SABÍES QUÈ.... . . . . . . . .
La història local dels anys 1940 al 1950, més o menys, no es pot explicar sense la colla de l'anís.
Li van preguntar a l'alcalde de Castelldans, l'any 1875, pel segell de l'ajuntament; llegiu la resposta.
Obres de teatre divertides: defensa de Barcelona, Tres Reis i Don Jaume.
Hi ha una oració al sol ixent, que diuen, es deia molt a Castelldans. veure-la
Podeu veure papers confidencials de la guardia civil de queixes del metge, del President de la "Hermandad"i dels requetès durant els anys 60- Veure'ls
El nom del nostre poble també va sortir al setmanari la Cu-Cut. llegir-lo
Mala maror entre la revista La Campana de Gràcia i el rector de Castelldásens. Anar-hi
Sabies que el dia 18 de desembre, a Artesa de Lleida, estava previst inagurar la carretera de Lleida a Castelldans. Ho deien a " La Cruz diario Catolico" nº 6720 amb data 30 de setembre del 1921.
El dia 21 de novembre de 1906 van apujar el sou a la mestra de Castelldans, donya Rosa Monal Rivarola, amb 825 pessetes. (Poble Català nº 282). El mateix diari el dia següent ens notificava un augment de sou del mestre de Castelldans, don Jaume Pesa.
Notícia de la Rambla de Catalunya, 5 de maig de 1930; Diuen que en Visa, l'excel·lent interior esquerra de la U.E. Castelldans ha passat a la J.D. Flix.
L'any 1404 la rectoria de l'església de Castelldàsens estava vacant per la defunció del misser Nicolau de Canyelles. El mossèn Ponç Taust i el prevere Berenguer Tarragó, tots dos capellans del rei Martí l'Humà, van ser recomanats pel càrrec.
Anton Segura Ferrán, natural de Castelldasens, el 1825 va ser militar de complement. (proveïr els militars d'armes, ajudar-los a les contruccions, amb el canons, ect.)
Va ser al cens de 1857 que Castelldasens va canviar el nom a Castelldans. (Variaciones de los municipios de España desde 1842)
El 26 de juliol de 1863, el capellà de Castelldans, D. José Clua, es va inscriure a La Academia Mariana amb el nº182, de la tercera classe. "Pàrroco ansioso de propagar la gloria de Sma. Virgen entre sus feligreses: con este objeto se ha inscrito en la Academia mariana asi que tuvo noticia de su establecimiento".
El 20 de novembre del 1924 va ser destinada a Castelldans la mestra Donya Concepción Sabaté Nogués.
Al "Informaciones de Madrid nº 18998", 16-02-1910, diuen que D. José torregitart va ser designat capellà de Castelldans.
Segons "El Boletin Oficial de la provincia de Soria" va ser nombrat Secretari de l'Ajuntament de Castelldans, degut al concurs anunciat a la "Gaceta" del 4 d'agost, D. Diego Diaz Royes amb data 19 d'octubre del 1931.
També, amb data del 26 d'octubre del 1954 va ser nombrat per la secretaria de tercera classe de Castelldans D. Jaime Pijuán Badia. Ho deia "El Boletin Oficial de la Provincia de Guadalajara".
La festa de la vellesa ja s'havia celebrat a Castelldans, abans de l'any 1931, com explica el "Diario de Gerona" amb data 3 d'abril del 1931.
Al mateix "Diario de Gerona" ens conten que s'han anomenat les mestres, i ha Castelldans li ha tocat la Sra. Candida Barnarda Valls dins de la categoria sèptima. 2 de febrer del 1932.
Altra volta amb el "Diario de Gerona" amb aquest cas resulta que un llop matà més de cent cinquanta ovelles. Narren com, en un corral a les afores de Castelldans, un llop va matar 28 ovelles per degollament i la resta van morir per asfixia. Un guarda armat va veure desapareixer el llop camp a través durant la nit. "Los Sitios de Gerona" 2-2-1962.
La Crònica Reusense informe que, degut a les eleccions a Diputats de Corts, s'amplia la fira de Castelldans fins el dia 29. Març de 1898.
A Cuba, un tal José Oronich de Castelldasens, va morir segons el Diari Oficial del Ministeri de la Guerra entre el mes de juny de 1896 i fins el maig de 1897. Surt a la Vanguardia amb la data de 6 de juliol de 1898.
Al gener del 1914, a Castelldasens, es van reprendre les classes que havien estat tancades per una epidèmia de xarampió.
Any 1887: "El Sr. Puiggarí enteró de un oficio enviado a la Asociación Arqueológica por el Rvdo. Cura Párroco de Castelldasens,provincia de Lérida, ofreciendo a la venta un altar gótico que existía en el citado pueblo, previa autorización del metropolitano, cuyo altar no podia adquirir dicha Asociación, de la que era Presidente el propio Sr. Puiggarí. Acordóse oficiar a la Comisión de Monumentos de Lérida suplicándole diera noticias del aludido altar, en el supuesto que ella no quisiera o no pudiera comprarlo, y en su visita resolver lo que se creyera más oportuno."
CALENDARI FOLKLÒRIC DE L'URGELL
Valeri Serra i Boldú.
17 de Gener. Sant Anton.
Fan fira i molt concorreguada a les Borges d'Urgell, i festa Major a Castelldans, Puiggròs, Archs i Camarasa.
La de Castelldans nos ofereix com nota típica, la beneita, o sigui la benedicció de dues grans coques que's fa durant la missa, i se'n dona al sortir un bocinet a tots que hi han concorregut.
Maig:
durant lo Maig, se pot dir que no hi ha poble ni poblet que no dediqui un dia de festa a la Mare de Déu del Roser, amb honors de festa major. S'anomena simplement lo Roser i'l fan avui en los pobles de; Arbeca, Altet, Borges, Bellvis, Balaguer, Alcoletge, Archs, Castelldans, Guissona, Juneda, Talladell, Sant Martí de Maldà, Sant Guim de la Plana, Vilanova de Bellpuig, Montgay, Castellnou de Seana i Penelles.
Dia 1, dimarts, setembre.
Sant Gil, abat, advocat dels pastors; se invoca en les malaltíes consumptives; Sant Artur de Irlandía i Sant Llop, bisbe, venerat a Bellmunt, bisbat de Lleida, que hi fan festa major, i a Mataró, Dos Rius i altres pobles de Catalunya, com advocat contra'l mal de coll i esquinencia o escanassia, i Sants Fortunat, Columba, Restituta, Dessideri i Constantí, Càndida i Modest, veneratls al poble de Castelldans, ont fan la festa major avui i cada any lo primer dimars de Setembre, dedicada a dits Sants Màrtirs, dels quals diu en los Goigs:
Castelldans es lo ditxós
poble que ell sol ha adquirit,
set reliquies decidit
a honrar-les animós,
gloria a Déu que bondadós
set estels nos ha enviat.
Honrem aqueixos set Sants
que serán los protectors,
advocats i defensors
del poble de Castelldans.
Antigament en aquesta població, les majorales del Roser anaven a cantar cançons de pandero en les cases lo dia de la festa major, i en bateigs i bodes. Ara fa algún tempos que ha deixat de practicar-se.
Sortir