TornarSetmanari satíric, fundat l'any 1902, adscrit a la línia política de la Lliga Regionalista. Els seu radicalisme i virulència feren que els dirigents de la Lliga en determinessin la desaparició el 1912.
DE VUIT EN VUIT
--RIMES DISCONTINUES—
Ahir vaig rebre una lletra que deia axí: < Castelldans. vint d’abril de l’any que corre, senyor don Do-Re-Mi-Fa-. Regaladíssim versaire del ¡Cu-Cut!, geni admirat, Vos que amic sou de les muses del Parnàs dels catalans i sabeu trobar les rimes amb tanta facilitat, perdoneu que des de fora jo em prengui la llibertat d’escriure-vos una lletra, sense haver-vos tractat mai. Es el cas que al nostre poble, per la festa d’aquest any, tenim intenció de fer-hi uns magnífics Jocs Florals. Serà reina de la festa la filla del menescal, car l’alcalde i secretari així ho tenen disposat, i perquè ella és la més maca de les noies dels voltants; rossa i esbelta, ulls d’ondina i una piga sota’l nas que li fa encar més graciosa sa cara de lliri blanc. Ademés, dec confessar-vos que jo en soc enamorat, que desitjo en la gran festa |
guanyar la flor natural i així poder demanar-la a son pare, el menescal. Més jo, de versos-oh mestre Simpàtic Do-Re-Mi-Fa!- no n’he fet cap en ma vida, i això que m’agraden tant!. Com sembla que vos sou pobre i a mi em sobren quatre naps, vos demano amb tota urgencia, i amb el segret natural, que’m composeu alguna oda, o un parell de madrigals ben amorosos i dolços per podé el premi guanyar. Jo us enviaré els quatre duros, en lletra o sellos d’estanc, tan prompte com rebi els versos, si a mi em resulten com cal. Perdoneu la confiança i contesteu sens trigar a nom de Roc Sargantana, que humil os besa les mans. > Aixis que he rebut sa carta li contesto tot cremat: < Senyor don Roc Sargantana; perquè esteu enamorat com un ase de la colla dels ases de Castelldans, responc a la vostra lletra que, tant fi, m’heu endressat. Guardeu-vos els quatre duros Amb que’m voleu sobornar, I si voleu a la filla del menescal demanar feu-vos vos mateix els versos, |
que ara ja tothom ne sap; poseu-hi forces rucades, parleu de cols i de naps, poseu-hi paraules dolces, julivert, fulles d’enciam, moltes oooooo admiratives, qualque mot dels més estranys, parleu de Venus i Cerea, de la burra de Baleam, dels estels i de la lluna, de Pitàgores i el Dant, i amb una lletra ben fina i amb un paper perfumat, escriviu versos ben ximples, siguin curts o siguin llargs, pro que siguin sense solta, i amb mitja carn amidata, del modo que ho fan els sastres quan se posen a tallar, i, amic meu, jo us asseguro que en els vostres Jocs Florals podreu oferí a la rossa la gaia flor natural, i amb ella podreu casar-vos amb permís del menescal. Ademés, vos aconsello Que us deixeu els cabell llarg, fins que sembli vostra testa la d’un vell orangutàn, i que fumeu sempre amb pipa per a l’atenció cridar i causar el melló afecte el dia dels Jocs Florals. Expressions a la .... futura, vostre amic Do-Re-Mi-Fa |
| Valga’m Déu, quina feinada;
Què n’estic d’afatigat¡ he seguit viles i pobles mustes, ermots, barrancs, en cotxe, en auto, en somera, presentant un candidat.
Sóc un xic amic d’en Dato, Perquè ambdòs érem, una any, a pendre banys sulfurosos a Caldes de Mas-avall, i jugàvem al tresillo i anàvem a passejar, i jo li feia quintilles per una tal Soledad. Bañista de muchas prendas, que’l tenía trastocat.
Doncs l’altre jorn m’escrivia dient-me: Do-re-mi-fa, tu que tens amics a fòra i ets un home molt com cal faries a una persona i al partit un favor gran acompanyant pel districte l’honorable candidat don Facundo Diaz Memo que demà et visitarà.
L’endemà, a tres quarts de dotze. sento a la porta: Pam, pam¡ des de dins la dispesera diu al que truca: -Qui hi ha? -, ¿ Vive aquí el poeta insigne llamado Do-re-mi-fa? -- Si senyort, i usted què quiere? --Con el un nomento hablar – |
Tant prompte com ella obria Se’m presenta ell al davant: -- ¿El senyor don..,? – Si, el mismo, por lo que guste mandar. Gracias,... yo, Facundo Diaz, el candidato oficial del districto de ...asi de....asnos... --- Si, señor, de Castelldans, en la provincia de Lleida, cerca del valle de Arán.— Parlàrem de la campanya. El vaig convidà a dinar, menjà bullit i pilota i un tall de llus ja passat, i una costilleta minça. Més barrejant-hi molt pa. Li vaig allargar un puro del més car que hi ha a l’estanc, i.....l’endemà féiem via vers l'"area" electoral.
Quan arribàrem al poble, ja trobàrem preparats el sopar a cà l’alcalde i un llit molt dur a l’hostal, i la dolça companyia del barber i el menescal que’ns parlaren d’eleccions, malmetent el castellà, i ens demanaren cigarros tot rient-se’n sota el nas. L’endemà, després de missa, a la plaça férem cap per al miting celebrar-hi de costum en cassos tals, precedits del senyó alcalde i demés autoritats, enmig d’una gran gatzara de quitxalles al davant. L’alcalde digué: - Señores...- més no podia passar d’aquest mot...i una altra vegada , Señores --- tornà a clamar, |
mentres l’ase de cà’l Silo llençava un tremendo bram. Després parlà el secretari (quin secretaria tan flac) i després, amb gran finura, el barber i el menescal. Després jo, amb tal eloqüencia, i amb tant garbo i tanta sal que’ls del poble ja’s pensaven que jo era el candidat. Per fi s’alça don Facundo, pel front se passa la mà. s’arufa un xic el bigoti i tussint....i expectorant, digué unes coses tan maques de Madrid i de l’Estat, de la guerra de Marruecos, del pueblo bravo y leal, de ponts i carreteres, de progrés i llibertad, que l’ase aquell de cà’l Silo no tornà més a bramar, i les dones suspiraven i el barber movia el cap, i el menescal s’engrescava picant de peus i de mans, i la plaça d’aquell poble era un mercat de Calaf.
Vuit dies durà la feina, sempre amunt i sempre avall, don Facundo fent discursos, jo a son costat predicant, i a cada poble un alcalde, i algun ase nou bramant, i sempre aquell secretari, tant eloqüent i tant flac, i sempre durs i horrorosos aquells llits d’aquells hostals.
Valga’m Déu, quina campanya¡ Ai pobre. Do-Re-Mi-Fa. |