SABÍES QUÈ.... . . . . . . . .
Hi ha una comedia, escrita per Fermín del Rey, on surt un personatge anomenat el Rey de Castelldasens escrita l'any 1788.
veure-la
Hi ha una oració al sol ixent, que diuen, es deia molt a Castelldans.
L'any 1875/8 li van preguntar a l'Alcalde de Castelldasens pel segell de l'ajuntament.
per complementar altres escrits d' aquesta web referents a la guerra civil a Castelldans:
A l'inici de la guerra el canvi
Al final de la guerra el règim franquista va impulsar " La Causa General" per recopilar informació sobre l'abús comès a persones o béns, en la zona de control republicà, durant la guerra. Veure la
Podeu veure papers de "cupos forzosos" al nostre poble.
Podeu veure papers confidencials de la guardia civil de queixes del metge, del President de la "Hermandad"i dels requetès durant els anys 60-
La famosa
A la mort de Franco es van recollir signatures. Voleu saber
El granadellenc Dr. Josep Solé Sagarra, Ex director-consultor de l'Institut Pere Mata de Reus i ex professor de l'Escola Professional de Psiquiatria de la Universitat de Barcelona, durant l'any 1937 va ser metge de Castelldans. Voleu llegir el que va escriure a la revista Gimbernat dels seus records d'aquella data. Anar-hi
Vet aquí que el nom de Castelldasens surt a la Gazeta de Madrid de l'any 1803. Anar-hi
El nom del nostre poble també va sortir al setmanari la Cu-Cut. llegir-lo
Mala maror entre la revista La Campana de Gràcia i el rector de Castelldásens. Anar-hi
Sabies que el dia 18 de desembre, a Artesa de Lleida, estava previst inagurar la carretera de Lleida a Castelldans. Ho deien a " La Cruz diario Catolico" nº 6720 amb data 30 de setembre del 1921.
El dia 21 de novembre de 1906 van apujar el sou a la mestra de Castelldans, donya Rosa Monal Rivarola, amb 825 pessetes. (Poble Català nº 282). El mateix diari el dia següent ens notificava un augment de sou del mestre de Castelldans, don Jaume Pesa.
Notícia de la Rambla de Catalunya, 5 de maig de 1930; Diuen que en Visa, l'excel·lent interior esquerra de la U.E. Castelldans ha passat a la J.D. Flix.
L'any 1404 la rectoria de l'església de Castelldàsens estava vacant per la defunció del misser Nicolau de Canyelles. El mossèn Ponç Taust i el prevere Berenguer Tarragó, tots dos capellans del rei Martí l'Humà, van ser recomanats pel càrrec.
Anton Segura Ferrán, natural de Castelldasens, el 1825 va ser militar de complement. (proveïr els militars d'armes, ajudar-los a les contruccions, amb el canons, ect.)
Va ser al cens de 1857 que Castelldasens va canviar el nom a Castelldans. (Variaciones de los municipios de España desde 1842)
El 26 de juliol de 1863, el capellà de Castelldans, D. José Clua, es va inscriure a La Academia Mariana amb el nº182, de la tercera classe. "Pàrroco ansioso de propagar la gloria de Sma. Virgen entre sus feligreses: con este objeto se ha inscrito en la Academia mariana asi que tuvo noticia de su establecimiento".
El 20 de novembre del 1924 va ser destinada a Castelldans la mestra Donya Concepción Sabaté Nogués.
Al "Informaciones de Madrid nº 18998", 16-02-1910, diuen que D. José torregitart va ser designat capellà de Castelldans.
Segons "El Boletin Oficial de la provincia de Soria" va ser nombrat Secretari de l'Ajuntament de Castelldans, degut al concurs anunciat a la "Gaceta" del 4 d'agost, D. Diego Diaz Royes amb data 19 d'octubre del 1931.
També, amb data del 26 d'octubre del 1954 va ser nombrat per la secretaria de tercera classe de Castelldans D. Jaime Pijuán Badia. Ho deia "El Boletin Oficial de la Provincia de Guadalajara".
La festa de la vellesa ja s'havia celebrat a Castelldans, abans de l'any 1931, com explica el "Diario de Gerona" amb data 3 d'abril del 1931.
Al mateix "Diario de Gerona" ens conten que s'han anomenat les mestres, i ha Castelldans li ha tocat la Sra. Candida Barnarda Valls dins de la categoria sèptima. 2 de febrer del 1932.
Altra volta amb el "Diario de Gerona" amb aquest cas resulta que un llop matà més de cent cinquanta ovelles. Narren com, en un corral a les afores de Castelldans, un llop va matar 28 ovelles per degollament i la resta van morir per asfixia. Un guarda armat va veure desapareixer el llop camp a través durant la nit. "Los Sitios de Gerona" 2-2-1962.
La Crònica Reusense informe que, degut a les eleccions a Diputats de Corts, s'amplia la fira de Castelldans fins el dia 29. Març de 1898.
La colla de l'anís tenia una cançó. Veure la conçoneta.
A Cuba, un tal José Oronich de Castelldasens, va morir segons el Diari Oficial del Ministeri de la Guerra entre el mes de juny de 1896 i fins el maig de 1897. Surt a la Vanguardia amb la data de 6 de juliol de 1898.
Al gener del 1914, a Castelldasens, es van reprendre les classes que havien estat tancades per una epidèmia de xarampió.
A Castelldans també hi havien catars. Una petita història catar.
El vicari de Castelldasens, l'any 1630, era Pere Forés.
Diari de les sessions de corts espanyoles. Any 1840.
Unió Federal Nacionalista Republicà a Castelldans, any 1910.
Notícia al diari "El español" de les tropes que hi havia a Castelldans. Any 1835.
