El 21 d'abril de 1907 es van celebrar les eleccions al Parlament espanyol i els resultats pel que fa a Solidaritat Catalana com a Macià, no podien ser més aclaparadors. Al districte de les Borges Blanques, Francesc Macià va obtenir 7161 vots (el 88'64 % dels votants) en front dels 912 (11'25 %) del seu contrincant conservador José Menéndez de la Parra ( notari madrileny sense cap arrelament en aquestes contrades  i que la gent coneixia com "el candidat de la fil·loxera" ) . A Castelldans va obtenir 224 vots per 3 de la Parra. Francesc Macià renovà en totes les eleccions següents, fins l'abril de 1923 (art.29), l'acta de Diputat.

 Durant el primer període va aconseguir l'acceptació de la proposició de llei amb que sol·licitava la inclusió en el Pla general de carreteres de tres vies de la província de Lleida. La proposició havia estat presentada el 28 de març de 1908 i comunicava pobles relativament aïllats i petits: la primera naixia de la carretera de Lleida a Flix i acabava a la granja d'Escarp, l'altra anava de Torregrossa a la de Mollerussa a Flix, i la tercera, de Vinaixa a Omells de na Gaia. Més endavant -el 2 de juny- en demanà una altra de Cervià a la carretera de Lleida-Flix. I encara el 7 de juliol de 1910 presentà una nova proposició de llei proposant la construcció de la via d'Almatret a Granadella i una altra de Sarroca a Granyena de Les Garrigues. La popularitat i l'agraïment que aquestes iniciatives li comportaven eren amplíssimes. I és que sovint les seves gestions donaven resultats i la premsa comarcal se'n feia ressò. Els ajuntaments sovint li feien homenatges, en col·locaven plaques commemoratives o li oferien unes rebudes extraordinàries.

Com exemple de tot això llegiu la crònica de la revista Foment, portaveu oficial del partit, amb data 18 d'octubre de 1932, nº 471: Diumenge al matí el President de la Generalitat de Catalunya, senyor Francesc Macià, sortí de Valmanya en automòbil, acompanyat del seu secretari polític senyor Joan Alavedra, i es dirigí a Borges Blanques. A les onze del matí arribà el senyor President a Castelldans, on si li tributà una rebuda entusiàstica. A l'entrada del poble hom havia bastit un gran arc del triumf, amb la inscripció "Castelldans al redemptor de Catalunya". Donaren la benvinguda al President l'alcalde i tot l'Ajuntament amb ple. També hi eren l'alcalde de les Borges Blanques i el diputat senyor Pere Mias. L'orquestra Hereus de Soleràs, tocà, a l'arribada del senyor Macià diversos himnes, i uns grups de senyoretes feren ofrena al senyor President de magnífics ramells de flors. El senyor Macià pronuncià un interessant discurs, des de la balconada de la Casa Consistorial, que fou evacionat. Després es traslladà amb la comitiva a l'estatge del Centre d'Esquerra Republicana, on fou obsequiat amb un vermuth d'honor.

Al diari Rambla nº 144, amb data 17 d'0ctubre del 1932, entrevisten al President Francesc Macià on explica que un diumenge de repòs es anar a Castelldans i a Les Borges Blanques a exaltar de vell nou les multituds amb el miting vivent de la seva presència.

És va organitzar una recaptació Pro Monument a Macià a les Borges Blanques l'any 1931, si voleu veure qui va participar a Castelldans cliqueu aquí.

L'Ajuntament de Castelldans va oferir a Francesc Macià, el set o vuit de novembre (La Correspondencia de España nº 18895-6), com a homenatge i com a record de la decisió presa pel consistori per unanimitat, el 5 de setembre de 1909, de dedicar-li un carrer per haver aconseguit comunicar el poble per carretera un llibre enquadernat i amb tanques i una postal que reprodueix la primera pàgina d'aquest llibre. A la tapa hi podreu llegir " Lo poble de Castelldans al seu diputat D.Francesch Maciá ", a la primera pàgina llegireu el motiu de l'agraïment “Per haber conseguit del Estat la construcció dels trossos tercer y quart de la carretera de Mollerusa á Flix, Secció Borjes á Albagés, passant per aquest poble”. A la següent pàgina hi han les signatures de l'Ajuntament i a la resta la dels ciutadans del poble. Hi han dues-centes signatures entre els regidors, veïns (118) i “a prec” (71).

També hi ha un telegrama de l'Alcalde de Castelldans al Presidente de la República. Amb tota segueretat per la proclamació per Macià de l'Estat Català, el 14 d'abril de 1931. També una carta de la qual ignoro el seu propòsit. I la seva resposta. I un telegrama quasi il·legible.