El coronatge.

ja és prou conegut que la Hisenda o Fisc Reial solia nodrir-se, al llarg de l'Antic Règim, d'una sèrie de contribucions ordinàries, la recaptació de les quals es realitzava de forma periòdica o regular, com podia ésser el cas de la "questia", la "cena", ect.  A part, existien altres tributs, de caràcter extraordinari, que el rei rebia en determinades ocasions, per exemple, el "bobatge", el "monedatge", els "subsidis, el "coronatge", i el "maridatge", entre altres.

 El tribut del coronatge, imposat teòricament per a subvenir les despeses de la coronació del rei (Felip V, cobrat molt més tard del que pertocava), gravava només els senyorius eclesiàstics i els dominis reials. N'eren exempts els senyorius de barons, de manera que aquests no figuren en el recompte de focs. Recordo que, a Castelldans, hi han 33'5 focs eclesiàstics i en aquella època s'accepta la mitjana de 5 persones per cada foc. La quantitat global dels diners o tribut imposat per cada un i el total dels focs d'un lloc es repartia entre totes les cases, de manera que cada foc o casa es beneficiava d'un petit descompte, fruit d'una certa diferència existent entre la població real o de fet i la que teòricament (sempre menor) s'apuntava en els fogatjaments.

Els criteris utilitzats pels oficials reials a l'hora d'organitzar la distribució del tribut eren diversos. En general, a l'Edat Moderna solia fer-se el cobrament d'acord amb les divisions eclesiàstiques. Lleida estava dividida en tres circumscripcions que formaven els bisbats d'Urgell, Solsona i Lleida.

 Felip IV per a subvenir les necessitats de l'Estat, autoritzà el cobrament a Madrid, el 16 de juny de 1621, encarregant l'afer al magnífic Francesc Brú,  ciutadà honrat de barcelona i regent de la Tresoreria del Principat.

 

 

 

 

 

HUG

Bernat Hug, Comandant l'exèrcit de Joan II, donà la primera victòria a Catalunya. El doble triomf de Castelldàsens-Rubinat obrí al rei la plana d'Urgell.

 

 

 

 

 

 

 

QUARTERES

 A castelldans Scala Dei eren senyors d'immenses propietats les quals produïen prop de 3.000 quarteres de blat, i censals per valor de 200.000 rals anuals.

Mesura de capaciat per a grans, equivalent aprox. a 70 litres.

Mesura d'olives equivalent a 80 litres

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ANALES DE ARAGON

CAPÍTULO XXXIII

Desposorio con doña sancha.    Arman al rey caballero. A 18 del mes de enero del año 1174, estando el rey en Zaragoza, se celebró su desposorio con doña Sancha, hija del emperador don Alonso y de la emperatriz doña Rica. Y el mismo dia, según en memorias antiguas parece, se armó caballero como era la costumbre en aquellos tiempos.

Los que se hallaron en el casamiento.   Halláronse a las fiestas del matrimonio Jacinto diácono cardenal de Santa María en Cosmedín legado de la sede apostólica, don Guillén Tarroja arzobispo de Tarragona que también era legado, don arnal de Perexens obispo de Urgel, don Pedro obispo de Pamplona, don ponce obispo de Tortosa, don pedro obispo de Ossona, don Juan Frontín obispo de Tarazona, don Guillén ovispo de Girona, don Bernaldo obispo de Barcelona, don Guillén obispo de Lérida, y frayArnaldo de Torroja maestre de la caballeria del Temple en las provincias de España. Los ricos hombres de Aragón que se halla haber concurrido a estas fiestas fueron: Arnal Mir conde de Pallás señor en ricla, don Jimeno de Artusella mayordomo del rey señor en Loharre y Bolea; don Sancho Ramirez alférez del rey, don Pedro de Castellezuelo señor en Calatayud, don pedro de Arazuri señor de Huesca y en Daroca, don Blasco Romeu señor en Zaragoza y don Jimeno Romeu señor en Tarazona, don Blasco Maza señor en Borja, don Artal señor en Alagón, don galindo Jiménez señor en Belchit, Diosayuda señor en Sos y don Gombal en Biel, don Pedro de Alcalá en San Esteban y don Pelegrín en Barbastro y Alquézar.

Lo que dio por dote el rey a su esposa.     En presencia de estos perlados y ricos hombres del rey señaló y dio por la contemplación del matrimonio a la reina su esposa a Monclús, Barbastro, Pomar, Tamarit, Nadal, Zaidín, Mequinenza, Bolea, Cuart, Tierz, Pina y Medina con sus términos y Almonacier y Alfamén. En Cataluña se le dieron por la misma causa Tarragona y Siurana, Tortosa, Azcón, Castelldasens, Almenara, Camarasa, Cubells, Cervera, Tárrega, Manresa, San Pedro de Oro, Villafranca, Aviñón y Arbós que están en el Panadés; Montblanc con toda su tierra y Besalú con todo el condado de Rosellón como el rey lo tenía y le pertenecía por el derecho del conde Gerardo.

 

 

 

 

 

 

 

 

DOCUMENT

Et adfrontat hec omnia suprascripta: de parte orientis in termine de castrum Pontillis vel de Sancta Perpetua, et pervadit per ipso termine de Sancta Perpetua usque in Barberano, idem de meridie in supradicto Barberano et pervadit usque ad termine de Castrum Assinos, et de occiduo in termine urbem Lerida vel in rivo Curbo, et de parte, vero. circii sie venit per valle d Alfez usque in termine Sancta Cholumba vel Cheralto, et sic conglobat usque ad termine decastrum supradictum Pontillis

 

 

 

 

 

 

 

 

 

MENDIZABAL

 

(1790-1853) ministre d'hisenda, i poc després, cap de govern. Membre del partit progressista. Promogué reformes per la supressió de la major part d'ordes religiosos, i la venda dels seus béns en subhasta.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

LLUÍS PONÇ D'ICARD I EL LLIBRE DE LES GRANDESES DE TARRAGONA

Lluís Ponç va ser un humanista, historiador i arqueòleg del segle XVI que intentà, per primera vegada, la reconstrucció topogràfica de la Tarragona romana. La versió castellana, que en feu el mateix autor, fou publicada el 1572. La recent descoberta de l'original català representa un notable enriquiment per al coneixement de la llengua i la cultura catalanes durant el Renaixement.

Tot i que afalaga, el mot Castelldàsens no existia en aquella època ( s. III i II adC). Caldria preguntar-se perquè escriu "rey de Castelldàsens". Per referir-se a aquesta zona? Sembla que el més fàcil era escriure rei de Lleida o d'algunes tribus d'aquell temps, com els edetans, cessetans, ilergets, ilercavons, laietans, lacetans, ausentans.......Ho deixo pels historiadors.

 

 

 

  PERE MIQUEL CARBONELL

 Pere Miquel Carbonell i de Soler va néixer a el 8 de febrer de 1434 a Barcelona. Va ser nomenat notari públic, el 3 de març de 1458, per Alfons IV i arxiver reial per Joan II el 9 de desembre de 1476. La seva obra més impotant, en el terreny històric, són les Cròniques d'Espanya: on escriu en el capítol XIII:    

   De aquell qui conquistà Hespanya, improvant lo qu-és scrit en la chrònica de mossèn Thomich sobre lo baró Bara, e rey de Castelldàsens e dit de la gent d'Urgell e de la ciutat de Leyda.

  Són tots oradures e somnis, car és cosa notíssima per Tito Lívio, Lúcio Floro, Justino, Paulo Orosi e altres aprovats auctors que Hespanya fonch conquistada no per rebel·lió de Bara, com han scrit alguns, mas per diverses e fatigoses victòries en terme ·CC· per dits auctors largament descrites.

 

 

 

 

 

 

 

 

EL MONESTIR DE POBLET

Fra Andreu de Timor comprà els drets de l'Albagés per la quantiosa suma de 38.300 sous jaquesos i, a fi de posseir sanejat aquest domini, pagà 10.000 sous a Pere de Sanaüja pels drets que hi tenia. Anteriorment. el 1313, havia adquirit també a Pere de Cervera, carlà de Castelldans, per 600 sous de Barcelona, tots els drets que li competien a Juncosa, els Torms i el Soleràs, dominis que el monestir posseïa des de feia cosa d'un segle.

 L'abat Agulló va comprar nous drets sobre les Besses, el Cogul i Hospitalet de Riudeset (1385) i la jurisdicció sobre Juncosa, l'Albagés, els Torms, el Soleràs i la Sisquella (1386).

 Dos documents més del rei Pere (Besalú, 4 de setembre del 1385, i Girona, 9 de novembre del mateix any) ens assabenten que el monestir havia comprat, per 16.000 sous jaquesos, a Jaume Roger del Pallars, la jurisdicció plena, civil i criminal, mer i mixt imperi, dels llocs de les Besses, l'Hospital de Riudeset, el Cogul, i llurs termes, que ja posseïa en domini senyorial de dret privat, com sabem. Alhora la compra abraçava tot el delme de cereals, safrà, verema, cànem, lli i altres fruits, i el del bestiar gros i menut dels esmentats llocs, així com el dret  d'herbatge i altres tributs que Jaume Roger posseïa a Castelldans; tot això, Poblet ho adquiria com a feu del rei (així ho posseïa Jaume Roger) i amb la condició de prestar al monarca la fidelitat deguda segons els Usatges de Barcelona. Per l'adquisició, el monestir havia de pagar el terç al rei, terç que el rei condonà.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

FOGATGE DE 1553

CASTELL DASSENS

Mº Matheu Triquell     vicari Mº Pere Peyro prevere esta en casa de son nebot Berthomeu Massot  jurat comparent Jaume Peyro Matheu Simo Joan Padellos Jaume Benito Jaume Valbona Melchior Cabestany Pere Teixidor Nicolau Reig La viuda Peyrona Berthome Serler  menor Joan Argiles Salvador Gueralt Joan Duch Montserrat Carbonell  maior Montserrat Carbonell  menor Jaume Oro	Pere Serler March Ri9poll Berthomeu Giner March Sarlor Joan Jornet Vicens March Bertomeu Peyro Joan Pujalt Magi Gispert Jaume Gispert Pere Gispert Gaspar Gisper Jaume Armengol La viuda Marcha Pere Boter La viuda Tarregona Vicens Castelnou Arnau Natheu Joan Alçamora Joan Peyro

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Mussolini va aportar suport tècnic i l'aviació legionària i, a més, un cos expedicionari terrestre complet: El Corpo di Truppe Volontaire (CTV ). Aquest cos estava integrat per militars de lleva i camises negres, la milícia del Partit Feixista de Mussolini. Es calcula que van venir a combatre a Espanya entre 40.000 i 50.000 italians, i l'integraven les divisions Dio lo Vuole, Flamme Nere, Penne Nere i Litorio a l'agrupació XXIII Marzo, a més de les divisions mixtes Frecce Nere, Frecce Azzure i Frecce Verde. Com a conseqüència dels acords internacionals sobre la retirada de voluntaris estrangers d'Espanya una gran part dels efectius va marxar el 1938, però la divisió Littorio i parts dels integrants de les divisions mixtes van romandre al país i van participar en la batalla de Catalunya. Segons el comte Ciano, ministre d'Afers Exteriors italià, el nombre de baixes del CTV durant la Guerra Civil va pujar fins a 3.327 morts i 11.227 ferits.

Medaglie del Carresti

CAPOMANIPOLO CARRISTA

ZAMBRINI LINO

 

ALLA MEMORIA

 

Primo nell'assalto di forte posizione nemica, animatore instancabile dei propi uomini, ferito gravemente da scheggia di granata e conscio della propria fine, volle, prima di abbandonare la posizione conquistata, incitare i suoi dipendenti a persistire nella lotta. Al proprio comandante di battaglione che lo rincuorava rispondeva: "Non mi illudo, per me è finita, muoio però tranquilo e contento per aver compiuto fino all'ultimo il mio dovere di fascista".

 Barranco di quota 340-320-300; N,W.carrareccia Cogul, km. 26'500 strada Albaces-Casteldans, 3 gennaio 1939.

Al comandant d'un tanc li van donar la medalla "d'oro dei Carresti" per:

 Primer a l'assalt d'una posició hostil, animador incansable dels seus homes, ferit greument per la metralla d'una granada i conscient de la seva mort, va voler, abans d'abandonar la posició conquistada, incitar a persistir en la lluita. Al propi comandant del batalló al qual va animar, li va contestar: "No em faig il·lusions, per mi tot s'ha acabat, moro però tranquil i content per haver comprert fins el final amb el meu deure de fascista".

El lloc no cal traduir-lo, està prou clar.

Medaglie di bronzo

DE ANGELIS MICHELE

Nato a Piedimonte d'Alife (Caserta) il 10-12-1915 Autiere Raggruppamento carristi (alla memoria)

"Carrista voluntario in Africa ed in Spagna, già distintosi in precedenti combattimenti, sapendo il reparto in crisi per deficienza di carburante, percor-reva con la sua squadra una zona recentemente conquistata. Assalito da pattuglie nemiche superior en forza ed armamento, compiva li proprio dovere fino al sacrificio della vita. -Borjas blancas-Castelldans, 4-5 gennaio 1939.

 

 

 

Als molt reverends egregis nobles e magnigichs senyors diputats del General e concell lur representants los Principat de Cathalunya residents a Barcelona.

Molts reverends egregis e magnifichs senyors. Per altres letres havem significat a vostres magnificencies la molta necessitat que occorre nosaltres esser sudvenguts del exercit de vostra bandera majorment com En Johan Agullo e altres de Castelldasens atrets per lo enemich del Principat e sitiats demanen socors e ajuda axi de gent com de vitualles per ço com no tenen aygua ne altres previsions havem agut missatges que prestament los dejam fer socors per que han falliment de totes vitualles. E com nosaltres vexats cascun jorn per lo dit enemich quens roben e cremen tota aquesta terra de vosaltres havem ardit que no curen sino de guardar aquesta ciutat en la qual va tot lo stat e benavenir del dit Principat la qual vos ha demanat e demana socors e teniu la gent entre Cervera Tarregua e altres lochs ques stan a lur plaer e aci nosaltres som encorreguts cremats e destruhits segint les delliberacions per vosaltres fetes sens haver hagut socors ni ajuda de vosaltres axi com nos es stat ofert perque mossenyors vos placia que vista la present sens dilacio alguna vullau scriure a vostres capitans que ab la gent que tenen ab la bandera o sens aquella tantost vajen la via de Castelldasens la pus distreta e segurament que puxen per socorrer lo dit mossen Agullo e son exercit car altrament si prest no es cocorregut ell e son exercit se perdran que sia total destruccio de aquesta ciutat per ço com tota aquesta gent de entorn de Leyda han perduts tots son bens e cremades lurs cases criden fam e vegen lo poch socors e ajuda del Principat. E nosaltres que per guardar aquesta ciutat no gosam ni podem socorrer lo dit mossen Agullo axi tot lo poble se exanimara que vendra en avalot de que se poria seguir massa gran inconvenient. E axi vos sea plasent de continent provehir lo socors se faça com dit es e de alli vinguen aci en Leyda per provehir en lo que pus necessari seria o almenys prest nos rescrigau de vostra clara intencio. E no pus sino que vostres magnificencies ordenen lo que plasent los sia. Dada en Leyda a VII de juliol del any Mil CCCCLXII. A vostres beneplacits e honor apparellats los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors diputats representants lo Principat de Cathalunya.

Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Deu sab que no volriem enujar les vostres reverencies e magnificencies scrivint vos tots dies empero los cassos de occorrents donen materia de congoxar e tediar les dites reverencies. Supplicant vos nou prengau en enuig. Lo cas es aquest que don abat nostre venint lo Rey en aquestes terres dellibera segons apres ha mes en obra anarsen. E perque la sua tornada per ventura seria larga feu vicari un religios de aquesta casa mestre en theologia al qual dona plena potestat tanta com ell havia. Empero es molt modificada que no pot exercir res ne fer neguns actes sense lo concell del covent. E jatsessia que ell sia cap empero lo consell es lo senyor e regidor de la casa per aquesta raho lo prior que lavores era mogut no de spirit de humilitat ans ab gran temeritat ha suscitat divisio en casa tant com en ell es stat possible. Empero los religiosos per sa acostumada devocio e bona hobediencia nol volgueren seguir en son mal proposit. Apres ell vehent que en aço no ha pogut pendre peu illicenciat sen es anat e ha comogut algunes gents sots color e zel del Principat dient que los del monestir no eren catholichs e que era expedient que molts ne fossen foragitats e vehent que per ventura aquests los quals havia comoguts noy bastaren es anat aqui a les vostres dites reverencies per veure siy pora executar son mal desig lo qual no crehem sabent les vostres inteligencies que no facilment donen orelles a creure lo qual religios no salment ha comogut aço mas encara sen ha portat prou cases del monestir ço es una gentil mula e diners prou hoch e libres en dampnacio de la sua anima per que ell es scomunicat no salament axi com a fugitiu mes encara com a lladre segons nostres constitucions e regla per ço mereix carçre e privacio de abit. Suplicant vos doneu tota favor e ajuda que ells sia pres e ben guardat e per aço exequutar tots los davall scrits e sotssignats de sa ma donen plen poder a frare Johan Fonollar monge de aqui de Natzaret e frare Berthomeu Ribelles abdos ensemps e cascu per si lo qual vos sipplicam remetau açi hon se acostumen de castigar los mals nodrits semblants de ell. Apres senyors vos notificam com mossen Agullo ab la sua gent es sitiat per los enemichs del Principat en hun loch nomenat Castelldasens lo qual sta ab gran perill sino es cocorregut no perque la força no sia bona mas per que no es provehida aixi de aygues com de altres viures e per ço vuy tot lo dia ab los de la Spluga de Francoli havem amprada tota la Concha de Barbera e los vostres cent homens qui so a Muntblach contra la voluntat dels de Muntblanch e ab los dits cent homens e tots nostres vasalls e ab los altres de la dita concha plegats seran passats cinchcents homens e confiant en Deu ells iran segurament sens perill nengu e provehiran de totes les vitualles quels seran necessaries ols trauran del dit castell per tant com saben be los passos lo qual adjutori si plau a Deu al pus larch sera daqui a digmenge. E perque cregau la nostra bona voluntat hi tramentem dos religiosos monges los quals son tant he apparellats a morir los vostres e perque totes aquestes coses sien notories a les dites reverencies e magnificencies. Lo convent congregat ab so de campana e concordablement fan les presents. E placia a nostre Senyor Deu vulla conservar les vostres persones segons es expedient e necessari al sobredit Principalt. Dada en lo monestir de Poblet e subsignada de ma de quiscun monge sens los Frares lechs los quals son tots de aquesta voluntat e sagellada ab lo sagell del convent a VIII de juliol del any Mil CCCCLXII.- Prest a tota vostra ordinacio e manament lo covent e religiosos davall scrits. (Segueixen les signatures de tots el mongos de la comunitat del monestir de Poblet.)

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya.

Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. A vostres grans reverencies e magnificencies notificam com huy dada de la present es vengut lo honorable En P. Loys de Vilafrancha donzell conductor del exercit per vostres gran reverencies e magnificencies trames en aquesta ciutat e camp a nosaltes dient nos com per sguart de aquella nova que ell havia hauda que lo S: Rey tenia assetiat Castelldasens e encara per la concorrencia del temps havia desliberat scriure per tot lo camp se volguessen preparar com lo necessari fos poguessen anar en aquelles parts ahon es la bandera de aquexa ciutat per resistir e damnejar aquells qui tenen proposit en destruyr aquest Principat e que per semblant ho notificava a nosaltres volguessem tal preparatori. E nosaltres mossenyors de molta R. e M. hoyda sa proposicio havem desliberat scriureu a vostres grans R. e M. fent vos recordant lo gran perill en que sta aquesta ciutat per tan que en sdevenidor carrech algu nons pogues esser impingit. E son aquests los perills que com crehem no ignoren vostres grans R. e M. aquesta ciutat es maritima e molt depopulada e molt desarmada en tanta quantitat que poques galeres bastarien en fernos grandan que no seriem per defendrens quant mes per ofendrels segons experiencia ha mosstrat en dies passats. E per semblant nos es dit que lo bastart de Cardona sta en lo comdat de Prades significant que vol venir en aquestes parts per fer hich aquells mals que pora. Moltes altres rahons mossenyors hi concorren les quals a present nos obmetem per no tediar V.R. e M. solament vos supplicam hi vullau ben pensar e de vostra intencio haver presta resposta. Veritat es mossenyors de molta R. e M. que hon tal proposit hajau que nosaltres hajam seguir la bandera. Creyts queu farem de tan singular voluntat com dir se pugua axi com aquells qui per defensio de aquest Principat volem metre a perill nostres persones e bens pus a vostres gran R. e M. nos siam descarregats dels perills en que aquesta ciutat encorre.

Axi mateix supplicam vostres grans R. e M. vos placia encautar aquells qui carrech han de acordar gent que si per sort ni haura ques diguen esser de aquesta ciutat nols vullem admetre e aço per quant en aquesta ciutat farien gran fretura e majorment si dita bandera havien a seguir. Soplicants lo beneyt Deu e la sua gloriosa mare e lo benaventurat Sant Jordi e lo benaventurat Karles vulla conservar vostres R. e M. persones en augmentacio de honor e de tot lo Principat de Cathalunya. Dada en Tarragona a VIIII de juliol del any Mil CCCCLXII.- Senyors molt R E. N. M. e honorables los consols e elets per lo negoci concorrent de Tarragona a vostres ordinacions prests.

AL molt honorable senyer En Huch de Pasanant donzell capita de cinquantena del exercit del Principat de Cathalunya.

Honorable senyer. Vostra letra havem rebuda. Comendam vos molt de la gran diligencia per vos adhibida en anar ab la gent de aquexa terra al socors del Castelldasens car ab tot fossen destinat star a Montblanch empero en tal necessitat haveu fet be e lo degut. Dels homens de Montblanch stam maravellats com tal raho han dada de si mateixos segons nos haveu scrit. Apres nos es significat que an laltre capita companyo vostre son anats al dit Castelldasens. Segons hauran fet seran comendats o blasmats. Apres havem sabut que En Lorenç Marata conestable del dit exercit ha pres un home al Albi e aquell sta pres al monestir de Poblet oer quant ha dites e fetes coses en gran derogacio nostre e del dit Principat. Pregam vos per ço que lo dit home hajau a vostres mans e vist lo proces que le es stat fet e haguda sa deposicio e stret segons les coses requerran ministrauli justicia a consell de algun home de sciencia donant en aquestes coses e totes altres que sien honor e benavenir del dit Principat lo bon recapte que de vos comfiam e haveu acustumat. E sia Jhesus ab tots. Data en Barchinona a XI de juliol del any Mil CCCCLXII.- Los diputats del General e lur concell representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Al molt egregi e strennu baro lo senyor comte de Pallas capita general del exercit del Principat de Cathalunya.

Molt egregi e strenuu baro. Crehem sabut haureu com los francesos son entrats en Rosello e han pres los castell de Salses qui era destituhit de gents necessaries e ab tot aixo segons letra que cuytadament havem rebuda dels consols de Perpenya han morts dels francesos quatre capitans homens destat e de altres pus LX e nafruts mes de CC. Pense vostra gran noblesa com los haguerem festejats si compliment hi hagues de gent. Som certs ells venen molt flacament a cavall. Si a Deu fos plasent que les fahenes que teniu entre mans de aquexa ciutat haguessen compliment faherem altre compte qui a present nos pot fer. Es empero summa necessitat sia provehit als colls per prohibir la entrada de Amporda. Som molt contents com per lo correu de Perpenya havem nova que ja havia cert nombre de gent al Pertus e que ha trobat lo noble vezconte de Rocaberti tirant aquella vila. Car crehem axi en trametro gent als dits colls com en capitans vostra gran noblesa hi haura provehit segons li haviem scrit. E encara nosaltres per major calor e reputacio de les faenes hi trametem lo honorable En Pere Desplugues donzell ab una patent letra per metre so metent e de sagramental si mester sera e per veure com es o sera provehit e provehidor als dits colls e fer tot lo que mester sia per prohibir en tota manera la emtrada dels dits francesos ells sera ab vostra gran noblesa. Placiaus consellar e endreçarlo en tot ço que fer haja en aquelles parts e spatchar lo promptament. Fins aci nous haviem volgut scriure de la tracio feta per Nagullo e alguns dels capitans qui ab ell eren liurant als enemichs los D homens que menaven en Leyda los quals eren a Castelldasens. Uncha fon major malvestat. Certificants vostra gran noblesa que lo perdre nons dol tant com la malesa pero ara es hora de sforçar e no spantar res. Nosaltres prevehim en enfortir aquell exercit de Urgell a compliment. Tot sia avis a vostra gran noblesa. E sia la Sancta Trinitat proteccio vostra. Data en Barchinona a XIII de juliol del any Mil CCCCLXII.- -----Los diputats del Géneral e lur consell representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

 

 

 

 

 

 

ALS MOLTS NOBLES E MAGNIFICHS DON HUGO DE CARDONA E DON JOFRE DE CASTRO CONDUCTERS DE LA GENT TRAMESA EN LES PARTS DURGELL PER LO PRINCIPAT DE CATHALUNYA.

MOLTS NOBLES E MAGNIFICHS SENYORS. PER LETRES E ALTRAMENT SOM CERTIFICATS QUE LOS ENEMICHS TINDRIEN ASSITIATS A CASTELLDASENS LOS CINCHCENTS HOMENS QUI ANAVEN EN LEYDA. PREGAM VOS PER ÇO E ENCARREGAM DE CONTINENT REBUDA AQUESTA SIAU AB LO MAGNIFICH CAPITA DE LA BANDERA DE BARCHINONA E AB ELL TOTA DILACIO CESSANT PROVEHIAU EN SOCORRER LOS DITS D HOMENS PER MANERA QUE NO PUXEN ESSER DAMNEJATS CONVOCANT AB SOMETENT E DE VIA FOS TOTES LES VILES E LLOCHS DE AQUEXES PARTS A FI QUE AB GRAN MULTITUD E PODEROSAMENT SIA PROCEDIT CONTRA LOS ENEMICHS SEGONS DE VOSALTRES PLENAMENT SE CONFIA. LOS HONORABLES CONCELLERS DE LA DITA CIUTAT NE SERIUEN AL SEU CAPITA CERTIFICANTVOS PER NOSTRE PLAER E CONSOLACIO COM LOS NOSTRES GALEACES QUE EREN STADES ARMADES CONTRA SCARRINCHO LI HAN LEVADA LA NAU CARREGADA DE LANES QUE HAVIA PRESA A TORTOSA E SEU PORTAVA. NOSTRE SENYOR DEU ES E ERA AB NOSALTRES CAR BONA CAUSA PROSSEGUIM E AB LA AJUDA SUA OBTINDREN VICTORIA DEL ENEMICHS.

E SIA JHESUS AB TOTS.

DATA EN BARCHINONA A X DE JULIOL DEL ANY MIL CCCC SEXANTA DOS.- LOS DIPUTATS DEL GENERAL E LUR CONSELL REPRESENTANTS LO PRINCIPAT DE CATHALUNYA A VOSTRA HONOR APPARELLATS.

 

 

 

 

 

 

 

 

LIBRO XVII DE LOS ANALES DE ARAGON

SUCEDIO, QUE SALIENDO EL REY DE SU REAL, PARA YR A SOCORRER A CAMARASA, ESTUVO LA NOCHE SOBRE EL RIO SEGRE: Y PASSANDO JUAN AGULLO CON MIL SOLDADOS A SOCORRER A LERIDA, COMO TUVO EL REY AVISO DELLO, FUE LE A ESPERAR A LAS PUERTAS DE LERIDA: TENIENDO TOMADOS TODOS LOS CAMINOS Y PASSOS. EN ESTA FAZO DON UGO DE CARDONA, POR DAR FAVOR A JUAN AGULLO, SALIO A CORRER LA COMARCA HAZIA MIRALCAMPO: Y EMBIADO EL REY A SOCORRER AQUEL LUGAR, DON UGO DE CARDONA, POR EL CALOR DEL DIA, RECOGIO A SU GENTE: Y LAS COMPAÑIAS A CABALLO DEL REY REPARARON EN LA ALFANDARELLA: Y AVIENDO ENTRADO AGULLO EN CASTELLDASENS, MANDO EL REY A LA HORA ARMAR LOS SUYOS: Y EMBIO DELANTE A DON ALFONSO DE ARAGON SU HIJO: PARA QUE LES DEFENDIESE LA SALIDA: Y LOS CERCASE. DENTRO DE POCAS HORAS ACUDIO EL REY CON ALGUNAS COMPAÑIAS A CABALLO: Y DIO SE EL COMBATE A CASTELLDASENS: Y POR UNA PARTE DON ALFONSO DE ARAGON EMPRENDIO LA MAYOR FUERZA, Y PELIGRO DEL, Y DON RODRIGO DE REBOLLEDO COMBATIO LAS BARRERAS: Y BERNARDO UGO DE ROCABERTI CASTELLA DE AMPOSTA, POR LA PARTE DEL MONTE, LES TOMO LAS ESPALDAS: Y EL REY QUEDO CON SU GENTE, PARA SOCORRER A LA MAYOR NECESSIDAD: Y TENER CAMPO SEGURO: Y ESTA GENTE ERA TAN EXPERIMENTADA, Y DIESTRA, Y LOS CERCADOS TAN VIL CANALLA, QUE NO TUVO NINGUNA RESISTENCIA: Y AGULLO SE RECOGIO EN EL CASTILLO: Y RINDIERON SE, SEGUN ESCRIVEN, SIN NINGUNA CONDICION, CON LA FUERÇA A JUNA DE LONDOÑO: Y EL REU SE BOLVIO A SU EXERCITO A BALAGUER.

 

LIBRO XVII (CAP. VIII) DE LOS ANALES DE CATALUNA

JUNTARON LOS DE LA CIUDAD, Y DIPUTACION HASTA DIEZ MIL HOMBRES DE PIE, Y DE CABALLO GOVERNADOS POR JUAN DE MARIMON, PARA UNIRSE CON EL PIE DE EXERCITO QUE GOVERNAVA JUAN DE AGULLÒ, CON ORDEN DE DÀR LA BATALLA AL REY, QUE LE JUZGAVAN INFERIOR DE FUERZAS. ANTES DE LLEGÁR ESTE SOCORRO DE BARCELONA, SE HALLAVA EL REY CON SU CAMPO SOBRE LERIDA, PELIGRANDO CAMARASSA ESTRECHADA POR AGULLÒ: PARTIÓ EL REY AL SOCORRO DE CAMARASSA, Y AGULLÒ AL DE LERIDA, CON MIL SOLDADOS, DE QUE AVISADO EL REY, BOLVIÒ À LERIDA, Y ESPERÒ LA GENTE QUE CONDUZIA AGULLÒ. EN ESTE TIEMPO ADVERTIDO DON HUGO DE CARDONA DEL PELIGRO DE JUAN AGULLÒ, PARTIÓ A SOCORRERLE; Y PARA DIVERTIR AL REY, CORRIÒ LA CAMPAÑA DE MIRALCAMP, Y DIÒ LUGÀR A AGULLÒ ADVERTIDO DEL PELIGRO, PARA RETIRARSE A CASTELLDASENS: TENIENDOLE ALLI EL REY, PARTIÒ CON SUS TROPAS, PARA CERCARLE, Y EMBIÒ DELANTE AL ARÓBISPO DE ZARAGOZA SU HIJO À TOMÀR LOS PUESTOS. LLEGÒ EL REY, COMBATIÒSE EL LUGAR POR TRES PARTES: GOVERNAVA LA UNA EL ARÇOBISPO HIJO DEL REY: RODRIGO DE REBOLLEDO EMBISTIÒ POR LA PARTE LLAMADA LAS BARRERAS: Y HUGO DE ROCABERTI POR LA PARTE DE LA MONTAÑA. FUÈ SANGRIENTO EL COMBATE; Y ENTRADO EL LUGAR, RETIRÒSE AGULLÒ CON LOS QUE PUDIERON LOGRARLO AL CASTILLO, QUE DEXÒ EL REY, POR NO CONSUMIR TIEMPO, Y TEMÈER AL SOCORRO.