VICARIA DE PUIGVERT

Pº Un testimonial produït davant del Vicari General de la ciutat de Leyda per part de la vila de Puigvert, requerint los fos donat Vicari per les causes en dit testimonial apuntades; testimoni per Joan Morello notari de la dita Cort á 26 de Giner 1497.

Item Un acte de venda de censal feta per Magi Gispert de Castelldasens en favor del Monestir de Scaladei, com a Rector de la parrochial del lloch de Puigvert de propietat 60 lliures pensió annual 60 sous pagadors lo primer de abril los quals son per la celebració de les 40 misses annuals deixà en son testament Miquel Massot de Puigvert se celebrassen en dita Iglesia; testimoni per Miquel Vives notari de Leyda lo primer de abril 1446.

Item Dos copies auctentiques del capbreu de la Iglesia de Puigvert; lo qual se feuen lo any 1625. Testimoni per mº Jaume Poquet notari de Leyda.

Item: presentacions de la Vicaria de Puigvert fetas per lo Monastir á proposició del Illm. de Lleyda.

VEN DON G. CERVERA A Mº ÇAÇALA LO DIT LLOCH:

CONCORDIA DE QUISTIA Y SERVITUTS.

Pº. Una sentencia; ab que es condemnat don Guillem de Cervera á pagar a mº Berenguer de Lauria 1000 morabatins alfonsins de or, e, no pagant, que done en penyora lo lloch de Puigvert; testimoni per Arnaldo de Podio notari de Leyda á 4 dels idus de setembre 1313.

Item Una procura feta per lo dit don G. á Guillem Carrovira per lliurar la possessió de Puigvert al dit B. de Lauria, fins en tant li hagués pagat dit deute; testimoni per lo dit A. de Podio. 8 calendes d’octubre del dit any.

Item Una carta de venda feta per mº G. de Cervera á mº Francesch Çaçala, ab que li ven lo dit lloch de Puigvert y son terme, y la torre den G. Berenguer, y la parellada den Merles ab tots sos drets y pertinències y rendes per preu de 20000 (sous). Testimoni per Joan Ganalor notari de Leyda dies de juny 1319. Es hi la firma del Rey; ab ques reserva lo mer imperi y señorio alodial quey te.

Item Una carta de cominença feta entre los habitants de Puigvert, e, lo dit mº Çaçala Sr. de dit lloch; ab que es condemnat que per quístia, joua, feines batudes, triases, per delme de anyells, llana, formatge, polls, pollins, e, per terços de vendes, y per tenir forn franch, y per altres emprius que el señor hi puga fer, segons costum de Castelldasens. Li paguen cada any 1000 sous jaquesos. Testimoni per B. de Limiñana 9 calendes d’octubre 1339.

VEN Mº ÇAÇALA A Mº P. DESPEUS LO DIT Y LO DOMENGE.

Item Una carta de venda feta per lo dit mº Francesch Caçala á mº Pe. Despeus vicecanceller; ab que li ven lo sobredit lloch de Puigvert y la parellada den Merles y 1000 sous que hi prenia. Testimoni per Bernat de Limiñana notari de Leyda 22 calendes maig 1340. Es hi la ferma del Rey, ab ques recerva lo mer imperi señorial alodial quey tenia, es hi la apoca del preu, cosida en a dita venda.

Item Una carta de (evicció) fet per lo dit mº Francesch Cassala al dit mº Pe. Despeus; ab que li promet y se obliga ferli haver y tenir lo dit lloch de Puigvert y les altres coses que li ven, y que fara fermar en la dita venda los qui se deven fermar; testimoni per lo dit B. 12 calendes de mars dit any.

Item Una carta de procura feta per lo dit Çaçala á Antoni Parent notari de Leyda pera donar la possessió del dit lloch y terme y altres honors a mº Pe. Despeus; testimoni per lo mateix notari 3 idus martÿ 1340.

Item Una carta de possessió del sobredit lloch de Puigvert, e, de la parellada que lo procurador de mº Cassala dona a mº Pe. Despeus; testimoni per lo dit B. el dia abans de l’idus d’abril dit any. Es hi la dita procura.

Item Una carta dels homenatges prestats per los habitants de dit lloch al dit mº Pe Despeus; testimonis per lo dit B. Los pròxims dia, mes y any.

Item Una carta de venda feta per lo dit mº Çaçala al dit mº Pe. Despeus de una heretat nomenada lo Domenge ques 20 caft per preu de 1000 sous jaquesos; lo qual Domenge esta contiguo al terme de Puigvert en franch alou. Testimoni per lo dit B. 12 mars dit any.

Item Una carta de censal, que fa la Universitat de Puigvert a mº Pe. Despeus señor de dit lloch per preu de 66 lliures 8 sous 8 diners de pensió 100 sous. Testimoni per lo dit Bernat el dia abans de l’idus d’abril del dit any.

Item Una apoca feta per B. Dalbesia de Leyda, a mº Pe. Despeus de 3200 sous jaquesos, los quals mº Çaçala abans señor de Puigvert y los habitants de aquell li devien los 3000 sous per preu de censal, que dita Universitat li feya los 200 sous per resta de pensions; testimoni per lo dit B. 20 calendes de maig del dit any.

Item Una provisió, o, Licencia atorgada per lo Rey amb Pe. Despeus que puga obiar, e, edificar qualsevol fortalesa en lo lloch, e, terme de Puigvert datat a barcelona 12 calendes novembre del dit any.

DONA LO REY Á Mº PERE DESPEUS LO DOMINI ALODIAL Y VENLI LO MER IMPERI

Item Una carta de donació; ab que lo Rey don Pere, dona a mº Pe. Despeus vicecanceller 8000 sous Barcelonesos, y assignals hi sobre les pecúnies del primer monedatge ques plegarà en la Ciutat de Leuda; datat a Barcelona dia abans de les nones de desembre 1340.

Item Una altra donació; ab que confirma lo sobredit Rey don Pere la dita donació de 8000 sous a dit Pe Despeus, e, mes li atorga ab present, que en cas que no rebes los dits 8000 sous, dins 15 dies, en tal cas la señoria alodial y directe domini, que dit Rey tenia sobre dit lloch de Puigvert fos seu, però que dins espay de 20 anys lo Rey lo pogues quitar ab certs modos dins la carta continguts; data a dalt ficada.

Item Una carta de venda feta per mº Bernat Olzinellas tresorer del Rey al dit mº Pe. Despeus de Leyda del mer imperi, e, altre dret, e, jurisdicció que lo Rey havie sobre lo lloch de Puigvert, e, son terme, e, les torres allí situades, e, la dominicatura per preu de 7000 sous. Testimoni per Jaume Conesa escriva Real el dia abans de les nones desembre any 1342. Es hi la apoca cosida ab dita carta e, en la dita donació es insert lo poder que lo Rey dona a dit Olzinelles per fer dita vendició.

Item Una collacio, e, confirmació de la sobredita venda fet per lo Rey don Pere; data a Barcelona calendes abril 1343.

PREN POSSESSIO, E HOMENATGES DE DIT LLOCH LA Sª FRANCISCA DESPEUS EN DIVERSOS NOMS.

Item Una carta de sentencia arbitral donada entre la Sª Francisca muller del quòndam mº Pere Despeus, e, mº Bertran de Vallo; en ques declara lo lloch de Puigvert pertànyer á Pere Despeus fill de dita Francisca. Testimoni per Guillem de Letona escriva real, lo primer de octubre 1359. Es hi la ferma, e, segell del Rey.

Item Una procura feta per lo dit mº B. de Vallo pera lliurar la possessió de dit lloch de Puigvert a la dita Francisca.

Item La possessió per dita Francisca presa, e, mes los homenatges prestats a la mateixa per los habitants de dit lloch pera durant la sua vida; estan dit tres instruments en un pergamí, tots testimoniats per Ramon de St. Marti notari sots diversos dies del mes de octubre del dit any.

Item Una presentació de dos privilegis feta per la Sª Francisca muller del quòndam mº Pere Despeus apres mort de son marit, ab que presenta per son procurador al Rey en Pere los dits privilegis, ab que havia donat al dit son marit 8000 sous. Suplicant-li pus nunca era estat pagat son marit, ni ella, li manas complir lo que en dites cartes li era promès, e, lo Rey loy atorga ab certes condicions, testimoni per Jaume Conesa secretari del Rey á 17 de agost 1360.

Item Una carta de presentació com la sobredita feta per la mateixa al balle general de Cathaluña, presentantli lo instrument sobredit y requerint li lo mateix que requiri al Rey; testimoni per Francesc Pons notari de Barcelona á 6 de octubre del dit any.

Item Una carta de homenatges prestats per los habitants de Puigvert á la Sª na Francisca viuda en nom seu, e, com á tudora de son net Ramon Berenguer Despeus; testimoni per Andreu Esparça notari de Leyda lo darrer de Giner 1373.

VEN RAMON B. DESPEUS A B. GALLART LO DIT LLOCH Y CERTES TORRES.

Item Una carta de venda feta per Ramon D. Despeus al Honorable en Berenguer Gallart de Leyda del castell, lloch, y terme de Puiugvert, e, de la parellada den Merles, y de les torres de Huga, de Corba, de Sta. Fe, de Borras contiguas al terme de dit lloch, e, de altres terres, viñes, e, cases, y de Caslanies y dominicatures, e, de una devesa, e, de qualsevol altre dret á ell pertanyent ab tota jurisdicció alta y baixa civil y criminal ab mer y misto imperi en franch alou per preu de 44200 sous. Testimoni per Ramon Cesseres notari de Leyda, á 23 de novembre 1399. Es hi apoca, es hi la possessió y homenatges prestats a dit Gallart en una carta, la qual es cosida ab la dita venda; testimoni per lo dit Ramon á 12 de novembre del dia any.

DONA B. GALLART AL MONESTIR LO DIT LLOCH E DOS CENSALS.

Item Una carta de donació feta per lo dit Berenguer Gallart al monestir de Scaladei del seu lloch, e, terme de Puigvert, de la parellada den Merles, de las torres de Huga, Corba, Sta. Fe, de Borras, e, altres heretats, e, cases en lo terme de dit lloch en pur y franch alou ab tots drets, e, pertinències, e tota jurisdicció civil, e, criminal ab mer y mixto imperi, y de la torre de Semmanat situada en lo terme de Castelldasens que es en alou del Capitol de Tortosa e, aço sense pagar, e, part de aquells 6000 sous rendals que promete donar pera obrar un claustre ab sis seldes y per sustentació de sis monjes, e, fonch consignat tot lo sobredit per 2500 sous rendals en part de paga dels sobredits 600 sous, e, mes les consignes un censal de 74 sous 4 diners de pensió que rebia sobre lo dit lloch de Puigvert; testimoni per Bernat Gomar notari de Leyda á 14 de desembre 1405. Ay dos trasllats auctentich hu en paper y altre en pergamí.

Item Una cart de donació feta per lo dit en Berenguer Gallart al monestir de Scaladei de 6000 sous Barcelonesos censals á raho de vint milia per mil ab los quals lo Prior obras un claustro ab sis celdas, hont estiguessen sis monjes que pregassen a Deu per ell, e, los seus, y fossen provehits dits monjes; testimoni per Pere Joan notari de Leyda á 15 de abril 1403.

Item Una carta; ab la qual lo menestir apres la mort de dit Berenguer Gallart feu suplicació als marmessors, que volguessen donar pera la obra de dit claustro que havien de obrar 400 florins quiscun any, e, aço per tres anys. Respongueren dits marmessor que no ho podien fer sens Licencia del Papa; testimoni per lo dit Pere Joan notari de Leyda. Lo primer de març 1409.

Item Una carta; ab la qual mº Anglada Ardiaca de Tarragona y sos companys executors de una bulla del Papa Benet per lo monestir de Scaladei obtinguda; perquè dels bens de la marmessoria de Berenguer Gallart que fossen assignats 4000 sous quiscun any per temps de quatre anys pera ajuda de la obra del claustro y sis celdas que en sa vida manà fabricar manen als marmessors de dita marmessoria que donen dits 4000 sous per los dits quatre anys; testimoni per lo dit P. Joan á 4 de Giner 1410.

Item Un trasllat de una bulla del Papa Benet confirmatoria del testament de dit Berenguer Gallart atorgada á suplicació dels marmessors del dit testament. Datada a Perpinyà 9 de les calendes de març del 15 any de pontificat.

Item Una procura feta per dits marmessors á mº Bernat Pons prevere y á Gabriel Canyelles pera posar en possessió al monestir de Scaladei en la propietat y pensions de un censal de 8000 lliures de propietat, e, de pensió de 3636 sous 6 diners, lo qual feya la Ciutat de Barcelona a dita marmessoria; testimoni per lo dit Pere Joan á 4 de Març 1412.

DONACIO DE DELMES

Item Una bulla del Papa Benet 13 ab que separa de la mensa Episcopal de Leyda, del Ardiaca y de Pabordre de maig certa porció de delmes que rebian en lo terme de Puigvert y en algunes torres circumveïnes; e, les aplica á la Camara Apostolica, datat a Perpinyà 10 calendes de maig al seu 15 any de pontificat.

Item Una bulla del sobre dit Papa; en que dona al monestir de Scaladei la dita porçio de delmes; datat a Perpinyà 5 nones de maig al 15 any del seu pontificat. Les torres son, la torre Huga, la torre de Pere Ramon. Ay trasllat de les dites dos bulles en pergamí. 39

Item Una comissió, que fa lo abat de Ager nuncio y collector apostolich al seu oficial de Ager, ab la qual lo subroga en executor de les dites bulles, dat en Ager a 5 de juny 1409.

Item Una carta; ab que lo sobredit oficial pren possessio dels dits delmes com á collector apostolich per Virtut de la primera bulla, e, posa en possessió al procurador del monestir de Scaladei per Virtut de la donació que dit Papa, en feu al monestir en la segona bulla; testimoni per Pere Joan notari de Leyda á 8 de juny del dit any.

Item Una presentació feta per lo monestir de Scaladei al officia de Leyda de les sobre dites bulles; testimoni per Pere Joan notari á 22 de juny del dit any.

Item Un altra presentació com la sobre dita, perquè dit oficial hi posave certs impediments, perquè dites bulles no sortissen son efecte; testimoni per Guillem Coll notari de Leyda á 24 de Juliol del sobre dit any.

Item Una procura feta per la Universitat del lloch de Puigvert á fra B. de Ribes ad Littes; perquè dit oficial los havia manat, que no responguessen dels delmes al monestir, testimoni per P. Ramon Vicari de Castelldasens á 26 de Juliol del dit any.

Item Una carta de apellacio interposada per lo procurador del monestir de Scaladei y de la Universitat de Puigvert al summo Pontifice sobres les queixes e, impediments que dit oficial feia al dit monestir en la recepció de dits delmes. Testimoni per Pere Joan notari de Leyda á 27 de Juliol del dit any.

En lo caixo de Porrera hi ha una carta de confirmació per lo Rim. Señor Alemanno legats al costat feta de les bulles del Papa benet 13. Les quals estan ja dessobre continuades; la qual esta ab tal señal. H.m.

Item Paguen tots los poblats de Puigvert onze de tots los fruits; vejense los capbreus de dit lloch, que en lo principi dells en les confessions de la vila estan les capitulacions de dit onze durant molt de temps posades.

Item Un llibre en folio en que estan transumptats los actes de mes importància de Puigvert. Es al armari dels establiments.

ALMOYNA DE Mº OBRER.

Pº. Un testament fet per mº Antoni Obrer prevere beneficiat en la Iglesia de Falcet; ab que fa marmessor y administrador al Priorat de Scaladei de una almoyna annual, que institueix pera donzelles á maridar y vestir pobres de son linatge dins en lo Priorat, y si alguns dels parents seus estiguessen fora del Priorat, e, demanassen la tal almoyna hagen aprovar esser del llinatge de dit mº Obrer; testimoni per mº P. Timor rector de Tarroja en lo dit lloch á 24 de març 1425. Ay un codicil del dit mº Obrer ensemps cosit ab lo dit testament; en que ordena certs llegats; testimoni per lo dit Vicari á 14 de setembre 1428.

Item Una carta de censal carregat per lo Prior de Scaladei com á administrador damunt dit dels diners de dita almoyna de preu 4 lliures 18 sous 6 diners de pensió 45 sous. Los quals fan certs particulars de Puigvert pagadors á 30 de Giner. Testimoni á 30 de Giner 1425 per Bernat Antist notari de Leyda.

Item Si ha dos censals pera la dita almoyna sobre la Universitat de Castelldasens; los quals lo monestir los se ha encarregat per lo dotze com consta pagina 167.

Item Una sentencia Real donada en Barcelona contra lo sindich y Universitat, e, particulars de Puigvert, los quals lo any 1583. Volent lo Rt. Pe. Don Prior capbreuar en dit lloch apellaren á la Real audiència, e, introduhiren causa de apellacio, foren en dita sentencia condemnats així la Universitat com los particulars á capbreuar y en totes les despeses; es va donar a 9 de febrer 1588. El noble Ludovico de Peguera narrador, y Joan Granell escriba per la Universitat; esta també junt ab la dita sentencia altres papers fahents al mateix. Estos papers son al quarto I entre los processos .

Item Una acte; en lo qual los jurats y Universitat de Puigvert de consell de sos advocats prometen donar al monestir de Scaladei com á Sr. de dit lloch lo terç de les herbes del Vedat de dita Vila, ja sia per venda, ja per via de colloch; testimoni per los discret Christofol Castello y Domingo Pessonada notaris de Leyda á 20 de maig 1593.

Nota: esta 3ª part esta suprimida ab aquella 6ª part acostume pagar quiscun any de tot lo que exigera de arrendament, o, colloch de tot son terme dalt escrit en virtut de la concòrdia feta en presencia de Francesch Reverter notari de Barcelona. (sots 14.724) 9 octubre 1669.

Item Un plech de homenatges y creacions de balles y sotsballes de dit lloch sempre quen vinguen de nou se han de posar en lo mateix plech.

Item Un llibre en folio; en lo qual estan transsumptats los actes mes importants de Puigvert. Ab tal señal G.Viiij.

Item Un acte sots diades de 14 y 24 de novembre 1669 en poder de Francesch Reverter notari públic de Barcelona testificat ab que es concordat que la Universitat del dit lloch de Puigvert tots anys en certs terminis hage de donar al Monestir la sisena part de tot lo que exigirà del arrendament, o, colloch de les herbes, o, dret de herbejar així de son terme primero y propi com y de les torres a quell ab antiguo annexos. Veges dit acte pera en cas dita Universitat no arrendas, o, a colloch no donas dites herbes; la facultat que vers si se ha reservat lo monestir que ab la qual sisena part esta suprimida y comprehesa aquella tercera part de tot lo que dit arrendament, o, colloch del vedat del dit son terme quiscun any a dit monestir acostumave donar en virtut de altre acte de concòrdia en presencia dels notaris públics de Barcelona Cristofol Castells y Domingo Pessonada testificat als 20 de maig 1593.

Item una copia de la sentencia contra Gabriel “Majest” a favor del Monastir. Esta ab tal senyal. MT.

Una raquesta autentica presentada á instancia del Prior del monestir de EscalaDei, del batlle de Vinferri, dels Jurats de Puigvert, ÿ Artesa: Als Jurats de Juneda sobre la aÿgua que va de Binaÿxa Espluga calba ÿ altres puestos. Testimoniat per Joseph Cavaller notari de Lleýda á 10 de maig de 1745.

Fundacio de dos beneficis un en Puigvert altre en Castelldasens feta per March Barberà anÿ 1796 està en una codern en folio.

CENSALS DE PUIGVERT CONFORMEN AB LO LLEVADOR MAJOR. FOL. 161

Pº. Un acte en lo qual Joan Peyro balle del lloch de Puigvert per haver comprat ell y mre. Joan Castello sastre dell mateix lloch dos heretats al monestir de Scaladei per preu de 96 lliures. Les quals se encarregaren á censal dividit per iguals parts que es 48 lliures á cada hu y pensió annual 2 lliures 8 sous pagadors á 28 de Maig, ab special obligació de la heretat que toque a cada hu en los actes designada y general de tots sos bens; lo qual censal fou creat á 21 de maig 1599 y con lo acte de la creació nos trobes, ara de nou la ratifique, no derogant la prioritat del temps; testimonis per mº Joan Bullfarines Vicari de Puigvert á 16 de setembre 1634. Es hi la apoca del preu.

Item. Altre acte; ab lo qual Cecilia Tarragona de Puigvert filla y hereva del sobre dit mº Joan Castello per les mateixes rahons sobre dites fa acte de nou no derogant la prioritat de la creació per les 48 lliures de propietat y 2 lliures 8 sous de pensió pagadores a 21 de maig que per sa part toquem, ab special obligació de la part de la heretat que li toque y general de tots sos bens; testimoni per lo mateix notari any y dia sobre dit. Nota: Paga Francisco Masot.

Item: Altre acte; en lo qual Antoni Boldu sastre y sa muller Nicolaua tots de Puigvert venen un censal en favor del monestir de Scaladei de propietat 30 lliure y pensió annual 30 lliures pagadors a 3 de febrer ab obligació de tots sos bens y ab poder de quitar-lo ab dos iguals pagues; testimoni per mº Pere Vilafranca Vicari de dit lloch a 3 de febrer de 1595. Es hi la apoca.

Item: altre acte; en lo qual Miquel Barrufet de Puigvert ven al monestir de Scaladei un censal de propietat 63 lliures 11 sous 8 diners, lo qual censal pagave ja antes son cunyat Jaume Massot y al ques pot creurer per no haverhi, o, no trobarse acte; fan aquest de nou; testimoni per mi mº Vilafranca Vicari de dit lloch á 7 de setembre 1593.

Estan en lo mateix quadern altre acte; en lo qual Joan Peroy pages del sobre dit lloch se encarregue lo sobre dit censal tant en propietat, com en pensions; y aço per haver comprat una casa y dos heretats del hereus dels dits Massots y Barrufets les quals casa y heretats dona en special obligació y generalment obliga tots sos bens; testimoni per mi mº Antoni Reyner prevere y vicari del dit lloch de Puigvert á 28 de desembre 1620.

Item Un altre acte; en lo qual Pere Angles de Alfes vuy habitant en Puigvert per haver comprat una casa y heretats del quòndam Antoni Amargos, ab pacte de haver de vendrer y crear en favor del monestir de Scaladei un censal de propietat 20 lliures pensió 20 sous que lo dit Amargos devia així lo ven y specialment obligue una casa te en dit lloch y generalment tots sos bens; testimoni per mi Pere Cassador prevere y vicari de dit lloch a 30 de juny 1628. Y tret de ses notes per mº Joan Bullfarines també vicari de dit lloch; cau la pensió dels 20 sous á 30 de juny; es hi la apoca del preu.

Item un acte ab lo qual Joan Solsona pages de dit lloch per lo preu de 60 lliures Barceloneses ven a la sacristia del present monestir, 3 lliures barceloneses pensió annual de censal mort als 22 de mars pagadores sota especial obligació de una casa posseeix dins de dit lloch y general dels demes bens seus, testificat en poder del anterior cura de animes de aquell mº Pere Roda quòndam als 22 de mars 1663. Ab sa apoca.

Nota: no obstant lo acte diu en favor de dit sacristia: pertany a la casa. Los curadors de Francisco Solsona consignaven y sense pagar donaren un censal de preu 100 lliures pensió 5 lliures pagadores als 11 de Janer que el dit Solsona corresponia Pere Castellnou de Puigvert, en lluïció de dit censal paga de pensions degudes esta lo acte.

Item un acte de venda, y original creació de censal mort de preu y propietat 100 lliures pensió annual pensió 100 sous pagadora als 24 de agost fete y firmat per Batiste Matheu pages del lloch de Puigvert a favor de eta Cartuxa de Escala Dei, testimoni per lo Ant. Joseph Bellver prevere y vicari de la Morera als 14 de agost 1703. Nota: rebe lo acte lo vicari de Castelldeans als 25 de Abril de 1730.

Item Un acte de censal creat per lo Sindich del lloch de Puigvert a favor del monestir de Scaladei de propietat 700 lliures pensió 35 lliures ab especial obligació de las herbes de dit lloch, ab escriptura de ters (A terç: contracte d'arrendament en què l'arrendatari té dret a dues terceres parts i el propietari a l'altra tercera part dels fruits ), y promesa de renovar las obligacions de deu, en deu anys. Testimoni per Joseph Bernardi Llop notari de Falcet las 9 de Abril de 1710. Nota: quitat ab acte rebut per lo Vicari de Puigvert als 16 de maig 1729.

Item Una copia authentica de la sentencia donada en Lleyda a 5 de Juny de 1765 contra Gabriel Massot de Puigvert.

Nota, que faltan los actes de alguns censals, que fan al Monestir alguns particulars de Puigvert; però se trobaran capbrevats en los Capbreus de dit lloch.

Nota, que Joan Beroy de Puigvert se encarrega un censal de preu 63 lliures 11 sous 8 diners pensió 3 lliures 3 sous pagadoras al Monestir de Scala Dei als 8 de setembre per haver comprat una casa, y dos peças de terra dels Hereus de Joan Massot, las quals especialment obliga a dit censal ab acte rebut per Mº Antoni Reyner vicari de Puigvert als 27 de Desembre de 1620. Esta en lo mateix quadern lo acte de creació de dit censal firmat per Miquel Barrofet en poder del Mº Pere Vilafranca als 7 de setembre de 1593. En lo llevador major dels censals se troba una nota, folio 164 que diu que lo sobre dit Beroy en paga de pencions atrasadas, y quitació de dit censal consignà al Monestir daltre censal de preu 100 lliures pencio 5 lliures que als 29 de setembre li feya la Universitat, y singulars del lloch de Soleràs, però no sen fa menció de Notari dia, ni Any.

Item Un acte de nova creació de censal de preu y propietat 2000 lliures y pencio 60 lliures fet y firmat per Joan y Joseph Pons pare ÿ fill, March Barberà ÿ Joseph Puig tots de Puigvert á favor del Reial Monastir de Scala Dei, consta ab acte en poder del Rt. Joseph Roger ÿ Capdevila notari de Poboleda als 28 de Maig 1790.

CENSOS PERPETUOS.

Pmo. Un acte de establiment de un moli de oli constrit en la vila de Puigvert Bisbat de Lleyda fet y firmat ab conformitat de les dues parts St. Convent per son Procurador, y consell de la vila, particulars persones a cens de quinse sous moneda Barcelonesa. Los deu sous cens perpetuo, y los sinch de amortisasio ab sert pactes, senyoria directa, lluïsme y fadiga y que lo St convent puga moldre ses olives, sempre que vulla ases espeses, y fou així lloat, fet, firmat y testificat per Epifami Berenguer notari publich de Lleyda a 14 de febrer 1680.

Nota que per la entrada de dit establiment, y per los cens y de haver construït dit moli sens llicencia de dit convent de Scala Dei paga dita Universitat a escala Dei 10 doblers en or.

Item Un acte de establiment de un pou de gel fet a favor de la vila de Puigvert ab 11 lliures de entrada, ÿ 3 sous de cens, y 2 sous de amortització, testimoni per lo Rt. Cipria Comenge vicari de dita vila de Puigvert als 2 de setembre 1686.

Item Un acte de establiment de un patir en Puigvert a favor de Gaspar Melons lo qual patir afronta a sol ixent al casa de dit Melons: a migdia ab terra vacant envers lo fossar, a ponent ab lo camí que passa detras lo dit lloch, a tramuntana ab la casa o part de la casa de dit Melons. Per testimoni per lo Rt. Mocen Pere Comenge Compte vicari de Puigvert als 11 de Juliol 1696, ab cens de 1 sous pagador al 15 de Agost.

Item Un altre acte de establiment de una farragonal fet y firmat a favor de Ignasi Ferrer natural del lloch de Vinbudi, domiciliat en lo lloch de Puigvert, ab entrada de 1 lliura y un sou de cens pagador a 15 de Agost lo qual farraginal esta ab dos afrontacions com en dit acte consta. Per lo Rt. Mocen Pere Compte prevere y vicari de Puigvert a 11 de Juliol 1696.

Item Altre acte de establiment de un tros de terra campa fet ÿ firmat a favor de Francisco Puig pages ÿ sotballe de dit lloch de Puigvert en la partida del Salada a cens de una lliures 10 sous quiscun any moneda barcelonesa pagadors lo dia ÿ festa de Nostra Sra. de Agost ÿ dona de entrada sis lliures moneda barcelonesa lo qual tros de terra esta ab ses afrontacions com en dit acte consta. Testimoni per lo Rnt. mocen Simon Pons prevere y vicari de Puigvert, a 11 de Juliol de 1696.

TORRESBESSES

STABLEIX Mº BRA. MOLINER CERTA PART DEL TERME CENSAL DE 200 SOUS DE PENSIO.

Pº. Una carta de establiment feta per mº Bramundo Moliner Sr. de Torresbesses á certs homens de dit lloch del Domenge que deya lo sol de les comes, de la coma de Tortosa, de la coma socarrada, de les terres que son pera llaurar de sa devesa, y aço perquè fassen cases en Torresbesses, y la vinguessen á poblar ab certes altres condicions; testimoni per Ramon Mira Vicari de Torresbesses a 12 de les calendes de novembre 1319.

Item Una carta de censal, que fa mº Perico Moliner fill del dit Bramundo e, señor del dit lloch, e, la Universitat de Torresbesses a mº Jaume Cigons Canonge de Leyda de 200 sous de pensió enfitheotichs; los quals dit mº Perico li vene sobre dit lloch per poder aconseguir certs llegats que son oncle mº Pere Moliner Ardiaca li dexà: testimoni per Ramon de la Subirada notari de Leyda 6 calendes maÿ 1331.

Item Una procura, que fa lo sobre dit mº Jaume Cigons pera pendrer en son nom los homenatges en Torresbesses per raho de la obligació del damunt dit censal; testimoni per lo dit notari dalt dit calendes de maÿ del mateix any.

Item Una carta; ab la qual mº Ramon Giner curador de Bremondet Moliner germà del dit Perico y hereu de sa mare Selaramonda; absol los habitants de Torresbesses dels homenatges que prestat haurien a la dita Selaramonda per seguretat de son dot, e, spoli, y aço solament per carregat lo sobredit censal de 200 sous al qual censal se havien obligat los habitants de dit lloch; testimoni per lo dit notari 6 nonas maÿ dit any 1331.

Item Una carta de homenatges prestats per los habitants de dit lloch a mº Perico Moliner señor de dit lloch; testimoni per lo dit notari 3 nonas marcÿ dit any.

Item Una procura feta per los habitants, e, universitat de dit lloch á en Bernat Padellas; Pera aprovar la sentencia que lo Veguer de Leyda havia á donar sobredit censal; testimoni per lo dit notari, los pròxims dits dia, mes, y any.

Item Una sentencia donada per lo Veguer de Leyda en favor de mº Jaume Cigons y contra lo dit mº Perico Moliner y la dita universitat com obligats; ab que son condemnats a pagar a dit mº Cigons lo damunt dit censal de 200 sous de pensió; testimoni per Francesch Claverÿ notari de Leyda 5 idus maÿ dicti anni.

Item Una carta; ab que consta com los 4000 sous preu del sobre dit censal, que lo dit mº Pere Moliner manllevà a mº Jaume Cigons foren pagats á la marmessoria de mº Pere Moliner son oncle Ardiaca de Ribagorça; testimoni per Ramon de la Sobriada los pròxims dits dia, més y any.

Item Una apoca feta per los marmessors de la dita marmessoria al dit Perico dels dits 3000. Testimoni per lo dit notari, los dits dia mes y any.

DEIXA Mº BRA. MOLINER LO DIT LLOCH A Mº PERE MOLINER.

Item Un trasllat de la clàusula de la Universitat al herència del testament de mº Bra. Moliner; ab que fa hereu a mº Pere Moliner señor del lloch de la Granadella, dels llochs de Torresbesses, de Pedros, e, de Pradell; lo qual fou testificar en Leyda per Bernat Puelles notari el 9 d’agost 1349. E, la dita clàusula fonch treta per Bernat Gomar á 27 de març 1397.

DONA Mº PERE MOLINER Á PERICO MOLINER LO DIT LLOCH.

Item Una donació feta per mº Pere Moliner señor de Torresbesses á Perico Moliner fill seu del dit lloch de Torresbesses per raho de núpcies reservant-se lo juhi de les appellacions; testimoni per mº Guillem Sabater vicari de la Granadella lo darrer de giner 1393.

PERMUTA DIT Mº PERICO LO DIT LLOCH AB LO LLOCH DE VILA FORTUNY A Mº YCART.

Item Una carta de concambi, o, permuta que feren mº Perico Moliner Sr. de Torresbesses y mº Pere Ycart de Falcet Sr. de Vilafortuny del lloch de Torresbesses ab lo lloch de Vilafortuny; de aquesta manera, que lo mº Moliner li dona lo lloch y terme de Torresbesses en franch alou ab sos drets y pertinències y mer y mixto imperi, y lo mº Ycart done al dit mº Moliner lo lloch castell y terme de Vilafortuny y lo mas de la Real ab sos drets y pertinències y estan en alou y feu del Sr. Arquebisbe de Tarragona ab xxxxyª sous de tornes, que li ffa lo dit mº Ycart y 600 sous que paga de lluïsme al dit Arquebisbe; testimoni per Bernat Gomar notari a 13 de giner 1344. Es hi la ferma del Arquebisbe.

Item Una carta de capítols fets per la dita permuta entre les dites parts. Testimoni per lo dit Gomar los pròxims dits dia, mes y any.

En los dits capítols se fa menció que si lo Sr. Rey volia redimir la jurisdicció criminal del dit lloch, que fossen pagats 4000 sous.

Item Dit lloch eren franch alou.

Item Estan continuades les rendes y drets, que reb lo Sr. en dit lloch.

Item Una carta de possessió presa per mº Pere Ycart del Castell y lloch de Torresbesses; testimoni per lo dit notari á 27 de Giner 1394. Mes una apoca ab que mº Perico Moliner confessa haver rebut de mº Pere Ycart totes les escriptures fahents per lo lloch de Vilafortuny; mes una altra apoca ab que lo dit mº Perico confessa haver rebut del dit Ycart 10 sous. Testimoni les dues per lo dit B. Gomar á 5 de febrer del dit any; E mes una altra apoca feta per lo mateix de xxx1ª sous y á compliment dels 40 sous que lo dit mº Ycart havie á donar de tornes per la permuta al dit mº Moliner; testimoni per lo mateix notari á 3 de febrer 1395.

CONCORDIA DEL DOTZE PERPETUO

Item Una carta de concòrdia feta entre mº Pere Ycart Sr. de dit lloch, e, los habitants de dit lloch; ab la qual fonch imposat lo dotze perpetual á la dita Universitat, e, dit Sr. los enfranqueix de quístia, de mercè, de jova, e, dona amprius sobre les aigües de Vallmajor; testimoni per Nicolau Castello Rector de Torresbesses á 25 de agost de 1401. Ay dos tresllats he en pergamí, altre en paper.

DONA Mº PERE YCART Á SON FILL Mº EMANUEL LO DIT LLOCH.

Item Un plech, en que hi ha 10 copies de instruments de renunciacions fetes per los fills, e, filles del dit mº Pere Ycart, qui son mº Pere, Guillem, Ramon, Perico, Guerau, Guillem, Melchior y Alfonso Ycarts, Beatriu y Aldonça filles; ab que renuncien a tot dret de pare y mare y qualsevol altre dret que en llurs bens tinguessea, y aço per que mº Emanuel Ycart fill major y germà dels sobre dits millor se pogues casar; extractes totes per mº Guillem Perello notari de Falcet sots diversos dies del any 1428. Testimoni per diversos notaris sots diversos chalendaris.

Item Un testament de mº Pere Ycart señor del dit lloch, en que fa hereu al dit mº Emanuel Ycart son fill ab ses substitucions á 3 de octubre 1422. No es auctentich.

Item Una donació que fa lo dit mº Pere Ycart al dit mº Manuel Ycart fill seu del castell y lloch de Torresbeses, y aço se feu volentse casar dit mº Manuel; pera que tingues hont assegurar lo dot de sa muller. Testimoni per Joan Texera notari de Barcelona a 4 de octubre 1422. Es hi la possessió presa per lo dit mº Emanuel y los homenatges prestats per los habitnts de dit lloch de Torresbesses per lo dit notaria testificat. Calendes decembre del dit any.

Item Un trasllat de la donació del dit, e, del spoli de la Sr Eufrasina muller de mº Emanuel Ycart, que fonch 4000 florins á raho de lliura lo florí y 2000 florins per lo spoli; testimoni per lo dit notari á 7 de octubre 1422.

Item La possessió, e, homenatges presa del lloch de Torresbesses per la dit Eufrasina per siguritat del seu dot, e, spoli; Escriptura d'esposalles; capitulacions matrimonials que precedien al matrimoni testimoni per lo dit notari dits dia mes, y any.

Item Un altra carta de homenatges prestats per los habitants de dit lloch al dit mº Emanuel Ycart, testimoni per Bernat Gilabert rector de Torresbesses lo primer de desembre 1422. En que hi es certa indemnitat que cosa sia indemnitat vejes lo títol en lo acte que llí esta.

VEN LO DIT Mº EMANUEL A Mº B. DE BOIXADORS LO DIT LLOCH.

Item Una carts de venda feta per mº Emanuel Ycart á mº Bernat de Boixadors dell lloch y terme de Torresbesses ab tots sos drets y pertinències jurisdicció alta y baixa civil y criminal, mer y mixto imperi per preu de LXX mª sous barcelonesos dels quals deposa en la taula de Barcelona Lvª sous per siguritat de la dot de sa muler, dels quals si ha apoca firmada per la dita Eufrasina; E, en cas que lo Rey volgues luir la jurisdiccion los hereus, o, succesors de mº Pere Ycart pare del dit Emanuel han de haver 4000 sous per pacte special init entre ells; testimoni en Monblach per Bernat Gomar notari a 11 de Abril 1427. E, la dita fonch testificada per lo dit notari a 14 de febrer 1428.

Item Una procura feta per lo dit mº Emanuel Ycart á Matheu Colom y á Guillem Joan pera lliurar al dit mº Bernat de Boixadors la possessió de dit lloch; testificat per lo dit notari á 11 de abril 1427.

Item Una carta de possessió de dit lloch presa per lo dit mº Bernat de Boixadors, e, los homenatges prestats á ells per los habitants de dit lloch; testimoni per lo dit notari a 5 de maig 1427. Mes en la dita carta es la renunciació que dita Eufrasina feu als homens de Torresbesses dels homenatges que li havien prestats per siguritat de son dot; testimoni per lo dit notari á 19 de febrer 1428.

Item Un protest, o requesta donada per part del dit mº Boixadors al dit mº Emanuel Ycart, que done compliment als capítols fets entre ells sobre la venda de Torresbesses. Testimoni per Llorens Giu notari de Leyda lo primer de novembre del dit any.

VENEN LOS MARMESSORS DE LA VIUDA DE DIT BOIXADORS AL MONESTIR DE SCALADEI LO DIT LLOCH.

Item Un testament de la Sª. na Margarida muller del quòndam mº Bernat de Boixadors senyora del lloch de Torresbesses, en lo qual apres pagats sos deutes e, llegats vol que los ben servescan á coses pies. Testimoni per Pere de la Mora notari de Leyda a 16 de novembre 1451.

Item Una carta de venda feta per los marmessors de la dita Sª. Margarida viuda al Rt. Prior y Convent de Scaladei del lloch y terme de Torresbesses ab tots sos drets y pertinenies, jurisdicció alta y baixa, civil i criminal mer y mixt imperi per preu de 6900 florins corrents á 12 sous florí, que son de moneda barcelonesa 74900 sous.

Estan en una carta ab molts pergamins cosits la sobre dita venda, los capítols, la procura pera lliurar la possessió, la possessió, e, sis apoques del preu son tots los sobre dits instruments testificats per Bernat Antist notari de Leyda sots diversos chalendaris del any 1455. Salvo la darrera de dites apoques, que fonch testificada per Joan Comes notari de Tarragona.

Item hi es la llicencia del Rim. P. General de Cartoixa.

Item dos trasllats no auctentichs en paper dels dits capítols.

Item Un trasllat de un Capitol dels sobre dits, en que lo monestir se obliga á quitar un censal, que dit mº Bernat de Boixadors feia a mº Emanuel Ycart de preu de xxyª sous y aço se obliga lo monestir pagar del dit lloch de Torresbesses; testimoni per lo dit Bernat Antist notari á 31 de Giner 1455.

Item Hi es la carta original del dit censal; testimonis per Bernat Gomar notari á 20 de Giner 1428.

Item Hi es la carta de lluïció de dit censal, lo qual liu, e, quita lo monestir de Scaladei per lo dit mº Boixadors del preu de dit lloch de Torresbesses; testimoni per Francesch Comes notari de Tarragona á 27 de Agost 1455.

CONCORDIA DEL VUYTE PERPETUO Y DEL DOTSE Á 22 ANYS.

Item Una concòrdia fet entre lo Rt. Prior, e, convent del monestir de Scaladei de una part, e, la Universitat, e, singulars persones del lloch de Torresbesses e, terratinents en lo terme de aquell de altra; ab la qual lo dit Prior, e, convent se obliga á comprar lo dit lloch de Torresbesses, així com los habitants de aquell ho pregaren a dit monestir ab certes condicions. La dita Universitat, e, terratinents se obligaren á donar a dit monestir cada any un vuyte perpetuo desta manera, que lo dotse que pagaven de primes per quístia y altres servituds fos commutat en lo sobredit vuyte, y aquesta commutació de dotse en vuyte se feu, perquè la dita Universitat se obliga á pagar lo terç, del preu del dit lloch, si lo monestir lo comprava.

Item En dita carta se obligaren los sobre dits al dit monestir fer, e, pagar un dotse per temps de 22 anys, perquè dit convent se encarregas á quitar, e, luir los censals següents, com de fet se encarrega, e, los ha luit, e, quitat; testimoni per Miquel Antist notari de Leyda á 22 de Juny 1455.

Item Hi ha en dita carta cosides quatre apoques dels quitaments de tres censals; la primera de mº Bernat Gralla testimoni a 6 de febrer 1456. La segona den Ramon Baro als Cervera; testimoni a 9 de Abril del dit any; la tercera den Gispert Matheu a 10 de Abril del mateix any; testimonis la primera per Miquel Antist notari, e, les altres per Bernat Antist de Leyda.

Item Una aprovació del sobre dits capítols, e concòrdia del dotse feta per lo prior, e Capitol general de Cartoixa; dat en Cartoixa, sedente Capitulo generali lo primer de Abril 1459.

Item Un llibre en fol., en lo qual estan transumptats los títols del lloch de Torresbesses.

LOS CENSALS QUE LO MONESTIR SE HA ENCARREGAT PER RAHO DEL DOTSE.

Item Una apoca feta per Bernat Gralla als habitants de Torresbesses; ab que confesa haver rebut per mans dels Prior 280 lliures per la propietat de un censal, que dita Universitat li feia; testimoni per Bernat Antist notari de Leyda á 6 de febrer 1456.

Item Altra apoca feta per Ramon Baro (als) Cervero als habitants de dit lloch ab que confessa haver rebut per mans del Prior de Scaldei 130 lliures per la propietat de un censal que dita Universitat li feia; testimoni per lo dit Bernat Antist del dia any á 9 de Abril.

Item Altra apoca feta per Beatriu muller de Gisper Matheu quòndam als habitants de dit lloch; ab que confessa haver rebut per mans del Prior de Scaladei 55 lliures per la propietat de un censal, que dita universitat feia al dit son marit; testimoni per lo dit Antist a 10 de Abril del dit any.

Les dites tres apoques son cosides en la carta de la concòrdia, e, los contractes originals dels censals son ab dita acta lligats.

Item Altra apoca feta per Ramoneta muller de Arnau de Calavera quòndam als habitants de dit lloch; ab que confessa haver rebut per mans del arrendador del vuyte 125 lliures per la propietat de un censal que dita Universitat feya al dit son marit; testimoni per Luis Orit notari de Leyda a 27 de Agost del any 1439. Ay dos originals del censal lligats ab la apoca.

Item Una apoca feta per Pere Cisterer de Prades al Prior de Scaladei; ab que confessa haver rebut 92 lliures 13 sous 3 diners, crecs que per pacte; perquè en los capítols de la concòrdia se diu esser la propietat 110 lliures per la propietat de dit censal, que dita Universitat li feya; testimoni per mº Antoni de Mansorubeo rector de Prades á 28 de Agost 1455.

Item Dos cartes censals que la dita Universitat feia á Bernat Cerda de Gratallops, les quals son cancellades y nos troba apoca.

Item Una apoca feta per Melchor Ycart hereu de mº Emanuel Ycart son germà al Prior de Scaladei; ab que confessa haver rebut 220 lliures per la propietat de un censal que dita Universitat feia á mº Emanuel son germa; testimoni per Francesch Comes notari de Tarragona á 27 de Agost 1455. Es hi ensemps lligada la carta original de dit censal; mes altra apoca entre los mateixos de un censal de propietat 100 florins; testimoni per lo dit notari dits d ia y any, es hi lo original.

Item Una carta de censal que la dita Universitat feia á Bernat y Joan Pinyol y Joan Guasca de Cabasses de propietat 110 lliures. Lo qual no es concellat y nos trobe apoca.

Item Un quadern de una execució feu fra Jaume Cabrer com á procurador de Scaladei contra Montserrat.............. de Torresbesses , perquè no volia pagar lo vuyte; testimoni per Joseph Revert notari de Leyda sots diversos chalendaris del mes de octubre del any 1576.

RESPOSTA DE DO. QUES LICIT CARREGAR CENSALS.

Pº. Una declaració feta en la ciutat de Leyda á instancia del monestir de Scaladei; ab la qual molts Theolechs, e, Canonistes, e, altres lletrats declararen esser una cosa licita, e, permesa á quisvulla lo comprar, e, possehir censals, Testimoni per Jaume Berga notari de Leyda a 17 de desembre 1375.

CENSALS DE LA CIUTAT DE LEYDA.

Nota, que sempre ques quitassen los censals que fa la Universitat de dita ciutat de Leyda estan reduïts y així se ha de mirar lo llevador major, foli. 192.

Pº. Una carta de censal propietat de 800 lliures y pensió annual 800 sous quiscun any pagadors per la Universitat de leyda al monestir de Scaladei lo dia, o, festa de Nadal; testimoni per Andreu de Villasparça notari de Lleyda a 19 de desembre 1373.

Lo sobredit censal es pera vestir pobres en lo Priorat de Scaladei.

Estan dins dita carta de censal la apoca del preu y una procura feta per la Universitat de Leyda á vendrer lo dit censal.

Item Una sentencia donada per lo veguer de Leyda contra la Universitat de la dita Ciutat; ab que es condemnada á pagar lo sobredit censal; treta per lo dit Andreu Villasparça reegent la escrivania de la dita cort; datada 22 desembre 1373.

Item Una altra sentencia con la retroescrita datada per lo oficial de Leyda los pròxims dits dia y any, treta per Ramos de St. Marti regint la escrivania de dit oficial.

Item Una aprovació feta per lo consell general de dita ciutat de la venda del sobre dit censal; testimoni per Andreu de Villasparça á 18 de Març 1374.

Item Tres apoques atorgades per Ramon Sescomes; Bernat de Riaval, e, Miquel Moliner mercader de Leyda á la dita Universitat de Leyda del preu de certs censals, que rebian sobre la dita Ciutat, los quals foren quitats del preu del sobre dit censal que compra lo monestir sots diverses diades del mes de Abril de 1374. Testimoni per lo dit Andreu de Villasparça. Esta pensió esta reduïda á 16 lliures cada any.

Item Una carta de censal de propietat 1500 lliures pensió annual 50 lliures. La qual ara es reduïda en 25 lliures quiscun any pagadores per la Universitat, e, singulars de la Ciutat de Leyda al monestir de Scaladei a 7 de Juny; testimoni per Francesch de la Mora notari publich de la dita Ciutat a 7 de Juny 1392. Ab special obligació del dret del pont.

Item Una sentencia donada per lo Veguer de Leyda contra la Universitat de la dita Ciutat, ab que es condemnada á pagar lo sobre dit censal; datada á 8 de Juny 1392. Treta per Ambert Cardona regent la escrivania de la dita cort.

Item Altra sentencia com la damunt continuada; dada per lo oficial de Leyda los pròxims dits dia y any; treta per Guillem Montanyola regint la escrivania del dit oficial.

Item Una indemnitat de la obligació del sobre dit censal feta per lo administrador del pont de Leyda á Pere Mayllol Sindich de la dita ciutat, qui en nom de la dita Ciutat havia venut lo dit censal al monestir. Testimoni per lo Francesch de la Mora notari en Leyda á 14 de Juny 1392.

Item Un sindicat fet per la dita Ciutat, e, consell de Leyda al dit Pere Mayllol, e, altres pera poder vendrer certa cantitat sobre la dita Universitat á raho de censal, testimoni per Francesch ( Sartor ) notari de Cervera a 19 de Juny 1389.

COMISSIO Á 30 CONSELLERS PERA PODER VENDRER CENSALS, Y CAPITOLS SOBRE LA REDUCCIO DELS CENSALS.

Item Una cara feta per lo Consell General de la Ciutat de Leyda; ab que es ordenat per dit Consell, que 30 consellers pugan fer los actes, e, vendes de censals, e, pugan obligar la dita Ciutat en nom de tot lo Consell; testimoni per Pere de Altarriba notari de Leyda a 5 de Maig 1365.

Item Hi ha dos copies dels capítols fets sobre la reducció dels censos y censals de Leyda que no son auctentichs y una carta del Pahers al convent.

Item Una carta de censal de propietat 30 lliures, e, pensió annua 30 sous quiscun any pagadors per na Miqueleta muller den Guillem Cavaller de Leyda á en Berenguer Marquez apothecari de Leyda sobre una casa situada en la parrochia de la Magdalena en lo carrer anomenat la aluderia; testimoni per Joan de Berga notari de Leyda á 5 de Juliol 1368.

Item Una carta de permuta feta per lo dit Berenguer Marquez ab lo monestir de Scaladei del sobre dit censal ab altres 30 sous que dit monestir rebia sobre una casa de Berthomeu Raspay mercader situada en la parrochia de St. Joan de la Plaça en lo carrer de Guillem Dosca pagadors la mitat á Nadal e, laltra mitat en la festa de St. Joan de Juny; testimoni per Andreu de ViIaesparça notari de Leyda á 20 de Juny 1371.

Item Una procura que fa Thomas de Miraveto mercader de leyda com á procurador de dita Ciutat y en nom della Pere Vilba blanquer pera comparèixer devant del Veguer de Barcelona, sobre una qüestió que dita Ciutat tenia sobre uns censals ab Antoni de Mançaneto ciutadà de Leyda. Rebuda y testimoni per Andreu de Villaesparça notari de Leyda a 5 de Maig 1372.

Item Una carta de venda de censal, o, per millor dir, reducció de diversos censals feta per la Ciutat de Leuda, eo, per lo dit sindich y procurador de dita Ciutat tenint pera aço ple poder della en favor de Antonio de Naves com á curador de Nicolau de Maçaneto ciutadà de Leyda de pensió de censals 3345 sous moneda barcelonesa, o, 2230 sous jaquesos pagadors quiscun any lo dia de Nostra Senyora de febrer per preu de 66900 sous barcelonesos, que valen 44600 sous jaquesos, que val cada sou jaques divuyt diners; obligant pera aço tots los bens així los del cos de dit Ciutat, com los particulars della; testimoni per lo sobredit notari á 8 de Maig 1381.

Item Un trasllat auctentich de una clàusula del testament del Honorable Antoni de Mançaneto ciutadà de Leyda; en lo qual institueix hereu seu Universal de sos bens á Nicolau de Maçaneto son fill, y als que dell naixeran fills mascles y en defecte de tots ells fa hereu, o, hereus als fills que li podran naixer inclòs després sumos germans del dit Nicolau de Maçaneto altres vincles y condicions; testimoni per Pere Regol notari de Leyda á 3 de Octubre 1402. Lo testament se feu á 13 de Juny 1383. No se com tenia curador lo dit pubill Nicolau lo any 1391. Si feu testament lo pare dos anys apres.

Item Un trasllat auctentich de la obligació y sentencia de condemnació en poder de la Cort de Leyda de pagar á Nicolau de Maçaneto lo censal que li fa la Ciutat de Leyda lo dia de Nostra Senyora de febrer; Testimoni per Andreu Vilasparça notari de Leyda á 28 de setembre 1386

Item Una carta de Consignacio fet per Nicolau Sabater ciutadà de Leyda com á curador de la persona y bens de Nicolau de Maçaneto fill y hereu dels quòndam Antoni de Maçaneto ciutadà de Leyda feta en favor dels Srs. Antoni de Monsuar tant en nom propi, com també tenint lloch y cessió de sa germana dona Francisca, y de son germà Vicente de Monsuar de 500 sous jaquesos de pensió á raho de vint milia per mil pagadors quiscun any á 2 de febrer á dit pubill per la Ciutat de Leyda, los quals son part de aquell censal que dita Ciutat respon quiscun any a dit pubill lo dia sobredit de pensió 2230 sous jaquesso, la dita consignació fa per tots los drets que dits germans Monsuars pretenien en la hacienda de dit pubill; testimonis per Andreu de Villasparça á 6 de Setembre 1386.

Item Una intima feta per lo sobre dit Nicolau Sabater com á curador del pubill Nicolau de Maçanet als Pahers y clavari de la Ciutat de Leyda de la consigna havia feta als germans Monsuars de 500 sous jaquesos censals de aquell censal que dita Ciutat corresponia a dit pubill á 2 de febrer; Així que en avant corresponguessen a dits Monçuarts los 500 sous jaquesos annuals; testimoni per Andreu Villasparça á 6 de Setembre 1386.

Item Un trasllat auctentich de la sentencia donada per lo oficial del Bisbe de Leyda en que mana, en pena de excomunió als singulars de la Ciutat de Leyda, de les Universitats de la Borges, Belloch, Almacelles y de Vilanova del picat, pagon á Nicolau de Mançanet los censals li fan: fou dada la sentencia a 20 de Octubre 1381 y tret lo trasllat per lo sobre dit notari á 28 de Setembre 1386.

Item Una concòrdia feta entre lo Monestir de Scaladei part una, y los honorables mº Pere de St. Climent tudor y curador de Perico Moliner fill y hereu del honorable en Francesch Casala, Y Antoni de Monsuar Señor de Torregroça parta altra, en virtut de la qual concòrdia lo sobre dit Antoni de Monçuar tant en nom propi, com en nom de sos germans Vicent y Francisca consigna al dit monestir de Scaladei la pensió dels 500 sous jaquesos, quels havia consignat lo curador de Nicolau de Maçanet sobre la ciutat de Leyda pagadors a 2 de febrer y lo monestir li consigna y dona 500 sous barcelonesos annuals que rebia sobre la Universitat de la Fondarella; testimoni per lo discret Pere Regol notari de Leyda á 14 de febrer 1401. Ay una procura en dit plech, que no fa al monestir. Esta reduïda dita pensió á 10 lliures lo any.

NOTA

Acerca del censal, que falta la Ciutat de Leyda al monestir pensió annual de 5 lliures pagadores á 25 de abril, del qual censal, diu lo llevadors major, quel vene la Ciutat en favor del monestir don Joan de Çabra, essent novici entre altres coses que dona, y així diu en dita donació, casi al principi de les coses que done estes paraules; Item en canvi dono, cedeixo a dit Monestir a l’assemblea i als monjos i al dit germà Bernardo de Ribes síndic del mateix, tots aquells dos-cents sous jaquesos de censal, d’ells dos-cents trenta un sous y nou diners jaquesos censuals, a la Universitat y ciutat de Lleida, farà i estarà obligat a fer cada any a 25 d’abril; i los dits dos-cents sous al mateix monestir dono i cedeixo, tant en propietat com en infeudació d'ara endavant s'ha de deure; que, en efecte, fou taxat al mercat de trenta mil sous per mil; la dita donació se trobara en aquest mateix calaix sub Littera, foli 22. Y advertesques, que sis quitave es moltíssima la reducció. Esta quitat a 22 de Març 1703 per partida de taula.

Item Una copia del privilegi del Rey Marti; ab que concedeix al Consell de Leyda que sempre que en lo Consell noy poran ser los SInquanta Consellers que tot allò que resoldra, essent en lo dit Consell trenta y de aquí amunt la major part, allò sia tingut per fet y valido.

Item Una procura, o, sindicat fet per los Pahers y Consell de Leyda á Gaspar Crespo ciutadà de dita Ciutat; pera poder amprar en nom de dita Ciutat fins á 5000 lliures de propietat á favor de censal; testimoni per lo discret Geronim Roig notari de Leyda lo primer de Maig 1590.

Item Un acte de venda de censal fet en favor del monestir de Scaladei orde de Cartoixa per lo Honorable Gaspar Crespo com á sindich de la Ciutat de Leyda y en nom de dita Ciutat de propietat 2500 lliures pensió annual pagadora á 8 de Maig 125 lliures ab special obligació de les herbes de dita Ciutat y dels molins fariners de Servia y de Vilanoveta de la horta y general de tots los bens de dita Ciutat; testimonis per lo discret Christofol Castello notari de Leyda a 8 de maig 1590. Es hi la apoca del preu.

Estos tres estan cosits en un quadern y lo quadern dins una bossa. Tambe estan en paper volants dins de la dita bossa. La partida de taula que feu don Luis Quintana com á procurador de Scaladei de les 2500 lliures y les partides queu tragué de dita taula Francesch Palau y una carta dels Pahers de Leyda; ab que supliquen al General Prior, que la girada de la taula de les 2500 lliures se fes al sobre dit Francesch Palau notari de Barcelona y sindich ordinari de dita Ciutat; has de guardar esta carta.

Item Un plech de papers de la causa introduí lo monestir contra la Ciutat de Leyda per la reducció dels censals nos fan, ay també alguna cosa tocant á la reducció dels censals, nos fa la Ciutat de Tortosa.

Item Una cart de avinença, e, apoca y difinicio feta per lo Consell y Universitat de Leyda al monestir y Convent de Scaladei de 140 sous jaquesos per la contribució de fer lo dit monestir ab la Ciutat de Leyda en los carrechs comuns per causa de les rendes que te en dita ciutat, de tal manera, que los 80 sous sien per los anys passats fins la present diada y los 60 sous pera renda per al temps sdevenidor; testimoni per Gil de Jasso notari de Leyda a 5 de les chalendes de novembre 1310.

Item Una carta; ab la qual la Ciutat de Leyda reb lo monestir de Scaladei, e, llurs coses per vehins de la Ciutat ab condició, que lo dit monestir li done cada any 5 lliures; testimoni per Joan de Marcafaua notari de Leyda á 7 de febrer 1393.

Item Una Intima de la renunciació feta per fra Pere Roure procurador del monestir de Scaladei als Pahers de Leyda; ab que no volen esser mes vehins de dita Ciutat; testimoni per Bernat Antict notari de Leyda a 15 de Octubre 1437.

Item Un acte, en lo qual mº Domingo Gostanti y Eularia sa muller, y mº Miquel Voltor ciutadà de Leyda venen un censal en favor de mº Pedro del Campo prevere y beneficiat en la seu de Leyda de preu y propietat 60 lliures pensió annual 80 sous pagadors a 5 de febrer ab special obligació de una heretat dita lo sot en lo terme de Leyda, en la partida de St. Ruf y general de tots sos bens; testimoni per mº Pere Munyos notari de Leyda á 4 de febrer 1539 y treta de ses notes per mº Francesch Bergada regint escriptures de dit Muños á 21 de juny 1570. Es hi apoca del preu.

Item Una carta; ab lo qual lo sobredit mº Pere del Campo fa donació al monestir de Scaladei del sobredit censal, tant en propietat, com en pensions; testimoni per lo discret Miquel Vives notari de Leyda a 10 de Giner 1571, y treta de ses escriptures per lo discret Joseph Revert notari de la mateixa ciutat; aquest censal redui lo monestir a sou per lliura, y així ara no sen cobren sinó 3 lliures de pensió.

Iten Un acte ab que Augustina Roig viuda de Leyda considerant tenir una casa situada en dita ciutat a la pujada de St. Andreu, terminada a part davant lo dit carrer, detras ab carrer de mº Joseph Revert, de un costat ab casa dels hereus de Gaspar Muñoz doctor en drets, y de altre costat ab casa de Pau Yustes calceter; y en lo acte de la venda de aquella feta per Clara Spinella viuda y Joan Spinell son fill cantarelller de Leyda, esser tractat y pactat entre dita viuda Roig y dits venedors, que se encarregas a pagar, y, quant prest pogues, a quitar aquell censal mort de preu de 276 lliures 1 sou, y annual pensió 276 lliures 2 moneda de Leyda, que dit casa fa, y fer es obligada cada any a la present Cartuxa de Scala Dei; per tant la dita viuda Roig promet al dit monestir y convent, que dit censal mort; y les annues pensions de aquell des del dia present en avant, y lo preu en cas de quitament, conforme en lo acte de la original creacio se conte, pagarà al dit convent, ab special obligació de la dita casa, y general de tots sos bens. Fou certificat en Leyda a 13 de Gener de 1589 per Jaume Minguella notari de dita ciutat. Ja esta satisfet lo Monestir tant en la propietat com en les pensions per execusio de cort, vejas lo altre registre.

Item Un acte de venda, y original creació de un censal mort pensió annua dos cents sous pagadors als set de setembre fet y firmada per Batiste Guardiola pages de Leyda en favor de Isabel Anna Gallart viuda dexada de Gaspar Gallart quòndam pages de la Vila de Artesa bisbat de Leyda, per preu de docentes lliures. Es y la Apoca del preu. Del qual censal la mitat tant en la propietat com la de la pensió sen feu donació no remunerada al monestir de Escaladei per la quitació de un violari, de preu y propietat cent y sinch lliures, pensió annua quinze lliures que quiscun any feya, y prestave lo dit Gaspar Guardiola al dit Monestir com a hereu del quòndam Mosen Pere Cuberes mercader de Lleyda, Y ab que la mitat del censal consignat no iguala la propietat del Violari, y se devien mes de cent lliures de pensions atrassades, sabent lo monestir que la Viuda Gallart no era solvent per no tenir bens de quòndam son marit, y que altres acrehedors de dit Gallart primers en temps quel Monestir se havien deixat per dret moltes quantitats, pera cobrar del que sels devia, se dona lo Monestir per satisfet prenent la mitat del dit censal, estimant mes, perdrer que mes perdrer. Vejas lo llibre de les proposicions conventuals, sub die 5 Febrer any 1655. En la mateixa carta de venda esta insertada la donació no remunerada, y la intima della se feu al dit Batiste Guardiola. Fou rebut dit acte de censal per mº Guillem Berenguer notari de Lleyda als 7 de setembre 1654. Y lo acte de consigna per lo mateix notari als 24 de Abril 1655.

Item Un acte de reducció de Violari, a censal firmat per Jaume Juan Esquiu pages de la ila de Sodanell habitant en la Ciutat de Lleyda en favor de sor Engracia Cuberes religiosa del Monestir de St. Francesch de dita ciutat, y seguida sa mort en favor del Monestir de Escaladei com a hereu del quondam mº Pere Cuberes pare de dita sor Engracia, de annua pensió nou lliures, propietat cent vuytanta ab especial obligació de una pessa de terra en lo terme de Sodanell ab ses afrontacions designades en lo llevador general del censals foli 206 y generalment de tots sos bens, testificat per mº Domingo Llopis notari de Lleyda als 23 de novembre 1644.

Item Una apoca firmada per la Sª dona Teresa Pallares filla de mº Pasqual Pedros, neta de mº Pere Cuberes en la qual confesa haver rebut del P. Prior y convent una font de plata que son P. havia depositada en esta casa y juntament confessa y reconeix estar pagada y satisfeta de tots y qualsevols drets, y coses que li espectassen de la herència de dit son avi mº Pere Cuberes, hay també en lo mateix dos apoques, y una nota de altres que han firmat los tudors de les pubilles Cardellachs confessant haver rebut cent vuytanta y una dobla en especie, y sinquanta lliures de moneda fort, y altres partits de poca monta, son les dites apoques la de la Sª de Teresa en poder de mº Domingo Llopis notari de Lleyda als 15 de Octubre de 1655, y las que firma Nicholau Felip cirurgia com a tudor de dites pubilles son testificades per dit Llopis tots los calendaris de 23 de Octubre 1654, y laltre de 14 de Novembre de dit any. Les que ha firmades Joseph Francesch apochecari de Lleyda subrogar en lloch de dit Nicholau Felip, son la pª en poder de mº Thomas Capdevila notari de Lleyda als 27 de Juny de 1655, y lacte en poder de mº Jaume Comenja rector de Cornudella al present de Octubre de 1655.

Altra apoca firma dit Frances en dit nom als 31 de Agost 1656 en poder de mº Llorens Comes vicari de la Morera. Estan al plech de Cuberes.

Item Un plech haont y ha molts apuntaments acerca de reintegrar un censal que lo monestir rebia olim de Pere Coixet de Lleyda. Vejas lo altre registre, que per esser cosa de poca importància al present nos apunta mes per extens.

Item Un acte ab lo qual Joan Badia pages de Leyda ven al present Monestir un censal pensió annua sis lliures y deu sous barcelonesos, cuia propietat es 130 lliures barceloneses pagadores a St. Miquel de Setembre dins Leyda sots special obligació de una heretat situada en la partida de Grealo terme y horta de dita ciutat y general dels demes bens seus. Certificat per mº Domingo Lopis notari de la mateia Ciutat als 31 de desembre 1657. Ab sa apoca.

Item Un acte ab lo qual Catharina Forcat viuda relicta del quòndam Pere Forcat de Leyda renuncie una heretat situada en la partida de Moncada terme y horta de aquella y no poder pagar 19 pensions que del censal de 7 lliures pensió annua pagadores en cert termini per aquella estave obligada al present monestir. Testificat per mº Domingo Lopis notari de dita Ciutat als 30 de abril 1657.

Item Altre acte juntament ab lo sobre dit ab que Joseph Matia pages de dita ciutat per haver comprat al present Monestir la sobre mencionada heretat per preu de 100 lliures Ilerdenses se encarregue a correspondrer per aquella al dit Monestir 5 lliures annuals de censal mort pagadores al primer dia de Maig. Testificat per dit notari Lopis al primer de Maig 1657.

Item Una concòrdia firmada al 20 de maig 1660 en poder del Rv. Sebastia Pont vicari de la Morera, entre lo Rt. Prior y convent de Escaladei de una part; y lo discret Joseph Llopis notari de Lleyda de part altra, sobre certa pretencio que dit convent tenia en los bens del difunt Domingo Llopis pare de dit Joseph Llopis per raho de un llegat havia fet en son ultim y valido testament. Ab la qual dit convent renuncia a tots los drets que podia prentendrer per raho de dit testament com també per raho de la nominació de hereu per ell feta en la persona de : Pe. Don Bruno Llopis fill seu monjo desta Sta. casa, dels bens de la senyora Francisca Llopis mare de dit Don Bruno; ab certs pactes y condicions. A saber es que pague dos centes lliures barceloneses, entregue una font de plata, y servesca de Procurador y Notari al convent extrahent y autentificant las escriptures per son pare, y per ell mateix rebudes y rebedores gratis y sens salari.

Item Una apocha ab difinicio de comptes fins al present any de 1663 exclusive entre la mare Sor Engracia Cuberes Religiosa de St. Francisco, y lo convent de Escaldei per la obligació de dit convent de acudirli cada any ab 50 lliures que son Pare Pere Cuberes li dexá en son ultim y valido testament; en poder del Dt. Joseph Llopis notari de Lleyda.

Item Un acte ab lo qual Joan Grau natural del lloch de Alcano habitant emperò en Leyda per preu de 600 lliures ven al present Monestir un censal pensió annual 30 lliures als 19 de Novembre pagadores sots special obligació de una heretat situada en la partida anomenada la Plana del Bisbe terme y horta de dita Ciutat que antes fou de la Pubilla Beteza. Testificat per Joseph Lopis notari y ciutadà de Leyda als 19 de novembre 1663. Ab sa apoca potse quitar de 100 en 100 lliures. Nota: Als 5 de Mars 1675 se quita la mitat de aquest censal.

CENSOS QUE REB LO MONESTIR DE SCALADEI EN LA CIUTAT DE LLEYDA

CENS DE 26 SOUS 8 DINERS SOBRE UNA CASA.

Pº Una carta de venda feta per Arnau de Sornamita Ballester á Jaume de Menargues cingler de les sobredites cases ab carrech de 120 sous pagadors al monestir de Scaladei, la mitat á Nadal y la mitat a St. Joan de Juny; testimoni per Pere Llorens notari de Leyda á 16 de agost 1270.

Item una carta; ab que lo monestir lloga les dites cases á Pere de Conxel tender per lloguer de 100 sous quiscun any; testimoni per Ramon Colom notari de Leyda 15 calendes novembre 1285.

Item Una carta de establiment de les sobre dites cases fet per lo monestir á na Maria muller del dit Pere Conxel a cens de 70 sous jaquesos quiscun any pagadors en los dies pròxims dits; actes 5 idus febrer 1290.

Item Una lloació, e, aprovació feta per lo procurador del monestir de Scaladei de una permuta feta entre Guillem Sabater y na Nicolaua muller de Pere Phelip mercader de Leyda de dues cases, ab la qual consta com les unes delles que son situades en lo carrer den G. Dosca á la cingleria fan de cens al monestir 40 sous. La mitat á Nadal, e, laltra mitat a St. Joan de Juny; testimonis per Matheu de Clareto notari de Leyda á 27 de maig 1381.

Item Una confessió de capbreu de la sobre dita casa ab cens de 26 sous 8 diners feta per Geronim Teixidor fuster de dita Ciutat, lo qual confesse tenir la dita casa ab ses afrontacions á directe domini y alou de Scaladei ab lo sobre dit cens pagadors lo dia de St. Miquel de Setembre testimoni per lo discret Jaume Poquets á 18 de Juny 1623, y tret de ses escriptures per Cosme Matheu Cortes á 14 de Giner 1629. Los dos notaris de Leyda.

Item Lo Procurador de Scala Dei compra als marmessors de Bernat de Sanauja de Lleyda unas cases en la parroquia de S. Joan per 60 sous jaquesos. Testimoni per Arnau Sirvent Notari de Lleyda á 2 idus maig 1288.

Item Cinch escriptures en pergamí sobre un cens de 1296 que rebia Scala Dei sobre unas cases de la parroquia de S. Joan de Lleyda. Lo establiment es de 1257, y y las altres son posteriors; las últimes son de 1286.

CENS DE 10 SOUS SOBRE UN HORT

Item Una cart de capbreacio feta per lo Canonge Pere Alargalef; ab la qual confessa que te y posseeix per lo monestir Descalei un hort situal en lo terme de Leyda en la partida dita lo pas del Rosinyol ab cens de 10 sous pagadors a St. Miquel de setembre. Testimoni per mº Christofol Castello notari de Leyda á 13 de setembre 1587.

Item Un plech de diversos papers, que donen noticia tant del sobre dit cens, com de altres, han se de guardar molt, entre los quals hi ha un quadern ab cobertes de pergamí fet per lo Pe. don Guerau.

Item Un plech de cartes de diversos censos, que rebia lo monestir en la Ciutat de Leyda, los quals no saben si per antiguitat, o, per incúria, o, descuyt, o, per reducció, o, de relinquiment, no sen pot traurer clarícia; trobarse han registrades dites cartes en lo registre vell á foli 319.

Item Un acte ab que Francisca viuda relicta de Frances Cavaller pages de Leyda, y Joan Cavaller son fill venen a Frances Morello apotecari de dita ciutat un hort vadinol situat en la partida de Fontanet, confrontat an Bernat Pallares al foli, y al cap ab hort de Domingo Pallenuelo y ab Matheu de la Mora, y de un costat ab camí de la Palanca, y de altre ab hort que era den Poquellet, ara de mº Macia Morello. Fa de cens a la present Cartoxa 7 sous 4 diners pagadors cada any lo dia de St. Miquel de Setembre ab fadiga. Rebe dit acte Joan Mir notari de Leyda a 29 de Gener 1496.

Item Un acte ab lo qual mº Francisco Canet prevere beneficiat en la Seu de Leyda ven a Matheu Examinis habitant en dita ciutat, dos horts contiguos situats en Rouals terme de Leyda, los quals son sots domini de la present Cartuxa de Scaladei, y afronten de una part ab Pere Ledo, y de altra ab hort de Jaume Berga, y de altra ab hort de Ali Saboner, y de altra braçal de Noguera, y de altra ab altre hort, que dit Canet havie venut al dit Examinis, per preu de 19 lliures 10 sous moneda barcelonesa. Salvos sempre a la dit Cartuxa 18 sous jaquesos de cens, pagadors cada any lo dia de St. Miquel de setembre, ab firma, fadiga, y tot altre ple domini. Fou testificat per Ramon Spital notari en Leyda a 22 de juny 1396.

CARTES DE LES CASES QUE POSSEHEIX LO MONESTIR DE SCALADEI AL CAP PONT DE LLEUDA.

VENDA FETA AL MONESTIR DE UNES CASES AL CARRERE DE LA AÇUTA DE LA CIUTAT.

Pº. Una carta de venda feta per mº Jaume de Soler Canonge de Leyda com á marmessor del testament de mº Arnau Soler prevere al monestir de Scaladei de unes cases situades en la açuta de dita ciutat per preu de 25 lliures ab cens de 8 sous jaquesos pagadors als aniversaris de la seu lo dia de la Verge Maria de Març. Testimoni per Bernat Vidi notari de dita seu 8 calendes abril 1348. Es hi la apoca, testimoni per lo dit notari 3 calendes octubre 1349.

VENDA DE UN PATI AL CAPPONT.

Item Una carta de venda feta per na Dolça muller de Arnau Guerau á Antoni Salvador de un pati, lo qual esta al cap del pont de Leyda per preu de 50 sous ab cens de 3 sous pagadors al benefici de la Assumpcio de la Verge Maria instituït en la capella de la Verge Maria de la seu de Leyda. Testimoni per Joan Forcadell notari de Leyda a 24 de novembre 1478.

Item Una carta de venda feta per Joan de Malincort á Joan de Remolins espaser de Leyda de un pati al cap pont per preu de 100 sous ab cens de 5 sous 4 diners jaquesos pagadors la festa de St. Miquel de Setembre als hereus de don Roger Deril. Testimoni per Miquel Tarrega notari de Leyda, lo darrer de octubre 1479.

Item Una carta de reducció del pròxim dit cens á cens de 3 sous pagadors lo dia de Pasqua de Resurreccio; testimonis per Francesch Morello notari de Leyda a 5 de abril 1480.

CLAUSULA DEL TESTAMENT DE NA EULARIA MULLER DE JOAN ROSALES, AB QUE FA HEREU AL MONESTIR Y ALTRES CARTES DE LA DITA HERENCIA.

Item Un testament del dit Antoni Salvador, qui estava al Cappont: ab lo qual fa hereva universal á sa muller Bonnina; testimoni per Joan de Casagualda notari de Leyda á 7 de Agost 1488.

Item Una venda feta per la dita Bonnina á Joan Rosales perayre de una casa situada al Cappont de la dita Ciutat per preu de 23 sous 9 diners ab cens de 3 sous pagadors al benefici de la Ascenssio instituït en la seu de Leyda, en la festa de St. Miquel de setembre; testimoni per Joan Revert notari de Leyda á 28 de Març del any 1496.

Item Una carta de venda feta per Francesch Remolins al dit Joan Rosales perayre de una casa situada al Cap pont de Leyda per preu de 16 lliures ab cens de 3 sous pagadors als hereus del sobre dit don Roger Deril; testimoni per Miquel de Torres notari de Leyda á 11 de maig 1497.

Item Un trasllat auctentich de la clàusula de la universal herència del testament de madona Eularia muller del dit Joan Rosales; en la qual deixa hereu seu universal al monestir de Scaladei; testimonis per Joan Antist notari de Leyda. Lo primer de Abril 1511.

Item Hi ha dues apoques la una de 20 lliures que dia Eularia havia dexat á son germà Berthomeu Moni de Cornudella en son testament; testimoni per mº Joan Angles vicari de la Morera á 29 de agost 1543.

Laltra de 30 lliures y una gonella que dita Eularia havia dexat en lo dit seu testament á sa neboda Violant muller den Pere Garcia de Cornudella; testimoni per mº Pere Ruira Vicari de Cornudella á 7 de Març 1514.

Item Una sentencia arbitral donada entre lo monestir de Scaladei com á hereu de la dita Eularia de una part, e, Joan Eiximeno notari de altra, e, Joan Miralles, e, altres de altra, e, Joan Bofill peraire tots de la Ciutat de leyda sobre la divisió dels bens, e, heretat del dit Joan Rosales quòndam marit de la dita Eularia; ab que es adjudicada al monestir la quarta part de la herència del dit Joan Rosales per los drets que dita Eularia havia en la heretat y bens del dit en Joan Rosales llur marit, ab altres divisions. Testment per Francesch Joan Antist notari lo darrer de maig 1512.

Item Una difinicio feta entre lo monestir de Scaladei, e, mº Joan Eiximeno notari; lo hu al altre, sobretots los drets, que la una part al altra poguessen demanaar en los bens del dit Joan Rosales, dels quals bens fonch tornador lo dit monestir al dit Eiximeno 57 lliures. Les quals atorga haver rebudes; testimoni per lo dit Antist á 24 de setembre 1512.

Item Una apoca fermada per Pere Triquell y Catherina sa muller del lloch de Torresbesses al dit monestir de 28 lliures 10 sous de les quals les 25 lliures eren estades dexades per dita Eularia en son testament á dita Catherina en cars de matrimoni, y les 3 lliures 10 sous foren deixades a la dita Catherina per lo dit Joan Rosales; testimoni per mº Joan Carraçumat Vicari de Torresbesses a 9 de Març 1520.

CARTA DE VENDA DE LA CASA QUE LO MONESTIR POSSEHEIX AL CAP PONT EN LEYDA EN LO CARRER DE LA TRINITAT.

Item Una carta de venda feta per mº Geronim Cerda al monestir de Scaladei de unes cases situades en lo carrer de la Trinitt al cap pont de leyda per preu de 55 lliures ab cens de 6 sous 8 diners pagadors al benefici de St. Blay en la parrochia de St. Joan de la plaça en la festa de St. Miquel de Setembre. Testimoni per mº Joseph Revert notari de Leyda a 14 de setembre 1570. Es hi la apoca de dita cantitat testificada per lo dit notari.

CARTES DE LA HERENCIA DEN RIBERA

VENDES DE LES TORRES MASCARELLA Y DEN BERTRAN ALS DEN MIR, O, DEN RIBERA.

Pº. Una carta de stabliment feta per Domingo de Cardona á Perico de Cardona fill de Guillem de Cardona quòndam habitant en Leyda de la torre Mascarella situada en lo terme de Leyda á cens de 10 sous pagadors en la festa de Nadal, dita torre afronta de una part ab la torre den Bertran; testimoni per Francesch de Luçano notari de Leuda á 10 de agost 1364, ay dos originals.

Item Una carta de possessió presa per Perico de Cardona dejús nomenat de la torre Mascarella situada en lo terme de Leyda, que afronta ab la torre den Bertran; testimoni per Francesch Luçano notari de Leyda a 5 de novembre 1363.

Item Una carta de sentencia arbitral donada entre lo dit Perico de Cardona de una part, e, Mascorina muller de Amigo de Riu sobre una carrera, o, camí que va á la dita torre y passa per la viña de dita Mascorina en lo seca; testimoni per Berenguer Estradell notari de Leyda á 26 de novembre 1367.

Item Una carta de venda feta per Catherina muller de Bertran Navarre de Leyda filla y hereva universal de Bertran de Roda a mr. Jaufredo de la Bracerola de una torre nomenada de Bertran als den Mir per preu de 13800 sous barcelonesos; la qual afronta de una part ab la sobre dita torre Mascarella; testimoni per Pere Gassio notari de Leyda á 25 de setembre 1370.

Item Hi son en lo dit pergamí una procura pera donar possessió y la carta de dita possessió y dos apoques del preu; testimoni per lo dit Gassio tots diversos chalendaris del sobre dit any.

Item Una venda feta per lo sobre dit Perico Cardona al dit Mr. Jaufredo de la Bracerola de la sobre dita torre Mascarella; la qual afronta de altra part ab la sobre dita torre den Bertran per preu de 120 lliures barceloneses. Testimoni per lo dit Gassio notari a 10 de novembre 1341.

Item Una altra venda feta per lo dit Jaufredo de la Bracerola a mº Ramon Ribera ciutadà de Leyda de les sobre dites dos torres, ço es, la torre den Mir (als) den Bertran, o, den Ribera y la torre Mascarella per preu de 2100 sous. Testimoni per Joan Borrell notari de Leyda á 27 de agost 1407.

TESTAMENT DE MR. JAUME RAMON MIR AB QUE DEIXA 24000 SOUS A SA FILLA CATHERINA Y DOS TESTAMENTS DE RAMON RIBERA Y DE LA DITA CATHERINA MULLER SUA.

Item Un trasllat del testament de Mr. Jaume Ramon Mir juriste habitant en la vila de Tamarit; ab lo qual deixa hereus Universals per iguals parts á Juame Ramon Mir, e, a Antoni Mir fills seus specialment dexa á Catherina filla sua per raho de dot y legitima 20000 sous, e, 3000 sous pera ornaments, o, robas; testimoni per Guillem Carbo notari de Tamarit de Litera lo darrer dia de Octubre 1385.

Item Una procura feta per la pròxim dita Catherina muller del dit Ramon Ribera al dit seu marit pera cobrar dels dits seus germans los dits llegats que son pare li havia deixat per son matrimoni; testimoni per Amber Cardona notari de Leyda a 3 de novembre 1405.

Item Una carta de lloch y cessió, e, insolutum dacio de 1100 sous annuals sobre la vila de Tamarit de Litera ab propietat de 13200 sous a raho de xxy sous per mil, feta per los tudors de Jaume Mir fill del dit Antoni Ramon Mir á Catherina muller de Ramon Ribera ciutadà de Leyda tia del dit pubill damunt nomenat per part de paga dels sobredits llegats á ella dexats per son pare mr. Jaume Ramon Mir en nom de dot; testimoni per Ramon Cervera notari de Tamarit a 23 de novembre 1405.

Item Un testament de la dita Catherina muller del dit Ramon Ribera ab lo qual fa hereus seus universals á Nicolau Joan, e, Luis Ribera sos fills; testimoni per Joan Borrell notari de Leyda á 18 de Octubre 1409.

Item Hi ha dos copies dels testaments de Ramon Ribera, marit de la pròxim dita Catherina, e, de la dita Catherina; lo de Ramon Ribera es fet á 11 de març 1425 en Leyda.

TESTAMENT DE JOAN RIBERA, AB QUE FA HEREU AL MONESTIR

Item Dos originals del testament de mº Joan Ribera habitant en leyda en lo qual apres de molts llegats fa hereu universal al monestir de Scaladei, ab carrech, que li digan dos misses cada setmana, la una lo dilluns, laltra lo divendres, e, un trentenari de St. Amador en la quaresma y dos aniversaris perpètuament. Testimoni per Salvador Pere Notari de Leyda á 25 de Juliol 1441.

Item Hi ha dos codicils de un mateix tenor del sobredit Joan Ribera an que fa usufructuaria de tos sos bens á Eleonor germana sua muller de Pere Nogues; testimoni per lo dit Salvador Pere lo sobredit dia y any.

Item Hi ha una llicencia del Capitol General de Nostre orde de Cartoixa; ab que dona llicencia al monestir de Scaladei de possehir la torre, que nos pervingue per la herència del dit Joan Ribera; encara que pot estar fora dels límits; datat a la cartoixa pel Capitol General a 20 de maig 1468.

CONCORDIA ENTRE LO MONESTIR Y ELEONOR GERMANA DEL DIT JOAN RIBERA.

Item Una concòrdia feta entre lo dit monestir y la dita Eleonor usufructuaria; ab que es concordat que dita Eleonor hagués les cases del dit Joan Ribera situades en la plaça major de St. Joan ab tots sos mobles á totes ses planes voluntats, y lo usdefruit de tota la herència del dit Joan Ribera. Testimoni per Bernat Antist notari de leyda á 14 de Giner 1449.

Item Una carta dels Capitols matrimonials fets entre Pere Noguere y la sobredit eleonor; testimoni per Joan Borrell notari de Leyda a 15 de maig 1419.

BULLA SOBRE LA ORDINACIO DE DOS MISSES PER PETUES, E ALTRES COSES PIES QUE DIT JOAN RIBERA DEIXA EN SON TESTAMENT.

Item Una bulla del Papa Nicolau, en la qual dona llicencia, e, facultat al monestir de Scaladei de vendrer, o, alienar los bens de Joan Ribera damunt nomenat, e, de observar, o, disminuir, o, leixar les misses, e, sufragis que lo dit Ribera ha manat fer en son testament al dit convent; e, perço esta tot á voluntat del dit convent; datat al febrer, diòcesis Camerinens el dia abans de les calendes de setembre 1450.

Item Una copia simple de la concòrdia entre Scala Dei y lo Capitol de Lleyda sobre la percepció dels delmes de Melons, Matxarri y Torre Ribera. Datat en lleyda en 1760.

VEN JAUME DEL PI Á RAMON RIBERA UNA ARBOREDA.

Item Una venda feta per en Jaume del Pi llaurador de Leyda á mº Ramon Ribera de una arboleda situada en la partida anomenada del mas partit terme de dita Ciutat per preu de 20 lliures.

Item Hi ha en lo mateix pergamí un lloch y cessió fet per mº Pere de les Ponçes al dit Ramon Ribera de tots deutes y drets que tingues contra del dit Jaume del Pi y certs altres.

Item Hi ha una apoca fermada per lo dit Ramon Ribera al dit Jaume del Pi de certes propietats, e, violaris, que li devia á ell en nom propi, e, per la dita cessió, que li havia fet per lo dit Pere de les Ponçes; testimoni per joan Borrell notari de Leyda sots diversos chalendaris del any 1416.

ACTE SOBRE LA JURISDICCIO CRIMINAL DE LA TORRE NOMENADA DEN RIBERA.

Item dos trasllats de una avinença feta entre lo Veguer de Leyda, e, los Pahers de la dita Ciutat, sobre á qual dells pertanyia la coneixença de cas de mort, ques sigui en los termens de dita Ciutat; la qual fonch feta en lo any 1322. Aquestos trasllats foren trets del registre de la cort de dit Veguer, á instancia del dita Joan Ribera per provar la sua torre nomenada den Ribera esser fora dels termens de la dita Ciutat de Leyda, e, per consegüent exempta de la jurisdicció de la dita Ciutat, los quals foren extractos per Joan de Villasparça notari de la cort del dit Veguer á 14 de març 1418.

NOTA que per respecte a la graciosa remissió acta a la dita ciutat de Leyda de mes de 1600 lliures sobre les pensions decusses y degudes dels sinch censals nos fa; en virtut de la concòrdia feta als 31 de juliol 1661; ultrada reducció perpetua de la major part daquells ab antigues per N. St. Per. admesa; Verbo tenus sens interès algu nos offeri transit y beurada en son terme y horta per als nostres pastors y tot genero de bestiar nostre que peixera dins lo sobre mencionat terme de la torre abans anomenada de Ribera ara dels Frares sempre y quant demanats los seran, y en la Balsa del dit terme beurada suficient no hi haurà. Extesa esta oferta per als Pastors y bestiars dels arrendadors que dit monestir tindra, lo any 1670, ab pacte que dit monestir cada any hage de demanar a dita ciutat licencia.

Item Un despatxo de la Reial Audiencia de Barcelona, data juliol 1778, per la executòria del exercici de la jurisdicció del terme de torre Ribera á favor de Scala Dei.

Capellania de Dn. Bernat Vacca.

Dotse escriptures en pergamí, que son los títols ab que Guillem de Osca rebia 100 sous de cens sobre alguns horts de Lleyda.

Item Donació feta per Bernat Vacca á Scala Dei dels sobre dits 100 sous annuals, y dde dos cafissos de blat sobre lo delme del poble de Desfes. Testimoni per Arnau Bonet á 7 idus de març 1222.

Item Una carta de germandat é institució de una capellania, feta per lo convent de Scala dei á favor de B. Vacca y sos successors, á 8 idus de juny de dit any 1222.

Item Un establiment fet per Scala Dei á Ramon Guardia dels sobre dits horts, á cens de 80 sous jaquesos pagadors á las octaves de Pasqua. Datat á 13 calendas de novembre de 1226.

Item Permuta feta per Arnau de Sanauja dels dos cafissos de blat que Scala Dei rebia de Desfes, en 30 sous de cens sobre una casa de la parroquia de S. Joan de Lleyda. Testimoni per Berenguer de Bardina 14 calendas març 1259.

Don Sabra monje.

Pº. Un testament de Mr. Jorda de Sabra de leyda; ab que fa hereu seu universal á son fill Ramon; testimoni per Bernat Ferrer notari de Leyda á 28 de Març 1396.

Item Un testament de na Nicolaua muller den Jaume Borras botiguer de Leyda; ab que fa hereu seu universal á Joan de Sabra bachiller en lleys net seu; testimoni per Lluch Marti notari de Leyda á 25 de març 1421.

Item Un testament del dit Joan Sabra bachiller en lleys, ab que fa hereu seu universal al monestir de Scaladei; testimoni per Lluch Martí notari de Leyda á 10 de maig 1422.

Item Una donació feta al monestir de Scaladei per don Joan Sabra monje novici del dit monestir de certs bens, e, censals, entre los quals es lo censal fa la Ciutat de Leyda a 5 de Abril de 5 lliures de pensió reduïda, que antes era 10 lliures á trenta milia per mil, ab expressa condició, que lo dit monestir haja de donar quiscun any lo dia de tots sants a pobres de Leyda drap blanch fins en valor de 60 sous donant á quiscun pobre quatre alnes, e, ab altres condicions. Testimoni per Bernat Riba notari de leyda, monestir Scaladei a 6 de febrer 1423.

Nota: quitat a 22 de Mars 1703 per dita Ciutat de Lleyda ab 100 lliures de moneda corrent consta en los llibres de la taula de dita ciutat dia mes y any dits.

Item Un acte ab lo qual Jaume Margalef en Leyda domiciliat, señor del lloc de Pradell confesse al P. Prior y convent de la present cartuxa que posseeix en lo terme de Leyda en la partida dita lo ull de Montagut als lo pas del Rossiñol un tros de terra trientia de un jornal, terminat a sol ixent ab terres dels hereus de Marc Antoni Rius en Leyda domiciliat, a ponent ab terres de dit confessant, clamore mediante, a mig dia ab la calçada dita de fra menors, braçal mediant, y a tramuntana ab camí real de Montagut. Lo qual tros de terra diu tenir per dit monestir, y sots domini y alou de aquell, a cens de 10 sous pagadors cada any lo dia de St. Miquel de setembre, ab firma, fadiga, y tot altre ple dret y domini directe fou testificat per Joan Pasqual Pedrós notari de Leyda a 17 de janer 1639.

Item Semblant confessió feta per la Sra. Polonia Revert viuda de Miquel Joan Revert notari de Leyda, com a usufructuaria dels bens que foren del dit sou marit, y com a tenint aquells per son dot, spoli, y altres drets, de un tros de terra situat en lo terme de dita ciutat en la partida de Fontanet; tinguda de un jornal, que affronte de cap ab heretat sua; de sol ab lo camí real de (Rª); de un costat ab terra de Luys Bellera mercader, que antes era de Miquel Miret, camí y brassal enmig; de altre costat ab hereta de Don Antoni Gomar Sr. de Montoliu, a cens de 10 sous pagadors cada any a dit convent lo dia de Sta. Catharina màrtir; ab firma, fadiga; testificada per lo dit Joan Pasqual Pedrós notari a 12 de Maig 1639.

Item Una bulla del Papa Eugeni 4 ab que dispensa al Monestir de Scaladei sobre les condicions e obligacions en la pròxima continuada donació contingudes, datat a Roma agud. Fsum. Petrum 15 calendes de febrer any 1444 al 14 any del seu pontificat.

Item Una absolució y definició fet per Jorda Sabra e Francisquina muller de Nicolau Sabra tudora de ses filles a don Joan Sabra monje de Scaladei de qualsevol dret que tinguessen e lis pertanyes en los bens de Mr. Jorda Sabra. Testimoni per Bernat Riba notari de Leyda a 22 de Abril 1423.

Item altra difinicio feta per na Nicolaua Tallada y Joan Tallada fill seu al Monestir de Scaladei de qualsevol dret que tinguessen e lis pertanyes en los bens de Don Joan Sabra monje de dit Monestir. Testimoni per lo dit Bernat Riba notari a 17 de juny 1423.

Item Una sentencia donada per lo veguer de Leyda y procés davant dell actitat en lo qual es annullat un stabliemnt de un pati de casa que havie atorgat frare Bernat Ribes procurador del Monestir de Scaladei an Francesch Remolins de la dita ciutat a cens de 25 sous, això en defecte del acte de l’últim magistrat de la ciutat, 2 agost 1427. Testimoni per Pere Tarros notari.

Item Un acte de Concordia ab lo qual lo convent de part una y lo capítol de Leyda de part altra pera fugir y evitar tots plets y qüestions se oferien acerca de les dècimes de les heretats que lo convent havie novament adquirides en la horta de Lleyda; concordaren que lo haversen portat dit convent los delmes no li pugues servir pera adquirir ni augmentar nova possessió del que ans tenie, ni tampoch en perjudici; ni en contra com en dit acte se conte lo qual esta sellat ab lo sello del Capitol y testificat per Joseph Lopis Secretari de dit Capitol.

Item Una acta de venda de tot aquell pati de casa situat en la present ciutat de Lleyda en la Parroquia de St. Andreu en lo carrer dit lo Clavell feta y firmada per la Sra. Dona Monica de Margalef viuda deixada del Honorable Sr. Lluis de Margalef quòndam Sr. del lloch de Pradell Bisbat de Urgell donsell en Lleyda domiciliat com a tenutaria de la universal heretat y bens que foren del dit quòndam son marit.

Item Acte de venda de dos censals ja creats de preu y propietat lo un 244 lliures y pensió annual 12 lliures 4 sous 5 diners que quiscun any en lo dia de Nª Srª de setembre feya y prestava lo honorable Joseph Soler y Cosso Apotecari de la vila de Mora habitant en Cornudella principal y Joan Criviller panes de Cornudella fiansa feien y prestavan a la Sra. Francisca Pifarrer y Vidal viuda dexada del honorable Gabriel Pifarrer quòndam Apotecari de Lleyda al honorable Anton Pifarre Apotecari de dita ciutat mare y fill respectivament.

Y lo altre de preu y propietat 266 lliures 10 sous y pensió annua 13 lliures 6 sous 6 diners que quiscun any als 23 de Abril los honorables Jordi Oller Apotecari de la vila de Prades principal y Crhistophol Oller pages de dita vila fiansa feien y prestavan al dit Antoni Pifarrer en nom propi feta y firmada per lo dit Antoni Pifarrer tant en son nom com y també com a Procurador de la dita Sra. Francisca Pifarrer y Vidal sa Mare a favor de la Reial Cortuxa de Scala Dei per lo preu de 510 lliures 19 sous moneda barcelonesa per Joseph Monhereu notari. Es hi la apocha del preu. Son hi las intimas.

Item Un acte de encarregament fet y firmat per lo Magnifich Joseph Oric ciutadà honrat de Lleyda y Dr. en medicina a favor de esta cartuxa de Scala Dei de preu y propietat 60 lliures y annua pencio 3 lliures lo qual en sa creació crea Isidro Boldu pages de Lleyda lo acte del qual no esta en lo Archiu, lo acte de encarregament es testificat per lo Dt. Albert Picons notari de Lleyda a 6 de Abril 1704.

Item Un quadern, que conté la compra que feu lo Monestir de la casa de Lleyda, situada en la plaç de S. Joan devant la Iglesia parroquial, á D. Joseph Pineda Tabares com á administrador y Pare de D. Rafel de Pineda Ramirez, y á D. Diego de Pineda y Tabares substitut de D. Francisco Xavier de Tabares, per lo preu de 2500 lliures. En poder de Joseph Pocorull Notari de Lleyda á 13 de maig 1779. Hay la apoca del preu.

En seguida estan uns autos, que contenen 1er un pediment al substitut del Procurador de Scala Dei al alcalde major de Lleyda y Tinent Corregidor, para que nombre experts fusters y mestres de cases per judicar lo que valia dita casa ans y despres de obrarse. 2º. La nominació de dits experts. 3ª. La procura del convent de Scala Dei. 4º. La substitució del Procurador. 5º. Lo mandato als mestres de carrer. 6º. Lo mandato als fusters. 7º. La relació de la notificació del mandato als mestres de cases. 8º. La relació de la notificació del mandato als fusters. 9º. La relació als fusters que diuen que las obres de son art, que eran velles valian 478 lliures 6 sous; y las noves 1584 lliures 15 sous y que per ellas valdrà la casa 1800 lliures. 10º. La relació dels mestres de cases, que diuhen que las obres velles de son art valian 3166 lliures 10 sous compres lo paviment, y las noves 3490 lliures 5 sous. 11º. Y finalment lo decret del tinent Corregidor, donat á favor del substitut del Procurador de Scala Dei, per poder obrar dita casa. Datat á 10 de decenbre 1763. En poder de Anton Temple notari de la curia.

Continua un certificat autentich dels mestres de cases, de que poden posarse 5 balcons en dita casa, ab sa condició. Testimoni per Francisco Miro notari á 4 de juliol 1764.

Uns pactes sobre lo encarregament de una paret. Lo plano de dita casa.

Titols fahents per la Herencia dels coniuges Pere Cuberes mercader y Maria Anna Garber tots de dita ciutat.

Nota: que les scriptures no estaran en lo present calaix se trobaran en lo de dita ciutat. De poc valor.

Pº. Los capítols matrimonials de dits coniuges testificats en poder de Pere Thomas notari públic de dita ciutat als 17 de maig 1607. Y al peu de aquells en poder del mateix notari 5 agost 1607, y 23 abril 1612. Les dos apoques per les 400 lliures que Bernat Garber cirurgia de la mateixa ciutat promet donar en dot a dita Maria Anna llur filla.

Item Un testament ab que Benet Cuberes sotsdiaca y notari públic en dita ciutat habitant oncle del sobre dit Pere ( despres de alguns legats pios y entre ells un dispossant que quiscun any se li hage de pendrer una Bulla de la Sta. cruzada de difunts per sufragi de sa anima y dels seus) de tots sos bens fa hereu al sit son nebot sots vincle; testificat en poder del dit notari Thomas als 2 de Mars 1607 publicat emperò lo dia de son òbit que fou als 8 de octubre 1610 per Miquel Artigala notari públic de dita ciutat com ha possehint les scriptures de dit notari Thomas.

Item Un testament de dit Bernat Garber cirurgia ab que despres de alguns legats pios de tots sos bens instituheix hereva a la dita sa filla Maria Anna Cuberes, testificat per Miquel Bellmunt notari públic de dita ciutat als 14 de desembre 1632.

Item Un testament de la dita Maria Anna Cuberes y Garber en qui despres de alguns legats pios specilamente del de una missa perpetua mensual en lo Altar de Nª Srª del Roser de aquest nostre Monestir celebradora, de tots sos bens instituheix hereu universal al dit Monestir. Testificat en poder del Rnt. Jaume Cabrer quòndam y vicari de la Morera als 13 de Mars 1641. Nota que la dita missa mensual y los demes sufragis perpetuos que dita testadora se dixe en dit son testament estan fundats en la Parroquial del mateix lloch.

Item Un testament del dit Pere Cuberes en que despres de certs legats pios de tots sos bens instituheix hereu al dit Monestir. Testificat en poden de dit Rnt. Vicari Cabrer als 23 de maig 1644, al peu del qual esta un codicil en poder del mateix vicari testificat sub 9 febrer 1647. Ab copia autentica.

Venda de una heretat en la partoda de St. Ruf terme de dita ciutat de Leyda.

Pº. Un acte ab que lo prior y col·legials del collegi de la Puríssima Concepció de Nostra Sra. de la mateixa ciutat per preu de 400 lliures ( ultra de coranta un sous y tres diners emfiteuats a la mensa episcopal tots anys als 29 de setembre pagadors) venen a Joan Sponda, Joan Alos y a Joseph Sponda tots de dita ciutat tota aquella heretat part terra campa y part de vinya plantada situada en la partida de St. Ruf terme y horta de dita ciutat ab ses afrontacions. Testificat en poder de Antoni Flor notari públic de la mateixa ciutat als 23 de setembre 1568. Y extret de les notes per Honorat Miquel Dedeu també notari públic de dita ciutat; esta ab sa Apoca y decrets.

Item Una acte ab que los dits compradors se divideixen entre si la sobre mencionada heretat; testificat en poder del mateix notari sub 25 de octubre 1568.

Item Un acte ab lo qual Salvador Alos de Noguer de dita Ciutat per preu de trecentes Liures ilerdenses, ultra los setze sous emfiteuats a la dita mensa episcopal de leyda tots anys als 29 de desembre pagadors, ven a Bernat Garber cirurgia de dita ciutat tota aquella hereta de vinya y olivers plantada ( es part de la sobre mencionada ) situada en dita partida de St. Ruf. Testificat en poder de Domingo Pessonada notari públic de dita ciutat als 5 de abril 1590. Ab son decret y Apoca.

Venda de altra heretat situada en la partida de Grealo terme de la mateixa ciutat.

Pº. Un procés dins los qual entre altres scriptures ab lo qual lo Il·lustre Onofre de Merles Veguer de dita Ciutat de Leyda de consell de son Magnifich Assessor mitjansant subestació de 30 dies i mes feta de tota aquella heretat que olim possehi Cristofol Rosa calceter y despres Domingo Ardevol e sa muller Geronyma tots de dita ciutat en la partida de grealo terme de dita ciutat ab ses afrontacions que entregue al discret Benet Cuberes notari públic en dita ciutat habitant com ha mes oferint, la Acta fiscal: lo qual, despres de aceeptada, promet pagar 185 lliures ( per les quals se li fou lliurada ) ultra dotze sous de cens als 29 de setembre tots anys pagadors a la Mensa Episcopal de la mateixa ciutat. Testificat en poder de Francesch Guiu notari públic de la mateixa ciutat als 29 de juliol 1598.

Item Lo acte de Possessio de dita hereta sub 5 agost del mateix any en poder del mateix notari Guiu.

Item Unes apoques per diversos Acrehedors en favor de dit mº Benet Cuberes per les dites 185 lliures dins dit any en poder del mateix notari.

Los instruments authentichs per les 3 casetes, ara ha una reduhides, detras las Parroquial de st. Joan de dita ciutat situades.

Per la Primera.

Pº Un acte ab lo qual Pere Joan Vicens com ha usufructuari y sa muller Catharina com ha propietària tots de dita ciutat per preu de 155 lliures ilerdenses. Ultra los dos censos ço es lo un de 6 sous 8 diners als anteriors Rector y comunitat de Preveres de dita Parroquial Iglesia de St. Joan e lo altre també de 6 sous 8 diners a la Almoyna de la dita de St. Andreu de la mateixa ciutat tots anys a St. Miquel de setembre pagadores, venen al discret Benet Cuberes notari públic en dita ciutat habitant tota aquella casa situada en lo carrer de la Argenteria Vella y detras de dita Parroquial de St. Joan ab ses afrontacions. Testificat en poder de Domingo Pessonada notari públic de dita ciutat als 15 de janer 1590; y extret de les notes authentiques per Honorat Miquel Dedeu també notari públic. Ab sa Apoca. Esta juntament altra apoca de 90 en lluycio de un censal de semblant propietat y pencio annua 90 sous que als 15 de janer los feye per dita casa. Testificada en poder del mateix notari al primer de setembre 1592.

Per la segona.

Item Una sentencia del Illustre Sr. Jaume de Margalef loctinent de Balle general de dita ciutat de Leyda y subastacio en que adjudique al Patrimoni Real tota aquella casa que antigament possehi Elizabet Burgasses en dit carrer de la Argenteria Vella y detras de dita Parroquial de St. Joan. Data als 19 de maig 1604. Y extreta auctentica per Joseph Aparici notari públic.

Item Un acte ab lo qual lo dit Illustre lloctinent de Balle general myansant subestació de 30 dies i mes de dita casa feta, entregue a dit mº Benet Cuberes notari, la acta fiscal que juntament, despres de acceptada, la possessió de dita casa; testificat en poder de dit notari Aparici als 14 de juny 1604.

Item Un altre acte ab lo qual lo dit Sr. lloctinent per preu de 86 lliures 12 sous (que es ab que com ha mes oferint se li fou lliurada) ven al dit notari Benet Cuberes la pròxim mencionada casa. Testificat en poder del mateix notari Aparici als 22 de juny 1604. Ab sa apoca.

Item Un acte en que conste com als 9 de novembre 1917 dos mestres de cases feren visura e juntament sentenciari de y sobre certa qüestió originada de algunes ruynes de edificis entre les cases de mº Pere Cuberes mercader de una y Miquel Encontre e Margarida Pasqual viuda relicta del quòndam Joan Pasqual tots pagesos de orta ciutat part altra. Auctentich extret del Registre de les visures de la Paheria de dita ciutat per son (?) lo discret Joan Pasqual Pedros notari públic de aquella.

Per la 3ª caseta.

Pº. Un acte ab lo qual Catherina Vicent viuda relicta del quòndam Pere Vicent pages de dita ciutat y Sperança Pedrol muller de Jaume Pedrol pages de Arbeza per preu de 50 lliures venen a Geronyma Cathala viuda relicta del quòndam Pere Cathala calceter de dita ciutat tota aquella caseta situada en lo carrer dels Gascons detras de dita Parroquial de St. Joan ab ses afrontacions. Testificat en poder de Gabriel Roig notari públic de dita ciutat als 26 de novembre 1609. Ab sa Apoca.

Item Altre acte ab lo qual maria Planes viuda relicta de Planes y llur fill Pere Planes tots del loch de Torrefarrera per preu de 40 lliures venen al dit mº Pere Cuberes mercader de dita ciutat la pròxima mencionada caseta. Testificat en poder de Joseph Alguero notari públic de aquella als 14 de maig 1640 ab sa apoca.

Item Un acte ab lo qual lo Dr. Rafel Biossca y mº Joan Pasqual Pedros notari com ha marmessors testamentaris de la quòndam Sra. Rafaela de Babot viuda relicta del quòndam Gabriel Babot donzell en dita ciutat domiciliat per preu de 380 lliures barceloneses venen a la Sra. Maria Anna Caberes y Garber muller del dit quòndam Pere Cuberes mercader con ha mes en lo encant públic oferint totes aquelles cases situades en lo carrer dels Cavallers de dita ciutat ab ses afrontacions. Testificat en poder de Miquel Bellmunt notari públic de aquella als 23 de juny 1634. Ab sa apoca. Veges dita concòrdia: y lo que en ella renuncien dits coniuges Palleresos. Veges també la apoca y dit (acte) per dita d. Theresa infra sub PP.

Nota: renunciada esta casa en favor dels coniuges D. Joseph Palleres y de (Fontralda) é de dona Theresa Pedros neta dels quòndams mº Pere Cuberes y Maria Anna Cuberes y Garber coniuges sots pacte y condicio que morint sens fills de ella dita D. Theresa; tot lo interès pera nostre Monestir pretès sobre dita casa hage de tornar en son poder de que consta ab acte de concòrdia (jutjat) en poder de Epifani Berenguer notari de dita ciutat sots 2 diades la ultima de les quals fore als 22 de maig 1671.

Los censals ha dita herència pertanyents.

Pº. lo de pencio annua 4 lliures 10 sous als 29 de setembre pagadores per Joan Castello de Leyda foli 234.

Item Les 5 lliures de Violari a 10 de abril pagadores durant les vides, que mº Luys Telm y mº Joan Toledo apotecaris de Leyda feyen, foli 234.

Item Lo de 6 lliures tots anys al primer de maig pagador per Andreu Mongay del loch de Vilanova de la Barca foli 585. Es cert vegeu sobre lo Violari de 10 lliures que lo dit Mongay feye juntament ab Miquel Penella e lur fill.

Item Lo de 7 lliures 10 sous als 8 de octubre pagadores per Jaume Gili de mateix loch foli 585.

Item Lo de 5 lliures als desembre pagadores per Gaspar Gallart del loch de Arteza foli 223.

Item Lo de 12 lliures 10 sous als 9 de desembre pagadores per Jaume Pons celler de Leyda. Foli 234.

Item Lo de 8 lliures als 17 de janer pagadores per Fernando Cuenca alferes habitant en Leyda. Ara Joan Badia pages de dita ciutat solament 6 lliures 10 sous. Foli 224.

Item Lo de 9 lliures als 23 de novembre pagadores per Jaume Joan Esquiu del loch de Sudanell foli 224.

Item Lo de 7 lliures 10 sous al febrer pagadores per Sebastia Encontre, Joseph Messeguer y Pere Naves de Leyda. Foli 234.

Item Lo de 2 lliures 10 sous als 18 de octubre pagadores per Felip Lobera de Leyda, foli 284.

Item Lo de 5 lliures als 19 de abril pagadores per Pere Joan Queixalos del loch de la Torre de la Meu, foli 584.

Item Lo de 30 lliures 13 sous als 4 de octubre pagadores per la Vila de Alforga, foli 312.

Item Lo de 17 lliures 10 sous als 27 de setembre pagadores per la Vila de Ulldemolins, foli 154.

Item Lo de 6 lliures als 5 de setembre pagadores per lo loch de Margalef, foli 161.

Item lo de 4 lliures als 28 de octubre pagadores per lo mateix loch, foli 161.

Item Lo de 5 lliures als 29 de octubre per lo loch de la Morera pagadores, foli 77.

De diversos ha dita hazienda pertanyents.

Pº. Un acte ab lo qual la Sra. Maria Anna Cuberes y Garber pera pagar part de aquells 380 lliures preu de les cases que ne lo carrer dels Cavallers de la ciutat de Leyda comprà als marmessors testamentaris de la quòndam Sra. Rafela de Babot, viuda dels quondam supra, consigne als dits tot aquell censal de propietat 240 lliures y pensió annua 12 lliures que la Sra. Anna Ges y Punyet antes Badia muller de Miquel Ges escrivent de dit ciutat li fa als ..................................... conste de dit acte de consigna em poder de Miquel Bellmunt notari de dita ciutat als 8 de agost 1634. Y esta entre les escriptures de poc valor.

Nota: Tot lo dret que nostre Monestir pot tenir en estes cases com hereu dels quòndams Cuberes ha demes als coniuges de Pallares, raho, y caritat, com es de veurer lo llibre de proposicions, foli 284. Ab emperò la meytat de aquelles 150 lliures vinclades, surtit efecte.

Item Un llibret en que conste lo que de Plata, Roba y altres coses ha heretat lo monestir e juntament algunes apoques de luycions de censals per dit mº Pere Cuberes fetes; e de alguns deutes ha pagat lo dit Monestir. Y nota que dit mº Pere Cuberes quant la sua neta Theresa Pedros casa ab lo Sr. Joseph Tarros li promet donar en capítols matrimonials 150 lliures sots vincle que morint sens fills la meytat tornes ha son hereu. Los quals capítols foren testificats en poder de Berenguer notari de dita ciutat. Y dita Theresa essent vuy muller del Sr. D. Joseph de Palleres y Foncalda en poder de Domingo Llopis notari de dita ciutat sub 25 octubre 1655. Ha ha apoca. Y deferència al present monestir confessant haver rebut tot lo que en los bens de dit son avi podie pretendrer.

Los títols fahents per la Herencia del discret Andreu Soldevila notari en Leyda habitant pare del n. compfes Don Joseph Soldevilla, mirar abaix foli 627.

Item censals en dita ciutat.

Item Un acte ab lo qual Batholomeu Broca y sa muller Anna de dita ciutat venen a don Guillem Arnau de Llordat en Montblanc populat un censal pensió annua tres lliures y tres sous barcelonesos als 4 de Agost pagadores (cuia propietat es sexanta tres lliures) sots special obligació de una heretat posseeix en la partida terme y horta de dita ciutat e general dels demes bens. Testificat per Francesch Gispert notari públic de dita ciutat ans 4 de Aogsot 1630. Ab sa apoca.

Item lo acte de intima.

Lo qual censal specte al present monestir en virtut de concòrdia ab los nobles coniuges de Miquel y Descallar en Barcelona populats en poder de Bernat Lenticlar notari públic de la mateixa ciutat sots diverses diades 17 de maig 1667. De que en lo calaix de les castlanies de Albez sub Lit. H.

Lo censal pensió annua 30 lliures al primer de novembre pagadores per Francisco Cabrera mercader de la dita ciutat notari infra. Aytona fol. 243.

Item Un acte ab lo qual Ramon Joan Folch pages de dita ciutat per lo preu de 20 lliures barceloneses ven al marmessor testamentari del quòndam Sans de Lizon en dita ciutat habitant 20 sous de pensió annua de censal mort als 18 de janer pagadores sots obligació de lurs bens. Testificat en poder de Felip Geronym Renyna notari públic de dita ciutat als 18 de janer 1628. Ab sa Apoca.

Item Altre acte ab lo qual dits marmessors consinen lo pròxim mencionat censal al discret Andreu Soldevilla notari en dita ciutat habitant. Testificat en poder de Joseph Alguero notari públic de la mateix ciutat sub 4 agost 1641.

Specte lo pròxim mencionat censal al present monestir com ha hereu es del P. D. Joseph Soldevilla fill del dit notari Andreu. Y al dit com ha hereu de la primera muller la quòndam Sperança Mont. Ut infra fol. 556.

Item Una acte en que Joan Castells dels quatre cantons de dita ciutat per 90 lliures cen a mº Pere Cuberes mercader de dita ciutat 4 lliures 10 sous de censal mort tots anys pagadores a 29 de setembre sots special obligació de una vinya situada en la Partida de Buxadors terme y horta de dita ciutat y general dels demes bens. Testificat en poder de Nicolau Pedros notari públic de dita ciutat als 29 de setembre 1629. Ab sa Apoca.

Pague ara Batiste Prexens pages de dita ciutat 3 lliures 17 sous tant solament conforme consta ab acte testificat en poder de Domingo Lopis notari de dita ciutat al primer de maig 1657.

Item Un acte en que Jaume Pons celler de dita ciutat per lo preu de 250 lliures ven a mº Pere Cuberes mercader de la mateixa ciutat 12 lliures 10 sous de censal mort tots anys als 9 de desembre pagadores sots special obligació de una vinya situada prop la creu de St. Ruf terme de dita ciutat de ( cuio preu devalle dit censal ) y general dels demes bens seus testificat en poder de Gabriel Roig notari públic de la mateixa ciutat als 9 de desembre 1630. Ab sa Apoca. Specte al present Monestir com ha hereu es de dit mº Cuberes.

Item Un acte en que Felip Lobera blanquer de la mateixa ciutat per lo preu de 50 lliures ven al dit mº Pere Cuberes 50 sous de censal mort tots anys pagadores a 28 de octubre sots obligació de lurs bens. Testificat en poder Blasi Pons notari de dit ciutat al 28 de octubre 1632. Ab sa Apoca. Specte al present Monestir con ha hereu es de dit mº Cuberes.

Item Un acte en que Sabastia Encontre, Joseph Messeguer y Pere Naves tots de dita ciutat per lo preu de 150 lliures venen al dit mº Pere Cuberes 7 lliures 20 sous de censal mort tots anys als 3 de febrer pagadores sots obligació de lurs bens. Testificat en poder. Nota: en lo manual maior dels censals esta assentat a nº i forma de Violari veges allí.

Item Un acte en que mº Luys Telon y mº Joan Toledo apotecari de Leyda venen al dit mº Cuberes 5 lliures en pensió annua de Violari tots anys durant les vides tant solament, als 10 de abril pagadores sots obligació de llurs bens; testificat en poder de Miquel Joan Abella notari de la mateixa ciutat als 10 de abril 1621. Ab sa Apoca – deuse examinar sis deurien alguns pensions atrazades; no obstant que en les memòries del dit mº Cuberes no ho hi noticia que lo dia de son obit duras encara.

Acte de venda de tota aquella casa situada en la present ciutat de leyda en la Parroquia de St. Joan en lo carrer dit de la plateria vella ab ses confrontacions, fet i firmat per lo Rt. P. D. Pere Pasqual profes de Escaladei y Procurador del dit convent a favor del Rt. D. Pedro Pineda prevere Beneficiat de la Sta. Iglesia Cathedral de Leyda, per preu sinchcentes lliures moneda corrent de Lleyda es hi la apoca del preu: lliures testificat, y pactat per Ramon Gaya Dr. en drets notari Apost. Rl. al primer de Febrer, any 1692. Es hi la llicencia del Nostre Procurador. General pera fer dita venda als 19 de Novembre 1692.

Nota: Esta casa o cases renuncia D. Francisco Pineda tant en nom propi com de Procurador de son germà D. Anton Joseph de Pineda a favor de Escala Dei ab acte en poder del discret Jacinto Juliá notari de Lleyda a 22 de Novembre 1721. Se trobarà també lo Acte ab lo qual Don Antoni Joseph de Pineda donà poder a son Germà D. Francisco Pineda para fer dita renuncia, testimoni per D. Joan Agustin de Navas notari de Granada al 21 de Abril 1714.

Titols faens per lo llegat que a esta reial cartuxa de Escala dei feu lo molt Il·lustre Ardiaca de Ribagorza, y canonja de la seu de Lleyda Joan Pau Molner.

Primo Un acte de venda fet, y firmat per lo Rt. Domingo Verger prevere, y capellà de la seu de Lleyda procurador del magnífic Anson de Vilaplana doctor en drets, y resident en Barcelona a favor del Il·lustre y molt Sr. Joan Pau Molner y Ferran Doctor en drets, y canonja de la seu de Lleyda de un pati de casa que antes eran dos cases situat en dita ciutat de Lleyda parroquia de St. Andreu en lo carrer dit de Castellbell per lo qual se va de la Iglesia parroquial de St. Joan de la Plaça a la ja dita Iglesia Parroquial de St. Andreu per preu de 180 lliures, testificat per lo St. Joan Casesnoves ciutadà honrat y notari públic de Lleyda als 2 de Octubre 1663. Y tret de les notes per absència del il·lustre Felip Casesnoves fill y successor per dos ( judicials ) de la erencia, y escriptures del ja dit Joan Casesnoves quòndam son pare ab llicencia y consentiment de aquell; per lo Dr. Joseph Querol notari públic de Lleyda als 23 de Janer 1670. Esta continuada la Apocha del preu.

Item Una acte de lloació, y aprovació de la sobre dita venda fet y, firmat per lo molt Il·lustre Sr. Anton de Vilaplana Dr. en lleys ab lo qual confirma, y te per ben feta la venda feu lo Rt Domingo Verges procurador seu del sobre dit pati al molt Il·lustre y Rt. Sr. Joan Pau Molner y Ferran. Testimoni per lo dit Joan Casesnoves ciutadà honrat y notari públic de Lleyda als 23 de Janer 1670.

Item Una Apocha de 253 lliures 17 sous moneda Barcelonesa feta y firmada per lo il·lustre Sr. Anton de Vilaplana en Lleyda doctor domiciliat en la citat de Barcelona a favor del il·lustre y molt Dt. Sr. Joan Pau Molner y Ferran Pe. y D. D. Canonge de la Sta. Iglesia catedral de Lleyda com a layca y privada persona; es a saber las 180 lliures per la lluïció y quitació de un censal mort ja creat de semblant propietat y annua pensió 9 lliures que quiscun any als 23 de janer feya dit Sr. canonja al ja dit Sr. Anton de Vilaplana per lo preu de un Pati en lo qual ants hi havia dos cases en la Parroquia de St. Andreu de dita ciutat de Lleyda, y les restants 73 lliures 17 sous son per les vuyt pensions y porrata discorreguts de dit censal. Per lo discret Epifanio Berenguer notari públic de dita ciutat de Lleyda als 4 de Abril 1678.

Nota: que en lo any 1716 Maria Flix y antes en lo any 1698 lo Dr. Flix y Ferreró pretenian que la casa que donà lo Sr. Ardiaca Molner a Scala Dei estava obligada a prestarlos un censal de 5 lliures propietat 100 lliures y que estave dita casa venuda a cartha gracia: en lo dit any 1716 se respongue que no podia tenir lloch dita pretencio per quant lo Sr. Ardiaca havia edificat la casa des de els fonaments, y essenr la edificació tant moderna no podia ser la casa que antiguament queda obligada al predit censal y que lo Sr. Ardiaca edificà la casa es clar perquè sols comprà un pati y lo pati no era la casa antigament venuda; y per haverhi molts patis en y cerca lo lloch de la casa may se provarà que dit pati sia lo lloch de la casa que se vengue a mº Rossello.

Item un acte de encarregament de censal mort ja creat de propietat 7 (4) lliures y pensió 3 lliures 4 sous fet y firmat per Joan Alcaser mestre de cases de Lleÿda per una hereta que compra a la horta de Lleyda en la partida anomenada de Buxados de vinya plantada de dos jornals poch mes o menos testificat per lo Dt. Pere Pumañons notari públic de lleÿda als 9 de Maig 1688.

Item censals en Lleyda

Copia de una Acte de venda de un pati, situat en la ciutat de Lleyda en la Parroquia de Sta. Maria Magdalena en lo carrer dit de la creu de Madalena, ab las afrontacions: fet per Don Joseph Vintró Monjo profés, y Procurador del convent de Scala Dei, a favor del Rt. Joseph Puigcantó prevere y Beneficiat de la Seu, y de Sta Magdalena de Lleyda, per preu de 100 lliures moneda barcelonesa. Hi es la Apoca del preu. Testificcat per lo Rt. Ramon Manonellas Vicari de Castelldases: lo Acte original als 5 de Novembre 1732, y la Copia en dit dia y mes, de 1733. Annua pensió 5 lliures. Hajas la sentencia 1ª lo Dr. Anton Tudela, donada per D. Ignasi Castells tinent corregidor de Lleida anÿ 1767.

Encarregament de censal de preu 100 lliures y pensió 5 lliures que tots añs lo dia 3 de octubre lo Mr. de Scala Dei rep sobre una casa, y corral situada en lo carrer de la Creu Parroquia de Madalena de la ciutat de Lleyda fer per Anton Poncí pagès de Lleÿda de part del preu de dita casa, ÿ corral a ell venuda per Bartomeu Massuch pages del lloch de Corbins Bisbat de Lleÿda. Testimoni per Joseph Querol ciutadà ÿ notari de Lleÿda als 24 de octubre de 1706.... Hejas la sentencia de sobre insinuada.

Item Un acte de ecarregament de censal de preu 50 lliures, y pencio 2 lliures 10 sous pagadores als 9 de Agost al Rt. Monastir de Scala Dei firmat per Joseph Castelló escrivent de Lleida, que ans corresponia Anastasi Blasco pagès de dita ciutat. En poder de Miguel Roig Notari de Lleida als 28 de Janer 1742.

Alonso

Pº Un testament del il·lustre Mr. Miquel Alonso Canonge de la Santa Iglesia de Lleyda ab la qual deixa al Monasti de Scaladei los censals següents: testificats per lo distingit Joan Casanoves notari de Lleuda als 8 de Maig del Any 1677.

Pº Tot aquell censal que tots anys li corresponia la universitat y singulars persones de la Vila de Ascó Bisbat de Tortosa, de pensió 21 lliures 10 sous de plata catalana que de moneda Barcelonesa son 32 lliures 5 sous. No tenim lo Acte.

Item Una peça de terra campa de tres jornals de tres jornals en la partida del picat en la horta, y terme de Lleyda la qual pessa de terra vengue Scala Dei à Isidro Boldú pages de Lleyda encarregantse per la compra de un censal de preu 60 lliures pensió 3 lliures pagadoras al primer de novembre. Despres en lo any 1704 Isidro Boldu vengué dita pessa de terra al Dr. Joseph Orich ciutadà de Lleyda lo qual se encarregà loo predit censal ab Acte rebut per lo distinguit Albert Picons notari de Lleyda als 6 de Abril de 1704. Nota al marge: Este censal se l’encarregà Joseph Calbis notari de Lleyda per haver comprats la peça de terra hipotecada al censal, o ab acte rebut per lo dit Joseph Querol notari de Lleyda a 16 de Maig 1722. Quitat als 26 de Abril de 1765 en poder del Dt. Miquel Boix notari de Lleyda.

Item Un censal de pensió 10 lliures 10 sous que li corresponia Francisco Cabrera pages de lleyda, no tenim lo Acte de la creació per en lo Any 1721 comprà la peça de terra especialment hypothecada a dit censal Francisco Ramos pages de Lleyda per preu de 250 lliures encarregantse à censal las 210 lliures , que son lo censal que censal que corresponia Cabrera donant per precari la dita peça de terra sita en la horta de Lleyda en la partida de Serrallonga, ab Acte rebut per Jacinto Julià notari de Lleyda als 28 de febrer de 1721. Nota al marge: Este censal de 210 lliures sel encarregà Joan Rodrigues pages de Lleyda per haver comprat la peça de terra hipotecada al censal ab acte rebut en poder del Joan Cases notari de Lleyda als 21 de Juny 1733.

Trasllat de una concòrdia entre la universitat de Asco y sos acreadors en poder del Dn. Francisco Soldevilla Notari de Lleyda, y de Francisco Pomadera Notari de Asco estipulant al mateix temps fonch feta als 30 de Maig 1615.

Veure lo segon tomo del registre foli 627, ahont se tracta llargament de las escriptures de Soldevila, las quals son en un dels calaixos vells titulat Soldevila.

NOTA que los actes del censal de la Ciutat de Balaguer y los censals de Termens se trobaran en lo calaix de la Sacristia.

JUNEDA

Pº. Una carta de dar sense pagar feta mº G. de Cervera Sr. de Juneda a la Sra. Alamanda mare sua del dit seu lloch de Juneda per deutes que li devie. Testimoni per Jaume de Gauasa notari de Leyda a 4 de les calendes de Desembre del any 1313.

Item Una carta de censal que mº G. de Cervera Sr. de Juneda fa á Simo de Segria de Leyda de preu de 40000 sous, e, de pensió 2000 sous rebedors sobre lo lloch de Juneda; testimonis per Pere Alosio á 20 de les calendes de 1310.

Item Una carta de censal, que fa mº Llorens Trullols señor del lloch de Macharri, e, altres á Berthomeu Estrader de Juneda de preu de 32 lliures pensió 52 sous pensió 52 sous. Testimoni per Guillem Ripoll Vicari de Castelldasens a 19 de novembre 1401.

Item Un Acte Auctentich en virtut del qual la Universitat de la vila de Juneda diòcesis de Lleyda pague les quatre lliures deu sous per lo empriu de les llenyes del Terme de la Gisperta a la present Cartoxa de Scaladei. Testificat per Manuel Alegret prevere y Rector de dit lloch. De aquest acte y ha dos copias la testificada per mº Pedros may deu axir del Arxiu per faltar lo acte de la concòrdia Original.

Item Una escriptura privada de lluïció de un censal junt ab lo acte de creació que corresponia al Monestir Antonia Ribelles vehina de Juneda.

Nota que en lo calaix de termes Ronechs Torra Sala hi ha una sentencia arbitral en que se declara que los de la universitat de Juneda poden empriar en lo terme de Torra Sala tant solament. Dada en Lleyda a 22 de decembre 1451 testificat en poder de Bernat Andor notari públic y escriva de la Sª Reyna de Arago. Item un apanyorament fet per orde de Fra Pere Carbonell contra de Gaspar Gallart de Artesa arrendador de la Carniceria de Juneda als 11 de Mars 1631 en poder de Pascasi Pedros notari de Leyda.

LES BORGES BLANQUES

Pº. Una carta de censal de propietat 550 lliures y annua pensió 550 sous pagadors en cada un any al monestir de Scaladei per la vila de les Borges Blanques de Urgell lo primer dia del mes de maig; testificat per mº Miquel Vives notari de Leyda á 16 de Juliol 1553. Es hi la apoca del preu. Lo acte ab una copia simple etan en lo calaix, sacristia ab tal senyal H.V. tamble ÿ hes la concòrdia que feu dita vila ab los acrehedors, no es authentica.

Nota 1 del marge: Aquest censal fou consignat per lo convent a la sacristia del present monestir que les causes y rahons quals se poden veurer en lo libre de les proposicions convertuals, en la determinació feta per dit convent als 21 desembre 1637 y en lo levador general dels censals de dit sacristia.

Nota 2 del marge: Quitat à 10 de desembre de 1771 consta en lo acte ques trobarà al calaix de las vilas de Urgell.

Pº. Un despatx executiu de la intendència de Barcelona, del establiment que concedí á Scala Dei, de la facultat de usar y valerse de las ayguas que discorren per lo torrent que baixa del terme de Vinaixa, Espluga Calba, y Omells, y passan per lo terme de Castello y Floresta; despres que los Regidors de Juneda hajan usat y valgut de estas en son terme; y també de la facultat de usar del aygua de la font que naix en lo Barranch del terme de las Borjas Blancas per poder regar las terres que lo Monestir té en Castelldasens: al cens de 20 sous pagador á 15 de decembre: sent Intendent Dn Joseph de Contamina, ( Aiçonos ) D. Ramon de Ferran, y Notari Vicens Simo datat en Barcelona en lo citat dia y mes ( en qual també se otorgá lo establiment ) del any 1758.

Item Una concòrdia, sobre lo us de dites ayguas, feta entre Scala Dei y lo Poble de las Borjas. En poder de Gabriel Gener y Mir Notari de Barcelona á 29 de setembre de 1760. Aprobada per la sobre dita Intendencia á 24 de octubre del mateix any.

Item Alguns altres papers, no autentichs, de la oposició que feren á dit establiment lo capítol de Tarragona, lo Duch de Segorbe, y la dita de Juneda.

TORMS

Venda, y original creació de censal, firmada per Pere Joan Macip, y Pere Francesch Macip, pagesos de la vila dels Torms a favor desta Cartuxa de Scala Dei, de propietat 180 lliures y annua pensió 9 lliures, Testificat per Joan Casanoves notari de lleyda als 16 de setembre de 1723. Veure foli 238.

Item Un acte de encarregament de un censal de preu 100 lliures, y pensió annua 5 lliures, firmat per Joseph Reig pages dels Torms á facor de Scala Dei, resultant de part del preu de la venda de dos pessas de terra feta per lo sobredit Pere Joan Massip de dit poble dels Torms, al expressat Joseph Reig. Testificat per Joseph Pocurrull Notari de Lleyda á 9 de Desembre de 1742. Nota: Quitat.

Item Altre acte de encarregament de 80 lliures en preu y 80 sous en annua pensió, que son part de aquell censal preu 180 lliures, y pensió 9 lliures, que Pere Joan Massip pages dels Torms als 16 de setembre corresponia a Scala Dei fet y firmat per Batista Pinyol pages de dit poble dels Torms, á favor de dit monestir resultant del preu de una peça de terra per dit Pere Joan Massip, á dit Pinyol venuda. Testificat per Joseph Pocurull Notari de Lleyda á 9 de Desembre de 1742. Nota. Quitat.

AGRAMUNT

Pº. Una carta; ab la qual Cebria Paris de la vila de Agramunt ven un censal en favor del monestir de Scaladei de preu y propietat 90 lliures pensió annual 90 sous pagadors á 28 de febrer ab special obligació de una vinya en lo terme de dita vila en la partida de la serra de Almenar; la qual li ha venuda lo monestir y de part del preu della, ha creat lo present censal y general de tots sos bens; testificat per Pere Fores vicari de Castelldasens á 28 de febrer 1630. Es hi la apoca del preu. Nota la marge: ara pague Antoni Joan Berenguer per haver comprat la vinya specialment obligada.

Item Un acte ab lo qual lo dit Antoni Joan Berenguer se encarregue dit censal per haver la dita. Es en poder de mº Joseph Soler notari de Tarrega als 12 de novembre 1658.

AYTONA

Pº. Una carta, ab la qual la universitat de Aytona ven un censal en favor del monestir de Scaladei de preu y propietat 600 lliures pensió annual 600 sous pagadors a 17 de Giner ab obligació dels bens, tant dels particulars, com del cos de dita universitat; Testificat per Josep Revert notari de Leyda á 17 de Giner 1574. Es hi la apoca del preu.

Item altra carta, ab la qual la dita Universitat de Aytona y singulars della venen altre censal en favor del dot monestir de Scaladei de preu y propietat 1000 lliures pensió annual 1000 sous pagadors a 17 de maig ab obligació de tots los bens, tant dels particulars, com del cos de dita universitat; testificat per lo Dt. Miquel Joan Reveret notari de Leyda á 17 de maig 1598. Es hi la apoca del preu.

Item altre acte; ab lo qual les universitats de Aytona y Seros venen un censal en favor del monestir de Scaladei de preu y propietat 2000 lliures pensió annual 2000 sous pagadors a 9 de maig ab special obligació de tots los bens, tant dels particulars, com del cos de dites universitats; testificat per Miquel Joan Revert notari de Leyda a 9 de maig 1599. Es hi la apoca del preu.

Nota al marge: Per la total quitació de estos 3 censals juxta lo concordat ab lo present Monestir y demes Acrehedors se han rebut del Sr. Marques de mans en poder del Dt. Canonge de Leyda lo dit Alonço son Thesorer siscentes sexanta lliures dich 660 lliures barceloneses de qual cargament ab apoca en poder de Joan Casanoves notari de dita ciutat als 9 de desembre 1669. Ultra les 400 lliures rebudes ço es 150 lliures als 28 de febrer, 100 lliures als 21 de novembre de dit any y 150 lliures als 7 de maig 1640 per partides de taula de dita ciutat.

Item Una simple copia estampada de la concòrdia feta y firmada entre lo Il·lustríssim Señor Marques de Aytona y Seros, ab los acrehedos censalistes del Marquesssat acerca del modo y forma se deu tenir per la cobrança de sos crèdits, es ab autoritat de la Santa Sede Apostolica y del Virrey de Catalunya; impresa en Barcelona lo any 1614.

Item Una acte ab lo qual Francesch Morell natural de les Borges Blanques de Urgell habitant emperò en dita vila de Aytona per lo preu de 1000 lliures barceloneses ven al present Monestir 50 lliures pensió anual de censal mort lo primer dia de novembre pagadores sots special obligació de unta torre y terres ha aquella contigua situades en la partida de Fontanet terme y horta de Leyda ( de cuia venda poch antes de present ab altre acte en poder del notari baix scrit actitat, les dites 1000 lliures devallen ) y general dels demes bens seus. Testificat en poder Joseph Lopis notari públic de dita ciutat als 26 de octubre 1663. Ab sa Apoca.

Item altre acte ab lo qual Jacinto Gispert Apotecari de Leyda per haver comprat dites torre y heretats se encarregue ha pagar lo dit censal de 50 lliures anuals.

Nota que del present censal de 50 lliures anuals mitjançant partida taula de dita ciutat de Leyda també y apoca de rebuda en poder de Epifani Berenguer notari públic de la mateixa ciutat sub 6 novembre 1665. Lo dit Jacinto Gispert quità 20 lliures anuals. Y així ara de aquí en avant sols serà de 30 lliures anuals.

Item Altre acte ab lo qual Francisco Cabrera mercader de dita ciutat per haver comprat dites torra y heretats al sobre dit Gispert se encarregue ha pagar lo dit censal de 30 lliures. Specte lo dit censal al present Monestir com ha succehint a mº Andreu Soldevilla notari de Leyda, e lo dit a son nebot Pere Joan Tarros de Albatarre.

ARBECA

Concordia feta, y firmada per y entre lo mº Rt. D. Bruno Llopis Procurador del Reial convent de Escaladei de una: y lo honorable Francisco Altarriba pages de Arbeca habitant en la vila de les Bellianes Archibisbat de Tarragona de part altra: sobre lo plet ques portà contra Antoni Vilalta; y Valentí Altarriba com a hereus y tenedors de bens de Dionisa Soldevila y Castellnou per lo que dita Dionisa devia a Andreu Soldevila a quí succeir Scaladei per lo P. D. Joseph Soldevila. Scrit per lo Dt. Epiphanio Berenguer notari públic de Lleyda als 27 de Juny 1682. Està junt ab la sentencia y executorials de la Reial Audiencia ab molts altres paper que han per dita causa.

Anton Timoneda ÿ Sans principal ÿ com a procurador de son Pare Anton Timoneda, ÿ Adern ÿ sa Mare Maria Timoneda ÿ Sans tots de la vila de Arbeca firmà y creà un censal de preu ÿ propietat 1000 lliures, ý pensió annua 30 lliures pagadora lo dia 1 de Juliol. Consta ab acte rebut en poder del Rt. Ramon Rius notari de Arbeca està ab tal señal.

SANUHI LLOCH DE ARAGO, BISBAT DE LLEYDA

Una carta en la qual Bernat Mir, Climent cabaner, y Pere Esteve del sobre dit lloch venen al Magnifich Jaume Enguera alias Aranya habitant en la vila de Tamarit de Litera, un censal de pensió annua sinquanta quatre sous, per preu de vuytcents sexanta quatre sous, testificada per lo Dt. Joan Piquer menor de dies notari de la vila de Sant Esteve de llitera als 13 de Desembre 1549, veges la historia de casa foli 183 pag. 2, y lo llevador maior dels censals verbo sanuhi.

LO COGUL

Pº. Un acte ab lo qual Macia Flix del dit lloch per lo preu de 60 lliures barceloneses ven al present Monestir, 60 sous també barcelonesos pencio anual de censal mort alsoo de juliol pagadores sot obligació de tots sos bens. Testificat en poder de Joseph Lopis notari públic de Leyda als 22 de juliol 1663. Ab sa Apoca. Nota al marge: Ara paga Macià Macip.

POBLA DE SEGUR EN LES MUNTANYES

Pmº. Un acte de venda y original creació de censal de preu y propietat 1200 lliures y pensió anual 1200 sous barcelonesos rebedores quiscun any als 13 de decembre, firmat per los Nobles senyores D. Isidro Berenguer de Castellgerma, y Elisabet Berenguer y de Areny, y D. Joseph Berenguer son primogènit, domiciliats en la vila de la Pobla de Segur comptat de Vilamur, diòcesi de Urgell, a favor de Escaladei, orde la cartuxa, aquí hypothequen lo lloch de Reguart, son terme y jurisdiccions y tots los demes bens, mobles, e, immobles, tant per sobre dita propietat com per les pensions annuals. Testificat per lo discret Isidro Gayo Notari públic Rl. y Aport. de la vila de Peremeya, als 13 de decembre 1682. Esta ab la Apoca de la rebuda y va tot junt, continuat en dos actes.

ALCANÓ.

Pº. Un acta ab lo qual Simo Mulet con ha síndic y Procurador de la universitat y singulars de dita vila, y per lo preu de 200 lliures barceloneses ven a Miquel Tarros pages del loch de Albatarre 10 lliures tambe barceloneses pensió annual de censal mort als 6 de juliol pagadores sots special obligació de les herbes del terme de la mateixa vila y general dels demes bens. Testificat en poder de Joan Polo notari públic de Leyda als 6 de setembre 1530. Ab sa Apoca.

Nota al marge: Quitat per lo Capitol de Lleyda als 1 de Abril de 1616, Apocha en poder de epifanio Berenguer notari Publich de la ciutat de Lleyda veure lo llibre de les Proposicions conventuals foli 325.

Lo qual censat specte al present Monestir com ha hereu es del P. D. Joseph Soldevila fill del difunt Andreu Soldevila notari públic en dita ciutat de leyda habitant; e al dit com ha hereu de son nebot lo pubill Pere Joan Tarros de Albatarre.

VILANOVA DE LES AVELLANES

Pº. Un acte ab lo qual la universitat y singulars persones de dita vila per lo preu de 60 lliures barceloneses venen a Jaume Soldevila de la vila de Menargues 60 sous també barcelonesos pencio annua de censal mort als 12 de Setembre pagadors sots obligació de lur bens. Testificat en poder de Joan Escanyol notari públic de Balaguer als 12 de setembre 1539. Ab sa Apoca.

Item Un altre acte ab lo qual la dita universitat y sos singulars per lo preu de semblants 60 lliures barceloneses venen al dit Jaume Soldevila, 3 lliures també barceloneses pensió annua de altre censal mort als 6 de octubre pagadores sots obligació de lurs bens. Testificat en poder del mateix notari Escanyol als 6 de octubre 1539. Ab sa Apoca.

Nota que los 2 primers mencionats censals son part de aquells 3 que en part de paga de 600 lliures los coniuges Pere Soldevila y Geronyma Morat de Menarguens donaren en dot a sa filla Elisabet donzella quant la casaren ab Joan Tarros de Albatarre, del qual coniuge nasqué lo Pobill Pere Joan qui en son ultim testament de tots sos bens feu hereu a son oncle maternal lo discret mº Andreu Soldevila notari.

MONTOLIU.

Pº. Un acte ab lo qual la universitat y singulars del dit loch per lo Preu de 300 lliures barceloneses venen a Joan Tarros de Albatarre 15 lliures pensió annua de censal mort als 5 de febrer pagadores sots special obligació de les herbes de son terme y general dels demes bens. Testificat en poder del discret Andreu Soldevila notari públic de Leyda sots diversos chalendaris cuio primer fou als 5 de febrer 1624. Ab sa Apoca. Esta juntament lo acte de intima als jurats de dit loch feta sub 4 febrer 1641 en poder de Joseph Alguero notari públic de dita ciutat instant lo dit mº Andreu com ha hereu de son nebot lo Pobill Pere Joan fill del sobre mencionat Joan Tarros.

Item Una copia del predit acte, no es emperò autentica: y esta senyalada ab Xi.

ALBATARRE

Pº. Un acte ab lo qual la universitat y singulars del dit loch per lo Preu de 300 lliures barceloneses venen als tudors y curadors del Pobill Pere Joan Tarros del mateix loch 15 lliures pensió annua de censal mort als 10 de maig pagadores sots special obligació de les herbes de son terme y general dels demes bens; testificat en poder de Vicent Comasarda notari públic de leyda als 10 de maig 1632. Ab sa Apoca.

Nota al marge: quitat per partida de taula de la ciutat de Lleyda lo Any 1692.

Nota que del primer mencionat censal sols ne reb lo present monestir com ha succehint a mº Andreu Soldevila notari, dalt dit, 5 lliures quiscun any perquè les restants 10 lliures annuals y les 200 lliures en propietat en cas de luycio; any 1665, myansant carta publica testificada en poder de ( en blanc) foren consignades al obtenidor del nou Benefici del S.Sm. nom de Jesus en la Parroquial de mateix loch pirdat juxta. Testament a disposició del quòndam Joan Tarros Pare del pre dit Pobill en poder del anterior Rector de dit loch mº Macia Miret. Actitada sub 26 octubre 1626.

Item Altre acte ab lo qual la universitat y singulars del mateix loch per lo preu de 150 lliures barceloneses venen a Violant Puigvert viuda relicta del quòndam Lorens Puigvert del mateix loch 7 lliures 10 sous pensió annua de censal mort als 3 de agost pagadores sots special obligació de les herbes del terme del mateix loch y general dels demes bens. Testificat en poder de Joan Sarou notari públic de Leyda als 3 de agost 1642. Y extret de ses notes per Joseph Lopis notari públic de dita ciutat. Ab sa apoca.

Nota al marge: quitat per partida de taula de Lleyda lo any 1692.

Item Un acte ab lo qual los coniuges Miquel Morell y Anna Puigvert del mateix loch regalen y consignen al present Monestir lo primer mencionat censal en descarrech de aquelles 700 lliures per les quals lo dia present i baix scrit e poch antes del primer contracte myansant carta publica testificada en poder del notari baix scrit per lo dit Monestir. Los foren venudes la casa y heretats que lo Pobill Pere Tarrons y després en son loch lo quòndam mº Andreu Soldevila son oncle possehien dins dit loch de Albatarre y son terme. Testificat en poder de dit notari Lopis als 10 de setembre 1663.

Nota que per les restants 550lliures barceloneses ne firmaren debitori prometentles pagar ab 5 iguals pagues los primers 5 anys interpolats següents. Testificat en poder del mateix notari del dit dia, mes i any.

Tambe nota que de les pròxim mencionades 550 lliures haventse tant solament pagat 150 lliures, de les demes restants 400 lliures o dit Morell ne ha originalment creat y venut en favor de dit Monestir un censal pensió annua 20 lliures als ( en blanc ) pagadores sots special obligació y general dels demes bens seus ab acte públic testificat en poder de Espifani Berenguer notari públic de Leyda als 21 de Decembre 1666, y tret de ses notes per lo Dt. Joseph Monhereu notari de Lleyda als 8 de Març 1687, hi ha transumpto testificat per lo dit Joseph Bernardi Llop notari de Falcet a 31 de Octubre 1702.

ASPA.

Venda y original creació de censal mort de preu y propietat 200 lliures y annua pensió 200 sous firmada per Barthomeu Guiu principal de la vila de Aspa, y Pere Cerda de Gratallops, y Jaume Ruart de Aspa fiansas a favor de la Rl. cartuxia de Escaldei, ab acte en poder de Joan Pelliser notari de Falset, als 7 de setembre 1681.

De aquest sobre dit censal al 27 de setembre 1687 Berthomeu Guiu principal ne ha lluit y quitat cent lliures de les 200 lliures y així ara sols s de 100 lliures ab que consta de la quitació ab acte, es apoca firmada del St. Convent, en poder del Rt. Francisco Sunyer vicari de la Morera, als 27 de setembre 1687.

Nota al marge: ara paga las 5 lliures Joseph Aguilar de la mateixa vila de Aspa.

SORTIR