recogieron.

Por otra parte. Si las armas de unos vecinos recogidas pudieran o debieran por alguna razon entregarse á otros, no puedo convenir en que debiera pender del juicio del Primer Comandante la designacion de las personas á quienes debieran entregarse, sino de la Municipalidad respectiva, que es la unica competente, y porque á ninguno mejor que á aquellos le es dado y tienen la presuncion y las obligaciones de conocer las circunstancias particulares de todos y cada uno de los vecinos de un pueblo o del pueblo que representa.

El caso previsto por el que subscrive es que los nacionales de este pueblo no podian hallarse contentos viendo sus armas en poder de otros, en quienes no podrian contar que las cuydasen con igual esmero que en caso de propiedad, y que enseguida vendrian á reclamarmelas, pues que habiendome hecho á mi la entrega natural era que vinieran á reclamarmelas, ha llegado ya pues que los interesados me las reclaman y el que subscrive une la voz á la de aquellos, porque el primer Comandante de las Milicias nacionales de las Borjas tampoco ha puesto reparo en entregar las mias, como que mi probidad conocida, mi (cargo) notorio, y sobre todo la poscion social que ocupo no fueran garantias suficientes que con dificultad reunira otro, para poder obtener un almacen de armas.

Por ellos pues me dirijo nuevamente á V.E. paraque haciendo las razones aducidas la justicia de que se creen dignas y añadiendo que si bien el hecho del primer Comandante de las Milicias Nacionales de las Borjas pudo nacer del mejor zelo, este no da al (cielo) una legalidad que no tiene.

Espero se dignarà VE. ordenar que las armas de los nacionales de este pueblo que fueron recogidas y depositadas en poder del Primer Comandante de la Milicia Nacional de las Borjas, sean devueltas á sus dueños oficiandose al (intento) al mismo Primer Comandante, o preveniendole que me oficie a mi el intento; y para que pueda yo recoger los de los sujetos i quienes aquel hizo las entregas.

Dios guarde a Vuestra Excelencia muchos años.

Castelldans, 25 agosto de 1855.

Francisco Aldoma Alcalde.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Carta del Comandant de la Milicia Nacional de las Borjas.

3 setiembre de 1855

En vista de las comunicaciones del Alcalde de Castelldasens y el oficio de orden del 23 Agosto pasado y de lo que de ellas se desprende, se ha resuelto que las armas que recogio el Capitan de la compañia de Milicias nacionales del citado pueblo, y que entregó a algunos, las recoja y las devuelva inmediatamente los que sean sus legitimos dueños; a no ser que por las circunstancias actuales no las crea seguras en aquel pueblo, en cuyo caso, las concervara en su poder hasta que esta Corporación resuelva.

Lo que de acuerdo con el subinspector se pone en conocimiento de Usted para su exacto cumplimiento. Dios mediante.

--------------------------------------------------------------------------

S. Comandante Milicia nacional de las Borjas nº 7

Lerida 17 Agosto 1855

El Capitan de la Milicia Nacional y Alcalde del pueblo de Castelldasens, dice a esta corporacion con fecha 16 del que rige, lo q.ue sigue:

Cuando sobre mes y medio.

Lo que se traslada a V. para que sobre los extremos que abraza, se sirva informar a esta corporacion lo que se le ofrezca y parezca; debiendo empero advertirle, que si es cierto lo expuesto por el Capitan de Milicia Nacional de Castelldasens, respecto a la distribucion de armas que V. hizó, debe inmediatamente rehacerse, entregandose des de luego las escopetas a sus verdaderos dueños, puesto que el caracter de muchos años que les reviste, es una garantia del buen uso de aquellos.

Dios guarde muchos años..

---------------------------------------------------------------

carta a la Diputacion de Lerida

Excelentisimo Señor

El Sr. Comandante del septimo Batallon de Nacionales de la Provincia residente en las Borjas Blancas de Urgel ha recogido otra vez las armas que tenian en su poder de pertinencia de varios particulares de este pueblo nacionales, personas de probidad, (?) y garantias, cuyas armas como consta á V.E. habia entregado por si y ante si á quines estimó.

Y como los dueños de las armas aquellas las reclamen, y no parece pueda haber inconveniente en que les sean entregadas atendidas las circunstancias ante dichas de que se hallan revestidos; y otra parte siendo convenientissimo el que el pueblo no quede por mas tiempo privado de armas, ya para la tranquilidad del mismo, y para los demas objetivos que puedan convenir como conduccion de presos, defensa interior, si un (puñado) de perdidos quisieran ofenderlo.

Ruego á S.E. se digne oficiar al primer Comandante del septimo Batallon de la Milicia Nacional de la Provincia residente en las Borjas, que me haga entrega de las armas de pertinencia de varios particulares nacionales de este pueblo que fueron depositadas en su poder de orden superior, paraque pueda yo devolverlas a los nacionales de quienes fueron recogidas; á reservas de recivir el armamento completo cuando V.E. ó la Autoridad Superior Militar ordene se haga entrega a Ayuntamiento del numero suficiente, paraque sea armada toda la milicia de este pueblo.

Dios guarde a S.E. muchos años

Castelldans 9 de setiembre de 1855

Francisco Aldoma Alcalde

---------------------------------------------------------------------

9 de setiembre: El Alcalde de Castelldasens pone en conocimiento de S.E. que el Comandante del Batallon de las Borjas ha recogido otra vez las armas de los particulares de dicho pueblo y reclama de que le sean devueltas.

10 de setiembre: Dese cuenta con antecedentes = Ballester =

Excelentisimo Sr.

En 5 del actual decia S.E. al Comandante citado que devolviese dichas armas á no ser que las considerase en peligro en cuyo caso podia retenerlas en su poder. Esto ultimo habra determinado, en concepto de la (mesa) muy logicamente porque cuando una partida se ha atrevido á llegar en las inmediaciones, de (?) con mas facilidad penetrará en el pueblo de que trata y no es dificil (....)taria de apoderarse de unas cuantas escopetas propietat de algunos milicianos quan sin duda legales. Por lo tanto la seccion opinia se de á la Autoridad recurrente que mientras las actuales circunstancias estan mas seguras las armas en manos del Comandante de las Borjas pero que en cuanto cesen aquellas se ordenara su devolucion. No obstante otra.

Lerida 11 de setiembre de 1855

Alió.


Lerida 10 de Noviembre de 1855


Digase al Comandante de la Milicia Nacional de las Borjas que puesto que han cesado ya las circunstancias de la guerra devuelva al Alcalde de Castelldasens las escopetas que le entregó así lo acordó.


Ballester.

-------------------------------------

Voluntariamente (?) que Castelldans, se les dejaron las armas, porque salieron garantes de ellas, y por ultimo que no todos los que pertenencen hoy dia a la milicia nacional son dignos de ello, pues otra cosa no quieren que disfrutar de las garantias que ello reporta y no de los peligros que creen evadir estando armados, y que el capitan de Castelldans pide armas a V.E. para toda la compañia, que no las (quiere) porque dice que no convienen. Que si V.S. en meritos de lo dicho quiere que las armas sedan entregadas a sus verdaderos dueños, obedecera con el respeto debido a V.E.

24 de agosto: Al expediente y dese cuenta. =Cortes.


Excelentisimo Sr.

Las circunstancias que parecian permitir la devolucion a los pueblos de corto vecindario de las que V.E. havia mandado reunir en los puntos que mas garantias de conservacion ofreciesen, se han vuelto a perder; y por ello opina la seccion que deben recogerse otra vez a las Borjas, los fusiles de la campaña de Castelldasens, maxime si son ciertas las sospechas que fundadas este el Comandante de aquel Batallon, respecto al patriotismo verdaderamente corto, de algunos de sus vecinos. Caso de que se manden devolver las armas a los nacionales de Castelldasens que las tenian antes de ser recogidas por su Alcalde, y entregadas al Comandante del Batallon de las borjas, opina la seccion que solo se devuelvan las escopetas de caza, a sus legitimos dueños, no empero los fusiles al emperandose aquel Capitan a lo dispuesto por el Comandante su jefe. V.E. no obstante.

Lerida 24 agosto 1855

P.E.O.E.


25 Agost: El Capitan y alcalde de Castelldasens, repite su oficio de 16, sin ninguna discrepancia.

26 Agost: Al expediente y dese cuenta. = Cortes

Excelentisimo Sr.

La seccion se ratifica en el anterior dictamen. Lerida 26 Agosto 1855



CASTELLDASEN

Membret: DIPUTACION PROVINCIAL DE LERIDA

año 1855

16 Agost: EXPEDIENTE de milicia. Armamento.

El capitan de la compañia y alcalde, del pueblo arriba dicho, acude á V.E. manifestandole que en virtud de orden superior, y para evitar los males que en aquellos se prevenian, hace cosa como de mes y medio, que recogió las armas existentes en aquel pueblo, y las entrego al Comandante del batallon, de las Borjas, segun estaba ordenado. Que felizmente han cesado las circunstancias que exigieron que las armas existentes en oueblos abiertos o de corto vecindario, se aunaran en los mas poblados y que reuniesen mas garantias; y que sin embargo de que al devolverse dichas armas, a sus respectivos dueños, debia hacerse dicha devolucion por medio del recorrente que ademas de ser por sus cargos la persona habilitada, lo esta tambien por haber sido el que los entregara, sin embargo de ello, repite, el comandante de las Borjas, loas ha entregado por si y ante si, a los que mejor le ja parecido, de modo que muchos de sus dueños se han quedado sin sus armas. Por ello suplica a V.E. que mande al Comandante de las Milicias Nacionales de las Borjas, que oficie al que (?) para que los que de aquel las recibieron, las entreguen a dicho Capitan que con (amor) del Ayuntamiento las distribuira entre sus legitimos dueños, nacionales de aquella compañia, sin perjuicio de los demas que V.E. le entregue al completo armamento de la misma.

Agosto: Dese cuenta. = Corto.

Excelentisimo Sr.

Debe (oirse) al primer Comandante de Milicias Nacionales de las Borjas, y para ello trasladarle el anterior oficio, sobre cuyos estremos (conforme) cuanto se le ofrezca i parezca. Este es el dictamen de la seccion. V.E. Sin embargo de Lerida 17 Agosto de 1855.

P.E.O.E

Signat: Jose “Mgras”

Conforme: (diciendole) que á ser cierto lo que contiene el oficio la distribucion se entienda á los mismos dueños de las escopetas, (una) vez que son nacionales. Asi lo acordo S.E.

Signat “Corts ,,)

18 Agosto Cumplimentado.

-------------------------------------------------

23 Agosto: El comandante del Batallon de las Milicias Nacionales de las Borjas, en contestacion al oficio del Capitan de la de Castelldasens que (?), contesta a V.E. que verdaderamente recogió las armas de la Milicia de Castelldasens tanto por la disposicion emanada de V.E. cuanto unas por haberle manifestado por aquel alcalde y capitan lo concerniente que era el recogimiento, pues asi se lo dijo personalmente el alcalde de Castelldasens, en el momento en que aquel Comandante trataba de dejarselos para que pudieran defenderse, a lo que le contesto resueltamente el Capitan de Castelldans que no las queria, y se las entrego con gran satisfaccion del partido carlista y sentimiento de los liberales de aquel pueblo. Que el dia 12 del actual, se le presentaron algunos jovenes voluntarios en la Milicia de Castelldans, reclamandole armas, y no constandole que fueran de propiedad particular, se las entregó. Maximo cuando le consta que lejos de desearlas, el Capitan de Castelldans, lo que si quiere es que tampoco las tengan los jovenes voluntarios de aquel pueblo; que en otros pueblos que tienen menos numero de nacionales

NO CONTINUE ???

----------------------------------------------------------

ALCALDIA CONSTITUCIONAL DE CASTELLDANS.

Excelentisima Diputacion de Lerida

Excelentisimo Sr.

Cuando sobre mes y medio otras algunas pequeñas partidas de facciosos amanecieron en el Prado, se dio una orden paraque las armas de los nacionales de los pueblos de corto vecindario y que no pudieran defenderse contra aquellas se recogieran y se depositaran en las comandancias respectivas. El que subscrive en quien va recurrido el doble caracter de Alcalde y de capitan de nacionales de Castelldans, cumplio desde luego la orden superior antes dicha, recogiendo las armas de los nacionales de Castelldans, y las condujo a la Comandancia de las Borjas en las que quedaron como deposito. Desvanecido felizmente hoy dia el temor de que las partidas de facciosos puedan invadir las poblaciones cortas y apoderarse de las armas por que han desaparecido; desvanecidas se repite la causa que obligo al recogimiento y deposito de las armas de los nacionales de los pueblos de corto vecindario; nada al parecer mas justo ni arreglado que el que se devuelvan á los respectivos dueños, y mas si están á la probidad, y garantias, reunen la circunstancia de ser nacionales.

El primer Comandante de las Borjas si bien ha hecho entrega de las armas de Castelldans á varios vecinos de este pueblo, no empero algunas o los mas á sus respectivos dueños, sino a las persones que habia creido conveniente. Mas no cree el que subscrive que la entrega de las armas que fueron depositadas en la Comandancia aquellas á estas o a las otras personas pueda pender del juicio del Comandante aquel; porque llegado el caso de devover las armas recogidas porque cesó el motivo que obligó a la recoleccion, nada mas justo que el que se devuelvan á sus respectivos dueños siendo estos personas dignas de tenerlas, ya por no zaherir el patriotismo de estos, viendo las armas de las pertinencias en manos de otro de quien nunca se prometeran el cuydado que de si mismos, y a porque desde luego es natural que vengan con reclamaciones al que subscrive, pues que habiendo sido el que las recogio tambien parece que debe ser el que ha de devolverlas.

A mas de que dado que las armas de pertinencia de unos sujetos tuvieran que entregarse a otros, nadie mejor que el Capitan de la compañia del pueblo, y la Municipalidad podria calificar las personas que (conceptuen) mas dignas, porque nadie mejor que el Capitan de una compañia de un pueblo y Cuerpo Municipal estan mejor enterados de las circunstancias particulares que reunen cada uno de sus vecinos, y asi nunca debia el primer Comandante de las Borjas haber hecho por si y ante si las entregas de las armas sean remitidas al que subscrive paraque las hiciera.

Y como habiendo el primer Comandante de las Borjas oficiado al que subscrive en 13 del que rige haciendole saber la determinacion que habia y a dormado de entregar las armas de pertinencia de varios particulares de este pueblo (inclusas las del que subscrive) a las personas que tuvo por conveniente; el que subscrive las reclamó desde luego para devolverlas á sus dueños y el Sr. Comandante de las Borjas no parece que quiera acceder a la justa reclamacion del que subscrive del catorze del que rige fundadas virtualmente en la precedentes y otras reflexiones, que á juicio del que subscrive no pueden (desatenderlas); y necesitando esta poblacion de armas ya para la tranquilidad del pueblo ya por la conservacion del orden publico, acude á V.E. rogando se dignara ordenar al Sr. Comandante de la Milicia Nacional de las Borjas, que oficie al que subscrive para que por los vecinos de esta á quienes el ha hecho entrega de las armas de fuego de este vecendario, sean entregadas al que subscribe quien en union del Ayuntamiento las distribuira á los dueños, todos nacionales de la Compañia, á reservas de que V.E. disponga cuando sea posible, las entrego de armas del estado para poder lograr el completo armamento de las compañia de este pueblo.

Dios guarde a V.E. muchos años.

Castelldans, 16 Agosto de 1855

Francisco Aldoma

---------------------------------------------------------------

ALCALDIA CONSTITUCIONAL DE CASTELLDANS.

Excelentisima Diputacion Provincial de Lerida

Excelentisimo Sr.

Remito á V.E. el adjunto informe junto con la solicitud de D. Antonio Segura.

Dios guarde á V.E. muchos años.

Castelldasens 22 Noviembre de 1855

Francisco Aldoma

-----------------------------------------------

Diputacion Provincial de Lerida

Excelentisimo Sr.

Don Antonio Segura vecino de Castelldans, luego para decirle á V.E. con respeto que hace algun tiempo se elevó á V.E. una solicitud en nombre de muchos vecinos comprometidos por la causa nacional demandando la organizacion y armamento de la Milicia voluntaria de Castelldans.

Parece que V.E. (firmo) aquella solicitud á informe del Alcalde y Ayuntamiento; y como á pesar del tiempo transcurrido no ha sido devuelto el informe.

Suplico á V.E. se digne disponer lo conveniente paraque la autoridad de V.E. sea respetada.

Lerida, (?) Noviembre de 1855.

Antoni Segura

-------------------------------------------------------

Ayuntamiento de Castelldans 16 de Noviembre de 1855

En 17 de Octubre ultimo se dirigio a V.E. una comunicacion acompañando un recurso de varios Nacionales de ese pueblo sobre organizacion de la fuerza civica y se le recomendaba (emanar) su informe á la brevedad posible. Se ha pasado un mes sin que haya llevado á cabo este (servicio) lo que es tanto mas de extrañar cuando V. debe necesariamente conocer el valor de las prescripciones superiores para el que por la ley es llamado á cumplimentarla.

En vista de esta inexplicable conducta y a excitacion de los interesados ha acordado la Diputacion prevenirle que en el preciso termino de 3 dias de la recepcion del presente emane el informe que se le pidio en la citada fecha esperando no dará mayor á ulteriores disposiciones.

--------------------------------------------------------

Don Antonio Segura y otros de castelldans.

Lerida 29 Noviembre de 1855

En vista del recurso que V.V. dirigieron a esta Corporacion en 6 de Setiembre ultimo solicitando se les permitiera formar seccion de Milicia Nacional voluntaria con separacion del resto de la Compañia de ese pueblo y con presencia del informe que en su concurrencia pidió; ha acordado la Diputacion desestimar su demanda a causa de que no considera conveniente y si por el contrario de mal efecto en estos momentos crear rivalidades entre individuos que perteneciendo á tan benemerita institución deben estar sumamente unidos y tender uniformemente al preciso objeto á que esta destinada, esto es la conservacion de las garantias conquistadas por la revolución.

Esto no obstante si algunos de los recurrentes se considera con derecho á ingresar en las filas de Nuestra Fuerza armada á la Municipalidad en la forma que previenen las leyes de que sin duda atendera segun merezca su reclamacion y si lo que no es presumible fuese desantendido la ordenanza lo deja (abierto) a camino para que esta Superioridad (.....) le haga la justicia que jamas (....)

(Dios mediante)

Alcalde de Castelldans

Esta Junta dice con esta fecha a D. Antonio Segura y otros de esa vecindad lo que sigue:

“en vista del recurso”

Y este Cuerpo provincial lo tratado á V. para su inteligencia y demas efectos.

--------------------------------------------

Comandante del Batallon de las Borjas.

Lerida 11 Noviembre de 1855

En Setiembre pasado á consecuencia de un acuerdo tomado por este Cuerpo Provincial recogio V.E. escopetas que tenia en deposito el Alcalde de Castelldans y puesto que felizmente han cesado ya las circunstancias que aconsejaban aquella provicencia; ha acordado la Diputacion prevenir á V. devuelva desde luego las citadas armas á la anunciada Autoridad.

Dios medidante

Traslado al Alcalde para su inteligencia y demas efectos.

(Alio)

-------------------------------------------------------

Diputacion Provincial

Excelentisimo Sr.

Los infraescritos vecinos del lugar de Castelldans, hacen presente á V.E. con todo respeto. Que todos se han alistado voluntariamente en la Milicia Nacional de dicho Pueblo, á tenor de lo que disponen las leyes vigentes.

Confundidos sinembargo como lo estan con los Milicianos legales, no se les (..) preferencial acordadas, y otramente tan util de formar clase (separada) con jefes propios, y de su exclusiva eleccion, que les inspire aquella ciega confianza que es el elemento del progreso y perfeccion de esta clase de Cuerpos.

Fuerza de decir que el capitan de la Compañia, por motivos que se respetan, que se comprenden, la vez de fomentar el alistamiento voluntario, parece se complace en menoscabarlo bajo frivolos y (espinosos) pretextos. No quieren los firmantes (increpar) a nadie: pero bien, por seguro para la en caso de prueba, el Gobierno (?) que esperar del numeroso alistamiento de castelldans si se exceptua las personas que se han alistado voluntariamente; la (organizacion) y pensando por alto consideracion de que no se (resaltan) el buen juicio de V.E. porque en otras poblaciones sucede lo mismo que en Castelldans.

A V.E. suplica que la ejecucion de la ordenada circular se sirva mandar al Alcade y Ayuntamiento de Castelldans, abra el alistamiento de Milicianos voluntarios, admitiendo á (?) personal se inscriban, que no (?) legal; y que partiendo que sea el alistamiento se permiten los alistados nombrar el jefe que por reglamento les corresponda, paraque esta fuerza pueda ser destinada si necesario fuese el servicio (?), y (?) su preferencia á la legal. Si V.E. se sirve disponerlo asi, dispensase un favor (?) á los (?), y á la causa Ncional.

Lerida 6 Diciembre de 1855.



Don Antonio Segura Subteniente del año 38 de los reales ejercitos. Jose Antonio “Cases”, Francisco Bellet, Francisco Simo, Jose Bellet, Pau Mateu, Miquel Pau, Ramon Pau, Ramon Mateu, Ramon Mateu, Ton Mateu, Jose Simo, Felip Pau, Juan Simo, Juan Mateu, Francisco Ribelles, Ton Segura “Barrull”, (?), (?), Anton Bellet, Francisco Segura, Pablo Farran, Josep Farran, Pau Bonet, Ton Segura: Todos 25 voluntarios

-----------------------------------------------

Excelentisimo Sr.

Cumpliendo el Alcalde que subscrive con el informe preceptuado en el decreto que precede debe manifesar: Que es incomprensible la queja que contiene el recurso precedente, y mas incomprensible que pueda abrigar idea laudable.

El Ayuntamiento anterior al que tiene el que informa el honor de precedir (...) deberes que la ley le impone formó la milicia nacional, y al tomar el que informa con el restante cuerpo municipal posesion de sus cargos se hallaba formada la milicia nacional de Castelldasens. Por consiguiente es un desacuerdo manifesto el hacer merito en el recurso del capitan actual bajo ningun concepto.

Veamos ahora el punto cardinal de la reclamacion. Pretender los recurrentes se abra una alistamiento de voluntarios en el que se admitan las personas que se inscriban que no tengan tacha legal y que se permita á los alistados el nombramiento de sus jefes, pues que esta fuerza, expresar, que puede ser admitida con preferencia a la legal al servicio activo.

En el recurso que informa abrán firmas de personas que hoy pertenecen á la milicia, y de otras que no. De los primeros se han presentado siete u ocho diciendo que querian ser voluntarios; y de los segundos ó de los que no pertenencen á la milicia cuatro ó cinco.

Los primeros como que estan ya dentro de ella, lo mismo es que lo sean voluntariamente que por alistamiento del Cuerpo municipal, supuesto que este los incluyó por contemplarles con los requisitos ó circunstancias legales. Y los segundos ó sea los que no son nacionales, si quieren obtener la distincion de serlo ó que se les incluya en la milicia que lo pidan al Ayuntamiento, quien de clasificadas sus personas y cualidades decidira, pues no todo el que quiere ser nacional puede ser incluido en tan dignas filas

De lo manifestado se convencera V.E. de que no es factible, ni prudente que en la milicia de Castelldasens se halle la distincion de voluntarios y legales, pues que siendo los que podrian llamarse voluntarios un numero escassisimo, no hay para que desmembrar estas plazas de una de las compañias del Batallon de las Borjas al que pertenece la de Castelldasens, pues que sin beneficio alguno seria crear tal vez cierta rivalidad entre nacionales y nacionales de un mismo pueblo.

Ni la razon de que podria darseles la preferencia en el servicio es atender (::) tanta exactitud y religiosidad lo desempeñan y han desempeñado los inscritos por alistamiento como los que hoy vienen pidieno la formacion de una seccion voluntaria y aun mas como la experiencia lo ha demostrado porque hablan los hechos; Son otra parte personas de honor y de interes para vivir independientemente con su trabajo; y es de esperar que en lo succesivo no desmintiran su anterior comportamiento.

A mas de ello: Entre los que recurren hay quien esta totalmente tulido; una parte que pasan de sesenta años; edad que no se presta tan facilmente al servicio, y asi es que el mismo D. Antonio Segura á la salida que hizo con otros nacionales que fue si mal no recuerdo el veinte y uno de octubre al llegar á las Borjas ó sea las dos horas de viaje, ya digo que no podia servir porque estaba quebrado, otro de los que firman el recurso hizo una cosa peor: y los restantes nacionales o los que lo son por inscripcion del Ayuntamiento todos siguieron y concluyeron el servicio. Por consiguiente ni los impedidos fisicamente ni á los mayores de cincuenta años podrian dar gran servicio; y otros no podrian ser admitidos.

En resumen S.E.: la formacion de una seccion de milicia voluntaria cree el que subscrive que ni es procedente, ni factible átendido el escasissimo numero que se hallarian (pues que muchos de los firmantes no podrian ser admitidos por el cuerpo municipal como los ha admitido ya) ni cree tampoco que sea prudente, ni que pueda reportar ventaja alguna: Por consiguiente espera el Alcadle que subscrive que V.E. desestimará la peticion que se devuelve informada, reservando á cada individuo el derecho de reclamar la inscripcion en la milicia nacional ya formada, que sera ó no atendida segun las circunstancias del que lo pida.

Castelldasens 22 Noviembre de 1855

Francisco Aldoma Alcalde

Plaça

L'any 1908 ja hi havia electricitat a Castelldans, L'Albagés i Juncosa també hi ha establert un telèfon. Amb l'arribada de la llum a Castelldans, l'any 1905, em passa pel cap el Marcel·lí Ribelles i altres. El maig del 1917 varen instal·lar l'aigua potable i l'ajuntament va fer unes escriptures per a poder fer front al finançament. Aquí n'hi ha una.

El 21 d'abril de 1907 es van celebrar les eleccions al Parlament espanyol i els resultats pel que fa a Solidaritat Catalana com a Macià, no podien ser més aclaparadors. Al districte de les Borges Blanques, Francesc Macià va obtenir 7161 vots (el 88'64 % dels votants) en front dels 912 (11'25 %) del seu contrincant conservador José Menéndez de la Parra ( notari madrileny sense cap arrelament en aquestes contrades i que la gent coneixia com "el candidat de la fil·loxera" ) . A Castelldans va obtenir 224 vots per 3 de la Parra. Francesc Macià renovà en totes les eleccions següents, fins l'abril de 1923 (art.29), l'acta de Diputat.

Durant el primer període va aconseguir l'acceptació de la proposició de llei amb que sol·licitava la inclusió en el Pla general de carreteres de tres vies de la província de Lleida. La proposició havia estat presentada el 28 de març de 1908 i comunicava pobles relativament aïllats i petits: la primera naixia de la carretera de Lleida a Flix i acabava a la granja d'Escarp, l'altra anava de Torregrossa a la de Mollerussa a Flix, i la tercera, de Vinaixa a Omells de na Gaia. Més endavant -el 2 de juny- en demanà una altra de Cervià a la carretera de Lleida-Flix. I encara el 7 de juliol de 1910 presentà una nova proposició de llei proposant la construcció de la via d'Almatret a Granadella i una altra de Sarroca a Granyena de Les Garrigues. La popularitat i l'agraïment que aquestes iniciatives li comportaven eren amplíssimes. I és que sovint les seves gestions donaven resultats i la premsa comarcal se'n feia ressò. Els ajuntaments sovint li feien homenatges, en col·locaven plaques commemoratives o li oferien unes rebudes extraordinàries.

Com exemple de tot això llegiu la crònica de la revista Foment, portaveu oficial del partit, amb data 18 d'octubre de 1932, nº 471: Diumenge al matí el President de la Generalitat de Catalunya, senyor Francesc Macià, sortí de Vallmanya en automòbil, acompanyat del seu secretari polític senyor Joan Alavedra, i es dirigí a Borges Blanques. A les onze del matí arribà el senyor President a Castelldans, on si li tributà una rebuda entusiàstica. A l'entrada del poble hom havia bastit un gran arc del triomf, amb la inscripció "Castelldans al redemptor de Catalunya". Donaren la benvinguda al President l'alcalde i tot l'Ajuntament amb ple. També hi eren l'alcalde de les Borges Blanques i el diputat senyor Pere Mias. L'orquestra Hereus de Soleràs, tocà, a l'arribada del senyor Macià diversos himnes, i uns grups de senyoretes feren ofrena al senyor President de magnífics ramells de flors. El senyor Macià pronuncià un interessant discurs, des de la balconada de la Casa Consistorial, que fou ovacionat. Després es traslladà amb la comitiva a l'estatge del Centre d'Esquerra Republicana, on fou obsequiat amb un vermut d'honor.

Al diari Rambla nº 144, amb data 17 d'octubre del 1932, entrevisten al President Francesc Macià on explica que un diumenge de repòs es anar a Castelldans i a Les Borges Blanques a exaltar de vell nou les multituds amb el míting vivent de la seva presència.

És va organitzar una recaptació Pro Monument a Macià a les Borges Blanques l'any 1931, si voleu veure qui va participar a Castelldans cliqueu aquí.

L'Ajuntament de Castelldans va oferir a Francesc Macià, el set o vuit de novembre (La Correspondencia de España nº 18895-6), com a homenatge i com a record de la decisió presa pel consistori per unanimitat, el 5 de setembre de 1909, de dedicar-li un carrer per haver aconseguit comunicar el poble per carretera i un llibre enquadernat amb tanques i una postal que reprodueix la primera pàgina d'aquest llibre. A la tapa hi podreu llegir " Lo poble de Castelldans al seu diputat D.Francesch Maciá ", a la primera pàgina llegireu el motiu de l'agraïment Per haber conseguit del Estat la construcció dels trossos tercer y quart de la carretera de Mollerusa á Flix, Secció Borjes á Albagés, passant per aquest poble”. A la següent pàgina hi han les signatures de l'Ajuntament i a la resta la dels ciutadans del poble. Hi han dues-centes signatures entre els regidors, veïns (118) i “a prec” (71).

També hi ha un telegrama de l'Alcalde de Castelldans al Presidente de la República. Amb tota seguretat per la proclamació per Macià de l'Estat Català, el 14 d'abril de 1931. També una carta de la qual ignoro el seu propòsit. I la seva resposta. I un telegrama quasi il·legible.

El primer èxit del nacionalisme català fou el triomf a les eleccions de 1901, en què candidats vinculats al catalanisme conservador derrotaren els partits dinàstics a Barcelona. El 1914, es va constituir la Mancomunitat de Catalunya com a òrgan de coordinació entre les diputacions provincials de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. El cop d'estat de Primo de Rivera, dut a terme el 1923 amb consentiment rei Alfons XIII, instaurà una dictadura(1923-1930).

De 1930 a 1936, de dictadura a dictadura, van passsar força coses a la nostra comarca i totes interessants. Com vivien els pagesos ? de que vivien ? quins partits manaven ? quin és el paper del clero ? Que va passar a Lleida amb els fets d'octubre ? ..........

L'any 1932 van començar els primers viatges de transport públic entre Castelldans i Lleida. Mireu el paperam. Actes de l'ajuntament de Castelldans del 1917 al 1937. El Dr. Josep Solé Segarra Informacióva exercir de metge a Castelldans durant l'any 1937, ho va comentar en un escrit a la revista Gimbernat.

El 1918 i 1919 van crear-se el Foment Agrícola Republicà i " La Sociedad Instructiva Recreativa la Ejemplar". Ho poder llegir aquí.Informació

 


CENS DE POBLACIÓ

El primer, l'any 1365-1370, hi trobem inscrits 54 focs a Castell dasens, qui es del noble Luhis Cornell. Ja aleshores els llocs de “Juncosa, Dalbages de vall de Reig, les beçes ect”., són expressats com de l'abat de Poblet. Rector o plebà de Castelldàsens va ésser-ho per aquesta època, Guerau de Requesens, nomenat el 1380 Bisbe de Lleida. ( En el año 1377 era canónigo y prepósito de Lérida. En el referido año, Pedro de Sant Martí y su esposa Juana le vendieron el castillo y lugar de Jovals, término de Castelldàsens, que tenian en feudo del rey, con la condición que no podría dejarlo a persona de estado clerical sino a laicos.) En una carta en la qual Cebrià Pris d'Agramunt ven un censal al favor del Monestir d' Scala Dei diu que Pere Forés era vicari de Castelldasens a 28 de febrer de 1630. Al 1622, dins de la relació dels focs per la percepció del coronatge, a Castelldans hi consta 33'5 focs d'Església, amb una tributació de 18 lliures, 8 sous i 6 diners.

ANY

VEÏNS

ANY

VEÏNS

La posada en marxa del canal, el 1862, el poble de Castelldans experimenta un fort creixement que perdura fins el 1920; d'aquesta última data fins l'actualitat la tendència és inversa.

Economia a mitjans segle XIX. El terreno es de buena calidad, i susceptible de muchas mejoras, hallándose en él bastantes árboles frutales, entre ellos muchos almendros e higueras (...) Produce trigo, cebada, aceite, almendras i otras frutas con un poco de vino i pastos; se cria bastante ganado lanar(...) Industria: 3 molinos aceiteros; uno que fue de los PP. Cartujos con tres prensas, i los otros dos de particulares con una sola; esperándose que iran progresando todos los años en razón a las nuevas plantaciones de olivares. Comercio: arrieria destinada a la importación i exportación de granos, vino i aceite(...) Presupuesto municipal: 5.200 reales.







1365

243

1920

1508

1378

193

1930

1445

1553

175

1936

1378

1718

109

1940

1340

1787

515

1945

1363

1830

509

1950

1328

1842

508

1955

1324

1857

772

1960

1282

1860

817

1965

1223

1877

978

1970

1156

1887

973

1975

1036

1897

998

1981

1040

1900

1326

1986

1016

1910

1443



FOGATGE DE 1553

DISTRIBUCIÓ COMARCAL

Resum del fogatge, tal com ens és ofert pel còdex C. IV, núm. 404 de l’Arxiu de la Corona de Aragó, per cada localitat destria els focs en laics, capellans, militars i monestirs.


Laics

Capellans

Militars

Monestirs

TOTAL

Albagés

9

-

-

-

9

L’Albi

77

4

1

-

82

Arbeca

144

9

-

-

153

Les Borges Blanques

106

7

-

-

113

Castellots

6

-

-

-

6

Bovera

10

-

-

-

10

Castelldans

37

2

-

-

39

Cervia de les Garrigues

15

1

-

-

16

Les Beces

9

1

-

-

10

El Cogul

33

1

-

-

34

L’Espluga Calba

50

1

1

-

52

Fulleda

26

1

-

-

27

La Granadella

81

7

1

-

89

Granyena de les Garrigues

33

3

-

-

36

Juncosa

15

1

-

-

16

Juneda

69

4

1

-

74

Miravall

1

-

-

-

1

Els Omellons

13

1

-

-

14

La Pobla de Cérvols

21

1

-

-

22

La Pobleta de la Granadella

11

-

-

-

11

Puiggròs

19

1

1

-

21

El Soleràs

17

-

-

-

17

Tarrés

17

1

-

-

18

Els Torms

9

-

-

-

9

Torregrossa

34

2

-

-

36

El Vilosell

56

-

-

-

56

Vinaixa

52

3

-

-

55


970

51

5

-

1,026



COL·LECTA DE LLEIDA

Dimarts a 25 de juliol 1553 en la ciutat de Leyda comparegueren davant los reverents magistrats y honoren mossen Francesch Joan Soler rector de Alcanyicet y Rossello surrogat en loch dels magnissims micer Francesch Soler Dega y Sindich de la Seu de Leyda mossen Gaspar de Taralla donzell mossen Perot Corco surrogat en loch de mossen Malcior Monjos Sindich de la ciutat de Leyda fogagedors elegits per la cort general de Cathalunya. Lo reverent mossen Joan Moreno prevere beneficiat y prior de la confraria de la Verge Maria la Vella de la Seu de dita ciutat de Leyda en nom y per lo Reverend Capitol dels canonges clero y comunitats de la Seu y parrochies de dita ciutat los magnifichs mossen Malcior Monjos mossen Domingo Constanti y Mossen Franci Miralles paers de dita ciutat de Leyda los quals ço es lo dit mossen Joan Moreno y dits paers prestaren jurament y oyren sentencia descomunicatio y denunciaren los fochs seguents com apar en lo llibre de fogatges en cartes 22.

Divendres a 28 de juliol 1553 en cartes 58

CASTELL DASSENS

Mº Matheu Triquell vicari

Mº Pere Peyro prevere esta en casa de son nebot

Berthomeu Massot jurat comparent

Jaume Peyro

Matheu Simo

Joan Padellos

Jaume Benito

Jaume Valbona

Melchior Cabestany

Pere Teixidor

Nicolau Reig

La viuda Peyrona

Berthome Serler menor

Joan Argiles

Salvador Gueralt

Joan Duch

Montserrat Carbonell maior

Montserrat Carbonell menor

Jaume Oro

Pere Serler

March Ripoll

Berthomeu Giner

March Sarlor

Joan Jornet

Vicens March

Bertomeu Peyro

Joan Pujalt

Magi Gispert

Jaume Gispert

Pere Gispert

Gaspar Gisper

Jaume Armengol

La viuda Marcha

Pere Boter

La viuda Tarregona

Vicens Castelnou

Arnau Natheu

Joan Alçamora

Joan Peyro



ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ DE CATALUNYA EL PRIMER VICENNI DEL SEGLE XVIII

LLIBRE 1, II i III.


Vegueria de Lleyda Castelldasens l’any 1707 (al 1714?) té 27 cases. Castell Dasens: Te de llargaria 5 quarts, de ampla 3, y de rodaria 2 horas: afronta a llevant ab Monrreig y Miravall, a mitgdia ab Alberges y Bessas, a ponent ab Matxerri y Melons, a tremontana an Vinferi y Puigvert: te 27 casas y 109 personas.

Uns exemples

TERMES

CASES

PERSONES

Albages

4

18

Aspa

20

63

Lleyda

565

2358

Borges y part Real de Castelló

145

468

Puigvert

17

55

Castell Dasens

27

109


Año 1717

Relacion de las Personas que componen Ciudades, Villas y Lugares del Principado de Cathalunya con distinzion de Beguerias.

Veguerio de Lerida. Uns exemples:


LUGARES

HOMBRES

CAVALLEROS

POBRES

TOTAL

Puixvert

18

0

0

18

Juneda

48

5

0

53

Castel de Arens

23

0

0

23

Borxas y parte de Castillol

104

4

10

118

Total veguerio de Lerida

2969

56

97

3122

Ja que està a la vegueria de Lleida i junt a Puigverd, Juneda i Borges s’entén que «Castel de Arens» és Castelldans.



Relación general del vezindario de el Prinzipado de Cataluña, formado en el año de 1718. Con distinción de Veguerios y Subveguerios, de los lugares que componen, los referidos Veguerios y Subveguerios, incluidos en la 1ª, 3ª, 4ª, 5ª, 7ª, 8º, 9ª, y 10ª columnas son cavos de Familia, y vecinos de los lugares advirtiendo que solo son los de dichas columnas 1ª, 3ª, 4ª, 5ª, 7ª, 8º, 9ª, y 10ª columna los expresos cavos de Familia y vecinos que componen.


Hi ha 27 vegueries i subvegueries només en fico unes quantes d’exemple, els totals són de totes.

Nomb. veguerios y sosveguerios

Veg. Barcelona

Veg. Tarrega

Veg. Balaguer

Veg. Lerida

Veg. Tarragona

Total veguerias i sosveg.

1 Hombres

6.443

821

480

2.139

2.811

45.120

2 Infantes mayores de 14 años

3.425

217

154

799

1.348

16.423

3 Marineros

253

-

-

-

19

1.086

4 Pescadores

404

-

-

-

81

1.199

5 Jornaleros

4.265

281

141

809

3.339

43.881

6 Estudiantes

278

14

5

37

298

2.867

7 Viejos de 70 años arriba

312

33

8

81

198

2.900

8 Inutiles

.1181

6

5

55

220

4.553

9 Pobres de solemnidad

424

31

6

111

305

5.390

10 Cavalleros

245

2

7

33

18

794

11 Mujeres casadas y viudas

2.1620

1.144

672

3.245

6.765

104.108

12 Niñas mayores de 14 años

2.576

374

176

955

2.055

30.816

13 Niñas menores de 14 años

5.551

616

259

1.587

4.207

58.330

14 Niños menores de 14 años

7.514

631

339

1.802

4.245

62.652

15 Clerigos

751

72

75

221

301

5.715

16 Frailes

796

30

26

68

374

2.916

17 Monjas

617

-

13

29

125

1.210

18 Total

56.655

4.272

2.366

11.971

26.709

389.960


Este Estado ha sido admitido por el Intendente de Cathaluña, previniendo al mismo tiempo se consideran en Cathaluña 100.000 casas en que repartidas las 389.960 almas que por tanto corresponde casi a quatro personas por casa, teniendo presente tambien que en las personas ha avido alguna ocultación de modo que el numero de ellas llegara a 400,000. Previno tambien que las cantidades que se incluyen en las columnas 1ª, 3ª, 4ª, 5ª, 7ª, 8ª, 9ª y 10ª son de vecinos gefes de casas y que los que se incluyen en las columnas 2ª, 11, 12, 13, 16 son dependientes de las referidas casas y gefes sin las 15, 16, 17 que son de Clerigos, Frayles y de Monjas.


CENS DE 1719


Noticia del Principado de Cathaluña dividido en Corregimientos con expresión de las Ciudades, Villas,Lugares y Quadras en sus confrontaciones y jurisdicciones y el número de casas y Habitantes de ellas.

Castell de Asens: Es lugar, las jurisdic. son del Monasterio de Escala Dei, tiene 30 casas juntas, con 109 havits. Su situación es en un alto en medio del llano, linda a levante con Joneda, a mediodia con Lasbesas, y Albagues, a Poniente con Cugol, y Aspa, y a Tramon. con Artesa.

Cogul: Es lugar, las jurisdic. son del Abat de Poblet, tiene 14 casas juntas, con 59 havits. Su situación es llana, linda a levante con Castelldasens, a mediodía con Albagues, y Soleras, a Poniente con Graniera, y a Tram. con Ayso.

Las Vesas: Es lugar, las jurisdic. son del Abad de Poblet, tiene 8 casas juntas, con 29 havits. Su situación es llana, mas barrancosa y cubierta de bosque, linda a levante con Albi, Corregimiento de Tarragona, a mediodía con Pobla de Siérvoles, a Poniente con Albagues, y a Tramontana con Castell de Asens y Juneda.

Puigvert: Es lugar, las jurisdic. son del Monasterio de Escala Dei, tiene 25 casas juntas, con 76 havits. Su situación es llana, linda a levante con Alamus, a mediodía con Castell de Aseny, a Poniente con Albaterry, y a Tramontana con Alamús.

RELACIÓ ENTRE CASES O VEÏNS I HABITANTS

El cens, copiat per Serra i Postius dels papers del cadastre de 1716, permet deduir per conjunt del Principat 4,07 persones per cada casa o cap de família. Segons les dades d’aquest recompte, el departament que oferia una proporció més alta en aquest sentit és el de Barcelona, amb 5,51 persones per casa. Tàrrega amb 3,46. Cervera 3,8 i Lleida 3,45.

ELS ESTATS COMARCALS

Distribuïm la totalitat de les poblacions de la Catalunya estricta en comarques, segons la divisió establerta per la Ponència de la Divisió Territorial de la Generalitat de l’any 1932. Repartim les localitats en ajuntaments tal com se’ns presenten avui els termes municipals. A continuació de cada localitat donem les xifres de cases o veïns i, en els de 1716 i 1719 igualment les d’habitants d’acord amb l’assignació que fan els censos. Quant a les columnes dels censos, enlloc del nombre de cases , veïns o habitants, posem el nom d’una localitat volem indicar que la població de la localitat que encapçala la línia horitzontal va inclosa en la xifra de la que s’indica.


Les Garrigues



1708 cases

1716

cases

1716 persones

1717

veïns

1718

cases

1719

cases

1719

habitants

L’Albagés

3

4

18

4

4

4

18

L’Albi

83

60

207

147

60

60

227

Arbeca

103

131

546

143

121

131

546

Les Borges Blanques i la Floresta

124

145

468

118

140

145

468

Bovera

10

-

-

62

11

Granadella

Granadella

Castelldans

27

27

109

23

22

30

109

Cervià de les Garrigues

15

17

45

11

12

17

56

Les Beses

11

14

59

13

13

14

59

El Cogul

11

14

59

13

13

14

59

La Quadra

-

1

12

-

1

-

-

L’Espluga Calba

63

66

141

74

60 (1)

66

241

Fulleda

25

32

155

19

20

32

155

La Granadella i Bovera

40

60

310

16

47

90

310

Granyena de les Garrigues

30

30

106

24

24

30

141

Juncosa

18

20

63

16

17

20

63

Juneda

60

63

234

53

54

63

234

Els Omellons

25

26

126

27

22

26

126

La Pobla de Cérvoles

30

31

98

26

22

31

98

La Pobleta de la Granadella

12

Granadella

Granadella

Granadella

Granadella

Granadella

Granadella

Puiggròs

13

19

64

10

13

19

64

El Soleràs

14

17

37

11

13

17

57

Tarrés

21

26

70

16

18

26

79

Els Torms

5

11

38

8

7

11

38

Torregrossa

35

36

116

26

28

39

116

El Vilosell

40

46

97

31

33

46

130

Vinaixa

27

36

142

45

28

36

142

TOTALS

836

920

3,261

925

(790)

961

3,506


(1) Al repartiment d’armes de 1720 l’Espluga Calba figura amb 64 cases.

A part el desestimat recompte de cases de 1718, hi ha un ascens continuat a cada un dels altres patrons censals, però, o bé a la llista de 1716 o bé a la de 1719, sembla haver-hi un error a les centenes de la xifra atribuïda a l’Espluga Calba, puix que amb el mateix número de cases, un cens posa 141 persones i l’altre 241 habitants. També sembra haver-hi confusió entre un 3 i un 5 a les desenes de l’estimació de persones i habitants del Soleràs. Al cens de 1717 l’Albi sembla sobreestimat.


CENS DEL COMTE DE FLORIDABLANCA 1787

PUEBLO DE CASTELLDANS

Parroquia del mismo Pueblo, y es única

Corregimiento de Lleida


solters

casats

viudos

total


homes

dones

homes

dones

homes

dones


Fins a 7 anys

53

68





121

De 7 a 16 anys

54

48





102

De 16 a 25 anys

40

42

1

2



85

De 25 a 40 anys

7

-

32

32

1

2

74

De 40 a 50 anys

-

1

33

33

6

10

83

De 50 i més anys

5

7

13

13

5

7

50

total

159

166

79

80

12

19

515

Total estat

325

159

31


La llei electoral de 1907, pensada per a regenerar l'antic sistema electoral (entre altres coses, per eliminar el sistema de l'"encasillat"), no va modificar ni la geografia circumscripcional ni el sistema d'atribució d'escons, en tant que ambdues circumstàncies continuaven tenint eficàcia per als interessos dels partits dinàstics.
Aquesta nova normativa es mantingué fins a la Segona República, moment en què s'introdueix algunes modificacions importants a la Llei de 1907, sense, però arribar a redactar una nova llei electoral.

Abans de 1891, any en què s'instaurà el sufragi universal masculí, el vot estava restringit a grans i mitjans contribuents i a persones a les quals se'ls conferia el dret al vot en virtut del seu estatus social o professional. Quan s'atorgà el dret a vot a tots els homes majors de 25 anys es territori en districtes uninominals, o zones representades per un únic diputat a excepció de les ciutats més grans on eren més d'un els escons a dirimir. Pel que fa a les eleccions municipals, la renovació de l'Ajuntament es feia, abans del 1907, per meitats cada dos anys. A efectes electorals, la província de Lleida estava dividida en cinc districtes que no coincidien amb els establerts per les eleccions legislatives. La renovació dels diputats també es feia cada dos anys i per meitats. Balaguer, la Seu-Sort i Cervera-Solsona alternaven en la renovació amb Lleida-les Borges i Tremp-Viella.. Cadascun d'aquests districtes elegia quatre diputats dels vint que tenia la Diputació.
L'elecció de la fracció de Senadors que no era vitalícia ni de representació corporativa, sinó nomenada per elecció indirecta a través dels compromissaris elegits uns dies després de l'elecció de diputats, pels majors contribuents, pels ajuntaments i per les Diputacions provincials. Amb la proclamació de la II República s'inicià un nou període històric caracteritzat, entre altres aspectes, per la celebració d'eleccions democràtiques, reflex real de la voluntat del cos electoral davant les urnes. Entre el 1931 i el 1936 es van celebrar dues eleccions.

Cens electoral de Castelldans: 19301932193419451946195119551962196519661967196819691970197119721972a19731974 i 1975.

Llibres de Reclutament de Castelldans: 19031904190519071908191019111912191319141915191619171918191919201921192219231924.

Després dela guerra s'ha de traure l'enruna i s'ha de reconstruir: l'Església, el cuartel, l'ajuntament, l'escola i els carrers del poble, tot ho trobareu aquí.

L'inici real de la reconstrucció es va produir a la mort de franco el novembre de 1975. Aquí trobareu la carta enviada amb el nombre de sinatures i les pàgines que signaren els habitants d'aquest poble. Signatures de condol a Castelldans.

L'any 1935 a Castelldans hi vivien 1323 persones; relació d'establiments:

elemento oficial

Cafés

Propietarios(Prales.)

Vinos cosecheros (los principales)

Alcalde: Don Buenaventura Talarn Cendra

José Ballesté

Salvador Caballé

Secretario: D. Mariano Casals Domingo

Ramón Costafreda

Común de vecinos.

Pedro Gómez

Juez municipal: Don Ramón Ribelles Tamarit

Ramón Pons

Pascual Farran

Pedro Rebull

Fiscal: Don Ramón Costafreda Seró.

José Rebull

Pedro Gomez

Ramón Rebull

Párroco: D. Javier Tarragona Palomares

José Sendra

Miguel Miquel

Pedro Ribelles

Barberias

Buenav.ª Talarn

Ramón Rebull

Ramón Zamar

Pedro J. Mor

Tabernas

Francisco Ribelles

Gustavo Wandemboch

Victorio Simó

Pablo Bonet

Pedro Ribelles

Mercerias

Comestibles

Luis Fontana

Antonio Segura Mir

Roque Guiu Blasch

Francisco Bellet

Domingo Girona

Antonio Segura R.

Francisco Mateu

José Corretgé

Ramón Segura

Antonio Sendra

Pesca salada (comercios)

Domingo Girona

José Viladegut

Ramón Xammar

Pedro Rebull

Destileria

Estanco

Pedro Costafreda

Pedro Rebull

Francisco Ribelles

Domingo Girona



ANUARI DE CATALUNYA DEL 1936

CASTELLDANS

Ayuntamiento de 1.525 habitantes. Alcalde: Miguel Viladegut Borrás. Secretario: Diego Diaz Royes.

Juez municipal: José Curcó Costafreda. Párroco: Modesto Camí.

Escuelas nacionales: Miguel Vigatá - Rosa Santacreu.

Agregados: Mas del Antost, Caserio con 24 habs. de Hecho i de Derecho. Situado a 5'5 km.

Sociedades: La Cultural - Foment Agrícol Republicà Català - Sindicato de Trabajadores - La Violeta.

ACEITE DE OLIVA

Jose Bonet

COMESTIBLES

Maurici Ramis

Antonio Curco

Ramon Segura

Jose Pau

MiquelViladegut

Antonio Segura

ELECTRICIDAD

Riego y Fuerzas del Ebro

Sindicat

ESPECTACULOS

Foment republica cat.

ALBAÑILES

maestros

Jose Barbera

La Violeta

Antonio Corretge

ESTANCOS

Jaime Gasol

Fancisco Corretge

FONDAS

Francisco Bellet

Jose Corretge

Luis Mateu

Rosendo Corretge

Buenaventura Talarn

BARBERIAS

Mateo Capdevila

GANADEROS

Matias Bonet

Antonio Marti

Jose Pau

Anselmo Mor

GORRAS tiendas

Jaime Gasol

Serapio Segura

GUARDICIONEROS

Pablo Manuel

CACHARRERIAS

Jose Balleste

Daniel Rebull

Agusti Pera

Antonio Sala

Ramon Vidal

HERRERIAS

Rogelio Ezquerra

CAFES

Francisco Bellet

Jose Farre

Centro Republicano

Fernando Miquel

Genaro Mateo

Luis Miquel

Modesto Sans

HUESPEDES   casas

Casa Girona

CAMIONES automóviles

Jose farran

Buenaventura Talarn

CARPINTERIAS

Francisco Capdevila

MEDICOS

Juan Meseguer

Jaime Piñol

MERCERIA Y TEJIDOS

Juan Meseguer

CARROS

constructores

Jose Aragües

Pedreo Sendra

Ramon Bosch

PANADERIAS

Jose Masip

Jaime Pallas

Daniel Mateu

CEREALES

COSECHEROS

Baltasar Botargues

Jose Segura

Antonio Carrer

PESCADERIAS

Eugenia Franch

Pascual Farran

SASTRERIAS

Jose Modol

Rmon Flix

TABERNAS

Casa Girona

Francisco Gomez

VINOS

COSECHEROS

Sebastian Balleste

Francisco Pau

Ramon Bernaus

Francisco Pons

Matias Bonet

Marcelino Ribelles

Juan Costafreda

Jose Roca

Antonio Curco

Ramon Sans

Blas Puig

Pablo Segura

Pedro Rebull

Francisco Sobrepere

Francisco Ribelles

Antonio Torres

Francisco Sala

Francisco Torres

Antobnio Segura

COMESTIBLES

Antonio Baque

Francisco Corretge

Ramon Bonet

YESO

DEPOSITOS

Antonio Corretge

Jaime Gasol

Rosendo Corretge

Antonio Gomez

ORQUESTAS

Ribelles

Francisco Pau

A la "guia comercial turística de Lérida" editada l'any 1973 -les dades del alcalde sembla que no són correctes- i surt:

AYUNTAMIENTO: Alcalde: D. Ramón Llovera Puig. Tte. Alcalde: D. Ramón Suñé Barberá. Concejales: D. Manuel Vilella Costafreda, d. Ramón Farran Simó.. D. Javier Sobrepere Curcó, D. Nicanor Nateu Segura y D. Serapio Dúran Vall.

COOPERATIVAS:

  • Coop. Campo.--- San Isidro, s/n

  • Coop. Aceitera. ------ Afueras.

  • Coop. Frutícola.----- Afueras

GUARDIA CIVIL: Puesto propio.

BIBLIOTECAS:

Hermand. Sind. Lab. y Gan.

ALIMENTOS:

Farell Oriol, Nieves. Bonaire,1.

Mateu Ramís, Salvador,- Mayor.

Ramís Balleste, Daniel.- San Isidro,3.

Rebull Mateu, Eloy.-

Pl. Cataluña, 22

Sendra Talarn, Antonio.- Pl. Catal., 3.

CARNICERIAS:

Mor Gómez, José.- Mayor, 4.

Piqué Peiró,Juan. -Mayor, 26.

Viladegut Pau, J. Vda. de.- Pl. Cataluña.,14

FONTANERIAS:

Curcó Ramis, Juan.- Mayor, 43.

GUARNICIONERIAS: Rebull Bosch, Daniel.- Saca, 7.

HARINAS: Herm. Sindical de Labrad.-Bonaire, 15.

MERCERIAS: Messeguer Castell, Mercedes.- Mayor, 35.

PORCELANAS Y LOZA: Bernaus Vidal, Julia.- Mayor, 36.

TAXISTAS: Mateu Ramis, Salvador.-

CONFECCIONES:

Sendra Talarn, Josefa.-

Pl. Cataluña, 4

CINEMATOGRAFOS

Cine La Viola: Sans Solé, Fco.- Trav. Bonaire, 6.

Cine Hogar Productor: Her. Sindical de lab. y Gan, Bonaire.

ACEITES:

Bonet Bonet, María.- Mayor, 8

Coop. "Sant Fortunato".

- San Isidro.

Pau Peguera, José.- Mayor, 5.

CAFE - BAR :

Hidalgo Farell, Julián.

Pl.Cataluña,26.

Sans Solé, Francisco.Pl.Cataluña 6.

Herm. Sindical de Lab. y Ganad.- Bonaire.

CARPINTERIAS:

Gasol Farré, Pedro.- Bonaire, 8.

Pallás Bellet, José.- Frailes, 6.

Triquell Solé, Fco.- San Isidro. 4.

CALZADOS: Solé Lloret, Octavio.- Bonaire, 2

CERRAJERIAS

Farré Farrán, José.- Bonaire, 5. Miguel Farrán, José.- Pl. Cataluña,17 Miquel Pau, Victor.- Ada. Caudillo, 27.

CONFITERIAS:

Pau Gomez, Francisco.- Mayor, 5

ELECTRODOMESTICOS: Curcó Ramis, Juan.- Mayor, 43

FERTILIZANTES E INSECTICIDAS: Sobrepere Farrás, José M. - Caudillo, 40.

CONSTRUCCION:

Barberá Bernaus, Federico.- San Isidro, 16.

Barberá Bernaus, Luis.-P.º Fco Moragas,4.

Farrán Baqué, Roque.- Frailes, 10.

Pons Nogues, Juan.- Sierra, 5.

Ribelles Corretgé, Domingo.-Ada.Caudillo,3.

Simó Baqué, Ricardo.- Iglesia, 57.

PELUQUERIA

Mor Gómez, José.- Mayor

Olivart Corretgé, Ramona.

-S.Isidro, 33.

Segura Flix, Serapio.- Mayor, 32.

Sobrepere Curcó, Ramona.-P/Catalu.26

Vallverdú Ezquerra, J.-Ad.Gral.Mola,3

PANADERIAS:

Curcó Oriol, Ramón.- Mallara, 4.

Masip Guiu, José.- Mayor, 33.

Segura Griñó, Ramón.- Ada. Caudillo, 27.

SALONES SOCIALES: Hogar del Productor.- Bonaire.

TRANSPORTISTAS:


Bernaus Franch, Juan.- Gral. Mola.

Gasol Solé, Ramón.- Pl. Cataluña, 22.

Transportes Corretgé.- P.º Fco. Moragas.


La política econòmica durant el principi de la dictadura va ser intervencionista i autàrquica, fixa els preus sense tenir en compte l'oferta i la demanda, raciona el consum, estableix cupos de producció i determina els salaris. Els cupos a Castelldans campanya 1945/46.

De Castelldans sabies que...........Informació

Castelldans ha tingut i té uns escriptors importants, trobareu aquí una relació dels seus llibres.

No podem tancar la història de Castelldans sense ficar unes quantes Festes Majors de les d'abans.

Sortir