ILUSTRACIÓ CATALANA 1918

============ FOLK-LORE ============

L'ORACIÓ DEL SOL IXENT

Abans era mólt general la costum de que al veures sortir el sol, la gent ab tota reverencia deya una oració curta però mólt expressiva, per exemple:

(1) Benehít sigui'l sol, --benehit sigui'l dia

benehít el sant nom de Qui'ns l'envia.

ò bé: (4) Sol ixent: -- Deu ens dongui un bon pensament.

Sol y lluna: -- Deu ens dongui una bona ventura,

benehít y alabat sigui'l Santíssim Sagrament. (se diu 3 vegades) Amén.

En el valiós aplech de folk-lore menorquí que'l senyor Camps y Mercadal va publicant en la << Revista de Menorca >> explica (plana 146, any 1914) que quant surt el sol els treballadors de la terra, se giren cap a llevant, se treuen el barret y tot senyantse diuen:

Benehít sía lo dia – y 'l Senyor qui mus l'envia;

Benehít sía lo jorn – y 'l Senyor de tot lo món.

Afegint qu'es possible sigui tal pràctica la reminiscencia del culte pagà del sol.

Realment pot mólt ben ser axís, per més que sense haver-hi hagut l'adoració dels astres, de segur que'l nostre oracioner popular, d'una riquesa insospitada, tindría la corresponent oració al sol ixent.

El poble català era un dels més religiosos y no podent pas resar a totes hores, en son constant desig d'estar en comunicació ab Deu tant com li fos possible, va escullir varies ocasions que'l dia y'ls quefers regulats per ell, presentaven naturalment, tals com el despertarse, a trench d'alba, al migdia, al ferse fosch, al anar a sopar, al ficarse al llit, etc. Per axó la Iglesia des de mólt antich, va establir un sistema d'oracions, durant el dia: laudes, prima, tercia, sexta, nona, vespres y completes, qu'en principi s'avenia ab l'esmentada distribució del temps.

Si l'hora més pròdiga en oracions es la d'anarsen al llit, mólt natural es també la de la exida del sol; ja que al començar a escampar la llum sobre la foscor de la terra y ab ella la vida y l'alegría, sembla la primera circunstancia natural y lògica qu'induhexi a donar gracies a Deu.

Per axò una de les oracions que concreta m´s bé a la catalana la salutació al nou dia, trobèm qu'es la següent, llohant al Creador, al sol, al dia, al Senyor ( es a dir a Jesús ) y a la Mare de Deu, que no pot faltar may en cap manifestació religiosa de la nostra terra:

( SEGONS ELS AUTORS A CASTELLDANS )

Benehít y alabat – sía'l Deu que'ns ha criat;

benehít sía'l sol, -- benehít sía'l dia,

benehít sía'l Senyor – y la Verge Maria – que mos lo envía.

Tan eficaç consideren mólts aquesta oració al sol-ixent, qu'un dels pagesos qu'hem vist més aymant de les tradicions de la terra, va contarnos lo següent:

Un pastor vivía mólt lluny de poble y may podía anar a missa; però cada dia, axís que sortía el sol, deya:

Benehít y alabat –siga'l Mestre que t'ha criat.

El bisbe, sabent que no anava may a missa, el va enviar a buscar y'l pastor al entrar al palau, va veure una barra (que mig enlluhernat va creures qu'era de fusta, sent axís qu'era de sol) en el mateix moment que'l bisbe se'n va anar cap a ella y li va preguntar per què no anava a missa y si es que deya alguna oració en desagravi.

El pastor li va contestar el per que no podía anar a missa, afegint cada dia, al sortir el sol, deya l'oració qu'allí mateix va repetirli tal com feya a la montanya tot guardant bestiar, per lo que's va treure la capa y va penjarla a la barra, aguantàntselhi.

El bisbe, al veure allò, li va dir: <Ja us ne podèu anar, bon home; que'm senbla qu'anèu més bé vós que no pas jo.>

ROSSEND SERRA Y PAGÈS.