escut scala

Jaume Roger titular de la senyoria de Castelldans, endeutat, la va haver de vendre a Pere Giner per vuitanta mil sous jaquesos. A més, dit Pere Giner, també li va comprar les Besses, Hospitalet, el Cogul, les Comes, Vimferri, Jovals i el mas d’en Bertran. El nou titular de la senyoria de Castelldans va haver de vendre, també per molts deutes, al monestir d’Escaladei. El monestir ja era titular de Puigverd i li devia interessar ampliar la senyoria per les terres del Segrià i Les Garrigues. La venda va tenir lloc el dia 1 de novembre de 1412 i va pagar deu mil florins.

Ja a l’inici va haver-hi plets entre el monestir, que volia imposar unes capitulacions, i la vila. El rector de la vila, actuant de jutge arbitral, va emetre sentència el 20 d’octubre de 1413. No varen estar d’acord els vilatans i el plet va continuar amb un nou jutge, el prior de la cartoixa de Valldecrist, el qual va corregir la sentència anterior l’11 de febrer de 1425 acabant-se el procés. Escaladei va haver d’adobar el castell ( amb llicència concedida per la reina Maria, el 25 de gener de 1434, per poder cobrar algunes imposicions ) i reformant-lo per a fer-ne residència de cartoixans a la vila.

Al caure Castelldans en mans d’Escaladei la plebania de la vila depenia d’un rector nomenat pel bisbe de Lleida. El monestir pretenia el control de tota la vila per això li calia la parròquia. Primer va aconseguir el dret de presentació, encara que el nomenament seguís depenent del bisbe de Lleida. Més endavant, el 1429, probablement en vacar la plebania, el monestir va demanar al legat apostòlic la unió de la plebania a Escaladei.

La unió no va ser immediata, el prior d’Escaladei va prendre possessió de la plebania l’1 de setembre de 1439. Per la plebania es van fer uns capítols per el seu regiment (1445) amb la creació d’un vicari perpetu que servis a la vila. L’any 1488 es va haver de pactar nous capítols, a conseqüència de la guerra, entre el vicari i Escaladei. El 1511 el majoral i administrador de Castelldasèns era el cartoixà fra. Miquel Truller. La fam provocada per les males collites de 1529 i 1530, i la pesta va fer que Castelldans demanés ajut a Escaladei. Ambdues parts es van trobar a la mateixa vila el 14 de febrer de 1533. Per part de Castelldans s’hi va reunir el Batlle, els jurats, vint-i-cinc veïns i tretze terratinents, i per part del monestir hi havia el prior i d’altres monjos. El problema principal dels veïns eren els censals que la vila no podia pagar, i per aquesta causa van demanar que el prior els hi redimís tots. Van pactar que el monestir es feia càrrec d’aquella carrega, dues mil quaranta-una lliures disset sous i vuit diners a canvi, a més a més dels censals i crèdits que pesaven sobre la vila, els veïns es van obligar a contribuir a Escaladei amb el dotzè de tots els seus fruits.

A començament del segle XVII les relacions d’Escaladei amb Castelldans van ser força tenses, ja que sovint senyors i vassalls van anar a raure davant els tribunals per solucionar els seus conflictes. Calia adobar els murs exteriors del castell i els cartoixans van exigir als seus vassalls la prestació d’aquest servei; el plet davant la Reial Audiència, 15 de juny de 1612, va ser guanyat per Escaladei. També ha va haver un altre plet pels drets de pasturatge, en aquests cas van guanyar els veïns, el 9 de febrer de 1609. El 13 de febrer de 1636 el monestir va comprar tots els drets que tenia la universitat de Castelldans sobre les herbes i les aigües.

De 1721 al 1725, ens conta fra Agustí Massot Prior d’Escaladei, informel que va costar fer el pou de glaç, la cisterna i el tancat de Triquells.

Aquí hi ha unes cartes criticant al rector de Castelldans.

Ilustrissimo Señor: Los monges particulares de este Monasterio de Scaladei estan en la inteligencia que el Vicario de castelldasens no apacienta á sus Ovejas con Buena Doctrina, y como de ai conocidamente ha de resultar conocido daño del Pueblo, y nuestro justifican los vocales su voto en orden à la congrua que se le pretende dar. Sino es asi por Dios no permita se de paso en el asunto, poner â mas de que hauria error es en materia, que ni somos libres, ni vasta qualquier causa, ó utilidad para proceder con justificación, si no que ha de tener proporcion con el gravamen, con que nos hagamos. Aunque lo dicho supone falta de maduro examen (condicion necesaria) de aquellos à quienes pertenece, pero no solo hay eso, sino que aun se ha omitido en esta junta lo acostumbrado, y es decir todos en particular si ó no, y se le ocurre alguna razon por lo que aunque estubiese hecho, procede seguramente mirar el asunto, como se estubiese por hacer. Por Dios le suplico lo mire como á negocio propio, pues lo es por ser de Dios quien principalmente le tiene empleado en negocios suyos. = Dios le guie = pocas materias hay mas delicadas que las de enagenaciones, y donaciones religiosas, como da à entender Ben. en Bula. Donus Pastor.


No hi ha data a l'original.


Carta del Prior d' Scala Dei al Bisbe.

Illmo y Rmo Sor de toda mi veneracion y aprecio.

Nos es dable en breve exponerle el gozo, y ternura que ocupó los animos de estos mis muy amados P.P. al referirles el cariño, benignidad, y singular afecto, con que V.S.Illma honra y favoreze a todos, y a cada uno de los individuos de este su Monasterio: y muy particularmente delo mucho que se dignó dispensar â mi humildad, en tiempo que tuve la fortuna de visitarle.

Pero delo que mas se edificaron fue, el que V.S.Illma. animado con su Santo, y Pastoral selo, hubiese querido tomar el trabajo de sacar dela imminente, inevitable, y proxima ruina, las Pobrecitas Almas de nuestros Vasallos de Castelldasens, compelliendo al Cura de aquell Pueblo, â una formal renuncia de su Curato, en la suposicion de sus qualidades, no solamente inutiles al provecho, si que las mas perjudiciales â su Santo ministerio, con notorio escandalo de todo el vezindario; todo lo que lastimava el mas intimo de los corazones de estos mismos P.P.; y al noticiosos dela Santa determinacion de V.S. Illma., â mas de rendir al Señor las devidas gracias, las rinden tambien, , y rendimos todos, mil vezes, â V.S.Illma.

Con esta ocasion, hize presente alos mencionados P.P. la recomendacion de V.S.Illma., de que en la suposicion de exonerar aquel cura, ô separarle de su empleo, le era prevista una decente y congrua sustentacion, y que los emolumentos resultantes del Beneficio, que possehe en Sn. Lorenzo de essa, no eran suficientes para aquella. Todo lo que les parezio muy justo, puesto en razon y bien empleado para redimir lo que â Nuestro Dios le costo, no menos que su preciossisima Sangre. Y supuesta la equitativa, y prudente resolucion de V.S.Illma. por regla general en esse su Obispado, de haber señalado por congrua suficiente cien duros; y que el mencionado Beneficio solo reporta: sesenta seis libras, cinco sueldos, delas missas; cinquenta cinco libras delos aniversarios; quinze libras delos funerales; y tres libras siete sueldos, y seis dineros del Novenario delas Almas, que justo compone la suma de ciento treinta, y nueve libras, doze sueldos, y seis dineros; si es del agrado del V.S.Illma. el Monasterio le haria el complemento, asta las doscientas libras, ô bien si V.S.Illma. lo estima conveniente añadirle algo mas para evitar qualquier contingencia; pues el Monasterio confia enteramente del Patrocinio con que se digna protegerle, en el cumplimiento de sus obligaciones, y honor que tan libremente, y sin fundamento ha vulnerado, repetidas veces en publico aquel Cura, constituyendose incapaz de absolucion sin resacirle en debida forma. Pero quien podra Illma. Sr. Condignante explicar el daño publico que ha causado este indigno Operario, apoyando los Sediciosos del Pueblo, y fomentadores delas discordias, sin mas fundamento que su loca passion, que les arrastra â un sin numero de maldades? Delo que tan escarmentados, suplicamos â V.S.Illma. por las entrañas de Jesucrhisto, y mas profundo rendimiento, tenga â bien poner los ojos en Sujeto Virtuoso, erudito, y pacifico, que pueda ser el Angel de la paz y reparador de tantas quiebras, resignandolo, sin embargo, todo ala superior illustracion, y acertada provinencia de V.S.Illma., cuyos amables, y venerados preceptos, anteponemos, aora y siempre, y tenemos en mas, que todo.

Dios guie â V.S.Illma. con perpetuas felicidades, para mayor gloria suya, y bien de su Santa Iglesia, y merecen immarcescibles Coronas. Scala dei 24 Junio de 1790.

Llobet Prior



Carta del Bisbe al Prior de Scala Dei.

Els saludos inicials me'ls salto.

Lerida a 26 de Junio de 1790.

El negocio importante que tratamos no puede ejecutarse sino procedemos con claridad, y sobre una cosa segura, y terminante. El curato no puede, ni debe desmembrarse, porque su renta es tan escasa, que apenas alcanza para mantener con decencia al cura; con que es menester recurrir a otra parte para establecer la suma y cantidad que se ha de señalar a la actual, en caso de renuncia, y Yo no encuentro otro recurso que a la comunidad, que havra de pagar esta pension, mientras dure su vida: el cuanto resta pension ni se ha de regular con respeto a la congrua asignada por mi, ni tampoco con respeto al Beneficio de Sant Lorenzo, que el cura posehe, sino con respecto al calor del Curato; Aunque el fuere el hombre mas malo, que le probaren de hijos dignos de privarle del curato, siempre se le havia de reservar por via de “alimentos”(?)la tercera parte de su valor, que en mi concepto ascendera a unas ciento cinquenta libras. Es indispensable que estas ciento cincuenta libras siempre se le harán de reservar, aun cuando Jo por una sentencia definitiva le privare de su titulo, y le recluyere perpetuamente en un monasterio, o en una carcel: Todo esto ja lo signifique Jo a Nma en nuestra convervacion para que lo representare a la comunidad, pero sin duda Jo no me explique bien.

De todo esto concluyo que bajo este pie, y no bajo de otro es facil ejecutar el designio premeditado: La necesidad de ejecutarle Vmo la predica: La comunidad piensa por este medio evitar algunos daños, que el cura le ocasione y lograr algunas ventajas aun temporales de removerle; y de consiguiente no debe detenerse en alargar esta cantidad mientras dure la vida del cura: La comunidad hace infinitas limosnas, cercene de estar esta cantidad, que nunca empleara mas en beneficio del proximo, y en honor de Dios, y allanandose por este plan, que Jo le propongo, la cosa se efectuara sin estrepito, y sin necesidad de recurrir a la Camara, como seria indispensalbe, si se hubiese de tocar en la renta del curato: Entonces se trata de elegir su Succesor juicioso y de educacion que sepa mantener con armonia, y buena correspondencia.

La dificultad en remover a un cura, y privarle de su titulo por sus delitos, es suma: Ja lo insinue a Nmo en nuestra conversacion. Por lo mismo los Obispos nos vemos muchas veces en las angustias de haver de tolerar algunos, A pesar del conocimiento que tenemos de su insuficiencia, e incapacidad, y la misma experiencia me ha echo ver la imposibilidad en vencer los obstaculos, y tomar otros medios de suavidad, y moderacion para lograr el fin, y por esta regla devemos governarnos en el lance presente. Dejeme la comunidad arbitrio para asignar las ciento y cincuenta libras y se concluira el asunto; I si desde los principios me hubiera dejado este arbitrio, y se hubiera dirigido ami hubiera escurado mil disgustos, y mil gastos, y estubiera remediado el mal: hagamos ahora lo que no hicimos entonces, y contesteme sobre ello con palabras terminantes para evitar toda equivocacion.

Vmo me regala explendidamente, y estiende su munificencia hasta los mios: con sus dones excita nuestro agradecimiento estimandolos tanto mas cuanto los hace con un corazon lleno de bondad acia nosotros: Lo cierto es que todos a primera vista conocimos su benebolencia, y igualemente quedamos prendados de su persona: y Yo siempre a la disposicion de Vmo de quien queda su fino amigo y Servidor atento. G.S.M.B.



Geronimo Mª Obpo de Lerida. Mi P.Prior mas de vuestro sin reserva F.jaime nos acompaña y esta bueno. B.Pº.F. Agustin Llobet Prior de la Cartuja.





carta del prior d'Scala Dei al Bisbe.

Mi Illmo y Rmo Sor de toda mi veneracion y aprecio.

Al instante de lograr ocasion oportuna, he manifestado a estos mis amados Padres los acertados, y santos pensamientosde V.I., y quanto era su afecto azia este su Monasterio, de que han quedado confessos y edificadissimos, exprimentando en V.I. entrañas tan benignas y llenas de toda piedad. Por lo que no solamente han condescendido a la proposicion de V.S., en la assignacion de las ciento y cincuenta libras para la congrua del Reverendo Vicario Corrià que se le contribuiran irremisiblemente por el Monasterio annualmente por todo el tiempo de su vida, verificada su renuncia, si que dan y damos todos a V.I. sin fin de gracias, por tanta molestia y trabajo; quedandonos no obstante la pena de no poder corresponder condignamente. Con todo V.I. es Dueño perpeto de todas nuestras facultades y arbitrio; Y assi Dignese en todo tiempo disponer de ellas, como de cosa ya suya, y mas particularmente de este su affmo. Y mas mas humilde siervo, que ruega al Señor que de â V.I. con los mas levantados grados de su Divino amor y gracia para el maior bien, y aumento de su Sta. Iglesia.

Scala Dei treinta de Junio de mil setecientos noventa.

Llobet Prior



Resposta del Bisbe,

Lerida 2 de Julio de 1790.

Mi P.Prior Dueño y Amigo: Fr. Jaime me entrego anoche la apreciable carta de Dn. y supuesta su anuencia, y la de la comunidad en dar las ciento, y cincuenta libras, verificada la renuncia llamare al Cura para notar desde luego que la haga, y echa que sea otorgara la comunidad la escritura correspondiente de obligacion.

Tengo por mas conveniente que la renuncia se haga en el mes de septiembre, para que se verifique la vacante en mes ordinario, y entonces propondre Yo a Dm. Sujetos, y Dm. nombrara de ellos el que pareciese mas Digno; y de este modo aseguramos el acierto en la Eleccion, y se hace con mayor brevedad, que la haria el Rey, por que en Madrid como Dm. sabe todo se alarga.

Me parece tambien que se debe pensar en cortar de raiz, y finalizar el pleito, ó pleitos entre Curas, y la Comunidad, y para esto debe preceder un apartamiento mutuo de las Partes: El Cura regularmente no se atrebera á resistir las insinuaciones que Jo le haga de paz, y concordia; y no dudo que la Comunidad tendra estas mismas ideas.

Asegure Dm. á esos Padres mi veneracion, y respeto, ý asi mismo mi deseo de complacerles: Dm. viva seguro de mi afecto è inclinacion, ý mande con franqueza á su mas atento, ý apassionado servidor L.B.S.M.= Geronimo Maria Obispo de Lerida = M.P. Prior Dn. Agustin Llobet.




Es propio de la bondad el derramarse, sin limite ni tassa: y por esta causa exprimentamos que V.S. va acumulando siempre beneficios; singularmente el diferir la renuncia del cura de Castelldasens hasta el mes de setiembre por los ventajosos efectos, que ha de producir, y V.S. se digna insinuar con su muy apreciada de 2 del presente; Beneficio que no me avia atrevido suplicarle. De todo lo que damos infinitamente agradecidos, y promptos â las disposicion de V.S. assi en firmar la obligacion de las ciento, y cinquenta libras annuales, luego de verificarse la Renuncia; como en el apartamento de la causa; pues nuestro gesto es, y serà el que V.S. mande, y disponga de todo nuestro arbitrio, como de cosa propia: asta la subtancia del assumpto, como en las circunstancias del tiempo oportuno, para practicar las diligencias convenientes.

Con esta ocasion renovamos á V.S. nuestro humilde, y sincero afecto, con que rogamos al Señor le prospere, y que con repetidas ocasiones de merecer sus venerados designios, y amables preceptos.


Scala Dei 5 julio de 1790.

Llobet Prior


-----------------

IMo. Y Rmo. Sor. de todo mi afo., y respeto

Estaba yo en el seguro concepto de aver contestado â V.S. en el particular del apartamiento de la causa contra el Reverendo Cura Currià; de suerte, que, assi en firmar la obligacion de las 150 Libras annuales; com en el apartamiento, ó renuncia de la causa, y en todo lo demas me parecia haverlo remitido a la disposicion, y gusto de V.S. como cosa suya propia: Sin embargo, supuesta la prevencion de V.S., con su muy apreciada de e del corriente: de que conviene, que la Comunidad otorgue la obligacion con arreglo â la minuta puesta por el Sr. Provisor que entre otras cosas expressa, que la obligacion mencionada es especie de contrato, que dbe autorizarse, y aprovarse por el Rmo P.Gl, y su Definitorio. Con el permiso de V.S. , ante todas cosas, Otra aprobacion, por parecerme ver el primer passo.

Lo que unicamente me da pena, y siento en este assumpto , es tanta molestia, y cansancio, de V.S., que solamente puede dissimular su innatga bondad, y prudencia: y si bien no es facil corresponderle con el debido agradecimiento, estoy ciertamente persuadido, que Dios saldria fiador de nuestro empeño; a quien con el mas intimo, y pio afecto, ruego que de ân V.S. con repetidas ocasiones de conseguir sus amados, y venerados preceptos.



Scala Dei 12 de Julio de 1790.

B.L.M. De V.J.

Llobet Prior

------

(Resum)


El Monestir d'Scala Dei envia carta al Bisbe de Lleida on diu que espera amb deliri l'aprovació del Reverend Definitiu de Castelldasens i que quant li arribi ho farà córrer sense dilació.

ScalaDei 16 agosto de 1790

Hermano Jayme Teixidor

----------

Ilustrissimo y Amado Sax de mi veneracion y estima,

Ayer, que pensaba recibir la licencia correspondiente, y relativa á la obligacion, que debe este Monasterio; supuesta la renuncia del Reverendo Vicario de Casteldasens; se me remitio de parte de V.A. Definitorio, una minuta para la formacion de la peticion, ó libello, que se avia de presentar al mismo, con algunas circunstancias propias del actual regimen; la que hize, y remiti àyer mismo, considerando la brevedad del tiempo que V.S.I. tiene pensado; y si bien confio tener esta licencia á los ultimos del setiembre proximo, lo he sentido en extremo, temeroso de frustrar, aunque sin culpa, los acertados designios de V.S.I.; pero luego, que pase en mis manos la entendida licencia, procurare la firma de otra obligacion, y la passare al instante en manos de VS.I. cuia vida ruego al Señor que, con repetidas ocasiones de demostrarle mi sincero afecto, y merecer sus amables preceptos.

Scala Dei 28 agosto de 1790

Llobet Prior

-------------------

ScalaDei 8 8bre de 1790.

M.S, mio, de toda mi veneracion, y aprecio: No dudo que N. Colector de Castelldasens abrá cumplido con el encargo que le hicimos, de dicir a V.M.; para que se sirva decirlo á S. Ima. que pierda todo cuydado de la renuncia a la causa del Reverendo y selebre Curria, tanto en aun aga como en esse su Tribunal, y ya estaria echa â no ser que el Esno esta fuera, por sus negocios, y esperamos vendrá luego, para executarlo en seguida. La Comunidad, â estrañado mucho, y en particular el P.Prior, el aver puesto al Reverendo Curriá por regente en Castelldasens, pues aviendolo sacado por incapàs por su mala conducta, y rudeza, no pensavan le dejassen estár alli un dia; y siertamente que pendiece de mi, primero pondri al cossinero de Capuxinos para instruhir aquella gente ruda, que no al Reverendo Curria, de Gloriosa memoria; y amas mirados los inconvenientes para el Monasterio, de la confabulacion con sus aliados, y capitales enemigos nuestros, como el, que segun me an asegurado, tienen continuos coloquios nada onrosos ala Cartuxa; pero si muy al contrario: Sin embargo, discurso que estos V.P. disimularan por atencion á S.Ima, aquien devemos tantos favores, y esperamos ser merecedores de qie nos aga una vissita, pues aora es tiempo aproposito, sin calor ni frio.

Es regular que al mencionado Reverendo Curriá, le abran mandado V.V.M.M. que entregue el inventario de todo lo perteneciente ala Vicaria, para comprovarlo despues con el que tenemos en esta; esta es diligencia precisa, porque alli ay muchas escripturas de importancia tanto del Comun como de particulares.

No se si V.M. Abrám acordado con el Sr. Rector del Batarrech el asunto del censo de la Capellania vacante, como teniamos ablado, de ponerlo corriente antes que entre otro obtentor; que es quanto ocurre, y poniendome ala obediencia de S.Ima, y todos esos Sres., les B.L.M su mas atento, afecto, y seguro servidor.

Hermano Jayme Teixidor



S.D.D.Jph de Villar, Gonosabel M.Dº.

Resposta ?

P.Prior Dueño Imo. me hallo este correo con la carta adjunta, que segun todas las señas es parto de alguien o algunos Religiosos de ese monasterio ca el hecho mismo de ocultar su nombre acreditan su delito, y tambien su ignorancia de las gravissimas penas con que esta prohibido y no hace mucho tiempo que por otro tanto hice castigar a otro Regular, que tubo la misma insolencia: Hmo. podia tal vez por el cotejo de letras podria descubrir el autor, y tornar a la providencia que le parezca correspondiente viniendo su contenido sin olvidar lo que una ha tratado conmigo sobre renuncia del Cura y asignacion de su pension, arreglar las cosas de modo que subsistan, precediendo la decencia del Superior y el asenso de todos los que deban darle segun las Leyes, y entretanto no se procedera a nada segun hemos acordado uno y otro en otras sesiones y en otra correspondencia.

Renuebo nuevamente mi afecto y tambien aft. Jayme y es dueño con el mas sencillo su servidor atento

M.D. Prior Fr. Agustin Llobet

-----------------

Cuando en las maiores ansias, á causa de estar en los ultimos dias de espirar el tiempo conveniente para nuestro proyecto, sin embargo de errar prevenidos todos los passos para la brevedad: Ayer á las 3 de la tarde se me entrego el pliego con la licencia de nuestro A. definitorio para la obligacion de la consigna ó assignacion de alimentos del Reverendo, Corrià Vicario de Castelldasens, verificada su formal renuncia; y al mismo punto di providencia para el asunto, que debia actuar la expressada obligacion; la que adjunta remito; y si bien advertira V.S.I. Que en la licencia del mencionado Reverendo Def. (definitorio?) no se concede la hypotheca de los alquileres, y pensiones de censales que este su Monasterio recibe, ó debe recibir en essa Ciu. me previenen los AA.PP del Defo que lo han estimado mas conveniente, porque sin duda seria mas gravoso á el Reverendo Corrià el cobro de tan distintos particulares; y mas dificultosa la anticipacion del semestre: y que confian, que V.S.I. tendria â bien este pensamiento, respuesta la seguridad del pago, mediante el Col·lector del Monasterio.

Yo bien contemplo la escasez del tiempo para verificarse la renuncia en el actual mes de septiembre; con todo espero de la bondad de V.S.I. que se verificara en el mismo, para no frustrar tanto trabajo, y santas intenciones.

Escrita esta, recibo la apreciada de V.S.I. de 26 del actual, con la carta adjunta; y discurre bien V.S.I. ser parto de alguno de este Monasterio, y por lo que en pronto entiendo, son reliquias de los aliados del 1º M. Serna, huestes de Montealegre. De todo doy â V.S.I. infinitas, y mas finas gracias, y me reconozco nuevamente obligado, suspirando solamente ocasiones de corresponderle agradecido, y merecen sus amables y generosos preceptos.



Scala Dei

29 de setembre 1790

Llobet



V.S.D. Geronimo Maria de Torres.

-----------------------


Al Ilustrissimo P. S. De mi maior estima:

No puedo menos que quedar obligado con nuevo vinculo de gratitud, por el singular favor, que acabo de experimentar, con su muy apreciada de 28 del presente, en el ofrecimiento, que V.S.I. se digna hacerme, de designarle sujeto para la Vicaria de Castelldasens, condecorado con las qualidades de sus santos pensamientos; con todo, supuesto el buen corazon de V.S.I. Y mas alta comprension de los sujetos consignados, tengo por mas acertado dejarlo todo á la mano de Dios, u de V.S.I.; y si bien tengo alguna inteligencia de que el Reverendo Piñol cura de Montoliu es sujeto de muy buenas qualidades ( lo que V.S.I. sabra meior que yo ), no quiero apartarme un punto de lo arriba dicho.

V.S.I. puede estar cierto de mi sincero afecto, y de verdad quisiera ofrecerle algo, que fuera conforme a este, y condigno de su persona; y en esta inteligencia tendre por el maior Beneficio que disponga, y mande en todos tiempos, que el S. Le conceda muy prosperos y felices, como se lo suplico.

Scala Dei 26 Octubre ? De 1790.

Llobet ( Fra. Agustí)

arcades

La història de Castelldans i Escaladei casi sempre va acompanyada de litigis. Moltes viles van presentar plets contra Escaladei, però Castelldans en va presentar més que ningú.

Van ser varis els plets que van tenir alguns ciutadans de Castelldans amb el Monestir d'Escala Dei; des de la jurisdicció territorial fins els nomenaments de batlles i regidors. Com podeu llegir al llibre Història de la Cartoixa d'Escala Dei (escrit per Ezequiel Gort) la sentència, 17 d'abril de 1703, declarava vàlida la incorporació de la vila a la Corona, però fins l'1 d'agost de 1794 el governador de Lleida no va prendre possessió de la vila. Tot i això Escaladei va aconseguir que li fossin respectats el seus drets i jurisdicció.

El 1768, alguns veïns de Castelldans -Vicenç Cau i Francesc Anglès- van presentar una demanda, davant el consell de Castella, per queixar-se dels nombrosos atributs i contribucions que el convent imposava. Podeu clicar aquí per saber qui són els que signen els documents.

Que el sumo rigor que los vecinos de Castelldasens habian experimentado en todos los tiempos del monasterio, llegó ha hacerse intolerable, viendo solamente en sus personas y familias una verdadera esclavitud más dura y sensible que la verdadera que la verdadera que han conocido las leyes, porque autorizado el monasterio con la jurisdicción, y creyéndose dueño despótico del pueblo , no reconocia otros límites á su derecho que los de su propia voluntad, y así hacia y tomaba quanto quería, caracterizando sus usurpaciones y atropellamientos más notorios con el título y nombre de derechos dominicales. Que desesperados ya algunos de ellos y sin fuerzas para resistir una opresión tan violenta, ocurrieron al Consejo de Castilla por los años 68 y 70, reclamando formalmente aquellos puntos de usurpación más intolerable.

Todo aquel Comun se hallaba constituído en la mayor opresión, pues el monasterio como dueño jurisdiccional estaba exigiendo insdufribles contribuciones y tributos, no contentándose con la sola exacción referida, sino lo que es mas, moviendoles á dichos vecinos insufribles litigios que no podian soportar, ya por el mucho poder y manejo, y ya por haber supeditado a todos los vecinos, quienes lo habian tolerado y toleraban por la necesidad en que se hallaban de asentir a las proposiciones del referido monasterio, prevalido éste éste de crear a su arbitrio el bayle, regidores y procurador sindico general, estando estos tan subordinados y sugetos al monasterio, y aun tan unidos a él, como que habian tomado á su cargo, cuydado y administracion, quanto correspondia y pertenecia a los religiosos, de quienes igualmente eran parceros y comuneros en diferentes tratos, grangerías y arrendamientos; de suerte, que aún los propios del referido lugar se hallaban ocupados y detenidos por el monasterio; y refiriendo por menor las exacciones, opresiones y molestias que les causaba.........

No va prosperar. Això va fer que els veïns de Castelldans prenguessin una altra iniciativa i tenint en compte que la corona quan va alienar la vila, en el segle XIV, ho va fer per tres mil florins i a carta de gràcia, ara podien proposar al rei que exercís el seu dret a recuperar el domini. El 3 d’abril de 1789 van depositar els 3000 florins a la taula dels comuns dipòsits de Lleida. L’1 d’agost de 1794, el governador de Lleida, en nom del rei, va prendre possessió de Castelldans, però els monjos van aconseguir que els hi fossin respectats els seus drets detectant el domini útil sobre la localitat. Els veïns de Castelldans no van restar d’acord. a com havien anat les coses. i van recórrer la causa ampliant llurs pretensions per a incorporar a la corona no nomes el domini directe sinó també el domini útil i la jurisdicció. Com tots els pobles de la senyoria cartoixana no se’n va poder desfer fins a la fi del monestir, el 1835, amb la desamortització de Mendizabal.

Aquí podreu veure algunes cartes i documents d'aquest litigis. Val a dir que hi han moltes pàgines que falten unes línies, trobareu paraules entre parèntesis, això vol dir que no les he pogut traduir del mot original. Els punts suspensius vol significar que hi han varies paraules sense desxifrar. Tot ho he transcrit, al menys intentat, literalment de l'original.



EL REAL CONSEJO DE HACIENDA AL INTENDENTE GENERAL DEL PRINCIPADO (19-07-1799)

Copia del Despacho expedido por los señores del Real Consejo de Hacienda en 19 de Julio de 1799 à instancia de algunos Particulares de Castelldasens: 1799 Numero 1. A.e.

D.Carlos por la gracia de Dios Rey de Castilla, de Leon, de Aragon, de las dos Sicilias, de Jerusalem, de Navarra, de Granada, de Toledo, de Valencias, de Galicias, de Mallorca, de Menorca, de Sevilla, de Cerdeña, de Cordova, de Corcega, de Murcia, de Jaen, de Vizcaya y de Molina Nuestro Intendente General del Exercito y Principado de Cataluña salud y Gracia: Ja teneis noticia del pleyto que de orden de nuestra Real Persona, se esta litigando ante los de Nuestro Consejo de Hacienda en sala de Justicia entre el lugar de Castelldasens, comprendido en el Partido de la Ciudad de Lerida, y los Nuestros Fiscales por el derecho de Nuestra Real Hacienda, y el real monasterio de la Cartuja de Sta Maria de Escala Dei y sobre incorporacion a Nuestra Real Corona de Dominio directo de dicho Lugar, y demas derechos, encuio Pleyto se dio cierta Sentencia en el dia 17 de (?) pasado de 1793 por la que entre otros particulares se mandó procedér al sequestro de la Real Jurisdiccion Ordinaria del expresado Lugar, y haviendose dado posteriormente, otras varias providencias en los autos en el dia 9 de octubre del propio año se presento cierto Pedimento (instància), y con el se acompaña con varios Poderes otorgados por los sugetos que por menor se expresan en la forma siguiente: lista de los sugetos que otorgaron Poderes a favor de D. Josef Teyfido organista de la Real Capilla de Palacio para oponerse al Pleyto que sigue el Lugar de Castelldasens con el Real Monasterio de la Real Cartuja de Scala Dei y sobre incorporacion a la Corona de los dichos Reales, y Jurisdiccionales del expresado Pueblo, y se presentaron con el Pedimento de 9 de Octubre de 1797...Josef Casanoves Regidor Decano = Josef Ribelles menor de este nombre Regidor en segundo lugar , Ramón Aldomar, Pedro Josef Queralt Labradores, y Juan Miquel Herrero = francisco Meseguer Boticario, Blas (Bernaus) menor, y Antonio Bodet Labradores = Blas Bernaus, Antonio Pons y Pedro Antonio Farre Labradores, Antonio Marti, Martin Mollo, y Francisco Bernaus Labradores = Gabriel Queralt, Josef Rivelles y Juan Coca Labradores = Pedro Juan Aragues, Pedro Danés y Josef Griño Labradores, Pablo Bernaus Sindico Procurador General y vecino de dicho Lugar, Lorenzo Farrés. Clemente Porta, y Manuel Girivet Labradores = Magdalena Roca viuda de Ramon Roca, Rosa Griño viuda de Ramon Griño, y Jayme Sans Labradores, Juan Motlló, Juan Pons y Pablo Mollot Labradores Antonio Pon(ce)s, Simon Angles Labradores, y Maria Bonet viuda, Pedro Bodet, y Agusti Sabaté, Francisco Segalas, ÿ Juan Pons Labradores, Francisco Costafreda, Matias Farran, y Josef Curcó Labradores, Juan Bernat, Pedro Balles, y Gabriel Ballés Labradores,Pablo Nogues, Matias Mateu, y Josef Farré Labradores,Sebastian Pons, Francisco Ribes, y Mariano Pons Labradores, Antonio Nogué, Jayme Bernaus y Jacinto Bodet Labradores, Bartholome Farre Miquel Bonet, y Ramon Sala Labradores, Josef Roca, Juan Sala, y Miquel Segura Labradores, Juan Pons y Mateu, Blas Nogués, y Josef Sardá Labradores, Martin Casanoves, Josef Nogues, y Pedro Josef Rebull Labradores, Josef Bonet, Francisco Andreu, y Jayme Griñó Labradores, Gabriel Casanoves, Pedro Josef Bernaus, y Pedro Josef Balles Labradores, Ramon Griñó, Ramon Bonet, y Mateo Borrull Labradores, Lorenzo Roca, y Francisco Ribelles Labradores, Antonio Pol, ÿ Anronio Pons Labradores, ÿ Rosa Franquesa Viuda de Magin Franquesa, Domingo Bodet, y Josef Mora Labradores, Lorenzo Roca, y Francisco Sagalas, Francisco Costafreda y Juan Pons,Pedro Bodet, y Josef Curcó, Maria Farran y Juan Braques, Juan Lledó y Maria Lledó, y Ribelles, y Josef Lledó hijo de los mismos y Antonio Pol Cuyos poderes se mandaron poner con los autos, y seguidos estos por los tramites regulares en el dia 24 de Abril pasado de este año â nombre de Vicente Cau, y otros Consortes vecinos del expresado Lugar de Castelldasens se presento el Pedimento que dice así = Muy Poderoso Sr. Fermin Antonio Lumbreras en nombre de Vicente Cau, y Consortes vecionos de la Villa de Castelldasens en los autos con el Prior, y Monges del Real Monasterio de Scala Dey, Orden de la Cartuxa sobre la incorporacion â la Corona de los derechos de dicho lugar ante V. como mejor proceda, digo: que por Real Despacho del dia (15) de Junio de 1793 se mando entre otras cosas proceder al sequestro de la Real Jurisdiccion del referido Lugar depositandola en Persona Imparcial y hecho propusiera al Consejo para los oficios de Justicia las Personas que precedidos informes hallase ser mas aptos e imparciales para servirlos paraque en su vista procediese el Consejo a su eleccion, y nombramiento, lo que lejos de executarse, lo que se ha practicada es que en vista de lo que informo el Caballero Intendente, y de la renuncia que hizo el primer vecino Josef Farran que era imparcial se nombró por el Intendente por Bayle á Francisco Meseguer Boticario que cosa de dos años have está sirviendo la Vara, y por Regidores y Sindico no se hizo novedad de modo que tanto el Bayle como los Regidores y Sindico son Personas las mas addictas al Monasterio, ÿ el Baÿle no tiene nada que perder en dicho Lugar por falta de bienes, y los que sirven el oficio de Regidores y Sindico, todos han sido Criados, y Parceros de dicho Monasterio. La calidad de adictos de él consta por los poderes que han otorgado a su favor para oponerse á la pretencion instaurada por mis Partes de la incorporacion a la Corona, y por los terminos que los encaveran titulandose Baile, Regidores y Sindico de dicho Lugar con lo qual desde se ha faltado á la aptitud é imparcialidad y propuesta prevenida por el Consejo para en su vista proceder á su eleccion, y nombramiento, y asi se verifica que con los Oficiales de Justicia se sirven los oficios de Baile, y Regidores del mismo modo que si se exercieran por el propio Monasterio. Y mediante que este nombramiento es contra el tenor de dicho Real despacho el qual solo se puede guardar no sirviendo dichos oficio ninguna de las noventa ÿ quatro Personas que han otorgado los referidos poderes, siendo preciso hechar mano de otros que restan, aunque sean de los que piden dicha Incorporacion como que favorezcan al intento de la pretension de la Corona ni ser conveniente que la administracion de Justicia se maneje por Personas tan adictas a la devocion del Monasterio por los inconvenientes que de ello resultan: Por tanto = A Vuestra Alteza suplica se sirva mandar librar vuestra Real Provision ó despacho correspondiente para que en cumplimiento de lo mandado anteriormente el Caballero Intendente de Barcelona proponga para el oficio de Baile, regidores, y sindico à algunos que no sean de los 94 Sugetos que ha otorgado dichos Poderes a favor del Monasterio insertando los nombres de ellos en dicho Despacho paraque el Consejo eliga, y nombre de ellos para los oficios de Baile, dos Regidores , ÿ Procurador Sindico, los que sean de su agrado, precedidos los informes de su aptitud, ÿ para este fin, ÿ demás providencias oportunas hago el Pedimento mas util y conducente en Justicia que pido protesto con lo necesario Vª.

Pero si..digo: Que en estos autos defendió á mi Parte el Prior Santiago Escacho, quien ha fallecido como es notorio y en su virtud presento la substitucion otorgada á mi favor del Poder, y Suplico à Vuestra Alteza se sirva haverla por presentada, y mandar se entienda conmigo las diligencias que ocurran en este asunto por ser Justicia que pido (sub supra) = Doctor Dn Josef Barada : Fermin Antonio Lumbreras: en cuya vista y de lo que en el particular se expuso por los nuestros Fiscales por auto de 19 de este mes fue acordado expedir la presento: Por la qual os madamos que luego que se os manifieste, ó con ellas seais requerido propongais a los del expresado Nuestro Consejo para los empleos de Baÿle, Regidores, Procurador Sindico un numero competente de los Vecinos del enunciado Lugar de Castelldasens que fuesen mas aptos, y á proposito para regentar dichos oficios, excluyendo de la citada propuesta los Sujetos comprendidos en los Poderes otorgados á favor del Monasterio de Scala Dey Cuyos nombres se expresan en esta Nuestra Real Carta. Todo lo qual cumplireis, y hareis cumplir asi por ser nuestra voluntad Y mandamos pena de la Nuestra Merced y de veinte mil maravedires, aplicados á nuestras penas de Camara, y gastos de Justicia por mitad à qualquier Nuestro (Escribano) que sea requerido os lo ratifique, y a quien convenga poniendo testimonio. Dada en Madrid à diez y nueve de Julio de 1799 = Dn Francisco Eugenis Carrasco = Dn Luis Albares de Mendinueta = Leandro Borbón = Dn Simon de Rojas escribano de Camara del Reÿ N.S. la hize escrivir por su mandado con acuerdo de los de su Consejo de Hacienda = Registrada Josef Alegre = derechos 3 reales vellón = Teniente de Canciller Josef Alegre = Secretario Rojas = Derechos 23 reales vellón = Justicia = Para que el Intendente General del Exercito ÿ Principado de Cataluña cumpla con lo que se manda por el Consejo á instancia de Vicente Cau ÿ Consortes Vecinos del lugar de Castelldasens en dicho Principado = Corregida.



A JOSEPH DE HEREDIA (LLEIDA) DE BLAS DE ARANZA (BARCELONA)

Dirijo à V.S. el adjunto Real Despacho expedido por los Señores del Real Consejo de Hacienda en 19 de Julio ultimo paraque tomando los informes y noticias mas seguras se sirva V.S. proponerme un numero competente de vecinos del Lugar de Castelldasens que sean mas aptos y à proposito para obtener los Empleos de Baile, Regidores, y P. Sindico de él excluyendo de dicha propuesta los los sujetos comprehendidos en los Poderes otorgados à favor del Real Monasterio de Scala Dei, cuios nombres se expresan en las listas insertas en el propio Real Despacho, Devolviendomelo con la maior brevedad posible.

Dios guarde à V.S. muchos años. Barcelona 31 de Agosto de 1799.



Al INTENDENTE GENERAL PRINCIPADO DE CATALUNYA DE SIMON DE ROZAS Y NEGRETE.

A instancia de Vicente Cau, y demas consortes, vecinos del Lugar de Castelldasens, se libró Despacho en diez y nueve de Julio pasado de este año para que propusiese V.S. al Consejo para los empleos de Bayle, Regidores y Procurador Sindico, un competente numero de Vecinos del citado lugar, excluyendo á los que se comprehendian en la lista que fue inserta en dicho Despacho; y habiendo acudido con cierto Recurso el referido Cau, y consortes por Decreto de este dia, ha acordado este Supremo Principal, se dè a V.S. orden como lo executo para que a la maxima brevedad devuelva al Consejo el citado despacho con las diligencias practicadas á su vid; lo que prevengo a V.S. de acuerdo del Consejo para su inteligencia y cumplimiento.

Diós guarde a V.S. muchos años. 2 de Noviembre de 1799.



A BLAS DE ARANZA (BARCELONA) DE JOSEPH DE HEREDIA (LLEIDA).

Con oficio de 31 de Agosto ultimo me dirigió V.S el adjunto despacho de los Sres del Real Consejo de Hacienda, que devuelvo, paraque tomando los informes y noticias mas seguras, proponer a V.S. un numero competente de los Vecinos de Castelldasens que sean mas aptos y aproposito para obtener los empleos de Bayle, Regidores y Procurador Sindico del mismo, excluyendo de dicha propuesta los sujetos comprehendidos en los poderes otorgados a favor del Real Monasterio de Scala-Dei, cuyos nombres se expresan en la dicha inserta en el mismo Real Despacho, y cumpliendo con el encargo que V.S. se ha servido confiarme, debo hacerle presente que los informes, y noticias que he podido tomar sobre el asunto, resulta que no es facil proponer a V.S. un numero competentede sujetos, en quienes pueda recaer la Real eleccion, porque es un Pueblo el de Castelldasens donde son muy raros los sujetos de alguna educacion: y si, como es justo, deben excluirse los que otorgaron poderes a favor del Monasterio quedan muy pocos que sean aptos para la Administracion de Justicia, unos porque han sido procesados, y no son de buena conducta, otros por su pobreza, y otros por su genio poco pacifico. En fin me aseguran que los quatro siguientes son los de menores inconvenientes, o mas aptos: a saber: Felipe Mateu, hombre de bien, y de ajustada conciencia, aunque no medianamente hacendado; Miquel Ferran de buen natural, y bastante hacendado bien que cuñado del antecedente. Valerio Barberá, bien intencionado, y suficientemente hacendado, y Francisco Simó no muy hacendado ni de mucho alcance = Bien considero corto el numero propuesto con respecto al que se desea, pero como tambien sea del mayor perjuicio al govierno de un Pueblo el confiarle a Jovenes sin ninguna instruccion ó ha hombres poco pacificos. de limitado entendimiento, y de mala conducta, siendo cientos por otra parte los informes que se me han dado, seria preciso que recayese la eleccion en sujetos de aquellas calidades siempre que propusiese mayor numero que el que llevo designado = El citado Lugar esta dentro de mi Corregimiento y bajo este concepto intereso principalmente en que se mantenga con tranquilidad, y se eviten las vexaciones, y resentimientos que suelen ocasionar los Pleytos, entre los que por falta de educacion no saben prescindir de las incidencias de ellos, por lo mismo entiendo que convendrá el que alomenos la vara se dipositase por razon de penuria de sujetos habiles en uno de fuera del (falta una ratlla) el que estuviese bien governada y de administrarse con la imparciabilidad debida, pero sobre todo resolverá V.S. lo que fuese de su agrado = Dios guarde a V.S. muchos años. Lerida 10 de Noviembre de 1799.



A JOSEP DE HEREDIA (LLEIDA) DE BLAS DE ARANZA (BARCELONA).

Con oficio de 31 de Agosto proximo pasado dirigi à V.S. un Despacho de los Sres. del Real Consejo de Hacienda expedido en (19) de Julio anterior, paraque tomando su V.S. los informes y noticias mas seguras, se sirviese proponerme, un numero competente de los Vecinos del Lugar de Castelldasens, que fuesen mas aptos y aproposito para obtener los empleos de Bayle, Regidor y Procurador Sindico del mismo, excluyendo de dicha propuesta los sujetos compreendidos en los poderes otorgados â favor del Real monasterio de Scala-Dei, cuios nombres son expresados en el propio Real Despacho.

Posteriormente y con dicha de 2 del corriente mes se me ha comunicado la carta acorda del referido Real Consejo de que incluio â V.S. la adjunta copia, paraque enterado del Recuerdo que se me hace, se sirva V.S. remitirme â la maior brevedad la diligencia practicada sobre el particular, con devolucion del citado Despacho, â efecto de que pueda yo remitirlo todo â aquel supremo Tribunal, con la prontitud, que se me ordena.

Dios guarde â V.S. muchos años. Barcelona 12 de Noviembre de 1799.



A BLAS DE ARANZA DE JOSEPH DE HEREDIA.

Al recibo del Oficio de V.S. de 12 del corriente, en que se sirve manifestarme por copia el recuerdo que hace á V.S. el Supremo Consejo de Hacienda sobre el cumplimiento del Despacho de 19 de Julio de este año, mandandose proponer para los empleos de Bayle, Regidores, y Sindico un competente numero de vecinos del lugar de Castelldasens, excluyendo los compreéndidos en la lista que presentaron Vicente Cau, y socios del mismo Lugar; y que en consequencia añade V.S. pase yo á la mayor brevedad el informe que me tenia pedido con fecha de 31 de Agosto, lo he complido asi en el correo del dia 10 del corriente, acompañando a mi oficio dicho informe con las reflexiones concernientes al asunto, de las que espero inferirá V.S. las justas causas de haverse retardado, y que aún no pudo evaluarse.

Dios guarde muchos años á V.S. Lerida 17 de Noviembre de 1799.



A SIMON DE ROZAS Y NEGRETE DE BARCELONA.

Luego que se me presento el Despacho de los Señores de ese Real Consejo de Hacienda del 19 de Julio del corriente año, proveí Auto en 30 del siguiente Agosto mandando que para el puntual cumplimiento se remitiese el original al Governador y Subdelegado de esta Real Intendencia de la Ciudad y Partido de Lerida, à fin de que tomando los informes y noticias mas seguras propusiese un numero competente de los vecinos del Lugar de Castelldasens que fuesen mas aptos y à proposito para obtener los empleos de Bayle, Regidor y Procurador Sindico de el excluyendo de dicha propuesta los sujetos comprehendidos en los poderes otorgados à favor del Real Monasterio de Escala Dei; cuios nombres se empresan en la lista inserta en el mismo Real Despacho.

Remitido esta en efecto al citado Governador y Subdelegados; y mientras por el se estaban tomando los informes y noticias que se le havian prevenido; se despachó la carta acordada del mismo Real Consejo y acompañado de otro oficio en el que refiere lo que ha practicado para dar cumplimiento à lo mandado por esa Superioridad por medio de V.S.; à la qual expongo y manifiesto yo lo mismo, paraque en consequencia se sirva determinar lo de su agrado la eleccion y nombramiento que deba hacerse de Bayle, Regidores y Sindico del sobredicho Lugar de Castelldasens.

Dios guarde a V.S. muchos años 20 de noviembre de 1799.



A LA JUNTA DEL PRINCIPADO DE FRANCISCO SEGALA (CASTELLDANS)

El document està molt ratllat i no l'he pogut traduir del tot. Tampoc no estic segur de a qui va dirigida la carta.

(falta una ratlla) pleito, que todavia se halla pendiente en el insinuado Supremo Tribunal, por lo que refiere á la incorporacion del dominio util, se declaró, que nadie de los que habian firmado, otorgado poderes, junto con dicho Real Monasterio para el seguimiento de dicho pleito, pudiese ser admitido para regentar la jurisdiccion, oficio de Bayle, ý demas oficios del comun a fin de evitar todo espiritu de parcialidad que podia temerse á favor de dicho Monasterio. De esta declaracion se deduce claramente, que si ninguno de los que se suponian parciarios del Monasterio, pueden ocupar empleo alguno publico, mucho menos puede el mismo Real Monasterio hacer propuesta alguna de tales sujetos, pues este acto debe siempre considerarse como ofensivo y perjudicial á los derechos del Real Patrimonio, siendo en todo caso propio y peculiar del Ayuntamiento ó comun la propuesta para tales empleos. Como, esto no (falta una línia) propuesta para el oficio de Bayle y Sub Bayle, ó bien hiciese en perjuicio de lo declarado en dicha sentencia, con nombramientos, el primero en la persona de Pedro Rebull, hijo de dicho Pedro José Rebull, otro de los que intervinieron en el otorgamento de poderes con el Monasterio, precura, y el segundo en la persona de Jacinto Bodet, hijo de Domingo tambien comprehendido en el mismo otorgamiento, fué preciso que el suplicante y otros particulares del propio Lugar acudiesen á la superior Junta del Principado, paraque removiese á dichos sujetos de sus empleos, y se nombrasen otros de los que no fuesen sospechosos, en cuya (clave), y como habilitados para exercer dichos oficios, pueden contarse los comprehendidos en la adjunta lista, que se presenta, para que informado V.S. de la legalidad de los que tenga a bien proponer, pueda informar con la justificacion y acierto que le es caracteristico: debiendo recordar á V.S. que, por justos y reservados motivos, le es indispensable manifestar, que sin nota de infamia, (falta una línia) al escribano Francisco..............................en la secretaria............................á fin de que tenga á bien .............qualquier intervencion..............................del informe que tal vez dicha Superiot Junta ha confiado a V.S. en vista de la..........., que el ......singular modo de proceder de dicho Real Monasterio ha privado.

Suplica que verdamente, se sirva haber presentado este recurso, con la lista y pliego indicado, para que, haciendo el debido merito de quanto se dexa expuesto, pueda proceder al informe de las propuestas que V.S. estime mas aptas é idoneas á fin de que dicha superioridad pueda proceder al nombramiento de Bayle del indicado lugar de Castelldasens y terminos agregados en la conformidad al dicho empleo y demas anteriores; en que ...........................Lerida, 13 de Abril

de no saber escribir Francisco Segalas firmo Antonio Añell,

Lugar de Castelldasens......y demas oficios para el Ayuntamiento.

Joseph Farran y Conillera, Pasqual Antorn, Columbo Curcó, Felipe Matheu mayor, Miquel Fontanet, Mariano Mateu, Matias Segura, Pedro Farran y Veá, Felipe Pau, Balerio Barberá, Tomas Queral mayor, Joseph Segura, Vicente Ribelles. Francisco Simó, Francisco Segura y Queral, Manuel Sardá, Agustin Barberá, Isidro Mercadal, Felipe Matheu menor, Manuel Valles, Joseph Saltó mayor, Jayme Villella, Juan Valles.



RESOLUCIÓ TRIBUNAL (MADRID)

Se absuelve al Monasterio de Santa Maria de Scala Dei Castillo de Castelldasens propuesta por los Señores Fiscales, y (coadjuvada) por Vicente Cau y Consortes, y se alze el sequestro, que se hizo de dicha Real Jurisdiccion, á virtud del auto del Consejo de 17 de Abril de 1793.

Los SS. del Consejo de Hacienda de S.M. en Justicia asi lo mandaron y rubricaron en Madrid â 28 de Enero de 1800.


Señores de Justicia: Ondarra, Mendieta, Tirado, Cevallos, Dehesa, Romero, (Febrer)Cañada.





CERTIFICACIÓ DEL REAL CONSEJO DE HACIENDA (MADRID)

Dn Simon de Rozas ÿ Negrete Escribano de Camara del Reÿ N.S. mas antiguo, ÿ de gobierno en su Real Consejo de Hacienda, ÿ Tribunal de la Contaduria maÿor de ella:

Certifico: que ante los Señores del mismo Real Consejo de Hacienda de Camara de mi cargo se sigue Pleÿto de orden de S.M. á nombre de los Vecinos del lugar de Castelldasens comprehendidos en el Partido de la Ciudad de Lerida; Principado de Cataluña, ÿ los Sres, Fiscales por el derecho de la Real Hacienda con el Real Monasterio de la Cartuja de Sta, Maria de Escala Dei sobre incorporación á la Real Corona del domínio directo, ÿ demas derechos del expresado lugar en cuÿo pleÿto se dió sentencia por el Consejo en el dia diez y siete de Abril del año pasado de 1793 por lo que entre otros particulares se mandó ceder al sequestro de la Real jurisdición ordinaria del expresado lugár, ÿ á su virtud se libró Despacho parque el Intendente depositando la referida jurisdicción en Persona imparcial propusiera al Consejo para los oficios de Justicia las Personas, que precedidos informes hallase ser mas aptos é imparciales para servirlos, paraque en su visita procediese el Consejo á su elección ÿ nombramiento, ÿ por no haberse verificado á instancia de Vicente Cau, ÿ otros Consortes, Vecinos del expresado lugar, ÿ con fecha 19 de Julio del año anterio de mil setecientos, noventa, ÿ nueve se libró nuevo Despacho paraque el Intendente del Principado de Cataluña propusiese para los Empleos de Baÿle, Regidores, ÿ Procurador Sindico un numero competente de los Vecinos del propio lugar que fuesen mas aptos ÿ á proposito para regentár dichos oficios, excluÿendo de la Propuesta los Sujetos comprehendidos en los poderes otorgados á favór del Monasterio, cuÿos nombres se especificaron en el mismo Real Despacho con el que requerido el Intendente le dió el debido cumplimiento, mandando se remitiese original al Gobernador ÿ Subdelegado de la Ciudad ÿ Partido de Lerida paraque, tomando los informes ÿ noticias mas seguras, propusiese un numero de Vecinos competente del propio lugar de Castelldasens que fuesen mas aptos ÿ á proposito para obtener los Empleos de Baÿle, Regidores, ÿ Procurador Sindico del enunciado Pueblo, quien a su virtud propuso las personas que tubo por mas aptas, ÿ devuelto por el Intendente el citado Real despacho con vista de lo que sobre todo se expuso por el Señor Fiscal por auto de diez ÿ siete de este mes , se nombró por Baÿle del mencionado lugar de Castelldasens á Felipe Matheu, ÿ mandó que para su resguardo se le diese la correspondiente certificación que le sirviese de Titulo en forma; que es la (parte) que firmo en Madrid á 22 de Enero de 1800 = Simón de Rozas ÿ Negrete =.



AL SEÑOR PRESIDENTE DE LA JUNTA DE NICOLAS DE SOLANELL (POBLET)

Remito á V.S. los adjuntos papeles para que informado de ello, ÿ comprobada su identidad en todas sus partes forme una lista de Sujetos que no se hallen excluidos por S.M. de la obtención de Empleado de Republica del Lugar de Castelldans, ÿ dirigirla á esta Superioridad para hacér los nombramientos de dicho Puebo, arreglandose á las Reales ordenes.

Dios guie á V.S. muchos años. Real Monasterio de Poblet, 13 de Mayo de 1802.

Nicolas de Solanell Secretario vocal



A LA JUNTA SUPERIOR DEL PRINCIPADO DE FRANCISCO SEGALÁ (CASTELLDASENS)

Excelentissimo Señor:

Francisco Segalá Principal Sindico General del Pueblo de Castelldasens por el medio que mas util sea al Comun y Particulares del mismo á V.E. representa: que en meritos de la causa, que vertia en el Real Consejo entre partes de los Vecinos de dicho Lugar ÿ los Sres. Fiscales por el derecho de la Real Hacienda de una, ÿ el Monasterio de la Cartuja de Sta. Maria de Scala Dei de otra sobre incorporacion á la Corona del dominio directo, ÿ demás derechos del citado lugar sentenció el Consejo en 17 Abril del año pasado de mil setecientos noventa ÿ tres, que á mas de otras cosas, debia procederse al Seguestro de la Real Jurisdición ordinaria del lugar y Termino de Castelldasens, ÿ á su virtud se libró el despacho paraque el Intendente de Cataluña depositando la referida jurisdición en persona imparcial, propusiese al Consejo para los oficios de Justicia las personas ( falta una línia) cuyos nombres se especificaron en el mismo Real despacho con el que requirido el Intendente, le dió el debido cumplimiento, mandando se remitiera original al Gobernador Subdelegado del Partido de Lerida, paraque previos imformes, ÿ tomando las notícias mas seguras se propusiese un numero competente de los Vecinos del enunciado lugar de Castelldasens que fuesen mas aptos paraque de desempeñar los referidos empleos de Bayle, Regidores ÿ Procurador Síndico; ÿ habiendose todo ejecutado, recaÿó la elección de Baÿle en la persona de Felipe Matheu, à quíen se dió certificación en forma paraque se sirviese del título segun resulta del Testimonio que acompaña el numº 1º.

En fuerza de lo expuesto se poseió del mismo empleo el nominado Felipe Matheu que lo ejerció en nombre del S. Real M. sin oposición alguna. Sin embargo ÿ de no haberse revocado tampoco la precitada Real sentencia del Consejo, ÿ valiendose el Monasterio de haber Felipe Matheu hecho dexación de la Vara, ÿ de las actuales criticas (falten una o dos línies) ello dos atentados; uno en usurpar el nombramiento que pertenece á S.M., ÿ otro en nombrar a Pedro Rebull síendo de los excluidos por el Consejo.

Se aprega á las referidas controversias otra de no menor importancia, á saber, que no obstante, que jamás ha habído Bayle en los Pueblos Subalternos de Castelldasens, ÿ de exercer la jurisdición de ellos el de esse, ha nombrado el Monasterio Baÿle en cada uno de ellos, y se ha propuesto tambien por Regidores á Sujetos excluidos por el Consejo.

No pudiendo el Supte elevarlo á la comprehensión del Consejo por las ocurrencias del (dicho) ÿ siendo V.E., quien debe sostener los Derechos ÿ progativas Reales.

En esta atención suplíca se digne de nombrar en nombre del Reÿ un Baÿle que execute la jurisdición Real en el lugar y Termino de Castelldasens ÿ sus antiguos anexos, mandando separar al electo por el Monasterio de Scala Dei, ÿ demás de otros anexos, ÿ ordenar se propongan otros Regidores por ser su nombramiento contra lo sentenciado por el Consejo, ÿ en perjuicio de los dichos del S.Real M.: lo que espera el Supte de la justificacion de V.E..

Castelldasens, 4 Febrero del 1809.

Francisco Segalá Sindico Procurador.

Nota a la mateixa carta:

Tarragona, 15 de Marzo de 1809.

Informe el Gobernador de Lerida.

Asi lo resolvió S.E. la Junta Superior del Principado.

Manuel Barba. Secretario.

Escrit al costat de la carta:

Excelentissimo Señor. Cumpliendo con el informe que V.E. por el Decreto que precede me exige, devo decir: Fue si bien por mi encargo de Governador Militar de esta Ciudad son escasos los conocimientos que tengo en los Pueblos de su Distrito, no ignoro el espiritu de partido que por desgracia reina en el de ( pot faltar una línia ) cartuja de Escala Dey su supuesto Señor territorial, y los diezmos de parte de este, y tal vez ninguno sin nota de parcialidad para obtener los empleos de Republica.

El Suplicante como qual otro de los Enemigos del citado monasterio, para contestar su solicitud, me ha presentado el Recurso que original acompaña con una lista de sujetos, que dice aptos, y no sospechosos para ejercer el empleo de Bayle, y demas oficios del Ayuntamiento, suponiendo haberla formado con tino, y escrupulosidad, cuando tengo motibo para persuadirme lo contrario, aunque no sea mas que (por faltar una línia) de algunos de las que ban continuados en la expresada lista, que por la del que firma. Por esto, y por que carezco de datos seguros del caracter y circunstancias de aquellos moradores, no me es facil, como quisiera, formar un verdadero concepto, y qual conbendicion, para la justa determinacio de V.E., pareciendome que podria ser mejor el que pasando allá alguna persona autorizada, é imparcial que con la cometiva competente practicase las debidas aberiguaciones, é informase á V.E.

Lerida 16 de Abril de 1809.

José Casimiro de Lavalle

A continuació de l'últim escrit:

Tarragona. 20 de Abril de 1809.

Nombrase para Regidores primero y segundo de Castelldasenes á Josef Ferran, y Conillera, y Pasqual “Antorn. Despachandose el correspondiente titulo.

Asi lo resolvio S.E. la Junta Superior del Principado.

Nicolas de Solanell.



A NICOLAS DE SOLANELL DE JOSE CASTRO DE LAVALLE (LERIDA)



Debuelbo á V.S. el adjunto memorial de Francisco Segala (es refereix a la carta anterior), Sindico procurador General de Castilldasens, y acompaño el otro que me ha presentado el mismo, con mi informe, como S.E. la Superior Junta del Principado me prebiene en decreto de 15 de marzo hultimo, y V.S. me encarga en oficio de 8 del corriente.

Dios guarde á V.S. muchos años. Lerida 16 de Abril de 1809.

José Casimiro de Lavalle





ACTA AJUNTAMENT DE CASTELLDASENS

Convocados en la Casa Consistorial de este Pueblo oy Dia Veinte y nueve de Abril de mil ocho Sientos ÿ nueve, el Mag. Sr. Baÿle Pedro Rebull, el Regidor Decano Juan Miguel, el Segundo Pedro Costafreda, ÿ el Sindico Francisco Segalas el Mag. Sr. Baÿle sacó las gracias de nuevos Regidores ÿ propuso se les diera posesion en seguida forma = ÿ en seguida los Regidores actuales hicieron presente una protesta en escrito, ÿ pidieron se insertase á la letra en el Libro de acuerdos, ÿ vista ÿ oÿda por el Mag.Sr. Baÿle se acordó se transcriviese como lo pidieron los Regidores junto con la respuesta del dicho Mag. Sr. Baÿle. insiguiendo lo acordado por el Aÿuntamiento se pusieron á la letra la protesta de los Regidores, ÿ respuesta del Mag. Sr. Baÿle, que es como se sigue = Los Regidores actuales del Pueblo de Castelldasens Juan Miguel, ÿ Pedro Costafreda en vista ÿ atento a que el que ha salido para subtituir el empleo de Regidor para el presente año es cuñado del Baÿle, ÿ es pariente con el actual Regidor en grado Segundo, ÿ tercero de consanguinidad, contra lo prevenido por las Reales ordenes insirciones de su Expediente el Real Acuerdo, ÿ que ni este ni el agraciado son de los continuados en las ternas que se presentaron á S. Rª la Junta Superior de provincia en quien reciden las facultades, ÿgualmente contra el derecho del Aÿuntamiento: Por tanto ante Vm. Sr. Baÿle protestamos de la posesion que se les ba á dar; ÿ requerimos á Vm. paraque esta se suspenda hasta que la Superior (falta una línia) posesion, y protestamos á Vm ÿ a los demas que intervinieren en este acto (activo pasivo) toda responsabilidad ÿ todos los daños, gastos ÿ perjuicios, que se ocasionaren, ÿ requerimos al Secretario de la Villa aqui presente nos libre un testimonio fe faciente de esta protesta requerimiento ÿ demas por Convenir asi a los derechos del Ayuntamiento = Juan Miquel Regidor Decano = Por Pedro Costafreda Regidor Segundo no sabe escribir de su facultat firmo Pedro Meceguer, ÿ el Magnifico Sr, Baÿle en vista de esta protesta ÿ del requerimento manda suspender la posesion hasta que la Superioridad disponga lo que fuera de su agrado Cuÿas ordenes prometo obedecer gustoso, ÿ manda al Secretario del Comun libre á los Regidores actuales el testimonio que solicitan, ÿ que tanto la protesta como la respusta por mi dada, se continue en el libro de acuerdos. Y paraque Conste doÿ el presente firmado ÿ sellado Con el sello del Comun de dicho Lugar de Castelldasens á los Veinte ÿ nueve dias del mes de Abril del año mil ocho cientos ÿ nueve.

Francisco Meseguer Secretario

Cal afegir que al segell de l'Ajuntament hi diu Castelldans.


A LA JUNTA SUPERIOR DEL PRINCIPADO DE L'JUNTAMENT DE CASTELLDASENS

Excmo Sr.

Los infraescritos Regidores del Pueblo de Castelldasens con el mayor respeto a V.E. exponen: que por el Baÿle del mismo Pueblo se hizo (principalmente) a los exponentes la eleccion hecha por V.E. de los dos Regidores que ha de servir por tres años proximos venideros, parque les dieran posesion de sus empleos pero haviendo observado los Suplicantes que el primero de los Electos es cuñado del Bayle actual regidor Segundo ÿ que tiene con el un parentesco entre segundo y tercero grado de afinidad, y que ni uno ni otro de los dos havian sido continuados en la terna que hicieron y presentaron para el nombramiento de los que devian obtener dichos oficios publicos; protestaron la eleccion y se denegaron a darles posesion, en vista de lo que respondió el Bayle que suspendia enposesarles de los regidoratos hasta que por V.E. se hubiese resuelto lo conveniente, como consta por el testimonio que se acompaña.

Como los motivos en que los que exponen fundaron la referida protesta y oposicion eran y son notorios al Bayle de Castelldasens, y quasi a todos los vecinos del mismo Pueblo, no puedo dejar de suspender el acto de emposesar a los nombrados por vez savido que atenor de las Reales Ordenes (falta una línia) pariente del Bayle, ni tampoco podia practicarse de Oficio el nombramiento habiendose hecho y presentado por los Suplicantes la terna correspondiente, precediento todas las formalidades prescritas en las indicadas Reales pues que segun lo que ellas previenen y ordenan, aun en el caso de que los propuestos hubiersen adolecido de alguna excepcion ó defecto legal, competia y compete al Ayuntamiento el derecho de hacer segunda y si conviniese hasta tercera propuesta.

Por estos mismos motivos estan bien persuadidos que exposen que la superior justificacion de V.E. no podrá dejar de reconocer que el nombramiento que se ha hecho de oficio de los dos entendidos Regidores es notoriamente nulo é ineficaz mayormente siendo por tres años quando jamas se ja hecho sino por un año, que esto que prescriben las Ordenanzas en todos los Pueblos que por gracia Real los oficios de Regidor no son viennales triennales ó por mas tiempo como asi se ha abservado este año por V.E. en otros Lugares de la jurisdiccion baronal del Real Monasterio de Scala Dei, que hizo muy bien el Bayle de suspender la possecion de los electos y que en el supuesto de que los propuestos en la terna hecha, por los Suplicantes padezcan alguna excepcion, que no se cree pues son Sugetos muy abonados e idoneos; les corresponde la facultad de hacer nueva terna.

Por tanto á V.E. retididamente suplican que dando por nulo y de ningun valor el nombramiento elegir los propuestos en la terna presentada, o bien permitir que los exponentes hagan otras de Sugetos aptos é idoneos que son muchos en el Pueblo, de lo que sobresea muy conforme a justicia recibirán muy señada merced de la inalterable rectitud de V.E. = Castelldasens 5 de Mayo de 1809.

Juan Miquel Regidor Decano

Por Pedro Costafreda Regidor segundo

dice no sabe de escrivir de su facultad firmo Pedro Messeguer.



AUTO DE RECIVO Y CUMPLIMIENTO DE LA JUNTA CORREGIMENTAL DE LA CIUDAD DE LERIDA

En la Ciudad de Lerida á veinte y cinco dias del mes de Mayo del año mil ochocientos y nueve: La Junta Corregimental de la Ciudad y Corregimiento de Lerida, en vista del oficio que acabo de recivir del Señor Secretario Vocal de la Superior de este Principado de fecha trece de este mes con el que la acompaña dos documentos, que la previene que informandose esta Junta de ellos, y comprovado su identidad en todas sus partes, forme una lista de Sujetos que no se hallen excluidos por S.M. de la obtencion de empleos de Republica del Lugar de Castelldans, y se dirija despues á V.E. para hacer los nombramientos de otros empleos, arreglandose á las Reales Ordenes, por ante mi el infraescrito Excmo vocal Secretario de la misma, dixo S.S. : Que debo mandar y mando que se forme Expediente poniendose por Cabezera del mismo el citado oficio, y papeles adjuntos, y para la comprobación de la identidad de ellos, se expida carta orden â Jose y Matias Segura hermanos de dicho Lugar de Castelldans por tenerse presentido ser los dos los que forman partido con otros, contra el Real Monasterio de la Cartuja de Scala Dei, sobre el pleyto que en ellos se refiere, mandandoles que dentro del tercero dia presentara en poder al infraescrito Secretario, las originales de las Letras del Supremo Consejo dentro de este (Exercito) y Principado, en diez y nueve de Julio de mil setecientos noventa y nueve cuya copia es otro de los papeles adjuntos, que se acompañan con el expresado oficio; y resultando comprobada la identidad, se pase â la formacion de la lista de Sujetos prevenidas; y en el caso de no retener en su poder dichos hermanos Segura dichas originales Letras, expresen si saben de su paradero; remitiendose a su tiempo original del Expediente â S.E. dicha Superior Junta, por mano del Sr. Secretario Vocal, y por este su auto que firmaron tres de los Señores Vocales. lo acordó y mandó dicha Junta de que doy fe.



Josef Vidal ------ Manuel de Nerzegaray----- Joan Mensa.

Ante mi: Manuel Fuster. Escribano Secretario



Dilegencia de Formación de Expediente:

Acto continuo: Yo el infraescrito Escribano procedo â la formacion del Expediente, poniendo por Cabezera el oficio y papeles de que en el precedente Auto seha de merito. Doy fe:

Fuster. Secretario

Diligencia de haberse despachado el Oficio.

En la Ciudad de Lerida â veinte y siete dias del mes de Mayo del año mil ochocientos nueve: A consequencia de los mandado con el precedido de Auto procedo al Despacho de oficio de que en aquel se hace escrito, y en los terminos que son de ver en seguida de diligencias. Doy fe.

Fuster. Secretario





A JOSE Y MATIAS SEGURA DE CASTELLDANS DE LA JUNTA CORREGIMENTAL DE LERIDA

Teniendo (permitido) que V.des con otros Vecinos de este Lugar, en meritos del Pleyto que seguian en el Consejo de Hacienda, en Sala de Justicia, contra el Real Monasterio de la Cartuja de Scala Dei, sobre incorporación a la Corona del dominio directo de dicho Lugar, y demás sitios se pidió por este Consejo una Real Mandatoria con fecha de diez y nueve de Julio de mil setecientos noventa y nueve, para que fuesen excluidos de la administracion de justicia de este Lugar las noventa y quatro personas del propio que se expresan en Pedimento de quince de dicho Julio presentando al experto Superior Tribunal, por parte del Apoderado de V.des, y necesitando esta Junta de dicha original Real Mandatoria para evaluar dichas diligencias de orden de la Superioridad, pedimos a V Merced que teniendola en su poder la presente â esta Junta dentro del tercero dia por mano del infraescrito Secretario Vocal, y no partiendo en su poder, pero sabiendo su paradero lo manifieste dentro de dicho termino á esta Junta, de cuya orden se lo comunico para su inteligencia y puntual cumplimiento. Dios guie á V. Merced muchos años. Lerida y a Mayo veinte y siete de mil ochocientos nueve == De acuerdo de la Junta. Manuel Fuster Secretario == A Jose y Matias Segura del Lugar de Castelldans.

Concuerda con el original à que se refiere. Doy fe:

Fuster.



A LA JUNTA DE LLEIDA (?)DE L'AJUNTAMENT DE CASTELLDASENS

Excmo. Sr.

Los Imfros Regidores del Lugar de Castelldasens del corregimiento de Lerida con el mayor respeto a V.E. exponen: Que si bien en otro anterior recurso hicieron presente a V.E. los poderes motivo que tubieron para oponerse á la toma de parceros de los Regidores nombrados por V.E. para servir sus empleos, en el corriente año, que estan bien persuadidos que la superior justificacion de V.E. no podria dexar de reconocer la solidez, y fuerza de aquellos, y que en su virtud, es inegable a lo suplicante de la facultad de hacer una nueva propuesta, en la imposicion que la que formaron y presentaron á su devido tiempo fuese objetiva que no se crehe; y desconsiderable se estimará nula y de ningun efecto el nombramiento hecho de oficio y prevedar propuesta alguna de parte del Ayuntamiento mayoritariamente creyendo en personas que son del parentesco que tienen con el Bayle, es incapaz del Regidorato con tacto como seria de estrañar que los que hayan promovido de la novedad por un defecto de la ennubacion de los que estan posehidos por sus intereses y fines particulares hubiesen intentado persuadir, para dar algun color a su temerario empeño que a la (falta una frase) el Caballero Intendente de este Prado de hacer tales propuestas para Regidores del propio Pueblo, con ciertas modificaciones, y que por lo mismo seria desatendible la terna formada, y presentada a V.E. por los Suplicantes; se considera preciso añadir al anterior recurso para la mayor instruccion de V.E., y al efecto de evitar equivocaciones, y de procederse en el particular con la exactitud, y rectitud que es caracteristica del Superior Tribunal de la Provincia; que aunque es positivo que en merito de mi Expediente que se siguió por algunos Vecinos de Castelldasens contra el Prior, y Real Monasterio de Scala Dei en el Superior Consejo sobre jurisdicccion y otros puntos, mandó sequestrar dicha jurisdiccion , lo es tambien que esta providencia en nada alteró, ni pudo alterar la facultad que compete al Ayuntamiento para formar; y presentar las propuestas de Regidores es evidente por el Real Acuerdo, pues amas de que este nombramiento no es propio del Señor Jurisdiccional del Pueblo en Castelldasens, jamas ha pertenecido a otro Prior, y Monasterio que siempre ha sido el Ayuntamiento el que independiente de los mismos, ha hecho las ternas de los Regidores como consta por la informacion de testigos que se acompaña y resultada de los Registros de la Secretaria del Real Acuerdo, si fuese posible que V.E. los mandará examinar; por lo que es muy (?) controversia, ó Expediente, en que no ha hecho ni hizo parte el Ayuntamiento y en el qual recayeron posteriormente segun se tiene entendido una sentencia conforme á favor del Monasterio, y despues de ella una formal prividencia, con la qual se mandó levantar el indicado sequestro, seria siempre muy indiferente y no deveria ni podria entrar en consideracion por lo que mira á la facultad de formar terna por el nombramiento de Regidores, la qual jamas ha sido sequestrada, ni separada del cuerpo el Ayuntamiento, ni de ella ha usado el Intendente; de lo que se sigue que la propuesta que formaron y presentaron los Suplicantes, fue legítima, y que no lo ha sido qualquiera otra que tal vez se haya hecho, y que por lo mismo en la negada suposicion de que los continuados en aquella padeciesen alguna excepcion legal, competencia, y no podria negarse al Ayuntamiento el derecho de hacer otra, que es lo que piden, y reclaman en dicho anterior recurso, en el caso que fuese defectuosa la mencionada propuesta del Ayuntamiento, lo que absolutamente no se cree, ni en nada parece fundado, segun lo arriba manifestado por tanto á V.E. rendidamente suplicar que teniendo en consideracion lo expuesto, se sirva despreciar las indicadas erroneas, y capciosas especies, y providenciar, y mandar lo que tienen solicitado en su anterior recurso que sera favor con justicia que recurran los Exponentes de la considerable rectitud de V.E.. Castelldasens 26 de Mayo de 1809.

Exmo Señor

Juan Mique Regidor Decano

Por Pedro Costafreda Regidor segundo

dice no save de escrivir de su facultad firmo Pedro Messeguer



A LA JUNTA GUBERNATIVA DE LA CIUDAD Y CORREGIMIENTO DE LERIDA DE MACIA SEGURA (LERIDA)

La Real Mandatoria con fecha de 19 de Julio de 1799 por la que dispuso la Junta de Hacienda del Supremo Consejo de Castilla que las noventa y quatro Personas nombradas y expresadas en el pedimento presentado en la Corte por los Vecinos de Castelldasens que imploraban la proteccion de S.M., y vindicaban la jurisdiccion , y dominio alodial ( terra lliure de carga o drets senyorials o dependència) de dicho Pueblo à favor de la Real Corona, existe original, junto con dicho pedimiento en la Secretaria de la Intendencia de este Exercito y Principado, y de consiguiente en la Capital Barcelona ocupada por los Enemigos de la Nacion.

La copia de dichos escritos que quedó en poder de los Particulares recurrentes en aquel entonces contra el Real Monasterio de la Cartuja de Scala Dei existe en la Secretaria de la Junta Superior del Principado, en la que fue presentada junto con el privilegio original, ó titulo de Bayle otorgado á favor de Felipe Matheu, que fue el ultimo nombrado por el Real Consejo de Castilla en virtud de dicha Real Mandatoria.

Solamente existe en poder del Contestante una simple nota de los noventa y quatro nombrados en aquel pedimiento, y excluidos de la administración de Justicia por aquella Soberana resolucion, cuya nota adverará el Contestante por medio de Testigos Mayores á toda excepcion, siempre y quando V.S.I. lo reputare oportuno para evacuar los informes, que expresa en su oficio de fecha de 27 del proximo finado Mayo, que no llegó á mis manos hasta el dia de ayer por haver estado ausente, y al que en el dia contesto.

Dios guie á V-S-I- muchos años. Lerida. Junio 2 de 1809.

Illustrissimo Sr.

Macia Segura.



AUTO DE LA JUNTA DE LERIDA

Auto para que (exumar) el oficio de Matias Segura, y se consulte á la Superioridad.

Unase a dicho Expediente el oficio que acaba de recivir la Junta, de Matias Macia, y mediante que de su contenido se despacho hallandose la Real mandatoria de que en el se hace merito en el Archivo de la Real Intendencia de este Exercito y Principado de Barcelona, y que por lo mismo no puede comprovarse la identidad de la copia de la misma que obra en su Expediente con su Original, asi tampoco por la informacion de testigos que (oficien) a dicho Segura en dicho oficio y por ultimo que de los informes y diligencias extra judiciales que ha practicado esta Junta prontamente â las fechas de los documentos que obran en este Expediente, se absolvió por dicho Consejo de Hacienda en veinte y ocho de Enero de mil ochocientos y ocho al Monasterio de Sta. Maria de Scala Dei de la demanda a la incorporacion â la Corona del dominio util y jurisdiccional del Lugar y Castillo de Castelldans, propuesta por los Señores Vicente Cau y Consortes, y se alsó el sequestro que se hizo de dicha Real Jurisdiccion, â virtud del Real Auto de diez y siete de Abril de mil setecientos noventa y tres; y al mismo tiempo que los Regidores de Castelldans han estado en la (faenor) de hacer las propuestas para los del año siguiente, para este Expediente a S.E. dicha Superior Junta del Prado, para que en su (onta) y de la copia de dicho Real Auto de veinte y ocho de Enero, ser sirva resolver lo que fuese su superior agrado. Así lo acordó y mandó la dicha Junta de Gobierno de la (grande) Ciudad de Lerida, y lo firmaron tres de sus Vocales, á seis dias del mes de Junio del año mil ochocientos y nueve. Doy fe el tildado = y ocho =

Josef Vidal, Manuel de Nerzegaray , Manel Fabregues

Ante mi: Manuel Fuster. Esscribano Secretario.

CASTELLDASENS

EXPEDIENTE

Formado por la Junta de Gobierno de la Ciudad de Lerida á virtud de una orden de la Superior del Principado,para que se justifique la identidad de los papeles que en ella se expresan. De resultado de la Competencia suscitada entre los vecinos de la Villa de Castelldasens y el Monasterio de Scala-Dei sobre Jurisdiccion.

Actuario: Manuel Fustér

Secretario de dicha Junta.



AL EXMO.SR.PRESIDENTE Y JUNTA SUPERIOR DE ESTE PRINCIPADO DE LA JUNTA DE LLEIDA.

Exmo. Sr.

Esta Junta pasa á manos de V.E. el Expediente formado á consequencia del oficio de V.E. de 13 de Mayo, para que en su vista, y de la copia del Real Auto de los S.S. al Consejo de Hacienda que á este oficio acompaña, se sirva deliverar lo que fuese de su superior agrado.

Dios guie a V.E. muchos años. Lerida 8 de Junio de 1809.

Excmo. Sr.

Joseph Vidal, Manuel de Nerzegaray, Francisco Gros. Manuel Fuster Secretario.

Escrit a la part superior:

Poblet 19 de Junio de 1809. Unase al Expediente de su razon.




DILIGENCIA DE LA JUNTA DE LERIDA

revisar sobre tot el Barba

Diligencia (?) de oficio: En vista de lo mandado con el precedente Auto Pedimiento uní á este Expediente, y en seguida de esta diligencia el original oficio de que en aquel se hace escrito, doy fe.

Fuster



Real Monasterio de Poblet 23 de Junio de 1809.


En vista de los Vecinos presentados por Francisco Segala, Sindico Procurador General del Pueblo de Castelldasens, de los presentados por los Regidores del mismo Lugar, y del informe dado por el Caballero Gobernador de la Ciudad de Lerida, y Junta de Gobierno de la misma Ciudad, ha resuelto S.E. la Junta Superior del Principado, que no perjuicio del derecho de las partes bista el nombramiento de Bayle hecho por el Monasterio de Scala Dei, parte Jurisdiccional de dicho Lugar, y se nombra por Regidor primero á Raymundo Aldoma y por Segundo á Antonio Bodet, propuestos en primer lugar; y por Sindico Procurador General á Mariano Ribelles; y que se les despacharon las correspondientes titulos, quedando en consequencia sin efecto el nombramiento de Josep Farran y Conillera, y de Pasqual Antorn, nombrados Regidores para el corriente año.

Manuel Barba Secretario.



A LA JUNTA SUPERIOR DEL PRINCIPADO DEL INTENDENTE DE CATALUÑA.

No tinc clar que la carta l'hagués enviat "El Intendente".

El expediente sobre la eleccion de Bayle ÿ Regidores del Pueblo de Castelldasens tuvo principio por un recurso que presento Francisco Segala Sindico Procurador de aquel Pueblo, recordando que en meritos del pleyto que seguian algunos particulares contra el Monasterio de Escaladei, sobre jurisdiccion, por ante el Supremo Consejo de Hacienda, se havian provehido el sequestro, ÿ en su consequencia mandado: Que el Intendente de Cataluña depositando la jurisdiccion en persona imparcial, propusiese al Consejo para los oficios de Justicia las personas que considerase mas abtas para servirlos; ÿ posteriormente que se excluÿesen los sujetos comprendidos en los poderes otorgados à favor del Monasterio, cuÿos nombres se especifican en el mismo Real despacho; con el que requerido el Intendetente le dio el devido cumplimiento, mandando se remitiese el original al Governador subdelegado del partido de Lerida, paraque previos informes ÿ tomando las noticias mas seguras propusiese un numero competente de los Vecinos del enunciado Lugar de Castelldasens que fuesen mas aptos ÿ capaces de desempeñar los empleos de Bayle, Regidores, y Procurador Sindico; quien à su virtud propuso las personas que tuvo por mas aptas, ÿ debuelto por el Intendente el citado Real despacho, nombró el Consejo por Bayle del mencionado Lugar à Felipe Mateu quien se supone hizo dimision de la vara, y que con este motivo (falta una linea)-do en ellos dos antentados, uno en usupar el nombramiento que pertenecia à S.M., ÿ otro en nombrar à Pedro Rebull siendo de los excluidos por el Consejo.

El expresado Francisco Segala dice en su recurso, que no obstante que jamas ha habido Baÿles en los Pueblos subalternos de Castelldasens, y de exercer la jurisdiccion de ellos el de este, ha nombrado el Monasterio Baÿle en cada uno de ellos; ý concluýe pidiendo se digne V.E. nombrar en nombre del Rey un Baýle que exersa la jurisdiccion en el Lugar ý Termino de Castelldasens ÿ sus antiguos anexos mandando separar al electo por el Monasterio de Escaladei ý demas de dichos anexos, y ordena se propongan otros Regidores por ser su nombramiento contra lo providenciado por el Consejo.

En quince de Marzo ultimo dispuso V.E. que informase el Governador de Lerida, ÿ este despues de hacer presente el espiritu de partido que reÿna en aquel Pueblo (?). El Suplicante como qual otro de los enemigos del citado Monasterio para contestar su solicitud me ha presentado el recurso que original acompaño, con una lista de Sugetos que dice abtos ý no sospechosos para exercer el empleo de Baýle ý demas oficios del Ayuntamiento, suponiendo haverla formado con tino y escrupulosidad, quando tengo motivo para persuadirme lo contrario, aunque no sea mas que por haver visto mucha mas solicitud para este informe de parte de algunos de los que ban continuados en la expresada lista que por la del que firma excusandose por ultimo de dar su dictamen, é insinuando el medio de pasar alla persona autorizada è imparcial.

En vista de todo à los 20 de Abril de 1809 acordó V.E. nombrarse para Regidores primero ý segundo de Castelldasens à Josef Ferran ý Conillera ý à Pasqual Antorn despachandose el correspondiente titulo, como en efecto se despachó; ý dió motivo à lo que puede decirse segunda parte del expediente.

Por el expediente he visto que la jurisdiccion fue lo que principalmente comprendio el sequestro, ý no pudiendo dudarse que esta se exerce por medio del Baýle, no se comprender como V.E. permitió que subsistiese el nombrado por el Monasterio cuya jurisdiccion se suponia sequestrada, ý desentendiendose de la propuesta del Ayuntamiento se nombrasen otros Regidores: Pero sea de esto lo que quiera, la duda en la actualidad ýa no recahe sino si deve subsistir el nombramiento de los Regidores, ò deben nombrarse los que el Ayuntamiento propuso.

En el Ayuntamiento de Castelldasens se leýó el despacho para dar posesion à los nuevos Regidores, ý en seguida los actuales protestaron diciendo, que el elegido par substituir el empleo de Regidor primero era cuñado del Baýle, ý pariente en grado segundo de consanguinidad con el actual Regidor, contra lo prevenido por Reales Ordenes è instrucciones del Real Acuerdo, ý que ni este ni el agraciado pora Regidor Segundo eran de los continuados en las ternas que se presentaron à V.E.; Y entonces el Baýle de aquel Pueblo mandó suspender la posesion astaqué la Superioridad dispusiese lo que fuese de su agrado.

A los 5 de Maýo ultimo acudieron los Regidores à V.E. ý ademas de lo que consta en el acto de protesta añadieron, que el sequestro estaba ya levantado, ý que el Señor Jurisdiccional no ha tenido ni tiene nada que ver con el nombramiento de Regidores, acreditanto que el Ayuntamiento de aquel Pueblo havia estado siempre en la posesion de proponer a los Regidores, ý que à tenor de sus propuestas havian sido siempre nombrados por el Real Acuerdo: pidiendo que fuesen elegidos los que propuso el Ayuntamiento, ý que quando tuviesen algun defecto que les hiciese incapaces nombrarian otros insiguiendo el estilo ý practica ý lo que se halla prevenido para semejantes casos.

En el expediente no se lee qual fuese la resolucion de V.E., solo se encuentra el oficio que à los 13 del mismo Mayo pasó Dn. Nicolas de solanell al Presidente ý Junta Corregimental de la Ciudad de Lerida que dice asi: “Remito à V.S. los adjuntos papeles paraque informado de ellos ý comprabada su identidad en todas sus partes, forme una lista de Sujetos que no se hallen excluidos por S.M. de la obtencion de empleos de aquella republica del Lugar de Castelldasens, ý dirigirla à esta Superioridad para hacer los nombramientos de dicho Pueblo, arreglandose à las Reales Ordenes”. Los adjuntos papeles que expresa el oficio son una copia simple de la mandatoria del Consejo por lo relativo al Sequestro, ý el titulo del nombramiento de Bayle que hizo el mismo Consejo, datos en que se fundó el Sindico Procurador al tiempo de promover este expediente.

Lo dicho indica que V.E. opinó que no devian subsistir los nombrados Regidores por los defectos de parentesco ý demas: pero que siendo verdadera la mandatoria ý titulo de Baýle, ý subsistiendo el sequestro devia estarse à lo que en ellos se prevenia.

La Junta Corregimental de Lerida en cumplimiento del entendido oficio mandó que se formase expediente, ý pidio à Segura la mandatoria original que segun este dijo en su oficio de contestacion se halla en el Real Archivo de la Intendencia, bien que ofrecio justificar la identidad por medio de testigos: ý ultimamente informó dicha Junta Corrigemental que posterior à las fechas de los documentos que obran en este expediente havia obtenido el Monasterio, ý se levantó el sequestro: acompañando una copia de Auto ò Sentencia definitiva que à la letra es como sigue: “Se absuelve al Monasterio de Santa Maria de Escala Dei de la demanda de incorporacion à la Corona, del dominio util ý jurisdiccional del Lugar ý Castillo de Castelldasens, propuesta por los SS. Fiscales ý (coadprivada) por Vicente Cau ý Consortes, ý se alze el auto del Consejo de 17 de Abril de 1793 == Los SS del Consejo de Hacienda de SM. En justicia asi lo mandaron ý rubricaron en Madrid à 28 de Enero de 1800.

Tenemos pues que el Monasterio el Monasterio de Escala Dei (obtenta) favorable decision en meritos de aquel expediente, que en su consequencia se levantó el sequestro, ý que por lo mismo le es facultativo el nombramiento de Baýle.

Resulta tambien que aun quando el nombramiento de Regidores quisiera comprenderse en el sequestro, en la actualidad seria facultativo à dicho Pueblo el proponerlos pues deberian considerarse repuestar las cosas el pristino estado, bien que en este particular nunca hubo mutacion segun queda plenamente justificado. Circunstancias que convencen que el primitivo recurso del Sindico Procurador Francisco Segala fue malicioso ý emulatorio; pues no puede creherse que ignorase haverse levantado el sequestro siendo otro de los enemigos del Monasterio, ý uno de los principales autores que tenia en su poder la copia de la mandatoria ý el titulo del Baýle que nombró el Consejo de Hacienda.

Por lo que soý de dictamen que deben revocarse los nombramientos de Regidores hechos en las persones de Joseph Ferran ý Conillera ý Pasqual Antorn, confirmandose los que anteriormente se havian hecho en las per (falta una línia) imponiendo à dicho Francisco Segala una multa considerable, aplicadera à beneficio del Publico paraque en lo sucesivo se abstenga de semejantes gestiones y de cansar à la Superioridad con infundados ý maliciosos recursos.

Nota a la capsalera de la carta: (falta una línia) propuesta de Regidores ÿ en su consequencia fueron elegidos Raÿmundo Aldomar para Regidor primero ÿ Antonio Boded para Regidor Segundo librandoles el correspondiente titulo à los 23 de Enero de 1809.

La constitució de 1837 instaurà el senat, designat per la reina, i la cambra baixa elegida per sufragi censatari. Sembla que els pagesos i ramaders de Castelldans continuaven tenint problemes, tot i la fi d'Escaladei. Veureu el diari de les sessions de les Corts amb els diputats per Lleida Sr. Antonio Viadera i Pasqual Mahoz Ibañez.



10 de juny de 1840.

Número 88: El pueblo de Castelldasens, de la provincia de Lérida, por medio de su ayuntamiento expone á las Córtes: que en virtud de la concordia otorgada por el mismo pueblo en 1533 con el entonces monasterio de cartujos de Escala-Dei, se impuso a favor de este ó vendió al mismo perpétuamente el dozavo de todos los frutos que se cogiesen en su término y aun en las tierras que fuera de él cultivasen los vecinos, por el precio de 2,999 libras 18 sueldos moneda barcelonesa; y cuando á beneficio de las actuales instituciones confiaban aquellos poder librarse del peso de semejante právamen que agobia aquel pueblo, que sobre ser meramente agricultor, apenas puede contar con una buena cosecha cada cinco años por la escasez de aguas que se experimentan en aquel pais, han visto desgraciadamente burladas sus esperanzas por haberse encontrado con que habia espirado ya el término para la redención de censos, imposiciones y demas prestaciones pertenecientes á bienes nacionales á consequencia de lo prevenido en la ley de 31 de Mayo de 1837, de la que ninguna noticia habían tenido los interesados con motivo de haberse visto precisados á abandonar su pueblo y emigrar de aquel pais para evitar las terribles consequencias de sus compromisos contra las facciones, de las que no podian defenderse desde que por disposicion de la autoridad militar fue demolida la fortificacion de aquel pueblo á la aproximacion del Pretendiente en 1837.

En consideracion á ello pide aquel ayuntamiento que, dispensándoselo de la disposicion de la citada ley en cuanto al término fijado para la redencion de las indicadas cargas, se le permita verificar la del expresado dozavo, único medio para que aquella desgraciada y benemérita poblacion pueda librarse finalmente del grave peso que le abruma por espacio de tres siglos.

La comision juzga muy atendible la solicitud del ayuntamiento de Castelldasens; y por lo mismo, y considerando que se reclama una dispensa de ley y que los motivos en que se funda la reclamacion pueden ser comunes á muchas otras poblaciones y puede por tanto servir esta peticion para trabajos legislativos, propone que se tenga presente en tiempo oportuno.

SESSIÓ DEL DIA 13 DE JUNY DE 1840

El Sr. VIADERA: El ayuntamiento del pueblo de Castelldasens pide que se le dispense el trascurso del término prefijado por Reales órdenes para redimir una prestacion que tienen contra si y en favor del monasterio de monges de Scala Dei á quienes ha sucedido la Hacienda nacional. Funda esta solicitud en las circunstancias que no podrá menos de atender el Congreso de no haber tenido notícia de la fijacion del término para la luicion de los censos por haberse visto precisados á expatriarse y á abandonar el pueblos á mediados de 1837 cuando el Pretendiente invadió la Cataluña con la faccion navarra. Yo no tenia noticia alguna de esta peticion, pero si mi compañero el Sr. Madoz, y en su ausencia no puedo menos de apoyarla del modo que pueda asi repentinamente.

Observo que la comision da el dictámen tal cual puede segun los estrechos límites en que está circunscrita por el reglamento; pero me parece que sin separarse de estos límites podria favorecer de algun modo á estos peticionarios consintiendo en que esta peticion, ó al menos una copia de ella, pasase al Gobierno, porque este en vista de ella podria evitar las vejaciones que tal vez se hacen ó se harán á los contribuyentes para que paguen las pensiones de esta imposicion anual ó de este censo, cuya redencion tratan de verificar luego que se les haya concedido esa dispensa del término. El Gobierno, pasando á él esta peticion ó su copia, reconocerá la disposicion del de los peticionarios á redimir esa carga, y dando ya, digámoslo asi, por intentada la redencion hará cesar las consecuencias de la prestacion que son los apremios.

Yo extraño que los peticionarios no hayan tomado otro rumbo para librarse de la prestacion que indican. Me parece que ella provendrá de señorio, y en este caso pudieran usar del derecho que les asiste, cual es el pedir la aplicacion de la ley de supresion de señorios; pero como los peticionarios han tomado otro camino, y yo únicamente trato como Diputado por la provincia de Lérida, á la que aquellos pertenecen, de mirar por sus intereses, desde el momento que he observado esta peticion no he podido menos de pedir la palabra para proponer la modificacion que he indicado, y que sin variar en nada lo esencial, el dictámen probará si la comision la admite, el deseo que la anima de favorecer á estos peticionarios, para que á los desastres de la guerra que han sufrido no tengan que añadir un nuevo perjuicio gravisimo. Espero, pues, esta deferencia de parte de los señores de la comision.

El Sr. PERPIÑA: La comision ha extendido el extracto de la peticion tal cual ella vino á su poder; y francamente hablando me parece que el Sr. Viladera se enquivoca en creer que esta prestacion puede provenir de señorios porque se cita la concordia en virtud de la cual el monasterio de Scala Dei se encargó de unos censos que prestaba el pueblo de Castelldasens, y este se obligó á entregar igualmente al monasterio el dozavo de todos sus frutos; de consiguiente, aqui no puede ni aun sospecharse que esto pueda ser de señorios, es un contrato entre el pueblo y el monasterio, como lo seria cualquiera otro hecho entre particulares.

Por lo demas, habiendo dicho el Sr. Viladera que la comision ha dado el dictámen que debia dentro de los limites del reglamento, nada tengo que exponer en su defensa. Solo si diré que por parte de la comision no hay inconveniente en que pase una copia de esta peticion al Gobierno, si como el Sr. Viladera dice puede producir en varo de ese pueblo el buen resultado de suspender los apremios ú otra cosa semejante, cosa de que no se queja el pueblo, pues la peticion únicamente se limita á solicitar la dispensa de un articulo de una ley, y la comision creyó que esto no debia pasar al Gobierno; pero repito, si puede producir ese resultado, la comision no se opondrá á la indicacion del Sr. Viladera.

El Sr. VIADERA: Creo que la razon que ha alegado el Sr. Perpiñá para desvancer mi indicacion de que esa prestacion tal vez provendria de señorio, viene á confirmar mi opinion, porque esa concordia fue otorgada en 1533. No sé cómo parece imposible si señor Perpiñá que una prestacion ya existente admitiese una concordia; S.S. como jurisconsulto no puede ignorar que las prestaciones de señorios se han innovado repetidamente y se han otorgado escripturas de concordia y otras transacciones para desnaturalizar las prestaciones, para asegurar mas su pago, para no perder los atrasos de pensiones, ó con otros objetos y fines mas ó menos oportunos. Yo como letradohe visto algunos censos de esa especie. En cuanto á si puede ser útil que se envie una copia al Gobierno, es notorio que si, porque viendo el Gobierno la disposicion en que se halla el pueblo de Castelldasens de redimir la carga, es natural que suspenda desde luego la exaccion y los apremios para verificar el pago. De consiguiente, espero que la comision no tendrá inconveniente en admitir mi indicacion de que se remita una copia al Gobierno.

No hubiendo otro Sr. Diputado que tuviese la palabra en contra se puso á votacion, y fue aprobado el dictámen referido con la adicion de que se remitiese al Gobierno una copia de la peticion sobre que recaia.

SESSIÓ DEL DIA 1 DE FEBRER DE 1845.

Número 131: El Ayuntamiento de Castelldasens, provincia de Lérida, reproduciendo la peticion que elevó al Congreso en 1842, solicitando permiso para comprar en el mismo precio en que fueron vendidos al extinguido monasterio de Escala Dei las yerbas, pastos y aguas de aquel término.

linia

Els monjos tenien poca feina i els hi devien manar fer un inventari dels calaixos, i això els hi va sortir:

inici
caste

CASTELLDASENS

Dona lo Rey a Guillem de Cervera lo dit lloch.


Pº. Una donació feta per lo Illust. Senyor Rey don Pedro del lloch de Castelldasens al Senyor don Guillem de Cervera, segons fos es costum de Barcelona. Testimoni per Pere de Blanes notaria Real en Alfocea á 2 de Abril. Ab sagell de plom. Ay tresllat. Esta dita carta ab tal senyal.

Item una donació del sobredit lloch que fa lo dit don G. De Cervera a don Guillem de Tença, o, del domini alodial te en aquell; testimonis per Guillem Tarrega notari de Mora 6 idus maÿ 1319. Aquesta donació fonch anullada com consta per les sentencies següents; son assi designats los termens de Castelldasens. Esta dita carta ab tal senyal: A

Nota a la dreta de l’escrit: Castelldasens no està a feudo del Rey veges en lo calaix de termes Ronechs: Melons + mirar abaix fol 181 pag. 2. Donacio dels delmes de Castelldans a Escaladei vide infre fol. 189. Pag. 1.

Es adjudicat dit lloch per lo Rey á doña Eva muller del dit G. De Cervera.


Item Una sentencia donada per lo Veguer de Lleyda en favor de la Sª dona sua de Cornell muller de don G. De Cervera contra dit son marit ab la qual fonch condemnat dit don G. á pagar morabatins per son dot jaquesos, de bens parrafernals, y en aço te dret dita dona sua, sobre tots los bens de dit son marit; testimoni en Leida per Pere Palacio notari de Leyda. 14 julÿ 1320.

Item Una altra sentencia donada per lo Rey don Jaume en favor de la dita dona sua, contra los marmessors de mº Guillem de Sença, los quals possehien dit lloch de Castelldasens per donació, que lo dit don G. de Cervera ne havia fet a dit do G. de Tença, ab la qual declare dita donació esser nulla, per ser feta en prejudici de dita dona sua, á la qual era obligat dit lloch en special per son dot, y per no haver ella fermat en dita donació; Pertant mana dit Rey li sia restituït a ella dit lloch de Castelldansens ab sos fruits rebuts, litte pendente, així per son dot, com per qualsevol altres drets si tingues; testimoni en Tarragona per Pere Oulesia notari 16 Calenda Januarÿ 1322.

Estan dites cartes ab tal senyal. B

Ven la cort dit lloch á R. Cornell.


Item una carta de venda feta per lo veguer de Lleyda per manament del Rey; ab que ven al encant publich lo lloch de Castelldasens á instancia de Ramon Cornell conseller del Rey, com á hereu de la dita Sua germana sua al mateix Ramon Cornell per preu de jaquesos salvant-se lo Rey ple dret alodial per raho del feudo; Testimoni en Leyda per Marti Mercenj. 17 (Calenda) novembris 1327. Fermada per lo Rey.

Item una carta de homenatges prestats al Rey per dona Beatriz de Cardona muler del q. dit R. Cornell per la possessió del lloch de Castelldasens lo qual tenia en feudo del Rey; testimoni en Valencia per Matheu Adria escriva del Rey idus aprillis 1347.

Estan dites cartes ab tal senyal. C

Ven R. Cornell dit lloch a J. de Pallars y dit Pallars compra lo domini alodial al Rey.


Item Una carta de venda feta per mº Lluis Cornell fill de la dita dona Beatriz a mº Jaume Roger de Pallars; ab que li ven lo lloch de Castelldasens amb tots sos termens, drets y pertinències y ab jurisdicció civil y criminal alta y baixa per preu de florins de orde arago; testimoni en Lleyda per Galceran Trullols notari de dita Ciutat á 18 de abril 1375. Es hi lo segell y ferma del Rey don Pere feta a 18 de maig del mateix any, testimoni per Pere de Gostems secretari del Rey.

Item Una apoca atorgada per lo Rey al sobredit Jaume Roget en nom de dit mª Luis Cornell deja florins per lo tercio que a dit Rey tocava, en lo preu de dit lloch; testimonis per lo dit Galceran Trullols en Leyda á 7 de Juny 1375.

Esta cosida ab la sobredita carta de venda. Ay trasllat de la sobredita venda.

Item una declaració feta en la compra dels llochs de Castelldasens, de Arbeca, de les Borjes, de Salena y de la mitat de Castellot tots comprats per xxª florins; ab la qual se declara esser lo preu de Castelldasens xª florins: testimoni lo dit Galceran Trullols en Leyda a 16 de Maig 1375.

Item una carta de venda feta per don Joan infant y primogènit del legítim en Pere Rey de Arago, e, per lo mateix racional al sobredit mº Jaume Roger de Pallars senyor de llocs de Castelldasens, ab que li ven tot lo domini alodial, potestat, superioritats, servituds, y tots drets de Vassallatge que lo dit Senyor Rey tingues en y sobre lo dit lloch de Castelldasens terme, e, territori de aquell y en los llochs de Belianes, de Castellselva, y en la mitat del lloch de Castellot per preu de m ª florins de orde arago; testimonis per Guillem Oliver secretari del Rey en Barcelona a 23 de Juliol 1381.

Ay dos tresllats auctentichs de la sobredita venda trests per manament del Rey, e, a instancia del dit mº Jaume Roger de Pallars per no trobarse lo original ab ferma, e, segell del Rey; esxtraits en Monço a 17 de Juliol 1389 per Guillem Mulet, qui tenia les escriptures del di G. Oliver; esta dins dita carta cosida una procura per instar i demanar la dita extracció devant lo Rey en les Corts.

Item Una carta de possesio del domini alodial de Castelldasens atorgada per lo Rey al dit mº Jaume Roger de Pallars; testimoni per Berenguer Fores notari de Monblanch á 8 de octubre 1381. Estan dites carte ab tal senyal D

Ven dit Pallars á mº Pere Giner dit lloch.


Item Una carta de venda feta per lo dit mº Jaume Roger de Pallars á mº Pere Giner ciutadà de Leyda; ab que li ven la vila y terme de Castelldasens ab tots sos drets y pertinències, jurisdicció civil y criminal, e, lo domini alodial per preu de Cxxª. ᶑ Barcelonesos; testimoni per Guillem Montanyola notari á 27 de febrer 1385. Extracts per Pere Mayllol. Ay dos tresllats.

Item Un procés feren acte de visita del sobredit per a informar al Rt. Pº y al Capitol general.

Item Una examinació, e, Liquidacio de comptes feta per lo dit Jutge compromissari entre les dites parts, sobre la compra de dit lloch fermada per lo dit Jutge y confirmada per lo Capitol, segons consta ab dos cartetes ab la principal cosides; acta en Castelldasens a 21 de febrer 1425.

Mes los dits comptes en paper.

Item La sentencia arbitral donada entre les dites parts per lo dit Jutge compromissari; testimonis en Leyda per Guillem Desboix notari a 22 de febrer 1425. Mes una loacio, e, confirmació de dita sentencia feta á la Unitat de Castelldasens per lo Capitol General, la qual es cosida ab dita sentencia. Estan dites cartes ab tal senyal. G


Juicio de la jurisdictio de dit lloch.


Item Una lletra del Rey don Alfonço; ab que mana que lo monestir no sia prejudicat en res, en sa jurisdicció; e aço per quant un alguatzir savie pres un home en Castelldasens en jerjuhi de la jurisdicció del monestir. Volen aço nos tragué en conseqüència en la esdevenidor; data en Leyda lo primer de novembre 1430.

Item Una llicencia de la Reyna dona Maria; ab que dona facultat al monestir de Scaladei de imposar imposicions, e, sisas en lloch y terme de Castelldasens per obs de dit castell, dat en Tortosa á 25 de Giner 1434. Estan dites cartes ab tal senyal. H

Item Tres actes sobre lo atentat del sosveguer de Leyda de aver anat en Castelldasens ab somatents y ma armada haverse portat tres burros, que estaven en lo hostal penyorats per lo Ne Religios Procº perquè sen portaven lenya del terme de Melons.

Restituex lo Rey dit lloch al monestir.


Item Una carta de obligació; ab que la Universitat del lloch de Castelldasens promet á mº Joan de Londoño donar lo quinze de tot lo ques cullira dins dit terme; testimoni per Pere Cirera Vicari de Castelldasens á 17 de novembre 1471.

Item Una provisió feta per lo Rey don Joan, en que comet la causa entre lo monestir de Cartoixa y Joan de Lonadoño sobre Castelldasens a dos jutges y per terçer lo archebisbe de Tarragona, dat en Monço a 24 de maig 1470.

Item Un manament, o, provisió del Rey don Fernando; ab que restitueix al monestir de Scaladei los llochs, e, termens de Castelldasens, e, Puigvert, los quals tenie mº Joan de Londoño, per donació lin feu lo Rey don Joan pare del dit don Fernando, en temps de la turbacions de la guerra de Catalunya, dat en Çaragoça ça 26 de Juliol 1479. in diversos pº fol. 32 ay trasllat.

Item Una carta de possessió dels dits llochs de Castelldasens y Puigvert presa per lo monestir apres dit restitució; testimoni per P. Miravet á 29 de Agost 1479.

Item Una renunciació y difinicio feta per lo sobredit mº Joan de Londoño al Prior y convent de Scaladei de tots los drets, e, accions que li pertanyen en los llochs, e, termens de Castelldasens, e, Puigvert ab certes condicions. Testimonis en Leyda per lo dit Pere Miravet á de de setembre 1479. Ay trasllat Estan dites cartes ab tal senyal. I


Concordia del dotse.


Item Una carta de concòrdia feta entre lo Rt. Prior de Scaladei de una part, e, la Universitat, e, singulars persones del lloch de Castelldasens, e, terratinents en lo terme de aquell de altra; ab la qual lo dit Prior y Convent se encarrega certs censals, en que dita Universitat ere obligada així en pensió, com en propietat; yls dona la tercera part de les herbes del terme de dit lloc yls restitueixen, eo, tornen la quadra, o, vedat, els remeten lo dret morabatí. La dita Universitat, y terratinents se obligant a donar a dit monestir cada any un dotse perpètuament de tots los blats, e, altres splets, e, fruits ques conrrearan, e, colliran dins los terme de dit lloch, com fora de aquell; ay altres condicions dins la carta insertes; testimoni Miquel Vives notari de Leyda á 14 de febrer 1433. Ay trasllat en paper.


Los censals que lo monestir se ha encarregat per lo dotse.

  CENSAL PENSIO
lliures sous diners lliures sous diners
Pº. a la confraria de la seu de Leyda propietat 200     10    

Item per lo censal ques diu de mº Simo Gassa y de mº Aragones en dos terminis, lo qual vuy reb mº Domingo fita marmessor propietat

278 10 10 13 8 6
Item a la almoyna de St. Andreu propietat 66 13 4 3 6 8
Item al benefici de St. Joan Evangeliste de la seu de Leyda propietat 135     6 15  
Item al benefici de St. Thomas de Contuberi de la seu de Leyda. Propietat 66 13 4 3 6 8
Item a mº Montserrat Monfart per l o benefici de mº Bernat Ferrer. propietat. 140     7    
Item al benefici de Sta Maria en lo monestir de Alguayre. propietat 190     9 20  
Item al censal ques diu de la Vella. propietat 300   reduida 7    
Item amb Joan Mir ciutadà de Leyda. pptat 100     5    
Item als hereus de mº Joan Eiximeno notari de Leyda. propietat 200     10    
Item al monestir de Scaladei per lo censal ques diu de la candela de Prades. pptat 110     4 10  
Item al dit monestir per los dos censals de mº Obrer propietat 65 22 8 3 5 8
Item al dit monestir per lo censal den Sarros de Molleruça. propieta 117     4 27  
Item al dit monestir per lo censal de Sr. propietat 80     4    
Itemal dit monestir per lo censal ques diu dena Pallaresa de Leyda. propietat 36     2 6  

Item Una apoca feta per los almoyners de la Iglesia de St Andreu de Leyda al RT Prior, e Convent de Scaladei, de tot aquell censal mort de preu 70 µ pº 3 µ 5 sous 5 diners a que los jurats, e, singulars de Castelldasens eran obligats fer als dits almoyners fent lloch, e, cessió a dit Prior, e. Convent per tuïció de un dotse perpetuo per dits Prior, e, convent comprat sobre la Universitat, e, singulars de dit lloch; testimoni en Leyda per Miquel Joan Revert ça 27 de setembre 1533. Es quitat aquest censal per convenció entre les parts per altre preu que estaven en la primitiva creació.

Item una apoca feta al dit Convent per los patrons del benefici de St. Thomas de Contuberi per lo sobre dit dotse, de tot aquell censal propietat per pacte 66 lliures 23 sous 8 diners. Pensió 66 sous 8 diners. Testimoni en leyda per lo sobre dit notari á 23 de Juliol 1534. No y es la carta del censal.

Item una apoca feta al dit convent per la comunitat dels preveres de St Joan de la plaça de Leyda per lo sobre dit dotse, de tot aquell censal nomenat de mº Joan Mir de propietat 100 lliures pensió reduïda 5 lliures en Leyda per mº Miquel Viver notari á 24 de abril 1542. Ay dos cartes de dit censal.

Item una apoca feta al dit Convent per los hereus de mº Joan Ximeno notari G. de Leyda per lo sobredit dotse de tot aquell censal propietat 200 µ y 10 µ. Testimoni per lo dit mº Miquel Vives en Leyda á 12 de febrer 1539.

Item una carta de lloch y cessió que los jurats de Prades han fet al monestir de tot aquell censal, que ells rebian del lloch de Castelldasens de 110 µ de propietat y 5 µ 20 sous de pensió per compra de dit monestir. Testimoni per Joan Amargos Rector de Prades a 26 de novembre 1499.

Item una carta de censal de propietat 35 µ 11 sous y pensió 35 sous 6. Los quals la dita Universitat de Castelldasens fa al Prior de Scaladei, com á administrador de la almoyna instituïda per mº Antoni Obrer; pagadors lo primer dia de març; testimoni en Castelldasens per mº Francesc Alegret Vicari de dit lloch á 23 de abril de 1445.

Item un altre censal de propietat 28 lliures 9 sous y pensió 28 sous y malla en que dita Universitat es obligada a dit Prior com á administrador de dita almoyna pagadors lo mateix dia; testimoni lo mateix dia y any per lo dit Notari. Lo Rt. Prior de Scaladei es administrador de aquestos dos censals instituïts per almoyna de Poncellas á Maridar, y ara paga lo monestir. La pensió de aquells per la compra del sobredit dotse, segons consta de dit poder que lo Prior te per lo testament del dit mº Antoni Obrer; lo qual fonch testimoni en Tarroja á 24 de març 1425. Esta dit testament ab son codicil en lo caixo de Puigvert.

Item Un censal de propietat 117 µ que la dita Universistat de Castelldasnes feya á Berenguer y Bernat Tanos de Molleruça de pensió 8 µ 17 sous 2. Testimoni en Castelldasens per mº Joan Revert notari á 28 de agost 1495. Aquest censal fonch secessionat al monestir així en pensió, com en propietat per los sobredits B. Y D. Tarros, segons consta per carta rebuda, e, testimoniat per mº Miquel Antist notari de Leyda en Molleruça a 8 de novembre 1499.

Item un censal de pensió 2 µ 11 sous 5 que la dita Universitat de Castelldasens feya a la Viuda de mº Marti Pallares notari de Leyda propietat 36 µ sous. Testimoni en Leyda per mº Joan Revert a 16 desembre 1494. Aquest censal fonch cessionat al monestir així en pensió, com en propietat per la mateixa Vila, segons consta per carta rebuda, e, testimoniada per mº Miquel Antist a 9 de novembre 1499.

Item Una apoca feta al dit convent per los marmessors de la marmessoria de mº Bernat Ferrer instituïda en la confraria de la Verge Maria Vella en los claustros de la seu de Leyda de tot aquells censal propietat 140 µ . Pensió 10 µ per lo sobredit dotse; testimoni per mº Miquel Vives notari de Leyda á 23 de Juliol 1442.

Item Una altra apoca feta al dit monestir per los marmessors de la marmessoria de mº Simo Passa instituïda en St. Salvador de la claustra, de tot aquell censal de propietat 140 µ sous pensió 7 µ reduïdes per lo sobredit dotse; testimoni lo dit mº Vives á 25 de Juliol 1552.

Item Una altra apoca feta al dit monestir per los marmessors de la marmessoria de mº Aragonez instituïda en la confraria de S. Salvador en la claustra de la seu de Leyda de tot aquell censal propietat de 181 µ 13 sous y de pensió 140 sous a que era la dita Universitat obligada, y dit monestir lo ha quitat per causa del dotse; testimoni per mº Miquel Vives notari de Leuda á 25 de Juliol 1552.

Item altra apoca fermada per lo procurador del monestir de Alguayra y per mº Miquel de Olzinelles beneficiat de cert benefici a la Universitat de Castelldasens. Del censal de propietat 240 µ y de pensió 240 sous ab cancel·lació dels actes de dit censal; testimoni per lo dit mº Joseph Revert notari a 22 de octubre 1568.

En lo plech de les sentencies nº 4 seguens se trobaran los papers del plet mogueren los de Castelldans per no voler pagar dit dotse.

Estan totes les sobredites cartes ab tal senyal. K

Censals de Castelldasens.


Pº Una carta; en la qual la Universitat de Castelldasens ven al monestir de Scaladei un censal propietat 300 lliures pensió anual 300 sous pagadors a 12 de Giner ab obligació de tots sos bens tant del cas de la Vila, com dels particulars della; testimoni per mº Perot Andreu Vicari de Castelldasens á 12 de Giner 1572. Es hi la apoca del preu.

Item altra carta, en la qual, la Universitat de Castelldasens ven un censal al monestir de Scaladei propietat 276 lliures pensió anual 276 sous pagadors á 22 de Giner ab obligació de tots sos bens així del cos de la Vila, com dels particulars della; Testimoni per mº Joseph Revert notari de Leyda á 22 de Giner 1574. Es hi la apoca del preu.

Item altra carta; en la qual la Universitat de Castelldasens ven un censal al monestir de Scaladei propietat 240 lliures pensió anual 240 sous pagadors a 2 de Març, ab obligació de tots sos bens així del cos de la Vila, com dels particulars della; testimoni per mº Miquel Vives notari de Leyda á 2 de març 1552. Es hi la apoca del preu.

Estos censal restaren quitats per la compra de les herbes de dita vila la qual feu lo monestir en lo any 1636.

Item una carta; en la qual Antoni Colom pages de la Vila de Castelldasens ven un censal en favor del monestir de Scaladei de propietat 70 µ pensió anual 70 sous pagadors a 10 de abril ab special obligació de una heretat en lo terme de dita Vila situada en la partida del Timorell y general de tots sos bens; testimoni per lo discret Jaume Poquet notari de Leyda á 20 de Abril 1622- Es hi la apoca del preu.

Esta junt altre acte; testimoni per lo dit notari lo mateix dia y any, ab lo qual lo monestir de Scaladei estableix la sobredita heretat al dit Colom per preu de 70 µ de entrada, que es lo preu del sobredit censal ab sis diners de cens tots anys pagadors lo dia de St. Miquel.

Item Una carta; ab la qual lo monestir de Scaladei estableix un tros de terra campa en lo terme de Castelldasens y en la partida dita den Agullo á Jaume Pereixens de dita vila á cens de 6 diners y ab entrada de 83 µ de les quals ne ha creat lo infrascrit censal; testimoni per mº Jaume Poquet notari de Leyda á 20 de abril 1622.

Item altra carta; ab la qual lo sobredit Jaume Pereixens ven un censal al monestir de Scaladei de preu y propietat 83 µ pagadors quiscun any a 10 de abril; les quals son la entrada del predit establiment y esta specialment obligada a dit censal, la dita peça de terra, y tambe abjecte de poder quitar lo dit censal ab dos iguals pagues; testimoni per lo dit Jaume Poquet notari a 20 de abril 1622. Eshi la apoca del preu.

Item altra carta, en la qual Nadal Carbonell pages de la Vila de Castelldasens ven al monestir de Scaladei un censal de propietat 5 lliures son lo preu de un pati y corral en dita Vila, que fra Pere Carbonell com á procurador del dit monestir li vene, y així dit Nadal Carbonell ne crea lo dit censal, al qual specialment ne obliga los dits patis y corral y generalment tots sos bens; testimoni per mº Miquel Massot Vicari de dita Vila de Castelldasens a 10 desembre 1624. Eshi la apoca del preu.

Item altra carta; ab la qual Miquel Miro pages de Castelldasens se encarrega vers si i sos bens un censal de propietat 22 µ 10 sous y pensió anual 1 µ 1 sou 6 pagadors quiscun any al monestir de Scaladei á 4 de abril ab promesa de correspondrer al dit monestir de aquí al devant lo preu en cas de luicio y les pensions y porrata de aquel devedores, per haver comprada una peça de terra campa de olivers de Antoni Ratera pages de dita Vila per consemblant preu de 22 µ 10 sous. Lo qual Ratera estava obligat a fer y prestar quiscun any en dit dia al monestir lo sobredit censal; testimoni per mº Miquel Massot prevere y Vicari de Castelldasens á 4 de abril 1623.

Item una acte, en lo qual Joan Serler ferrer de Castelldasens ven al monestir de Scaladei una censal propietat 34 µ y pensió anual 34 sous pagadors quiscun any á 30 de Juny ab general obligació de tots sos bens; testimoni per lo venedor Miquel Massot Vicari de dita Vila á 30 de juny 1618. Es hi la apoca del preu. Nota: a 30 de Maig 1638 se quitaren 8 µ.

Item un altre acte, en lo qual Berthomeu Sancho pages de lloch de Castelldasens ven al monestir de Scaladei un censal de propietat 35 µ y pensió anual 35 sous pagadors quiscun any á dit monestir á 10 de abril; les quals son la entrada del establiment de una peça de terra situada en lo terme de dit lloch y en la partida de la Torrejoana, que fra Pere Carbonell com á procurador de dit monestir li stabli á certs cens y dita entrada, la qual esta specialment obligada juntament ab obligació general de tots sos bens al dit censal; amb pacte de poderlo quitar ab dos iguals pagues; testimoni per lo discret Jaume Poquet notari de Leyda á 10 de abril 1622.

Item altre acte; en lo qual Baltazar Duch habitant en lo lloch de Castelldasens, Montserrat Duch y sa muller Eularia habitants en lo lloch del Albio venen un censal al monestir de Scaladei propietat 8 µ y pensió anual 8 sous pagadors quiscun al dit monestir a 17 de octubre ab general obligació de tots sos bens, testimoni per lo venerable Luis de St. Joan Vicari del dit lloch del Albio en lloch y persona del Rector de aquell a 17 de octubre 1502. Antes pagave aquest censal Salvador Queralt hereu den duch y ara pague sa filla t. Sancha.

Item un acte, en lo qual March Ripoll, Jaume Denito, Joan Gener, Thomas Valles, y sa muller Maciana tots del lloch de Castelldasens venen un censal al Prior convent de Scaladei de propietat 129 µ pensió anual 129 sous pagadors á 20 de febrer ab pacte de poder quitar de sis en sis, 0, de 4 en 4 µ . Testimoni per mº Pere Santandreu Vicari de Castelldasens á 20 de febrer 1572, y tret de ses notes per mº Pere Fores Vicari del mateix lloch.

Item altre acte, ab lo qual Geronima Massota viuda y Joan Massot son fill y Joan Corco tots del lloch de Castelldasens venen un censal al Prior y convent de Scaladei de propietat 22 µ pensió anual 22 sous pagadors a 16 de octubre; testimoni per mº Francesch Torres vicari de dita Vila á 16 de octubre 1593 y tret de ses notes per mi mº Pere Forez vicari de dita vila.

Item un acte en lo qual Pere Carbonell de la vila de Castelldasens ven un censal al Monestir de Scaladei de propietat vuytanta quatre lliures pencio anual vuytanta quatre sous pagadors lo primer de febrer. Testimoni per lo venedor Jaume Comes prevere y vicari de dita vila lo primer de febrer 1637 y tret de ses notes.

Nota: que aquest censal de pensió anual de 84 lliures esta reduït a mitad, que son 42 lliures pencio anual; los quals paga Pere Riber pages de Castelldasens per averli stablit lo monestir la casa sobre la qual recau lo censal, y faltar successors de Pere Carbonell, y per estar derrocada se li ha fet franquesa de la dita mitad. Consta del stablimen este carregament ab acte rebut per lo Rnt.Macia Puig Vicari de Castelldasens y Puigvert als 9 de octubre 1671 y la dita pensió annual de 42 sous anuals 2 de febrer, y aquest acte no se ha tret, o, no es en lo archiu.

Cuitat per Riber als 6 de febrer 1679. Per mº Pere Miro Regint dita cura.

Item altre acte en lo qual Joan Cullerer y Joseph Cullerer de Castelldasens venen un censal al monestir de Scaladei de Propietat setanta lliures pensió anual setenta sous pagadors a vuyt de Desembre ab special obligatio de una heretat. Testimoni per lo vener Jaume Comes prevere y vicari de dita vila a 8 de desembre 1637, y tret de les notes per mº Pere Miro regint dita Cura.

Item un acte ab lo qual Pau Pau pages de Castelldasens per preu de cent y vint lliures Barceloneses ven al present monestir cent y vint sous pensió anual de censal mort lo dia de Nª Srª de Agost pagador sots special obligació de una heretat en la partida dita del camp de la vila terme de la mateixa vila situada y general dels demes bens seus. Certificat per Epifani Berenguer notari públic de Leyda als 16 de febrer 1667. Ab sa apoca. Cuitat en 2 de febrer 1679 per los curadors dels pobills de Jaume Pau.

Item un acte ab lo (principal) Joan Flix balle de Castelldasens per preu de cent lliures barceloneses ven al present monestir cent sous pencio anual de censal mort als 15 de agost pagadors sots special obligació de una heretat en la partida dita la Pedrera terme de la mateixa vila situada, general dels demes bens seus. Certificat per dit notari Berenguer als 16 de febrer 1667. Ab sa apoca. Quitat en lo any 1674.

Item un acte ab lo qual Sebastia Cau habitant en Castelldasens per preu de sexanta liures barceloneses ven a la Universitat y per ella als honorables jurats de dita vila sexanta sous Barcelonesos pencio anual de censal mort als 8 de setembre pagadors sots special obligació de certes propietats y general dels demes bens seus. Certificat per lo Rnt Macia Puig prevere y vicari de dita vila y de la de Puigvert als 8 de setembre 1668. Ab sa apoca. Dotse quitar ab 4 igual pagues. Paguil ara Ramon Ribelles de dita Vila conforme consta ab acte testificat en poder del ans referit prevere vicari als 27 de desembre 1670. Quitat per Ramon Ribelles als ..de 1678.

Item junt ab dit acte y sota unica signatura un altre ab que los dits jurats ab exprés consentiment del consell general de dita vila pera pagar sexanta liures al dit monestir degudes, se li consigne lo dit censal ab promesa de estarli a cuitio. Testificat per dit Rnt, Vicari als 9 de dits mes y any. Al peu del qual esta lo de la intima al dit Cau feta sota. 26 de dits mes y anys en poder del mateix Vicari.

Item un acte ab que Miquel Bernaus habitant en Castelldasens per lo preu de 70 lliures barceloneses ven al present monestir un censal pensió anual 70 sous als 10 de Agost pagadors sots obligació de llurs bens, testificat per lo Rnt. Senon Alentorn prevere y vicari de dit lloch als 10 de Agost 1673. Ab sa apoca.

Item un acte ab lo qual Cosme Miro de Castelldasens per lo preu de 34 lliures barceloneses ven al present Monestir 34 sous de censal tots anys als 10 de Agost pagadors sots obligació de tots sos bens, testificat per lo predit Rnt. Senon Alentorn prevere y vicari als 10 de Agost 1673. Ab sa Apoca.

Item un acte de venda y original creacio de un censal mort de preu y propietat cent y deu lliures, y an una pensió cent deu sous, que fa Jaume Valles vei y pages de Castelldasens a aquesta Hª Stª cartoxia de escala deí, y esta aprecariada una casa en dit lloch y tots sos bens ab firma pròpia de obligació quant sel encarrega que fou lo any vaig dit. Testificar per Epifani Berenguer Notaria de la ciutat de lleyda als 14 de Desembre lo any 1680.

Item un acte ab lo qual Joseph Fontaner y Angela Fontaner pagesos y conjuges de la vila de Castelldasens Diocesy de Lleyda per lo preu de 118 lliures barceloneses venen al Real convent de la cartuxa de Escala dei un censal pensió anual 118 sous pagadors als 10 de Agost ab obligació de tots sos bens, y en especial una casa en lo carrer major de dit lloch senyalara les afrontacions. Testimoniat per lo Pre. Mn Rafael Cornador Prevere y Vicari de dit lloch a 7 de setembre 1686. Ab sa Apoca.

Item un acte de venda ÿ original creació de censal mort de preu ÿ propietat 150 lliures y annua pencio 7 lliures 10 sous que fa Francesch Flix pages de Castelldases a aquesta cartuixa de Scala Dei ÿ esta precariada una pessa de terra plantada de olivers en lo terme de dit lloch en la partida de la Torra Joana ÿ generalment tots sos bens testificat per lo Rnt. Joseph Rocamora Prevere y Vicari de dita vila de Castelldases als 5 de abril 1704 en lo qual dia cau la pencio. Es hi la Apocha del preu.

Item una venda de una citja situada en lo terme de Castelldasens atorgada per Pere Pujol de dit lloch al Monestir de Scaladei per preu de 18 florins de or; testimoni per Guillem Pelado Vicari de Castelldasens á 11 de setembre 1432.

Item una carta; ab que apar com la ferreria de Castelldasens fa 2 caf. de blat de cens al monestir com á señor; testimoni per Bernat Guitart Vicari de dit lloch á 7 dels idus de octubre 1332.

Item altra carta, ab que apar con Per Cathala fa 1 sou de cens al monestir per una casa situada en lo carrer del mal cunyat de dit lloch; testimoni per Pere Rubio notari de Leyda á 2 de Giner 1505.

Item una donació feta per Antoni Malons a na Joana muller de Antoni Cerda revenedor de Tarragona de una casa y corral de tots los bens que lo podien pervenir en lo lloch de Castelldasens, Testimoni per Pere Joan Ortells notari de Tarragona á 25 de abril 1507. Ay dos originals.

Item una venda de una peça de terra situada en lo terme de Castelldasens en la partida nomenada la Coma den Ribelles atorgada per Berthomeu Albajes de la Pobla al monestir de Scaladei per preu de 25 lliures. Testimoni per mº Joan Angles Vicari de Ulldemolins á 5 de Giner 1412.

Item una venda feta per Joan Ribelles de Torrebesses al dit Monestir de una casa y tots sos bens que tenia en lo lloch y terme de Castelldasens per preu de 80 lliures. Testimoni per lo dit mº Joan Angles Vicari de la Morera á 24 de febrer de 1512.

Item un establiment de unes cases nomenades de St, Jaume ab ses terres fet per lo monestir a na Francina Massota muller de Joan Massot, a cens de 10 sous pagadors lo dia de Nadal; testimoni per Pere Trullols Vicari de Castelldasens á 30 de Març de 1512.

Item una venda de dos camps de terra en la Coma den Ribelles terme de Castelldasens atorgada per Pere Fuster de la Morera al Monestir de Scaladei per preu de 12 lliures, testimoni per mº Angles Vicari de Ulldemolins á 2 de maig 1513.

Item una sentencia promulgada en la Audiencia Real; ab la qual foren adjudicats certs bens en Castelldasens á en Joan Falco. Data a 24 de març 1485. Signada per Pere Bellach.

Item una venda de una heretat, e bens en lo lloch, e, terme de Castelldasens atorgada per na Simona Muller de Joan Falco punyaler de Leyda en nom seu propi, e, com procuradora del Magnifich Pere Moliner cavaller señor de la Granadella e, altres llochs al dit monestir per preu de 60 lliures, testimoni per lo discret Francesch Joan Antist notari de Leyda a 23 de Ginere 1517. Esta dita carta ensemps lligada ab la damunt dita sentencia.

Item una venda de una casa situada en Castelldasens en lo carrer que va a la bassa pfeta per en Pere Solanelles de dit lloch al dit monestir per preu de 22 lliures. Testimoni per lo dit Francesch Joan Antist á 24 desembre 1518.

Item una venda de quatre troços de terra en lo terme de Castelldasens feta per na Catherina Cathalana de Poboleda muller de Miquel Cathala de dit lloch y Miquel Cathala son fill al Prior y convent de Scaladei per preu de 16 lliures, testimoni per Joan Comte Vicari de Poboleda al primer de febrer 1524.

Item una carta de venda feta per Vicent Cathala de Poboleda al monestir de Scaladei de un tros de terra situat en la quadra terme de Castelldasens per preu 7 lliures, testimoni per Francesch Joan Antist notari de Leyda á 28 de Abril 1518.

Item una carta de permuta de un tros de terra en la partida de St. Jaume feta per Jaume Gibert al monestir y lo monestir donà a dit Gibert un pati per fer un corral, testimoni á 18 de novembre 1589 per mº Francesch Torres Vicari de Castelldasens.

Item una carta de venda de una casa, o, pati ab un corral situal en lo terme de Castelldasens feta per Joan Queralt y Catherina sa muller pagesos de dita Vila al monestir de Scaladei per preu de 40 lliures, testimoni y fermada per mº Miquel Massot Vicari de dita Vila á 26 de maig 1623. Es hi la apoca del preu.

Item una venda feta y firmada per la Universitat y singulars persones de la vila de Castelldasens del dret de empriar y pasturar les herbes y aigües dels termens del Pinell y Concabella en favor del monestir de Scaladei per preu de 400 lliures, testimoni per mº Jaume Poquet notari de leyda á 11 de Juny 1623. Y treta de ses notes per mº Cosme Matheu Cortes notari de Leyda á 16 de Giner 1626. Es hi la apoca del preu. Ay trasllat.

Item una venda de tres sitges en lo terme de Castelldasens en la partida dita la obaga feta per Elisabeth Cinica viuda sos fills habitants en Leyda al monestir de Scaladei de 4 llir¡ures. Testimoni per Miquel Vives notari de Leyda a 7 de desembre 1553.

Item un acte lo qual dona al monestir Salvador Queralt de Castelldasens per lo cambi feren dels vilars que ara esta unit ab lo tros den Tarrago, es testimoni dit acte per mº Jaume Falco Vicari de Castelldasens á 8 de Març 1553. Conste dit cambi en lo capbreu del any 1625.

Item un quadern en foleo ab cobertes de pergamí en lo qual estan los actes de la compra deu lo monestir del tros que era dels Alçamoras mes avall del pou en lo terme de Triquell, estan també en lo mateix quadern los demes titols del dit tros. Testimoniat per lo D. Pasqual Pedros notari de leyda a 6 de Maig 1638.

Item un acte de la compra feu lo Monestir al Joan Batista Peyro de Castelldasens de un corra badívol dins la dita vila situada per preu de 45 lliures. Testimoni per mº Pere Garcia prevere y vicari de dita vila a 30 de Maig 1638.

Item un altre acte de la compra deu lo Monestir al Joan Serler de Castelldasens de un pati en lo carrer major de dita vila per preu de 27 lliures. Testimoni per mº Pere Garcia prevere y vicari de dit lloch a 30 de Maig 1638.

Item dos actes, sembla, de establiment a favor de Joan Matheu pages de Castelldasens de dos peças de terra situades en lo terme de dita vila en la partida de las vinyes, y de una casa y corral badívol situada en lo lloch de Castelldasens. Testimoni per Joseph Solsona Notari de las Borjas als 17 de Setembre 1724.

Item Venda de un bocí de terreno (ó part de pati) de Castelldasens feta per Francisco Sans á Scala Dei. En poder de Ignasi Soldevila Notari de Lleyda á 25 janer 1783.

Item venda de un pati de Castelldasens feta per Joseph Franquet á Scala Dei en poder de Ignasi Soldevila á 23 janer 1783.

Estan ab tal señal. M

Sentencies y processos de Castelldasens.


Pº. Un llibre en foleo, que es un memorial del procés se aportave en la Real Audiencia contra la Vila de Castelldasens acerca de la obligació tenen de adobar les parets foranes del Castell, ay dins dit llibre altres paper del mateix plet.

Item altre llibre de pergamí dins del qual hi ha dos sentencies contra la Vila de Castelldasens donades per la Real Audiencia en favor de Scaladei del sobredit plet la una donada á 9 de novembre 1606. La segona á 15 de Juny 1612. Testimoni les dos per don Garcia Macip escriva de manament; Item esta en lo mateix llibre les lletres executorials; datades Barcinona 27 Junÿ 1612. Testimoni per mº Miquel Joan Amat notari; Iten esta en lo mateix llibre lo acte de execucio de dites sentencies testimoni per mº Miquel Revert notari de Leyda á 21 de Agost 1612. Y treta de ses notes per mº Jaume Poquet notari de dit ciutat, foren condemnats los de dita vila en dites sentencies á adobar á ses costes les parets foranes del castell, y a reedificar la torre mestre; per al reedificar la torre mestre lo convent ha de pagar los jornals als mestres y fer los la despesa.

Aquest llibre may te de eixir del archiu.

Item altre llibret en quart, en lo qual estan totes les dites sentencies executorials y acte de execució autentificades per los mateixos notaris; aquest es per quant sajen de eixir del archiu; en Castelldasens hi ha altra copia.


DOTSE


Item un plech en folio; en lo qual estan testimonis y articulats y altres papers tocants all plet se aportave contra los de Castelldasens per lo dotze.

Item altre plech en folio dins del qual esta lo acte de la compra del redelme feu lo monestir de Santes Creus als de Conesa, memorials en lo plet, y la sentencia donada en la Real Audiencia en favor de Santes Creus, ay alguns papers del sobredit plet de Castelldasens, es be guardar est plech que pot servir en moltes ocasions per les doctrines hi son.

Item un llibret en quart dels testimonis rebuts sobre lo dit plet del dotse trets en forma per mº Miquel Amat escriva de manament.

Item un quadern en folio, en lo qual si ha una sentencia donada ne la Real Audiencia a relació de mº Rubicoll en favor de la Universitat de Castelldasens y contra lo monestir de Scala dei; en la qual es declarat no poder lo monestir pasturar llur bestiar menut en la partida davall la Vila, data á 9 de febrer 1609. Ay una apellacio de dita sentencia y unes ordinacions de la dita Universitat acerca del votar en consell, y del modo de tenir lo bestiar los particulars; Item una plica de testimonis rebuts contra don Francisco Junyent per haver maliciosament esgarrada una viña del monestir en lo terme de Castelldasens es autènticament treta del procés.

En lo plech de melons nº 8 se trobaran unes sentencies de que los termes de Castelldasens y Melons no estan en alou del Rey.

Pº Item una sentencia Rt en favor Escala Dei y contra Poblet sobre los termes de Castelldasens en la partida dels Bartolomicos. Testimoni per lo .. Joan Payas data á 18 de juny 1629.

Item altre plech; en lo qual hi ha, Pº Un memorial del procés dels plets se aportaven contra lo monestir de Poblet acerca de la pretensió dels termens entre Castelldasens y les Besses y entre Melons y Cugul.

Item una articulata y produccions fetes en lo acte de Visura dels sobredits termens y la sentencia donada en la Real Audiencia en favor de Scaladei.

Item una concòrdia feta entre lo monestir de Scaladei y lo de Poblet sobre los sobredits plets, apres de haver obtinguda sentencia en la Real Audiencia de les dos causes á relació de mº Carreres en favor de Scaladei; eshi també lo fitament dels dits termens, testimonis per los discrets mº Antich Servat y Joseph Vendrell notaris de Barcelona sots diversos chalendaris del any 1630, ay a la fi un memorial en dret, lo qual se envia a Roma sobre certes dificultats mouran pera passar dita concòrdia. Ay trasllat de la dita concòrdia.

Item un plech de cartes missives sobre los plets sobredits, en les quals apar lo modo tingueren los Rts. Pares de Poblet de proceir en dites qüestions; les quals se guarden, perquè se veja com se ha de proceir ab ells. Estan totes le sobredites cartes ab tal senyal. N


APOQUES.


Item dies apoques fermades per los curadors dels fills de mº Pere Serras metge al monestir de Scaladei y als llochs de Castelldasens y Puigvert de la propietat de un censal de 300 lliures. Les quals foren quitades per dit monestir en dues vegades; la una apoca es testimoni per Joan Comes notaride Tarragona á 25 de octubre 1459. Laltra es testimoniada per lo mateix á 2 de desembre 1490.

Item una apoca feta per mº March de Rius cavaller de Leyda al Convent de Scaladei, e, á certs homens de Castelldasens de 75 lliures que certs homens de dit lloch li devien; testimoni per franci Joan Antist notari de Leyda á 12 de novembre 1518.

Item una apoca feta per la Universitat de Castelldasens á Berthomeu Peyro de dit lloch com á tudor dels pubills de Gaspar Peyro per la luicio del censal de 24 lliures 9 sous de propietat, e, de pensió 24 sous. Lo qual censal primer se feye al monestir, testimoni per Berthomeu Valls Vicari de Castelldasens a 19 de setembre 1522.

Item una apoca fermada per mº Joan Torner de Prades beneficiat del benefici de Sta. Luçia á certs homens de Castelldasens per luicio del censal que feyan a dit benefici de propietat 10 lliures, e, de pensió 10 sous; testimoni per mº Joan Miquel Vicari y notari de Prades á 10 de octubre 1522.

Item una apoca fermada per mº Joan Torner beneficiat del benefici se Sta. Luçia y per los jurats de Prades á Antoni Guardiola de Castelldasens per la luiçio del censal 10 lliures de propietat, e, de pensió 10 sous; testimoni per mº Onofre Calderon Vicari de Prades á 19 de novembre 1528.

La carta de dit censal es ensemps, lligada ab dita apoca.

Item una apoca y difinicio fermada per lo marmessor de la marmessoria del venerable mº Simo Gassa prevere a la Universitat de Castelldasens de un censal de propietat 122 lliures 2 sous, y de pensió 122 sous 6 diners ab cancel·lació dels actes fahents pera dit censal, al qual dita Universitat se era obligada per par del monestir, testimoni a 21 de desembre 1565 per mº Josep Revert notari de Leyda; eshi lo acte.

Item altra apoca fermada per lo capítol de la seu de Leyda a la dita Universitat de un censal de 300 lliures de propietat y 300 sous de pensió ab cancel·lació del acte de dit censal; per lo dit mº Revert Testimoni a 29 de agost 1570. Es hi lo acte.

Estan ab tal señal. P

DIVERSES COSES DE L’ANTIGUITAT


  1. Pº La torrefamosa, dos privilegis del Rey en Jaume; ab los quals done a mº Bernat Bonet una torre nomenada la famosa prop lo riu de la Famosa; datat Valentia 16 calendes de juny 1303.

  2. Item una carta de venda feta per don Guillem de Cervera a mº Domingo Monsuar de Leyda del lloch y terme de Margalef y per preu de xmª sous, testimoni per Domingo de Mores notari de Leyda 7 de maÿ 1314, y juntament altres cartes fahens per lo dit lloch y terme.

  3. Item unes cartes y venda fahents per los llochs de les Besses, Hospitalet, Cugul, Les Comes, Vinferri, Jovals, Mas den Beltran; la qual venda y revenda fou entre Roger de Pallars y mº Pere Giner de Leyda totes testimoniades lo any 1385 sots diversos chalendaris.

Item un acte, ab lo qual Berenguer de Alentorn fill de Berenguer de Alentorn ven la castlania que tenia en Castelldasens a Dalmau de Ulldemolins per preu de 4000 sous barcelonesos; testimonis per Arnau de Podio notari de Leyda 13 calendes setembre 1327.

Item una altra carta; ab la qual en Dalmau de Ulldemolins ven la sobredita Castlania á Guillem de Monpalau per preu de 3700 sous barcelonesos; testimoni per Berthomeu de Palacio y treta de ses aprisies per Galceran Trullols notari de Leyda 3 calendes abril 1339.

  1. Item altra carta, ab la qual don Ramon Cornell Sr. De Castelldasens done seguretat y guiatge al sobre dit Guillem de Monpalau castlà de la sobredita castlania, peraque puga entrar en lo terme de Castelldasens y comparèixer devan lo balle pera respondrer á certes coses quel enculparen; testimonis per Francesch Desvalls notari Real 3 idus octobris 1339.

  2. Item un plech de diverses escriptures, les quals venen a para en una herència de Joana Gispert del Masroig; la qual en son testament deixa hereu lo monestir de Scaladei.

AMPRIUS DE LES BESSES, ALBAGES, SISQUELLA.

Pº. Una sentencia arbitral; ab la qual es declarat, com los habitants de Castelldasens tenen ampriu de herbejar, e, pasturar en lo terme de Albages, e, de abeurar en lo Riu Set, e, los de Albages tenen lo mateix en lo terme de Castelldasens, testimoni per Pere Pereyñans notari de Leyda 5 idus març 1307.

Item una sentencia arbitral dada entre lo abat de Poblet de una part y dona Beatriz de Cardona señora de Castelldasens sobre lo modo de carnejar, degollar, y herbejar y dels amprius dels lloch y termens de les Besses y Albages; testimoni per Andreu de Villasparça notari de Leyda á 28 de Juny 1371.

Ay dos cartes de un mateix tenor.

Item una carta; ab que consta lo modo ques mollona lo vedat de les besses per raho del ampriu que los Sr., e, homens de Castelldans tenen en lo dit terme de les Besses; testimoni per mº Joan Citges Rector de les Besses á 16 de abril 1472. Estan ab tal señal. B

Item una concòrdia feta entre los monestirs de Poblet y Scaladei sobre lo modo que han de tenir los habitants de Castelldasens en ampriar en los termens de les Besses, e, Albages y los habitants de les dites Besses y Albages en lo terme de Castelldassens; Testimonis per Pere Carbonell notari de Vimbodi a 2 de Març 1512.

Item una sentencia arbitral; ab que fonch sentenciat, que los de Castelldasens tinguessen amprius en lo terme de la Sisquella, e, recíprocament per 50 anys; testimoni per Antonio Ferrer notari á 18 de maig 1400.

Item dos transumptos en paper de una concòrdia entre los homens vassalls de Castelldasens y los de les Besses vassall de Poblet, sobre algunes qüestions y debats que tenien dits pobles sobre fer cultives y limitar lo numero dels passos dels bestiars, que talaven les viñes, assenyalar bans sobre aço y altres coses y en particulaar declara y pronuncia fra Antoni Fornes de Poblet com á arbitre elet per les parts y amigable componedor, que los de les Besses pugan ampriar en lo terme de Castelldasens ab besties y bestiars fins al Coll del Aranyo, puix així com diu, o, va la serra vers les besses per los Bertholomins anant fins tota serra vers les besses; de hont consta ser la dita partida fins al coll del Aranyo terme de Castelldasens y no senyoria de Poblet, com pretenien los de Poblet en una causa, que sobre aço se aportave en la Real Audiencia, sobre la qual se ha fet concòrdia despres de molts gastos: fonch pronunciada la dita sentencia, o, declaració arbitral a 19 de febrer 1426, y della fa fe lo dit Antoni Pere de Montblanch notari del Rey de Arago; desta sentencia arbitral sen ha fet dos transumptos auctentichs.

Item unes regoneixenses de les fites de les deveses dels termens de Albages y de les Besses per los amprius tenen ab los de Castelldasens fetas per los sindichs de Poblet y Scaladei ab assistència de prohoms de les dos parts; testimoni per Paschasi Pedros notari de Leyda y Antoni Fuster notari de Vimbodi estipulades al mateix temps a 24 y a 25 de maig 1630.

Item una regoneixença de les fites y límits tenen los del Albages en lo terme de Castelldasens a la partida de Melons, feta y testimoniada per los mateixos dalt dits lo mateix dia y any.

Item una suplica dels Jurats de Castelldasens feta al P. Don Prior y Convent de Escaladei sobre la pretencio que ells tenian de cobrar certa porció en lo ban, o, pena que encorren los que entran à fer llenya en dit terme de Castelldasens.


MOLI DEL OLI


Nota que en lo Any 17 los de Castelldasens pretengueren que lo Monestir tenia obligació de moldrerlos las olivas pagant la moltura, que acostumavan antes, que era menos que la que se pagava en los lloch circumveins, y portantse plet en la Real Audiencia, se declarà que no tenia lloch dita pretencio, y foren condemnats â pagar los Gastos.


HOMENATGES Y CREACIONS DE BALLES.


Item un plech; en los qual estan los homenatges y creacions de Balles de la Vila de Castelldasens; sempre quen vinguen de nous nols cal archivar en particular, sinó posarlos en lo mateix plech.

Item un plech; en lo qual estan auctentichs los fochs de Castelldasens y Puigvert y Torresbesses; un dibuix dels termens, torres, y quadres del rededor de Castelldasens y altres papers de notes de coses de Castelldasens y Leyda es be guardarlos.


COMPRA DE HERBES DE CASTELLDASENS


Item dos actes de un mateix thenor de la compra feu lo Monestir de Scaladei a la Universitat y singulars de Castelldasens del dret que a dita universitat pertanya y spectave en les herbes y aygues del terme de Castelldasens de la partida dita davall de la Vila y lo “recollit” del empriu dels termens del Pinell y Concabella y lo empriu del terme de la Torra de Sant Jaume y lo empriu de cert part del terme de Melons y los corrals, cabana y acampadors situats en la serra de Gomes. Totes les sobre dites coses a tota venda eterna per preu de 7000 lliures. Y ha carta de gracia lo dret de les herbes y aygues que dita universitat tenia en la partida dita de dalt la Vila acceptat la part ahont tenen empriu los de les Besses y Albajes ab altres pactes y condicions. Testimoni per los discrets Joan Pasqual Pedros y Hieronym Phelip Renyna notaris de la ciutat de Leyda, Insolidum claudents a 13 de febrer 1630. Esta junt ab dits actes un trasllat auctentich y un plech de les partides de taula y apoques de les lluytions y quitations dels censals que lo Monestir se encarrega per raho de dita compra an un memorial de totes les scriptures que estan en dit plech y un quadern ahont estan continuats tots los censal y les diades dels depòsits de les taules per hont se quitaven y de les apoques quant se solta lo diner ab los noms dels notaris.

Es hi també la procura fan los de Castelldasens a mº Antoni Fornells prevere pera fer decretat dita venda.

Item un memorial del que paga lo P.D. Joan Aragones procurador nostre per lo dit decret.

Item un acte de venda y original creació de censal fet y firmat per Joseph Corcó, Miquel Saltó, Jaume Queralt, Miquel Riber, Joseph Riber, Macia Queralt, Antoni Costafreda, y Joseph Ribes tots pagesos de Castelldasens en favor de la present Cartoxa de Escala Dei de preu 400 lliures moneda barcelonesa y pencio 20 lliures pagadores tots anys a 6 de Juny; y per major seguretat de dit censal esta especialment obligada una hereta de cada un dels obligats, com tot llargament consta en lo acte de la original creació, rebut y testificat per lo Magnanim Joseph Bernardi Llop monge en la vila de Falcet als 6 de Juny de 1712. Ay també acte de promesa de millorar les especials obligacions de sis en sis anys, y de donar fianses a satisfacio de la Cartuxa, rebut lo mateix dia per lo mateix notari. QUITAT

Item un acte de venda, y original creació de censal de preu 2100 lliures moneda Barcelonesa. Pencio 105 lliures feta per Joan Baptista Sans y Pere Ribelles pagesos de Castelldasens, en nom propi, y com a Sindichs de la Universitat y singulars persones de dit lloch, a favor del Monestir de Scala Dei. Testimoni per Ignasi Gelambi notari de Tarragona als 9 de febrer de 1717. QUITAT

Item un acte de censal creat en favor del Monestir de Scala Dei, per Pere Ribelles, Jacinto Pau, Baptista Sans, y Pau Ribè fill del quòndam Joseph Ribè tots pagesos de Castelldasens, de propietat 400 lliures y pencio 20 lliures ab especial obligació de quatre peças de terra y promesa de millorar dites obligacions de 6, en 6 Anys, sempre que seran requirits, o, donar Fermanças, y recusant complir dits pactes, cauen en pena de 400 lliures aplicadores en quitació de dit censal. Consta desta obligació ab acte apart, que esta junt ab lo de la creació. Testimoni per Joseph Bernardi Llop notari de Falcet als 21 de Mars de 1710.

Nota que N. Vallés de Castelldasens correspon un censal de propietat 71 lliures pensió 3 lliures 11 sous als 21 de febrer com consta en los capbreus de dit lloch.

Item altre Vallés correspon altre censal de propietat 6 lliures pencio 6 sous com se trobaran en los capbreus, y fonch creat per Jaume Benito en propietat 18 lliures pencio 18 sous ab acte en poder de Mº Pere Santandreu Vicari de Castelldasens als 21 de febrer de 1572. Y per haver vingut a menos los Bens de Jaume Benito, se dividí lo censal entre los conobligats, un dels quals hera Thomas Vallès.

Item N. Vidal, y Ripoll fa un censal de propietat 6 lliures pencio 6 sous con se trobara en lo capbreu de 1585 y en lo de 1613.

Item N. Colom de Castelldasens fa un censal de propietat 1 lliura pencio 1 sou pagador lo dia de Nadal per haver comprat un tros de terra en lo terme de Castelldases en la part dita la Torre Juana especialment obligada a dit censal, que ants corresponia N, Capestany de Castelldases com se trobara llargament en los Capbreus de dit lloch.

Item N. Queralt de Castelldases fa un censal de propietat 7 lliures pencio 7 sous al Monestir de Scala Dei pagadors als 8 de Mars, consta en los capbreus de dit lloch. Quitat als 5 de Abril de 1726 per Baptista Sans de Castelldasses.

Nota, que en los capbreus de dit lloch se trobaran altres censals dels quals no tenim Actes en lo Archiu.

N. Francisco Ferrán major ÿ Francisco Ferran menor Pare ÿ fill pagesos de Castelldasens fan al Monestir de Scaladei un censal de preu ÿ propietat 100 lliures ÿ pencio 100 sous pagadors als 16 de Junÿ conste ab acte rebut en poder del Dt. Francisco Solsona notari de les Borges Blanques lo dia 16 de Junÿ del anÿ 1748.

N. Pau Vernaus de Castelldasens fa tots anys al Monestir de Scaladei dos sous de cens per lo establiment de un pati en lo carrer nou de dit lloch conste acte rebut en poder del Dt. Solsona notari de les Borges al primer de Maig de 1748.

N. Joan Pons de Castelldasens fa tots anys al Monestir de Scaladei 6 sous de cens per lo establiment de un pati en lo carrer Major de dit lloch. Conste ab acte rebut en poder del Dt. Solsona notari de les Borges al primer de Maig de 1748.

N. Pere Joseph Bonet de Castelldasens fa tots anys al Monestir de Scaladei 3 lliures de cens per lo establiment de un Pati en lo carrer major de dit lloch. Conste ab acte rebut en poder de Dt. Solsona notari de les Borges al primer de maig de 1748.

N. Isidro Porqueres del mas den Porqueres terme de la Morera fa al monestir de Scala Dei tot any als 7 de octubre una pencio de censal de 3 lliures pagadora per lo preu de un Pati; o casa situada en lo carrer major de Castelldases. Consta de la creació del censal en poder de Anton St. Marti, y Creus notari habitant en Poboleda a 7 de Octubre de 1768.

N. Ramon Ferrer ÿ Alcove fa tots añs al Monestir una pencio de censal 15 sous pagadors a 11 de Gener per preu de un pati com consta de la creació de dit censal. Testimoni per Joaquim Berga notari de Lleýda als 14 Gener 1776.

N. Llorens Farre de Castelldasens fa tot añs al Monestir una pencio de censal 15 sous pagadors a 11 de Janer per preu de unn pati, testimoni per lo notari sobredit, dit dia ÿ añ.

H. Pere Anton Ferrer ÿ Llorens de Castelldasens fa tots añs al monestir una pencio de censal 15 sous pagadors a 11 Janer per preu de un pati, testimoni per lo notari sobredit dit dia ÿ anÿ.

N. Ramon Corbella de Castelldasens fa tots añs al Monestir una pensió de censal 15 sous pagadors al 11 Janer per preu de un pati, testimoni per lo notari sobredit dit dia ÿ anÿ.

N. Ramon Sala de Castelldasens fa tots añs al Monestir una pensió de censal 15 sous pagadors a 11 Gener per preu de un pati. Testimoni per lo sobredit notari dit dia ÿ anÿ.

N. Francesc Bardina de Castelldasens fa tots anys al Monestir una pensió de censal 15 sous pagadors a 11 Janer per preu de una pati, testimoni per lo sobredit notari dit dia ÿ anÿ.

N. Barthomeu Ferrer ÿ Llorens de Castelldasens fa tots añs al Monestir una pensió de censal 15 sous pagadors a 11 Gener per preu de un pati. Testimoni per lo sobre dit notari dit dia ÿ anÿ.

N. Gabriel Casanoves de Castelldasens fa tots añs al Monestir una pensió de censal 15 sous pagadors a 11 Gener per preu de un pati, testimoni per lo sobredit notari dit dia ÿ anÿ.

Encarregament del sobredit censal fet ÿ firmat per Jaume Vernaus pages de Castelldasens a favor del Monestir. Testimoni per Anton Sanmarti notari de Reus als 3 del mes de febrer del anÿ 1781.

Establiment de un pati per fer casa fet per lo Monestir a favor de Llorens Farra de Castelldasens a cens de 7 sous 6 diner pagadors a N.Sra. de agost. Testimoni per Joaquin Berga als 11 gener del anÿ del sr. 1776.

N. altra establiment de un pati fet per lo Monestir a favor de Ramon Ferrer ÿ Alcove habitant en Castelldasens a cens de 7 sous 6 diner a N. Sr. de agost, testimoni per lo sobre dit notari dit dia ÿ añ.

N. altra establiment de un pati fet per lo Monestir a favor de Gabriel Casanoves de Castelldasens a cens 7 sous 6 diners a N. Sr. de agost, testimoni per lo sobre dit notari dit dia ÿ anÿ.

N. Altra establiment de un pati fet per lo Monestir a favor de Ramon Corbella de Castelldasens a cens 7 sous 6 diners a N. Sr. de Agost, testimoni per lo sobre dit notari dit dia ÿ anÿ.

N. establiment de un pati fet per lo Monestir a favor de Francesch Bardina de Castelldasens a cens 7 sous 6 diners a N. Sr. de agost, testimoni per lo sobre dit notari dit dia ÿ anÿ.

N. establiment de un pati fet per lo Monestir a favor de Ramon Sala de Castelldasens a cens 7 sous 6 diners a N. Sr. de agost, testimoni per lo sobre dit notari dit dia ÿ anÿ.

N. establiment de un pati fet per lo Monestir a favor de Barthomeu Farré y Llorens de Castelldasens a cens 7 sous 6 diners a N. Sr. de agost, testimoni per lo sobre dit notari dit dia ÿ anÿ.

N. establiment de un pati fet per lo Monestir a favor de Pere Anton Ferrer ÿ Llorens de Castelldasens a cens 7 sous 6 diners a N. Sr. de agost, testimoni per lo sobre dit notari dit dia ÿ anÿ.

N. establiment de un pati fet per lo Monestir a favor de Joseph Queraltó ÿ Berga de Castelldasens a cens 7 sous 6 diners a N. Sr. de agost, testimoni per lo sobre dit notari dit dia ÿ anÿ.

Acte de venda, y original creació de censal, feta, y firmada per Pere Ribes pages del lloch de Castelldasens com a principal; y Pere Barrufet pages del lloch de Puigvert com a fermanços, tots del Bisbat de Lleyda, a favor del Sr. Theodoro de Lovias y Rey donsell en la vila de Tarrega domiciliat de dens y pensió 80 lliures, y anual pencio 4 lliures pagadores tots anys als 4 de febrer. Testimoni per lo Dr. Francisco Colom notari públic de dita vila de Tarrega als 4 del mes de Febrer 1690. Ab la Apocha.

Item altre acte de consigna que fa de dit censal lo sobredit Dr. Theodoro de Lovias, a favor del Magnanim Joseph Cercós ciutadà honrat de Barcelona, y popular en la vila de Castellsera Bisbat de Urgell. Testimoni per lo Dt. Francisco Colom notari publich de la Vila de Tarrega als 18 de Janer 1692.

Item altre acte de permuta que fa lo dit Joseph Cercos del dit censal a favor de M. Real cartuxa de Scaladei; ab altre que a dita cartuxa ne correspon tots anys, lo notari Rt. Joan Berenguer censor y beneficiat de la Iglesia Parroquial de la vila de Agramunt de censal 90 lliures y an una pensió 4 lliures 10 sous pagador als 18 de febrer, y per igualar el censal; dona dit Cercos 10 lliures en diner contant. Testimoni per lo Dt. Matheu Baresa notari públic de la vila de Agramunt als 30 de maig 1693.

Establiment de un pati fet per lo monestir a favor de Joan Sala de Castelldasens a cens 7 sous 6 diners a N. Sr. de agost testimoni per Joaquim Berga notari de Lleÿda als 11 Janer de 1773. Lo dit Joan Sala vengue a Jaume Vernaus lo dit pati per lo que Jaume Vernaus paga la pencio de cens, ÿ se encarrega del censal de 25 lliures. Testimoni per Antoni Sanmarti notari de Reus als 3 del mes de Febrer 1781.

Venda de un pati en lo carrer del forn de Castelldasens fet per Francisco Sans a favor del Monestir. Testimoni per Ignaci Soldevila notari de Lleýda a 25 janer 1783.

Venda feta per Joseph Franquet de un pati situal en lo carrer del forn de Castelldasens a favor del Monestir. Testimoni per Ignaci Soldevilla notari de Lleÿda als 23 de Janer de 1783.

Sentencia contra Angles de Castelldasens on es sentenciat lo dit Angles a demolir lo forn de courer pa que avia fet en sa casa.

N. Una fundació de un benefici al altar major de Castelldasens baix la invocació de Antoni de Padua, fetas per los albaceas de March Barberá de Puigvert: del qual son presentadors los S.S. P.P. Prior y convent de Scala Dei. En poder de Ignasi Turull Notari de Lleyda á 7 de setembre de 1796.

N. Un decret del jutge de Nunciatura, sobre lo pago del delme y primícia dels termes de Castelldasens. Per rahó de ser terres morals. Testimoni per Francisco Ignasi Pallars notari á 9 juliol 1765. N. Algunas escrituras (generalment ja estan rotuladas) de diversos y de poch valor.

Item un llibre imprès, que conté lo memorial ajustat, la adició á est memorial, y duas defensas jurídicas en favor de Scala Dei contra la Vila de Castelldasens, sobre lo plet de jurisdicció é incorporacio de est lloch á la Corona: á la fi hay una copia simple de las sentencias á favor del monestir. Al quarto I se encontrarán molt papers tocanst á est procés, entre los de Castelldasens.

Item altre llibre en foleo manuscrit que conté la executòria dada en Madrid á 7 de maig 1816 sobre lo plet dels delmes exemps de Castelldasens y sos agregats; en que se declara que no estan compressos en la derogació de exemcions al Breu appch de 8 de janer de 1796.


TERMENS RONECHS.


TERME DE MACHARI Y MASOS DE TRIQUELL DEN CERDA, DEN JORNET, Y DEN PERE ARNAU


Pº. Una carta de donació graciosa, que fa Guillem de Cercaria á Guillem de Samatano del terme de les Moles; testimoni per Pons de Claresvalls 8 idus octubre any 1227.

Item. Una carta, ab que Fulco de Pontes llohe y aprove una venda que son pare Guillem de Cervaria havia feta á Guillem de Samatano del terme de Les Moes y lloch de Macarre (matxerri) ; Testimoni per Pons de Claresvalls calendes juliol 1229.

Item. Una carta de obligació que fa Guillem de Samatano a Ramon de Furno prometent que quant son fill sia á edat lo fara firmar en la Venda, que li ha feta; testimoni per Berenguer Bardula 5 idus febrer 1252.

Item. Un acte de concert, o, avinença que feu mº Arnau Cortit ab los seus habitadors del mas de Triquell, ço es, que lo dit sr. los afranqueix de la jova y altres drets dominicals, ab pacte que los dits vassalls, o, habitadors fassen al sr. alguna pensió annual pecuniària; testimoni per Pere Ararquesÿ 1 febrer 1319.

Item. Altra semblant avinença feu ab los mateixos habitadors Perico Cortit ab tal que li donassen 80 sous cada any lo dia de Nostra Senyora de Agost, es trasllat autentich y fou fet dit concert 5 calendes gener 1347. Tret per lo Vicari de Castelldasens Guillem Ripoll y rebut per Ramon Pedrol Vicari de dita vila.

Item. Una carta de venda del terme de Macarri y masos de Triquell feta per Cervero de Puigserver, com á procurador de Susanna muller sua filla y hereva de Ramon Bertran hereu de Arnau Cortit, á Galceran Trullols notari y ciutadà de Leyda á 22 de juny 1383 en poder de Miquel Viñes notari de Leyda, fou feta en publica forma y auctenticada per manament del Veguer fet á Matheu de Claret notari á 25 de Giner 1424. Auctentificada per Pere Tarros.

Item. Una carta; ab que Bernat Barrill dona, o, assigna á Maria muller del quòndam Arnaldo Joan 91 sous 8 diner de censal sobre Macarri y masos de Triquells pagadors lo dia de Sta. Creu de setembre, testimoni per Pere Losa notari de Leyda á 30 de agost 1403.

Item. Una carta de venda del castell de Macarri y masos de Triquell feta en favor de Salvador Marti per la cort de Leyda quant executa los bens de Galceran y Jaume Trullols; testimoni per Pere Tricoch de Leyda á 14 de setembre 1453.

Item . Un privilegi de salvaguarda real per al castell y terme de Macarri concedit per lo infant don Joan Rey de Navarra y Governador general de Arago; dat en Barcelona á 20 de novembre 1455.

20.jpg

Item Una carta de la possessió lliurada per Jaume Trullos a d. mº Jaume Riguer del castell de Macarri y masos de Triquell en paga de la obligació que li havie feta; testimoni per Nicolau Pallares notari de Leyda á 7 de novembre 1458.

Item Una carta de venda que feu Matheu Borras a Perot Riquet del terme de Macarri y masos de Triquell; testimoni per Pere Ciurana de Leyda á 28 de febrer 1497.

Item Una sentencia donada per mº Perot Riquer sobre lo ampriu dels herbatges de macarri; testimoni per Pau Roger de Leyda a 4 de abril 1502.

Item Una donació feta per Francesch Luis Riquer á sa germana Miquela ab certes condicions de lloch y termes de Albatarre, y de Pedros, Macarri, Triquell, Vinateca y Vallbona. Testimoni per Joan Polo de Leyda a 16 de març 1512. Ay altra carta que conte lo mateix a 14 de març 1519 per dit notari.

Item Una carta de la possessio, que la Sª Miquela Riquer prengue per raho de la sobredita donació, Testimoni per Joan Polo de Leyda á 14 març 1519.

Item Una donació, o, remissió feta per mº Luis Riquer a la Sª sa germana Miquela dels pactes havia posats en les predites donacions. Testimoni per Andreu Salvador notari de Leyda á 23 desembre 1520.

Item Una carta que conte lo testament de mº Luis Francesch Riquer fet de sa pròpia ma a 20 de setembre 1519. Testimoni per mº Pere Muños notari de Leyda.

Item una carta; ab que mº Luis Riquer done licencia a sa germana Miquela pera que puga fer donació dels bens que dit Luis li havie dats en favor de son parent lo capella major de la capella dels Moncades en la seu de Leyda; testimoni per Joan de Lenyanamo notari de Fraga de Arago á 6 de maig 1522.

Item Una carta de donacio feta per la Sª Miquela Riquer de tot lo que tenie de son germà, y ab les mateixes condicions y pactes a mº Macia Morello prevere de la capella dels Moncades, y en esta mateixa carta esta insertada la donacio de son germà; testimoni per Joan Polo de Leyda als 15 de maig 1522.

Item Una carta de donacio feta per mº Miquel Morello predit a las Sª M Riquera de tot lo que dita Sª li havie donat, ço es, Macarri, Triquell, Vallbona, Vinatessa y altres coses expressades en lo acte; testimoni per Pere Muñoz notari de Leyda á 21 de desembre 1525.

Item Una procura de la Sª Eleonor Aldonça Rafela Riquera feta á son oncle mº Junyent Canonge de Vich; peraque en son nom contragué matrimoni ab Joan de Mendoça aragonès; al qual done en dot tots sos bens, ab pacte que morint sens fills pugue opcionalment ordenar de la mitat, y laltra sia de son avi N. de Junyent; testimoni per Francesch Sunyer notari de Barcelona a 17 de març 1534.

Item Una procura feta per lo Sr. Francesch de Junyent a son fill lo Cononge de Vich; pera que de sa part entrevingue en lo contracte del predit casament y fa menció de Macarri y Triquell; Testimoni per Francesch Sunyer notari de Barcelona a 13 de maig 1534.

Item Un transumpto auctenticat per Pere Marques notari de Leyda el dia abans de l’idus de juliol any 1318. Lo qual es una acte de venda que Guillem de Cervaria Sr. de Juneda y de Castelldasens, ab sa muller Eva feren a Bremon de Montepavone dels dos masos nomenats Triquell y de Triquell situats en lo terme de Castelldasens per preu. Testimoni per Ramon Cotgi notari de Leyda ab la firma, o, signe de Sr Rey en Jaume als 6 de Juny 1313. Y a ble firmes de Ramon Tapiacots notari de Leyda y Guillem Pelegri notari de Leyda com á testimonis del transumpto.

Item Una carta en pergamí; ab lo que lo predit Bamon de Montepavone y sa muller Sibilia venen á Arnau Cortit ciutadà de Leyda dos masos predits nomenats Triquell y de Tiquell ab sos drets y pertinències situats en lo terme de Castelldasens, segons les afrontacions en dit acte expressades per preu. Testimoni per Pere Marquez notari de Leyda, ab lo signe del Rey en Jaume lo darrer de Juny 1318.

Item altre acte de donació, feta per Llorens Trullols Sr de Maxarri á Guillem Llitera prevere del mas dit den Cerda. Testimoni per mº Pere Valos Vicari de Castelldasens á 20 de juny 1416.

Item Un plech; en lo qual hi ha un acte de compromís entre lo monestir de Scaladei y Galceran Trullols Sr. de Macharri sobre lo ampriu pretenien los de Castelldasens, en lo mas den Pere Arnau; testimoni per Guillem Desboix notari de Leyda á 14 de febrer 1427.

Item altre acte; en lo qual los diputats de Cathaluña venen al encant publich lo Castell, terme y lloch de Macharri, Masos den Triquell, den Cerda, de Jornet y den Pere Arnau, y aço per deutes de Luis Riquer que es Sr. de dits llochs masos, deguts a dits diputats, o, diputacio per lo arrendament dels ploms y bolla (Dret de bolla de plom,) havia pres de dita Diputacio; tot lo qual venen al Magnifich Francesch de Junyent domiciliat en Barcelona per preu de 4195 lliures, testimoni per lo discret Joan Vilana notari publich de Barcelona á 24 de Juliol 1525. Es hi la apoca del preu.

Item Un quadern en folio dins lo qual hi ha: Pº Un acte, ab lo qual don Francisco Junyent y altres venen al monestir de Scaladeu orde de Cartoixa lo castell, lloch y terme de Macharri ab sos masos den Triquell, den Cerda, den Jornet, y den Pere Arnau per preu de 8300 lliures testimoni per lo discret Miquel Joan Reveret notari de Leyda á 7 de març 1606. Es hi la apoca del preu.

Item Una procura feta per lo dit don Francisco Junyent al Magnifich Jaume de Miralles alguatsit del Governador; peraque en son nom donás al monestir la possessió del sobredit castell, lloch, terme y masos; testimoni per lo mateix notari lo mateix dia y any.

Item lo acte de la possessió presa per lo monestir del sobre dit castell, lloch, terme y masos; testimoni per lo mateix notari a 16 del mateix mes y any.

Item Un altre acte; en lo qual lo sobredit monestir consigne, o, entregue al dit don Francisco Junyent certs censals ab poder de poderlos redimir al mateix temps, o, cada hu depersi per valer mes de 1000 lliures mes la propietat dells, que per lo quels hi donaven per estar reduïts, los quals censals rebia lo monestir sobre lo General de Cataluña es pres dit acte per mº Joan Vidal vicari de la Morera com á substitut del discret Francesch Vidal notari de Barcelona y clos per lo dit Francesch Vidal fou pres a 23 de març 1607. Ay trasllat dels tres primers actes, y dos copies simples.

Nota: Los actes dels censals consignats se trobaran en lo calaix de Barcelona, y se guarden perquè si la Diputacio pagave enterament la pensió, o, se tenia esperança se quitassen, deuria lo monestir redimir-los.


RONECHS

Item altre acte; en lo qual don Francisco Junyent estableix á Joan Abella pages del lloch de Aspa un tros de terra ab ses afrontacions y un corral dit lo corral vell, o, pati de pleta vella á cens de dues gallines y 280 lliures den entrada; testimoni per lo discret Geronim Roig notari de Leyda á 4 de febrer 1602. Y tres de son manual ab abreviacions per lo discret Miquel Alguero notari de Leyda.

Item altre acte de un arrendament fet per don Francisco Junyent al sobredit Joan Abella de Aspa á Berthomeu Alçamora de Castelldasens per temps de 4 anys de totes les terres cultes, e, incultes, (conreades o no conreades) delmes, terratges, leñes menudes, esporgadures de pins, casses, bans y altres drets que ell rebia y tenia en los termens de Macharri y Triquell juntament ab herbes, delmes de corders, aigües, basses ab certes condicions y retencions; tot lo qual arrendament ere per preu de 1280 lliures per los 4 anys; testimoni per lo discret Geronim Roig notari de Leyda á 8 de Març 1605. Y tret de ses aprisies com estave per lo discret Miguel Alguero notari de Leyda.

Item Un acte de compra feta per lo monestir de Scaladei á Joan Abella de totes aquelles coses que li havia stablides lo Sr. don Francisco Junyent en lo terme de Maxarri per preu de lliures ab diners y lo valor de certs pins tallats y esporgats contra lo concert del establiment. Testimoni per lo discret Miguel Joan Revert notari de Leyda á de Juny 1607.

Item altre plech de papers, entre los quals hi ha un paper del modo se ha de tenir en cobrar los censals del general reduïts, los quals con esta dit donà lo monestir a don Francisco en paga dels dits termens, ab pacte de poderlos redimir tots junts, o, cada hu persi; també si ha un paper que prova lo dret te lo monestir de cobrar de cobrar dotse en lo terme de Triquell y un altre de un cas de jurisdicció per haver entrat lo balle de Castelldasens en dit terme ab lo basto.

Iten un acte ab lo qual los marmessors y executors del testament de Jaume Prexens pages del lloc de Soleras Bisbat de Leyda, venen al Mnt. P.D. Prior y Convent de la present cartuxa de Scaladei per preu de 200 lliures un tros de terra situat en lo terme del mas de Triquell, de tinencia quatre jornals, que afronte a orient ab heretat de dit monestir, dita lo tros del pou: a ponent ab heretat de Barthomeu Alçamora: a mig dia ab lo camí de Aspa: a tramuntana ab heretat del dit mas de Triquell. Lo qual ofereixen tenir per pur y fran alou. Fou testificat per mº Jaume Comes prevere y vicari de la Iglesia de Castelldasens á 10 de Desembre de 1637. Es hi la apoca del preu.

Item una copia simple, feta en 1760, entre Scala Dei y lo Capitol de la seu de Lleyda sobre la percepció del delme de Melons, Matxarri y Torre Ribera.


TERME DE MELONS


Pº. Un acte; en lo qual Joan Carbo ciutadà de leyda y sa muller Isabel y Pere Joan Carbo fills dels sobredits per a fi de lluir y quitar certs censals que feien y remediar altres graves necessitats de bon grat venen al Sr. Pere Pelegri dr. en drets Canonge y Dega de la seu de Leyda com á Layca y privada persona lo castell, lloch y terme de Melons ab tota jurisdicció covil y criminal, alta y baixa, y ab tots altres drets en dit acte expressats y en franch alou per preu de 13000 sous jaquesos; testimoni per lo discret Francesch Berenguer notari de Leyda á 23 de Juliol 1448. Esta consecutivament en lo mateix pergamí lo acte de la possessió presa per lo sobredit Pelegri y testimoni per lo mateix notari á 24 del mes y any sobredits; també esta en lo mateix pergamí la apoca del preu.

Item Un transumpto del testament del sobredit Pere Pelegri; lo qual feu estant en Roma Capella del Sacro Palacio, essent Papa Nicolaus, ahont mori y feu hereu del castell de Melons y son terme á Bernat Pelegri á 12 de Agost 1450. Esta en dit testament la llicencia per a poder testar.

Item Lo testament del Magnifich Mr. Francesch Pelegri señor del lloch y terme de Melons; en lo qual deixe hereu á son fill Miquel Joan Pelegri. Testimoni per lo discret Joan Polo notari de Leyda á 13 de Març 1567. Ay dins dit testament dos papers de notes y un paper de Mr. Freixenet per lo vincle ques pretenia ser per virtut de dit testament; estan ab lo mateix señal.

Item Un alte acte en paper; ab lo qual los Il·lustres señors Miquel Pelegri y Magdalena sa muller y mº Bernat Pelegri germa del predit Miquel de la Ciutat de Leyda venent al Il·lustre Onofre Cervero de la mateixa Ciutat lo castell, llocs y terme de Melons ab tots sos drets y pertinències y ab tota jurisdicció civil y criminal alta y baixa á carta de gracia per preu de 700 lliures. Per lo discret Christofol Castello notari de Leyda á 30 de març 1585. Es hi la apoca del preu.

Item altre acte; en lo qual los Il·lustres Miquel Pelegri y Magdalena sa muller y bernat Pelegri son germà venen al Il·lustre Onofre Cervero tots domiciliats en Leyda tot lo dret diví que havien reservat en la sobredita venda del castell, llocs y terme de Melons venentlo y a tota venda per preu de 1700 lliures. Testimoni per lo discret Christofol Castello notari de Leyda ça 9 de Abril 1586. Es hi la apoca del preu y lo acte de la possessió. Ay trasllat auctentics.

Iten un altre acte; en lo qual lo il·lustre Onofre Cervero domiciliat en Leyda ven al Rt. Prior y convent de Scaladei orde de Cartoxa lo castell, lloch y terme de Melons ab tots sos drets y pertinències jurisdicció civil i criminal per preu de 2000 lliures, testimoni per lo discret Esteve Segrera notari de Leyda á 8 de febrer 1599. Es hi la apoca del preu, lo acte de la possessió.

Item Un llibre en folio, dins del qual si ha diversos papers del plet se aportave contra lo balle general de Cathaluña sobre lo feu de Castelldasens y de Melons.

Nota: Lo original es en Madrid per haverse exibit en lo Proces que portava Scala Dei ab Castelldasens; però se tragué de ell ( y de la compra del Jaume) un certificat autentich de dits dos acte, que estan an est calaix enquadernats en un llibre prim, que ja esta rotulat en las cubertas. En 1830 lo recobrarem y ja està aquí.

Item Una declaració, o, conclusió de la Real Audiencia, en ques declare los termens de Castelldasens y melons no estar en alou del Rey; data á 25 de novembre 1630. Treta del llibre de les conclusions de les causes civil ques ventilen en la Real Audiencia per lo discret Joan Payesa escriva de manament y notari real de Barcelona.

Iten esta cosida en lo mateix quadern una sentencia donada per la Il·lustre don Geronim Argensola lloctinent del balle general de Cathaluña; en la qual sentencia los termens de Castelldasens y Melons no estar en alou del Rey: Data á 5 de desembre 1630. Publicada y testimoni per lo discret Joseph Çafont notari de Barcelona y regint la escrivania major de dita ballia per lo discret Antich Servat notari de Barcelona y escriva major de aquella.

Item Un plech de papers de la causa se aportave contra los Canonges de Leyda per los delmes del terme de Melons ay moltes sentencies de diverses causes fahents en mon favor y poden aprofitar sempre se pledejat. La exempció de delmes que gozan per los privilegis; en lo calaix dels privilegis apostolichs lletra A sen trobaran altres consemblants. Nota: es al quarta dels processos entre los de Castelldasens, lligar y rotulat.

Lo plet se aportave contra lo monestir de Poblet acerca de la confrontació del terme de Melos ab lo de Aspa, se trobara en lo calaix de Castelldasens lletra N nº 10 alli esta lo procés , la ssentencia y la concòrdia.

Item esta en dit calaix lo Decret de dita Concordia donat per sa Santedat de Urbano. Roma. Santa Maria la Major.

RONECHS


Any diumenge d’Encarnació de 1632, 15 calendes de Juny al novè any del Pontificat, escrit en un llibre de pergamí de cobertes daurades. (llatí)

Item un transumpto de dit decret en altre llibre de pergamí en folio gran an les cobertes semblantment dorades, y semblant transumpto se trobara també en dit calaix, a la fi de un llibre en que y ha los mes importants acates de Castelldasens.

Contracte, o concòrdia amb un gest de suplica revocable, no autentich per ÿ entre lo Il·lustre Capitol de Lleÿda, ÿ lo Monestir de Scala Dei en que convenen que lo Monestir possehesca la tercera part del Delme dels fruits se colliran en lo terme de Torreribera, y la mitat del Delme dels fruits se colliran en los termes de Melons, Macharri, Triquell, Masroig, ý Gisperta. Aixis ho firmaren per part de dit Il·lustre Capitol com a comissionats Dn Ramon Maranÿosa Canonge, y lo Dr. Francisco Pastoret Canonge. Per part del Monestir lo P.D. Anselm Rubies.

Item Una sentencia definitiva á favor de Scala Dei, declarant que lo terme de Melons no es de calitat monstrenca y vacant, datat á 16 de janer de 1816 per D. Armengol Dalmau de Cubells, alcalde major y jutge subdelegat de bens monstrencos, (bens perduts, abandonats, deshabitats o sense saber d’en quí son) vacants y ab intestat de Barcelona. Y conformació de dita sentencia per Nicolau La Miel y Benages subdelegat general de monstrencos de Madrid, datada á 30 del mateix janer. Testificat tot per Jaume Morelló Notari de Barcelona á 20 febrer 1816.


MAS ROIG, TERMENS DE BERTRAN DE LA GISPERTA

Pº. tres cartes de requestes; ab les quals lo Sr. de Castelldasens pretenia tenir jurisdicció criminal en lo terme de Mas Roig y fou remesa la causa al Rey; testimoni per Bernat Escapa notari de leyda. 7 idus de març 1345.

Item una venda, o, permuta, ab la qual don Jaume Roger de Pallars ven, o, permuta ab mº Francesch Gm. de Naves ciutadà de Leyda lo lloch, e, terme de Masroig per las 50 lliures annuals emfiteusi; les quals mº Ramon de Anglola y la Universitat de St. Marti de Malda li feren; testimoni per Pere Ermengoñ notari 8 de febrer 1385.

Item una venda feta per mº Joan Gomar ciutadà de Leyda al Prior, e, convent de Scaladei; ab que li ven lo lloch, castell, y termens de Masroig, den Bertran, de la Gisperta ab tots los drets, e, pertinències de aquells ab jurisdicció civil y criminal per preu de ( ? ). Es hi la apoca de dit preu, e, lo acte de pa possessió, e, los capítols tots en una carta; testimoni per Franci Joan Antist notari de Leyda tots diversos dies del any 1508.

Item hi es la confirmació feta per lo Prior de cartoixa de la sobredita compra en lo any 1510.

Item hi ha vuyt apoques de luicions de censals que ampra lo monestir per comprar dit mas.

Item Hi ha una comissió apostòlica feta per lo Papa Marti 5 al abat de Poblet; peraque examinas una petició feta per lo Prior convent de Scaladei pera poder aplicar certs censals ála compra del Masroig.

Item un pleguet de cartes de poch valor.

Item una sentencia en ques declara lo mas den Bertran esser en feudo dels de Castelldasens; testimoni per Guillem de Pulchro Vicino notari de Leyda 6 idus novembre 1277.

Item quatre actes de censals que son de ningun valor al que pareix vendició de un tros de terra campa, per Pere Pedrol de las Borjas Blancas a Gaspart Gispert de Castelldases.

Item Una sentencia definitiva (com la de Melons nº 12) sobre que lo terme de Bertran no es de calitat nostrenca. Data 30 janer y 20 de febrer 1816.


TORRE DE ST. JAUME

Pº Una carta de venda feta per mº Pere de Argensola, e, mº Alemany fill de mº Alemany ( Sacirera ) com á procurador de dit Alemany major; ab que ven á Joan de Londoño la torre anomenada de St. Jaume situada en la Vegueria de Leyda per preu de 60 lliures. Testimoni per Pere Coscoll Rector de Artesa a 17 de Març 1475. Es hi la carta de la possessió en la mateixa carta.

Item una carta de venda feta per mº Jaume de Londoño al Prior y convent dels frares predicadors de la Ciutat de Leyda; ab que ven la sobredita torre de St. Jaume per preu de 130 lliures. Testimoni per Simon Castellar notari de Leyda á 30 de agost 1497. Es en la mateixa carta la apoca, la possessió y altres instruments de procés.

Item Una sentencia arbitral donada entre lo monestir de predicadora de Leyda, e, lo de Scaladei; en la qual fonch declarat, dita torre de St. Jaume esser situada en los termens de Castelldasens y de Puigvert señoria de Scaladei, y així se mane en dita sentencia que dits frares Predicadors hajin de vendrer al de Scaladei dita torre per preu de 225 lliures, testimoni per Joan Piquer notari de St. Esteve de Litera á 11 de octubre 1504.

Item Una carta de venda feta per los dits frares de predicadors al monestir de Scaladei de la dit torre de St. Jaume per preu de 225 lliures. Testimoni per lo dit Joan Piquer a 11 de Octubre 1504.

Item Un acte ab lo qual es concordat que per lo empriu tenien antiguament los de Puigvert en lo terme de St. Jaume, o Monestir com ha Sr. de aquell los dones com en efecte los ha donat la 3ª part de dit terme quant a les herbes y pastures tant solament de aquell a totes ses liberes voluntats y pera asso haver la fitada ab moltes fites. Testificat per los Reverents Jaume Comes prevere y Vicari de Castelldasens y Joan Bullfarines que es vicari de Puigvert junts i solidaris cloents als 29 de maig 1637.


MAS DEN VALLBONA

Pº. Una carta de venda feta per mr. Pere Giner de Leyda a mr. Bertran de Peus; ab la qual li ven lo mas den Vallbona en lo terme de Castelldasens per preu de 90 lliures. Testimoni per Pere Losa notari de leyda a 20 de Març 1410. Es hi la apoca y la possessió.

Item una carta de venda feta per lo dit mr. Bertran de Peus y son germà del sobredit mas de Vallbona al monestir de Scaladei per preu de 100 lliures. Testimoni per Bernat Antist notari de Leyda. Lo primer de setembre 1446. Es hi la apoca y la possessió.


TORRE SALA

Pº Una carta de donació feta per dona Eva muller de don G. de Cervera Sr. de Juneda, a dona Maria Lopez de Rufez donsella de tota la mitat del indret que li pertania en la torre situada en lo terme de Castelldasens; testimoni per Arnaldo de Podio notari de Leyda 6 idus de març any 1314.

Item una altra donació feta per lo dit don G. de Cervera á Folch de Cervera de tota la mitat y dreta que li pertañia en la dita torre Sala; testimonis per lo sobredit notari los sobredits dia, mes y any.

Item Una carta de venda feta per lo balle de Castelldasens á requesta del Veguer de Leyda de la dit torre Sala per deutes que devie Francesch de Cervera señor de dita torre á Joan de Peus de Leyda per preu de 70 lliures. Sense pagar de tanta cantitat que li devie; testimoni per Guillem Puger Vicari de Castelldasens a 19 de Juliol 1403.

Item una sentençia dada en la audiència Real en favor del monestir de Scaladei, e, contra lo Sr. Comte de Cardona señor de Juneda; ab que fonch declarat la jurisdicció civil, e, criminal de la torre Sala, de Concabella y del Pinell esser del monestir de Scaladei com á Sr. de Castelldasens; data a 11 de desembre 1437. Testimoni per Nicolau Roca escriva Real.

Item un trasllat de la executorial de dit sentecia dat en Barcelona á 18 de desembre del dit any.

Item un protest fet per lo monestir contra lo Veguer de Leyda per defensio de la jurisdicció civil, e, criminal de la dita torre Sala; testimoni per Arnaldo de Pardina notari de Leyda á 14 de Març 1440.

Item unes cartes de designació de jutge decomís y de citació devant lo dit Jutge y la sentencia de comis feta per mr. Pere Cabater de La torre Sala la qual foch adjudicada al monestir perquè los señors utils negaven la señoria directa sots diversos chalendaris, son quatre cartes en pergamí ab un mateix señal.

Item La carta de establiment feta per lo dit monestir al nou cens de la dita torre Sala á Thomas Olivart de Juneda á cens de 8 sous pagadors á la Verge Maria de agost; testimoni per Bernat Antist notari de Leyda a 22 de Març 1441.

Item Unes lletres citatories, e, inhibitòries del conservador del monestir de Scaladei contra lo Veguer de Leyda, qui se usurpava potestat judiciària sobre los amprius de la torre Sala, de COncabella, e, del Pinell; data 6 març 1444. Mes altres escriotures en paper fahents per lo mateix.

Item Una carta de compromís, e, sentencia de aquell donada entre la Universitat de Castelldasens, e, la Universitat del lloch de Juneda, en que es declarat, los de Juneda no tenir amprius en los termens de la quadra de Concabella, ni del Pinell, sinó tant solament los es feta gracia als de Juneda, que pugan ampriar en lo terme de la torre Sala; Testimoni per Bernat Andor notari de Barcelona á 22 de desembre 1451. Es hi altra acta diferent en pergamí la intima de dita sentencia feta als de Juneda, e, la loacio, e, la emologacio que aquells feren; testimoni per Bernat Miravet notari de Leyda a 7 de març 1452. Ay copia authentica de dita sentencia y un apanyorament fet per manament de F. Pere Carbonell contra lo arrendador de las carnicerias de dita vila.


QUADRA DE CONCABELLA

Pº. Una carta de venda feta per los venerables Pabordres de la seu de Barcelona al Honorable Ramon Bertran mercader de Barcelona de la quadra de Concabella que es en lo terme de Castelldasens per preu de 85 lliures, testimoni per Joan Ginebret notari de Barcelona á 7 de març 1454.

Item Una donació feta per lo sobredit Ramon Bertran al Prior, e, convent de Scaladei de la dita quadra; testimoni per lo dis Joan Ginebrret a 2 de Maig del dit any.

Item Unes altres cartes de establiment fetes á alguns homens per los Pabordres de la Seu de Barcelona de diversos trossos situats dins la dita quadra. Vejes la sentencia de la Real audiència que esta en la torre Sala.

Item una sentencia definitiva á favor de Scala Dei, declarant que la quadra de Concabella no es de calitat mostrenca no vacant: donada á 16 de janer de 1816 per Dr. Armegol Dalmau de Cubells, alcalde major y jutge subdelegat de bens mostrencos, vacants y ab intestat de Barcelona. Y confirmació de dita sentencia per Nicolau La Miel y Benages subdelegat general de mostrencos de Madrid, dada ça 30 del mateix janer. Testimoniat tot per Jaume Morelló Notari de Barcelona á 20 de febrer 1816.


TORRE DEL PINELL


Pº. Una donació que fa en Bertran de Astaraza G. de Pinell, de la mitat de la torre del Pinell y apres llur mort lay done tota; Testimoni per mº Bernat Capella en lo any 1171.

Item Una donació que fa G. de Cervera a Bernat de Pinell del puig de gracia de deu; testimoni per T. Virgili notari en lo mes de novembre 1211.

Item Una donació que fa B. De Pinell al monestir de Poblet de la dita torre situada en lo terme de Castelldasens ab tots sos drets, e, pertinències en pur y franch alou: testimoni per Joan Vinader a 20 de les calendes de maig 1230. Ay trasllat ab lo decret del Veguer de Leyda pro Regne.

Item una venda feta per lo monestir de Poblet al monestir de Scaladei de la dita torre del Pinell per preu de 80 florins de or; testimoni per Antoni Pere notari de Montblanch á 16 de Giner 1417. Es hi la apoca y la carta de possessió. Testimoni per lo mateix notari dits dia y any.

Item Una lletra citatoria, y inhibitòria del oficial de Tarragona com á conservador del monestir de Scaladei contra lo Veguer de Lleyda y sos còmplices que se usurparen potestat judiciària sobre unes qüestions de amprius que eren entre los llochs de Juneda y Castelldasens en los termes de Concabella, Sala y Pinell, aquesta esta en lo plech de torre Sala.

Item un plech de diverses cartes antigues, es de poch valor fahents per la dita torre.

Item Una sentencia sobre que lo terme del Pinell no es de calitat mostrenca y vacant. Igual á la de Concabella á la altra plana de est folio.


TORRE CORBA

Pº. Una donació feta per lo Rey don Jaume á Pere Despeus; ab que si dona lo feudo, o, fadiga de deu dies que tenie en una torre situada prop lo riu de la famosa; testimoni per Pere Lupeti notari 8 calendes maig 1324.

Item Una carta de venda feta per mº Pere Lacosta al Honorable Pere Giner com á tudor del pubill de Pere Despeus de la torre de Corba situada prop lo riu de famosa per preu de 2500 sous. Testimoni per Galceran Trullols notari de Leyda á 17 de abril 1380.

Item Una carta de venda feta per lo dit mº Pere Lacosta á Jaume Roger de Pallars de la sobredita torre per preu de 3000 sous. Testimoni per lo dit Galceran á 25 de setembre 1383.

La sobredita torre pertany al monestir per donació feta per Berenguer Gallart con consta en la donació principal del lloch de Puigvert.


TORRES DE SANT FE I DEN BORRAS

Pº. Una carta de venda fet per lo Abat y Convent de Escarp á mº Pere Giner de Leyda de la torre de Sta. fe situada en lo terme de Castelldasens per preu de 90 lliures. Testimoni per Salvador Bayona notari de Leyda á 6 de les calendes de octubre 1282.

Item Una apoca de rebuda de les sobredites 90 lliures feta per lo Abat y convent de Scarp á Pere Giner; testimoni per lo mateix notari any dia sobredits.

Item Un acte de concambi que fan Pere Ramon Pere y lo sobredit Pere Giner desta manera, que Pere Giner dona la torre de Sta. Fe situada en lo terme de Castelldasens, y Pere Ramon Pere done certs censos que rebia sobre certes cases situades en la parrochia de St. Joan de Leyda; testimoni per lo mateix notari 4 calendes setembre 1284.

Item Una apoca feta per lo Bisbe y Capitol de Leyda á Arnau forment com á curador dels bens de Arnau Çahilla de 600 sous per los delmes y dreta endarrerits, que los sobredits bens devien, conforme estave declarat y sentenciat á dit Capitol per la torre de Sta. Fe situada en lo terme de Castelldasens; testimoni per Guillem Fuster notari de Leyda. Abans de les calendes agost 1303.

Item Altra carta; ab la qual Ramon Pere fill y hereu de Ramon Pere de Mayals y sa muller venen á la Sra. Berenguera Darenÿ muller de Ramon Pere del Albi la torres de Sta. Fe en lo terme de Castelldasens ab tots sos drets y censos, y ab certa aigua que prenien del terme de Vinferri per preu de 3000 sous jaquesos; testimoni per Ramon Massaluo notari de Leyda 3 nones Juny 1319.

Item Una carta de venda feta per mº Ramon Pere de Mayals a la Sra. Berenguera Dareny de la torre den Borras situada en lo terme de Castelldasens per preu de 1200 sous. Testimoni per Pere Fillach notari de Leyda lo primer de Juliol 1320. Es hi la firma del Sr. de Castelldasens.

Item dos cartes en un mateix pergamí de venda fetes per mº Berenguer de Jorba a mº Bernat Cardona ciutadà de leyda de dos torres de Sta, Fe y den Borras en lo terme de Castelldaens per preu la primera de 3000 sous, e, la segona de 2000 sous ab tots sos drets, e, peretinencies y de les aigües que hi son, y altres que pot pendrer en lo terme de Vinferri y ferne á ses voluntats; testimoni per Jaume de Berga notari de Leyda. Lo primer de Juliol 1350.

Item Una altra venda feta per dit Bernat Cardona á la Sra. Francisca muller del quòndam Pere Despeus de las dites dues torres per preu de 6000 sous barcelonesos. Testimoni per Berenguer Colom notari de Leyda á 20 de setembre de 1360. Aquestes torres foren venudes per Ramon B. Despeus net de la dita Francisca com consta folio á B. Gallart.

Li pertanyen al monestir per donació del dit Gallart, com consta en la donació principal del lloc de Puigvert.


TORRE DE SEMMANAT

Pº. Una venda feta per Ramon Pere fill y hereu de Pere Ramon Pere y sa muller a la Sra. Berenguera muller de Ramon Pere del Albi de una torre en lo terme de Castelldasens dita Semmanat y quatre cases y casats en Puigvert que spectaven á dit torre per preu de 4500 sous. Testimoni per Ramon Massaluo notari de leyda 3 nonas Juny 1319.

Item Una venda feta per Arnau Queixalos de Puigvert y sa muller á Pere Ramon Pere ciutadà de Leyda de una torre en lo terme de Castelldasens nomenada Semmanat per preu de 1000 sous jaquesos; testimoni per Guillem Sala notari de Leyda á 5 de les calendes de agost 1274.

Se ha de advertir que esta venda ha de estar assentada primer que la sobredita com se ve ja per lo Notari.

Item altra carta; ab la qual certs habitants de Puigvert, que ab ses cases y terres spectaven a la torre com á vassalls, ratifiquen la sobredita venda y presten vassallatge y homenatge a la dita Sra. Berenguera; testimoni per lo mateix notari 8 calendes Juliol 1319.

Item Un trasllat auctentich de les capitulacions se feren, quant Ramon Pere vene la torre de Sta. Fe, de Semmanat y den Borras situades en lo terme de Castelldasens a la Sra. Berenguera del Albi, es molt bo pera saber los drets dominicals te lo Sr. en dites torres; testimoni per lo sobredit notari 3 nonas Juny 1319.

Item Una carta de venda feta per mº Berenguer de Jorba a mº Bernat de Cardona de Leyda de la torre den Semmanat situada en lo terme de Castelldasens, e, de quatre casats situades en la vila de Puigvert a la dita torre pertañents per preu de 4000 sous. Testimoni per Jaume de Berga notari de Leyda á 14 de les calendes de juliol 1340.

Item Una cart de donació feta per Berenguer Jorba y sa muller á Berebguer Jorba oncle seu de sinch casats habitants en Puigvert ab les terres que tenien en lo terme de la torre den Semmanat y en altres termens; testimoni per Berthomeu de Montmajor notari de Cervera á 15 de les calendes de Juny 1350.

Item Una procura feta per dit Berenguer, pera posar en possessió á dit son oncle, dits dia, mes y any; testimoni per lo dit Montmajor notari.

Item Una renunciació que fa dit Berenguer Jorba de la sobredita donació á Berenguer Jorba son nebot; testimoni per Phelip Vach á 13 de les calendes desembre del sobredit any.

Item Una carta de venda feta per mº Bernat Cardona ciutadà de Leyda á na Francisca muller de Pere Despeus quòndam de la dita torre de Semmanat de quatre casats habitants en Puigvert per preu de 6000 sous barcelonesos; testimoni per Berenguer Colom notari de Leyda á 20 de setembre 1360.

Item una carta de venda feta per Ramon Berenguer Despeus á Berenguer Gallart de Leyda á 13 de novembre 1399.

Item Una carta; ab que lo Prior, e, convent de Scaladei quite 21 sous de cens que mº Pere Eiximeno quiscun any rebia sobre la quadra de Semmanat per preu de 21 lliures. Testimoni per Pere Antist notari de Leyda á 2 de Març 1447.

Item Un plech de cartes de poch valor, e, importància fahents per terra de dites torres.

La sobredita torre de Semmanat pertant al monestir per donació feta per Berenguer Gallart, com consta en la donació principal del lloch de Puigvert.

Nota: que als 10 de Janer any 1163 Guillem de Cervera donà a la Iglesia de Sta. maria de Tortosa la torre de Santmenat essent Bisbe de Tortosa Gaufredo Jofre y en virtut de dita donació lo Sr. Bisbe y son Capitol de canonges eran Srs de dita torre. Rebe lo acte de dita donació Vicent Diaca en dit dia y any, y traslladà dit acte Bernat de Mora al ultim de Octubre de 1208.

Al ultim de Abril de 1252 Guillem, Prior de la Sta. Iglesia de Tortosa ab consentiment del Sr. Bisbe y de tot lo Capitol establi la dita torre de Santmenat a Bernat Quexalòs a cens de tres matmutinas de or, bonas, noves contrafesos, de Espanya, de bon or y de bon pes pagadores als 29 de setembre, retenintse en dita torre fadifa de deu dias, ple domini; homenatge de boca y ma. Rebe lo acte Domingo Ferrer notari de Tortosa en dit dia y any.

Despres als 19 de Juliol 1445 lo Reverent Pere Eiximeno comprà del Il·lustre Capitol de Tortosa los sobredits 21 sous los rebia lo Capitol an tot Senyoria directa, y despres dit Reverent Pere Eximeno y per consegüent per la compra que fe lo monestir de dits 21 sous es Sr. directe de dita torre, com se veu en dit acte. Los actes assi novament notats estan junts ab lo acte signat de lletra. Hi ha unes línies que no fico.

En lo plech de Miravall, signat ab una L, se encontrarà una confessió del Monastir de Monserrat, sobre la inmemorial possessió, que té Escala Dei de rebrer, en dit terme, la tercera part de la primícia de tots los grans, y de corders y llana. Dat en dit monestir de Monserrat á 11 de setembre de 1815: en poder de Ventura Gaspar Miró y Oriol Notari de Esparraguera, Bisbat de Barcelona.

Item Un plech de copias (unas simples, altres autenticas) de actes de eix calaixo; en las cubertas, ó en son principi ja estan senyalades á que plech y acte original pertanyen.

Item en est mateix plech, senyalat ab la O, se encontrarà un despatx de la Real Audiencia de Barcelona per la executòria del exercici de la jurisdicció dels termes de Sanjaume, Melons, Masroig, Bertran, Gisperta y Matxarre, á facor de Scala Dei. Dat en Barcelona á 2 de maig de 1794.

Scaladei

Pº. Una bulla del Papa Benet 13 ab que separe les dècimes del lloch, e, terme de Castelldasens de la mensa Episcopal de Leyda y del Ardiaca y Preposit del mes de maig, aplicant-les á la Camara (Angelica); dat en Peñiscola 3 nonas Jener, en el seu 18 any de pontificat.

DONACIO DE LES DECIMES.

Item Una bulla del sobredit Papa; ab que dona los dits delmes al monestir de Scaladei, ab tal condició, que presa possessió de dits delmens per lo monestir la Unio del Priorat de Sr Ruf, que fonch feta al dit monestir, sia nulla: data dalt dita.

Item Una bulla del sobredit Papa; ab la qual confirma la dita donació de dits delmes, encara que més valguessin els fruits dels dits delmes expressat en les butlles esmentades anteriorment; dat en Peníscola 3 idus d’octubre l’any 18 de pontificat.

Item Una bulla del Papa Marti 5 ab que confirma la donació de les dècimes de Castelldasens, Porrera, e, Puigvert, e, de les torres situades en lo terme de Puigvert; les quals lo Papa Benet dona al monestir dat en Florencia 4 idus de març a l’any 2 de pontificat.

MECENATGE AL MONESTIR SENSE PERJUDICI DE LES CARTES APLICABLES

Item Una bulla del Papa Marti; ab que fa gracia al monestir de Scaladei de poder presentar en Pleba, o, en Rector de la Iglesia de Castelldasens a qui be li aparra; peraque lo Sr. Bisbe de Leyda lin faça collacio; data a les calendes de febrer al segon any del seu pontificat.

Item Una bulla del sobredit Papa Marti; ab que confirma la gracia sobredita ab clàusules molt eficaces, que de la Plebania sobredita y de qualsevol altre benefici que estiga a presentació del dit monestir collacio, e, institució del Bisbe de Leyda per ningunes lletres apostòliques altri sia provehit, si ja no feian expressa menció paraula per paraula de aquesta bulla; data Florencia 4 nonas de Juny al 3 any del seu pontificat. Ay dos trasllats auctentichs y decretats.

Item Una procura y una protestació feta; ab que lo Convent Scaladei presenta per son procurador per plebà de la Iglesia de Castelldasens a mº Guillem Ferrer Busquets; testimoni per Gabriel Berthomeu, e, per Marcial Rojals notari any 1434, á 4 de agost.


UN LEGAT COMET LA UNIO AL ARQUEBISBE DE TARRAGONA

Item Una bulla del Llegat qui era Cardenal de Foix; ab que comet al Arquebisbe de Tarragona se entremeta, e, inquina, si es vera la suplicació que lo monestir de Scaladei li havia feta pera fer la Unio de la Plebania de Castelldasens ab lo dit monestir, y si així es, comet li, que per autoritat aplica fassa dita unió: data 6 calendes de Juny l’any 23 del Pontificat del Papa Martí. Mes una carta de remissió de la vagant feta per lo llegat. Ay trasllat de dita bulla.

Item Una altra segona bulla cometent lo mateix que en la sobredita; data en la ciutat de Orgellens 16 calendes de Juliol any dalt ficat.


UNIO DE LA PLEBANIA AB LO MONESTIR

Item Una bulla del Papa Eugenio 4 ab que uneix, e, incorpora la Plebania de Castelldasens ab lo monestir de Scaladei, deixant emperò certa porció de les rendes pera sustentació de un vicari perpetu, y que dit Vicari sia presentat per lo monestir al Bisbe de Leyda; data Florència calendes de febrer 1434 al quart any del seu pontificat.

Item Una bulla executorial de la sobredita bulla; ab que comet dit Papa al oficial de Tarragona y altres ab ell que per emergència o mort del Pleba de Castelldasens, qui llavors era posen en possessió de dita plebania al dit monestir per raho de La Unio feta; datada a Florencia a les calendes de febrer de l’any 1434.

Item Una carta de possessió; ab que mº Nicolau Cerda prevere Comissari substituït per lo Capitol de Barcelona principal executor de la sobredita executorial posa al Prior de Scaladei en corporal possessio de la plebania damunt dita; Testimoni en Castelldasens per Honorat Caconamina notari de Barcelona. Lo primier de setembre 1439.

Item Una bula de comissió del Papa Eugeni 4 ab que comet al Official de Tortosa, que examine certs capítols sobre la creació del nou Vicari perpetuo de Castelldasens y si son consonants a raho, de confirmar la sol·licitud amb autoritat. Datada a Roma 5 idus Març de l’any 1444. Estan dits capítols en paper dins dita bulla.

Item Una apoca de 80 florins atorgada per lo thesorer del Papa al monestir de Scaladei pel inici de la dita Plebania per raho de la Unio; datada Florència 23 febrer any 1435.

Item Una bulla del Papa Eugeni; ab que consigna a mº Pere Soler 124 lliures de pensió annual sobre certes dignitats de les Iglesies de Tarragona, Tortosa y Vich, del dia que prengue lo monestir possessió de dita plebania en avant; datada a Roma 11 de les calendes de Setembre 1445. Aquesta pensió fou extingida pel Summe Pontífex per la següent butlla.

Item Una executorial de la dit bulla emanat del Abat de Solsona Jutge Commissari del Papa; datat en Barcelona á de març 1446.

En lo armari de poc valor, sota tal senyal (M) estan unes procures per la pensió de les 124 lliures a la qual se era obligat la vila, y la escancellacio del acte per part del dit Soler.

Item Una bulla del Papa Nicolau; ab la qual extingueix la pensió sobredita, que feya lo monestir de Scaladei al dit mº Soler per raho de la plebania sobredita, e, desobliga al dit monestir torna en plebà al dit Soler; volent que la unió feta per lo Papa Eugeni estiga en sa forà, emperò que per sortida o per la mateixa mort P. Soler, lo monestir prenga total possessió de dita plebania. Datat a Roma 8 idus abril 1448.

Item Un llibret, en que estan continuades les iglesies sufraganias de la Plebania de Castelldasens y lo modo asb ques partiren les dècimes y un memorial del que reven Les Prepositures de la seu de Leyda en dia Vila y en los termens y llochs circumveïns.

Item Un plech de diverses cartes y escriptures fetes entre lo monestir de Scaladei e, mº Pere Soler, sobre la plebania de Castelldasens; son de poca importància, e, utilitat.

Item Una carta; ab que consta, con certs terratinents de les torres Sala y Concabella foren executats per lo Prior en la pena, que havien encorregut per haversen portat lo blat sens haver pagat lo delme; testimoni per Bernat Noguer Vicari de Castelldasens á 17 de Juliol 1437.

Item Una lletra del oficial de Leyda feta al Veguer de Barcelona ab que li mana com á conservador del monestir de Scaladei, que no se empache en la causa sobre la causa que tocava als llochs de Triquell y Macharri per la reparació del retaule de Castelldasens, com la cognició de dita causa pertany á ell com á conservador sobredit.

Item Una sentencia arbitral donada entre lo Rector de Granyena y la Universitat del Soleras la qual fonch traslladada de son original per povar com lo Pleba de Castelldasens es patró de dita Rectoria de Granyena com sufraganea; testimoni per mº Gabriel Jorba á 10 de octubre 1449.

Item Una copia de una sentencia certificador del Vicari General de Lleyda donada en la cort del Bisbe de Leyda en la qual conste, com lo Prior y Convent son patrons de la Iglesia de Granyena. Item una collacio que fa de dita rectoria lo Vicari General de Leyda any 1545 a presentació del Prior de Scala Dei. Altres coses hi ha, y està tot dins la sentencia, de la qual no estan expressats tots los punts aquí. Llegir i veure.

COLLACIO DE LA VICARIA.


Item Una carta de collacio de la Vicaria perpetua de Castelldasens feta per lo oficial del Bisbe de Leyda a mº A. Despaña a presentació del Prior y convent de Scaladei, encara que fonch primer denegada; pretenent que la presentació no pertania al dit convent; emperò fou judicat per lo oficial de Tarragona en favor del dit monestir. Dat en Leyda a 6 de agost 1509.

Item Una carta de possessió que prengue lo dit mº España de dita Vicaria en virtut de la sobredita collacio; testimoniat per Francesc Joan Antist notari de leyda á 22 de agost 1509.

UNIO DE LA VICARIA AB LO MONESTIR.

Item Una bulla de Papa Leo X en que uneix la Vicaria perpetua de Castelldasens ab lo monestir de Scaladei y atorgue que per necessitat o mort de mº A España Vicari de dita Vila, lo dit monestir prenga la possessió della; datada a Roma a les 3 calendes d’agost 1517. Nota: Mn. Alonso Espanya que era Vicari perpetuo aleshores de Castelldases.

Item Una executorial de dita bulla comesa al Dega de Tarragona, á Mr. (?) canonge; datat a Roma 7 idus Gener 1517.

Item Una procura feta per mº A. Despaña Vicari perpetuo de Castelldasens á mº Joffre, que en nom seu donas potestat al monestir pera pendrei possessió de dita Vicari de nova incorporació ab dit monestir. Testimoni per Carbonell notari de Valls á 5 de novembre 1517.

Item Una carta de la presentació de la Bulla de dita Vicaria feta per lo Monastir de Escaladei al Sr. Bisbe de lleyda, Testimoni per Francesch Joan Antist a 11 de janer 1518.

Item Un executorial sobre la imposició de la pensió annual 12 lliures sobre dita Vicari pagadores a mª España; testimoni per Frances Clement capella de Tortosa á 23 de febrer 1518.

Item Una carta de aprovació feta per lo Prior de la Cartoixa general nostre de la imposició de les 12 lliures imposades en substitució de la pensió sobre la Vicaria de Castelldasens; datat Cartoixa a 20 de Maig 1531.

Item Un plech de diverses coses acerca de la Unio, han hi de molt bones en particular una absolució del Bisbe de Leyda; en que afranqueix al Vicari de Castelldasens del dret de la absència.

POC VALOR.


Item Un plech de diverses escriptures de poca importància fahents per la Unio de dita vicaria de Castelldasens.


LO COGUL.


Item Una carta, que fa lo Prior de Scaladei Visitador y pares antich al Rt. Pe. Suplicant vulga concedir llicencia; pera que puguen separan la Rectoria del Cogul de la plebania e Castelldasens y renunciarla al summo Pontifice en favor del Monestir de Poblet. De Scaladei á 20 de Juny 1560. Juntament ab esta, està lligada una carta que fa lo Abat al dit Rt pare; hi es la resposta, que fa lo Rt. Pe. Concedint la dita llicencia any 1561.

Item Una sentencia donada per lo oficial del Bisbe de leyda en favor del monestir de Scaladei y contra los Canonges de la seu de Leyda, tornant al dit monestir en possessió de les primícies del terme de la Manresana; estan los executorials cosits ab la sentencia; la qual fou dada á 2 de Juny 1595.

ANYADA O QUINZENA


Nota que en lo any 1570 se feu demanda al Prior y Convent de Scaladei per los oficials de les anyades pertanyents á sa St. de set quinzenes deguts á la Cambra aplicada per raho de la Plebania de Castelldassens y per los procuradors del dit monestir se feu composició ab los Thesorer y Notari de sa Santitat Comissaris de la exacció de dites anyades ab 200 ducats de or, en or nou de cambra; estan les apoques totes juntes ab les de les demes quinzenes se han pagat per dita Plebania fins al any 1638 fins al qual dia esta pagat dit quinzenari y així les apoques que vindran, no se ha de assentar assi sinó posarles en lo plech de les apoques y assentar en lo pergamí que esta ficat en la paret, fins a quin any esta pagat; perquè no sen olvidas la casa de pagar, que escomunicarien a tot lo Convent, y advertesques que si anticipen a pagar abans de acabar la quinzena, acostumen de fer molta franquesa.

Item Dos copies de un capbreu de les undes, drets, y pertinències de la Iglesia de Castelldasens: testimoni per los discrets Miquel Joan Revert part y part per Jaume Poquet notari de Leyda en lo any 1613.

Item Uns testinoniats rebuts per part del monestir de Scaladei, provant com una viña situada en lo terme del Albages fa 5 sous de cens á la Iglesia de Castelldasens. Testimoni per mº Bernat Albages Vicari del Albages a 9 de agost de 1518.

Item Un acte ab lo qual la universitat y singulars del lloch de Juncosa diòcesis de Lleyda venen al molt Rnt. Pe. D. Hieronym Marti Prior de la Present Cartoixa de Scaladei y en dit nom Pleba de la Iglesia Parrochial de la vila de Castelldasens y amb Mathias Liçana per dit molt Rnt. Pleba de present vicari de dita Iglesia un censal de propietat quatrecentes y deset lliures y pensió annual quatrecentes y deset sous barcelonesos pagadors als 4 de junt sots obligació de tots los bens tant de la mateixa universitat com de diversos singulars pera obs de esserne celebrades misses y aniversaris en dita parrochial Iglesia perpetua y anualment per lo venerable vicari regint la cura de animes de dita vila de Castelldasens per les animes “vivint que fats este censal mort” per lo venerable Francech Estadella gerent y vicari de Puigvert als 4 de juny 1646 ab sa apoca y copia autentica.

Item Una acte de venda ab lo qual lo Pe. Prior de Scala Dei com a Pleba de la Iglesia de Castelldasens ven a Joseph Oller pages de la Morera tres trossos de terra situats en lo terme de dita Morera lo primer dit la sort den Miró, lo segon lo tros del hort den Bonanat, y laltre lo ferreginal den Cabrer assignats y adjudicats a la Plebania y Iglesia de Castelldasens per lo Jutge de la causa de cessió de bens de Joan Gareno, lo procés de la qual se trobara en lo armari dels abandonaments de La Morera any 1655. Marcat lletra L per preu de vuytanta lliures Benefici es certificat lo dit acte per mº Llorens Comes Vicari de La Morera a 5 de Gener de 1655.

Item Per no tenir dit Oller diner contant pera pagar lo sobredsit preu, creà dell un censal de propietat 80 lliures pensió 4 lliures consta ab acte en poder del mateix vicari tots los sobre dits Kalendaris estan los dos actes baix desta señal. O

Item Un procés ab sentencia del col·lector Apostolich en Barcelona residint en que mane sie mantingut lo monestir en sa possessió de collectar les parts de Primicia que fins assi ha acostumat rebrer en lo terme de les Borges Blanques de Urgell diòcesi de Leyda y que lo Rector de ella mº Thomas Lobera li restitues la part de dit primícia col·lectada lo any 1648 actitat per mº Joan Ramon Rafegues notari públic de Barcelona y seriesa de dita causa sots diversos chalendaris lo primer dels quals es als 9 de octubre 1649 y extret de ses notes per mº Pau Bufanell també notari públic de Barcelona als 27 de janer 1659.

Item Un acte dins lo qual estan infeutades Pº sedula en que lo Procurador del Monestir fent ostensis dels títols per los quals acostumave rebrer part de dita primícia que arquereix al Reverent mº Pere de Compte Rector de dita vila de les Borges que li pague lo que de aquella li toque per lo any 1658. Item una altra sedula en que lo dit Rector respon que no vol pledeiar sinó pagar el rebut per mº Domingo Lopis notari de Leyda sots 2 chalendaris lo primer dels quals es al 14 de janer de 1659.


VICARIA PERPETUA, DOTACIÓ Y PRESENTACIÓ

Dos autos del Illm. de Lleyda: en lo primer, de 25 agost 1773, aprova la nova dotació y aument fet per Scala Dei á favor de la Vicaria de Castelldasens, y exeirxeix esta en títol perpetuo col·latiu, y que se haja de presentar mediant concurs. En lo segon, de 11 de juny 1774, confirmar lo auto primer, y declara que dita Vicaria deu provehirse mediant concurs general, remitint la terna. Testimoni per lo Dr. D. Joaquim Carrillo Mayoral escrivent del Sr. Bisbe á 14 de juny de 1774.

Item Traslat de la redotació de la Vicaria de Castelldasens feta per lo Vicari general de Lleyda á 27 maig 1796.

Item Un plech de termes dels Illm Sr. Bisbes de Lleyda per la presentació de la Vicaria de Castelldasens, y copias de las presentacions fetas per lo Monestir. En estas se podran anyadir las que vingan.

Item Un plechs de papers concernents á estas materias.

ferma

Si cliqueu aquí trobareu la continuació amb d'altres pobles.

sortir